ESCRIURE FICCIÓ
Ramón Erra
En escriure ficció hi podem trobar una part acadèmica i una part d'experiència personal també. Volem explicar una mena de veritat, llavors escrivim, en la base d'invenció, de coses ja inventades i planifiquem tot abans d'escriure, o no planifiquem res i alguna cosa passarà... I tindrem sempre en compte l'equació: espai - temps.,
Els personatges els veiem com éssers de paper... uns éssers sense entranyes,,, però se'ns dona uns quants trucs per submergir-nos a dins dels personatges i arribem a saber que pensa, seria com fer un monòleg interior.
El narrador ens ho explica en tercera persona. L'estil indirecta lliure, esta focalitzat a un sol personatge i el narrador farà moure els fils del personatge... fent un anàlisi psicològic i/o fent lligar el món interior i exterior del personatge.
Aquests personatges són els que faran la novel·la important.Els personatges de novel·la (Segle XX) sabem com viuen en l'època i ens influencien. Tenim personatges plans, caricatura al voltant d'una idea fixa, i el personatge rodó el qual creixerà o disminuirà al llarg de l'obra. Charles Dickens crearà molts personatges plans però en conjunt crearan una xarxa que faran una novel.la viva. A Guerra i Pau de Tolstoi molts personatges evolucionen, seran rodons.
Exemple en el cas de Werther de Goethe, molts joves l'imitaven i havia hagut suïcidis també. Aquests personatges encarnen els nostres desitjos, angoixes, somiejos etc.
David Lodge ha reflexionat sobre aspectes dels noms del personatge i també del títol de la novel·la. Tenim l'exemple de la novel·la Howards End escrita per E.M. Forster que és un text que fa referència a una altre novel·la (interectualitat) canònica, com una picada d'ull...
Milan Kundera ens diu: la novel.la examina alguns temes de la existència, no examina la realitat sinó que examina l'existència.
Del personatge d'ell, la Teresa (Insoportable levedad del ser) ho sabem tot i d'en Tomas no sabem pràcticament res.
Del Personatge d'en Quixot es fa referència a un ego experimental, encarna una bogeria que no podem entendre.E. M. Forster s'analitza la ficció literària el mètode a traves del qual el pensament es transforma en acció.
La novel·la qualsevol cosa que passa, passa per alguna finalitat i en la vida real no succeeix de la mateixa manera, en la vida no tot té unes causes...
Es podria parlar de "Home Sapiens" i" Home fictus" aquest és capaç de morir en moltes ocasions, no dorm, no menja... però està envoltat de relacions humanes...
Aspectes com.
El temps de la novel.la Tolstoi controla el pas del temps ensenya la Natatxa jove i la marassa revinguda, veiem el pas del temps que ens el creiem. És això una bona novel.la.
L'espai, com a idea de recolliment i/o com a idea d'extensió o intempèrie. En els interiors , de múltiples tipologies, passen les coses de la vida i en els espais exteriors són més proclius a les persecucions fugides i canvis i aventures ...
El paisatge ens decantarà cap a un lloc o un altre, crearem atmosfera amb un dia lluminós o tapat, plujós etc.
Qualsevol història .començant amb una paraula sense article: nena, casa, carro pont i casa s'allargaria molt i fins hi tot esdevindrà una novel.la s'hi hi posem tots els ingredients perquè es desenvolupi l'acció i el personatge...
I si ens respon alguna pregunta màgica que ens hem fet, ens explica aquella veritat de fons com,
'LA VIDA ES CANVI"
"L'AMOR SEMPRE TRIUMFA"
EL PODER ESPANTA A QUI EL PATEIX I A QUI EL TE,
LA MORT ENS ESPERA I NO VOLEM VEURE..
ELS DINERS NO COMPREN LA FELICITAT
tenint en compte aquest aspectes i d'altres, podria esdevenir una bona novel·la!!
Els personatges els veiem com éssers de paper... uns éssers sense entranyes,,, però se'ns dona uns quants trucs per submergir-nos a dins dels personatges i arribem a saber que pensa, seria com fer un monòleg interior.
El narrador ens ho explica en tercera persona. L'estil indirecta lliure, esta focalitzat a un sol personatge i el narrador farà moure els fils del personatge... fent un anàlisi psicològic i/o fent lligar el món interior i exterior del personatge.
Aquests personatges són els que faran la novel·la important.Els personatges de novel·la (Segle XX) sabem com viuen en l'època i ens influencien. Tenim personatges plans, caricatura al voltant d'una idea fixa, i el personatge rodó el qual creixerà o disminuirà al llarg de l'obra. Charles Dickens crearà molts personatges plans però en conjunt crearan una xarxa que faran una novel.la viva. A Guerra i Pau de Tolstoi molts personatges evolucionen, seran rodons.
Exemple en el cas de Werther de Goethe, molts joves l'imitaven i havia hagut suïcidis també. Aquests personatges encarnen els nostres desitjos, angoixes, somiejos etc.
David Lodge ha reflexionat sobre aspectes dels noms del personatge i també del títol de la novel·la. Tenim l'exemple de la novel·la Howards End escrita per E.M. Forster que és un text que fa referència a una altre novel·la (interectualitat) canònica, com una picada d'ull...
Milan Kundera ens diu: la novel.la examina alguns temes de la existència, no examina la realitat sinó que examina l'existència.
Del personatge d'ell, la Teresa (Insoportable levedad del ser) ho sabem tot i d'en Tomas no sabem pràcticament res.
Del Personatge d'en Quixot es fa referència a un ego experimental, encarna una bogeria que no podem entendre.E. M. Forster s'analitza la ficció literària el mètode a traves del qual el pensament es transforma en acció.
La novel·la qualsevol cosa que passa, passa per alguna finalitat i en la vida real no succeeix de la mateixa manera, en la vida no tot té unes causes...
Es podria parlar de "Home Sapiens" i" Home fictus" aquest és capaç de morir en moltes ocasions, no dorm, no menja... però està envoltat de relacions humanes...
Aspectes com.
El temps de la novel.la Tolstoi controla el pas del temps ensenya la Natatxa jove i la marassa revinguda, veiem el pas del temps que ens el creiem. És això una bona novel.la.
L'espai, com a idea de recolliment i/o com a idea d'extensió o intempèrie. En els interiors , de múltiples tipologies, passen les coses de la vida i en els espais exteriors són més proclius a les persecucions fugides i canvis i aventures ...
El paisatge ens decantarà cap a un lloc o un altre, crearem atmosfera amb un dia lluminós o tapat, plujós etc.
Qualsevol història .començant amb una paraula sense article: nena, casa, carro pont i casa s'allargaria molt i fins hi tot esdevindrà una novel.la s'hi hi posem tots els ingredients perquè es desenvolupi l'acció i el personatge...
I si ens respon alguna pregunta màgica que ens hem fet, ens explica aquella veritat de fons com,
'LA VIDA ES CANVI"
"L'AMOR SEMPRE TRIUMFA"
EL PODER ESPANTA A QUI EL PATEIX I A QUI EL TE,
LA MORT ENS ESPERA I NO VOLEM VEURE..
ELS DINERS NO COMPREN LA FELICITAT
tenint en compte aquest aspectes i d'altres, podria esdevenir una bona novel·la!!
