2026 PROGRAMACIÓ OCTUBRE, NOVEMBRE, DESEMBRE

 

2026 PROGRAMACIÓ

 OCTUBRE  NOVEMBRE DESEMBRE de 2026

 O C T U B R E 

13/10/2026 FEM UNA DIETA INFORMATIVA QUE ENS FACI PROFIT 

ANTONI BASSAS ONIEVA

20/10/2026  SORTIDA. RELLOTGES DE SOL DE GRÀCIA

GUIA: jOAN A. MOLINOS RIGAU

27/10/2026  DE KOYO ONO A MARINA ABRAMOVIC: ARTISTES CONTEMPORÀNIES

ANNA POU VAN DEN BOSSCHE

N O V E M B R E

3/11/2026 GROENLÀNDIA I LA IDENTITAT INUIT:

CAP A UN ESTAT PROPI

FRANCESC BAILON TRUEBA

10/11/2026  LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ EN TEMPS CONVULSOS

JAUME ALONSO-CUEVILLAS Y SAYROL

24/11/2026 LOUIS ARMSTRONG:

 UN SOMRIURE EXTRAORDINARI

ANTHUS

D E S E M B R E

1/12/2026

SORTIDA : PALAU GÜELL   

GUIA de l'entitat

15/12/2026 LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A GRÀCIA

JOSEP M. CONTEL RUIZ

SORTIDA GRAN TEATRE LICEU: ÒPERA

D'ACORD AMB LA PROGRAMACIÓ DEL LICEU

                         --------------------------------------

INSCRIPCIÓ: PRESENCIAL 15- 16 i  17 de setembre de 10 a 12h   Al Centre de Cultura Popular La Violeta, C/ Maspons 6

curs complet 18 conferències 

Transferència bancària 1 juny al 17 setembre al compte Caixa d'Enginyers 

ES 06 3025 0002 4014 3340 3761 amb cognom i nom de la persona o persones que es matriculin.

MÚSICA POPULAR

 "LA RUMBA I LA RUMBA CATALANA"

Valeri Cabos i Laura Furró /Musicòlegs

dimarts 16 de juny  "Fi de curs"

Tant la Laura  com jo portem trenta 

-cinc anys dedicats a la música. Deu anys formant part del grup d'havaneres "Veles i Rems" i vint com membres del grup de música mediterrània "Remor de mar".

Com duet fa un quinquenni que fem conferències musicals per les AEU, Ajuntaments, Centres Cívics i Ateneus. 

La nostra passió per la música ens fa compartir amb tots vosaltres, les actuacions allà on ens ho demanen.

BONA FI DE CURS I

 BON ESTIU 

A TOHOM QUE ENS HA SEGUIT

 TOTS AQUESTS ANYS!!!!

LA RADIO CIÈNCIES SOCIALS COMUNICACIO

 
LA RÀDIO A CATALUNYA, ORÍGENS I DESENVOLUPAMENT

JORDI MARGARIT SANMARTÍ

12 DE JUNY DE 2026

2024 LA RÀDIO HA FET 100 ANYS

Els Pioners

El 19 de Febrer de 1924, es constitueix a Barcelona la Asociación Nacional de Radiodifusión, formada per tècnics, industrials i empresaris amb la proposta d’endegar la posta en marxa d’una estació de ràdio estable, tal com ja existíen a moltes ciutats d’Europa i del món. Aquesta iniciativa es fonamenta en les possibilitats de comunicació que ofereixen les innovacions tecnològiques de l’època i representa un avenç professional, editorial i de negoci a l’encetar la primera proposta audiovisual a Catalunya i des d’aquí, a tot l’Estat.

 Tot plegat neix en una ciutat que bull en idees i creativitat que han de conviure amb uns temps convulsos de greu enfrontament social i de convivència. La «Ciutat dels prodigis» malda per sobresortir en separar circumstàncies difícils i és apunt de fer un nou pas de gegant. Aquell febrer, ja feia mesos que diferents publicacions (...) anaven posant els fonaments si més no teòrics i reflexius, sobre les possibilitats que oferien les emissores de ràdio. N’hi havia de purament tecnològics i d’altres que anaven més enllà en obrir perspectives de comunicació inimaginables en l’àmbit personal, familiar i de País. Paral·lelament, es fan algunes demostracions públiques de transmissions sonores sense fils (...) que aconsegueixen captar l’atenció popular. En plena dictadura de Primo de Rivera, l’Associaciació, aconsegueix innaugurar la primera estació de ràdio estable i se li atorga el distintiu EAJ1 Ràdio Barcelona. Era el mes de Novembre d’aquell mateix any 1924. Són els pioners.EAJ1 Radio Barcelona, adapta els estils periodístics coneguts fins aleshores per mitjà de diaris i revistes, al món audiovisual. La seva programació es basa en programes musicals, transmissions esportives i generals i s’endaguen diferents campanyes de suport a iniciatives culturals o fins i tot de solidaritat. L’any 1926 per imposició politico-governamental del govern de l’Estat, Ràdio Barcelona passa a dependre d’Unión Radio Madrid i l’Associació continua agrupant els socis-oients que donen suport a l’emissora. Tres anys després l’Associació se’n desvincula totalment de la gestió de l’emissora per tal com entén que no es desenvolupa l’ideari inicial pel qual la van fundar. Alguns dels seus membres es queden a Radio Barcelona i la resta segueix a l’Associació. A partir d’aquell moment els pioners , reagrupen forces aconsegueixen una nova llicència d’emissió tot i que no poden emetre les hores que ho fa Ràdio Barcelona. Aquesta situació de testimonialitat s’acaba amb el canvi de Règim.

 La Asociación Nacional de Radiodifusión, catalanitza el seu nom i finalment el canvia pel de Ràdio Associació de CatalunyamRAC. Amb l’arribada de la república, el president Francesc Macià atorga la lliure emissió d’horari d’emissió a EAJ 15 Ràdio Associació, continuant l’esperit inicial de la ràdio i emprant el català com a llengua vehicular que no abandonarà fins a la clausura de les seves emissions l’any 1939. Durant aquell temps i organitzada en forma de cooperativa, Ràdio Associació adapta el lèxic a les necessitats i exigències del moment. L’actualitat, la cultura, la descentralització territorial amb la creació de Ràdio Girona, Ràdio Lleida, els acords amb Ràdio Tarragona i les diferents campanyes solidàries que s’endeguen, la porten a ser tot un referent al País. Aleshores Ràdio Associació esdevé el primer grup mediàtic privat amb revistes (...) diari (...) l’emissora de ràdio i és apunt d’iniciar les emissions de televisió atès que un dels seus enginyers, Pau Abad, construeix el primer transmissor d’imatges via ones hertzianes. El projecte televisiu propi, queda estroncat per l’entrada de les tropes franquistes.Aquest breu resum de l’activitat de l’Asociació Nacional de Radiodifusió, va portar el sacrifici de la majoria dels seus dirigents – els pioners -, que fins i tot van arribar a perdre les seves inversions amb el daltabaix familiar corresponent. A més amb les convulsions de l’època, molts d’ells van ser perseguits primer per a ser considerats burgesos, i després com a catalanistes, rojos i separatistas. L’any 1939 i en una més que dubtosa assemblea de la Cooperativa de Ràdio Associació, es España de Barcelona. La llengua catalana emmudeix a les ones i es perd l’edat d’or de la ràdio com a mitjà de comunicació popular per excel·lència. Tot el que es va fer d’entrada i el que vindria després d’aquests fets, es deu a la tasca dels pioners, els que van projectar, executar i explotar l’any 1924, el primer mitjà audiovisual de Catalunya i per extensió, de tot l’Estat.D’aquí que l’actual Junta Rectora de RÀDIO ASSOCIACIÓ DE CATALUNYA, SCCL, es proposa celebrar el centenari de la ràdio tot homenatjant els seus pioners.La celebració ja s’iniciarà al darrer trimestre d’aquest any 2023 i continuarà l’any 2024. Es proposa: -L’edició d’un LLIBRE amb un relat personal d’una de les filles d’Eduard Rifà i Anglada, l’empresari que més va contribuir i patir per fundar i fer viure l’Associació Nacional de Radiodifusió. -L’edició d’un PODCAST presentat en forma de breus capítols, amb l’adaptació i nou guió, del llibre que abans hem esmentat. -La producció d’un DOCUMENTAL on es recull l’ingent tasca/desenvolupada pels pioners de la ràdio. -Un espectacle públic de gran format, aprofitant el lliurament de la 24 edició dels Premis Ràdio Associació.Totes aquestes accions les produiran empreses i persones del més alt i reconegut mèrit professional.

ASTRONOMIA I FÍSICA

L'ECLIPSE DE SOL DEL 12 D'AGOST DEL 2026

Joan Anton Català

4 de Juny de 2026

                              

                             

Els eclipsis solars han fascinat, i alhora atemorit, la humanitat durant segles. I és que pocs fenòmens naturals hi ha tan espectaculars i impactants com un eclipsi total de Sol. I som molt afortunats, perquè el 12 d'agost vinent un eclipsi solar travessarà el nostre país. En aquesta conferència veurem què són els eclipsis i com es produeixen. Explicarem com serà el d'enguany i com, i des d'on, el podrem observar. I compartirem plegats el que es veu i s'experimenta durant el moment de la totalitat, quan sobtadament el dia es fa de nit.

      

                              

                             

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

 LA DESCOLONITZACIÓ D'ÀFRICA

Josep Manuel Rúa

19 de maig de 2026

Al segle XIX els europeos es repartiren el mon, reparteixen el territori amb línies rectes en una reunió a Berlín el 1884. No hi havia paisos industrialitzats i els qui ho eren volien extreure les primeres matèries. i entremig Alemanya perd la segona guerra mundial.

Al 1960 disset països obtenen la independència. En aquests contex hi ha violentes lluites anticolonials, guerres civils resultat de fronteres artificials. La descolonització  britànica és més facil i menys conflictiva que d'altres. 

USA I Rússia veuen que poden tenir aliats en la guerra freda que condiciona el moviment dels no alineats. Conferència de Brandurg Neix la conciència del Tercer Mon. 1961 primera cimera dels no alienats, Tricontinental Havana, Che Guevara "al imperialisme se l'ha de combatre"  Idees Internacionalisme, tercermundisme i foquisme, Nelson Mandela guerrilles a Mozambike. Si el terrorisme es lluita contra civils, altra forma és lluita armada per la lliberació. 

Gran invent dels britànics, creen la Commonwealth s'arriba a acords comercials i el paper de la reina com a símbol de la lliure associació.

Conflictes a Kenya i Rhodesia, deu mil britànics dins d'aquests paísos rics. Treballen per aquests, colons, grups minoritaris. Surgiran els mao-mao amb set mil morts civils. 

A Rhodesia aparheid al sud amb dos-cents mil colons blancs que no volen marxar. Imposaran un règim contra les guerrilles negres, després de vuitanta eleccions lliures, s'instaura la dictadura i surten de la Commonwealth, classifica la població per races i es prohibeixen els matrimonis mixtes. Nelson Mandela derrota l'aparheid i va aglutinar la gent per idees polítiques, no per raça. França encara hi ha resentiment amb Argèlia. Esdevenen els protectorats com Tunísia Marroc. Es viu el drama de la indepèndencia d'Argèlia i França no reconeix el problema de les votacions. i el 1954 hi ha la terrible guerra de la Independència d'Argèlia, guerra terrible, amb crims de guerra per part de tohom. Entra Charles Degol fins el 1969 i el 1962 hi ha referendum i la majoria vota per la independència. El milió de francesos ha de marxar i alguns són assessinats. 

Belgues, el rei Leopold  possessió particular de cauxú, ivori en el Congo.Hi ha un genocidi. Crim contra la humanitat. Heroi per la independencia Lumumba, i és assessinat. Llavors hi ha guerra civil eterna per la maledicció per els recursos naturals, d'aquest país.

Portugal vol mantenir colònies de Mozambique i Angola i Espanya 

amb el Sahara i el fron Polisario. Usa reforça i avala "la marxa verda"  i el Sahara serà dels marroquins. 

A molts paísos després de la guerra de la independència ve una guerra civil, els governs són febles i no controlen els seus recursos.

Sols a les Illes Mauricio es pot considerar que són democràcies plenes i últimament Xina inverteix a l'Africa de forma desacomplexada, però això forma part d'un altre capítol. 

                               

MEDICINA I SALUT

 "COM HEM D'ENFOCAR EL DIA A DIA"

Miquel Vilardell  

5 de maig de 2026

El doctor Vilardell, model contemporani de metge humanista al servei de les persones, ens fa una aproximació al fet d'envellir bé, en el que inclou tenir projectes més enllà de la jubilació i adaptar-nos a les noves eines i cures que ens porta la vida moderna, plena d'innovacions, també en el camp de la medicina i salut. 

Per enfocar la vida, ens diu, hem de veure d'on venim  i cap on hem d'anar, en una societat hiperconectada i canviant.

Consells i valors en destaca uns quants "hem de ser rics en nosaltres mateixos, cuidar-nos físicament  i psicològica. Tenim la capacitat de reemplaçar i mecanismes per la compensació de les pèrdues. Disposem d'un gran sistema de Salut, el medi ambient és important 

i ens dona estadístiques de com arribem a vells, en diferents graus de fragilitat. 

Hi ha uns factors externs, uns biològics que cal saber com afrontar-los de la millor manera. Demanem ajut als nostres metges.

Algunes conclusions com: Capacitat d'adaptació, tecnologies al dia, cuidar les relacions socials i familiars, preparar-se per a la solitud i ser autònoms amb cures físiques i psicològiques.                        Alguns consells com:

"amics" vol dir presència; temps per coses interessants; dieta mediterrània, sopar poc i dora; viure el present no recrear-se en la nostàlgia; bellugar i exercici matí i vespre, ni que siguin cinc minuts.

Deixar la rigidesa i escoltar;  "no ser eriçó";  vigilar no caure, i atents a la dita de Montaigne "amor, amistat, lectura ajuden a viure" també l'humanisme integral, promoure el bé comú, la dignitat de l'ésser humà i la conversa, sentir-nos escoltats i compresos. 

En resum, més que una conferència una conversa propera, de tu a tu, molt adequada en la setmana de La Gent Gran que celebrem al districte de Gràcia, que tothom l'ha pogut agrair.

HISTÒRIA DE L'ART CINEMA

  EL CINEMA I EL TEMPS

Albert Beorlegui Tous

28 d'abril de 2026

Un dels elements més extraordinaris que té el cinema és la capacitat per immortalitzar una realitat. Més que cap altre art, el cinema té una magnífica habilitat de canviar, modificar, modelar i alterar aquest concepte tan eteri anomenat “temps”. I sovint, sense adonar-nos-en.En tenim molts exemples, el més important dels quals és l’el·lipsi, el salt en el temps. I és que en una pel·lícula, no cal que veiem tot allò que se’ns vol dir: ja ho assumim: a Lo que el viento se llevó (Victor Fleming, 1939), per exemple, l’acció transcorre durant 12 anys que els espectadors veuen condensats en poc més de tres hores i mitja. Les el·lipsis poden ser també més subtils, de segons, minuts hores i possiblement la més llarga de la història és la de 2001, una odisea del espacio (Stanley Kubrick, 1968), on el salt és de milions d’anys.

El temps en cinema, doncs, es pot escurçar, però també allargar: és el que anomenem distensió i és quan veiem una escena en càmera lenta, és a dir, que allò que veiem dura més que la realitat; també pot produir-se l’adequació, és a dir, que coincideixin en tota la pel·lícula el temps real amb el cinematogràfic com en el cas de Sólo ante el peligro (Fred Zinnemann, 1952). I podem trobar altres variants: que el temps vagi enrere (un flashback o analepsi),que vagi endavant (un flashfoward o prolepsi), o que sigui un element més de la història, com Boyhood (Richard Linklater, 2014), on el director va filmar la pel·lícula durant 12 anys amb un protagonista que al principi és un nen de 6 anys i acaba convertit en un jove de 18.

El temps també pot ser l’escenari de l’acció (quan s’ambienta al passat o al futur), i fins i tot que s’hi viatgi a través d’ell, com a Regreso al futuro (Robert Zemeckis, per mencionar un exemple ben popular).