HISTÒRIA DE L'ART: PICASSO I MIRO

 PICASSO I MIRÓ: DOS GRANS ARTISTES COMPARATS. 

 REVOLUCIÓ ARTÍSTICA. ADMIRACIÓ I AMISTAT

Mariona Millà

16 d'abril de 2024

Picasso i Miró dos artistes dels més grans que mai ha donat el món de l'art.Des de la infantesa fins a la vellesa, creen un món inigualable d'imatges i d'emocions que revoluciona el pensament artístic i que travessen les fronteres geogràfiques d'arreu del món.

 Analitzarem les estructures, formes, cromatisme, narrativa, discurs... i també ens aproximarem a l'impuls emotiu que palpita dins seu i els fa ser els artistes  transformadors que tanta expectació ens desperten.

1. 
   
   
2. 
   
   
   

HISTÒRIA DE L'ART I HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

"LA CONSPIRACIÓ NAZI PER A ROBAR OBRES MESTRES DE L'ART MUNDIAL"                                                                                                          IMMNA FONTANALS

31/1/2023

                                        

                                         

                 

                                         

Durant la II Guerra Mundial, els nazis van crear una trama destinada al robatori sistemàtic de museus i col·leccions privades de tot Europa per a engrossir el fons del museu d'art que Hitler planejava crear a la ciutat austríaca de Linz.

                                         

 Amb aquesta conferència indagarem el recorregut i la destinació d ́algunes obres d ́art universals robades pels nazis i creades per Van Eyck, Vermeer, Rembrandt, Velázquez, Goya,Degas, Monet, Cézanne, Van Gogh, Picasso, Matisse i Braque, entre d’altres. Estudiarem la fascinació de Hitler per la cultura francesa i el saqueig rigorós i metòdic a Bèlgica i Holanda.

                                                

 Investigarem el paper exèrcit per Suïssa, que al marge de l’or nazi i dels comptes bancaris oblidats en bancs suïssos , també es va dedicar a amagar l'art robat per l’exèrcit alemany. I per concloure, acabarem reflexionantsobre eltema del pillatge artístic nazi, amb la finalitatde comprendre la veritable raó per la qual el poder dels agressors - finsi tot entre els recents exemples, com Bòsnia, Iraq, Afganistan o Ucraïna -descansa, en part, el fet de robar i destruir el patrimoni cultural de l'enemic.

HISTÒRIA DE L'ART

 JAUME PLENSA ESCULTOR DE LA LLUM I DE L'ESPERIT

Mariona Milla

13 desembre de 2022

He plantejat aquesta conferència, no pas des del punt de vista de la història de l'art, sinó, des de l'angle de l'artista plàstic. Com a pintora, escultora i docent, m'interessa molt tractar d'explicar-vos tot allò que m'emociona de l'obra de l'artista Jaume Plensa, i en la mesura que conegui, parlarem del tractament i el coneixement de la majoria de les tècniques que empra, per poder apreciar i gaudir encara més del seu immens treball. He escollit imatges brillants del seu recorregut cronològicament i escollit frases i pensaments que ens brinda. Intentant fer empatia amb qui crea obra per compartir-la.

Pensem que és un artista de reconeixement universal i que la seva obra s'estén pels cinc continents -que es diu ben aviat això- se'l valora i se'l rep arreu amb els braços oberts.

                                                         

Qüestió tècnica:

L'avala, d'una banda, una llarguíssima trajectòria d'ofici la qual cosa, vol dir un domini de les tècniques de dibuix, gravat, pintura i escultura.; especialitats que desenvolupa amb tot el rigor. També, dins d'aquesta complexitat tècnica a l'hora de l'elaboració de les obres, no pot executar-les en solitari, per les dimensions i pes que tenen, per les ubicacions entremig d'edificis i gratacels, etc. Ell i els membres del seu equip, intervenen tots alhora. A partir dels seus dissenys, intervenen en arquitectura, enginyeria, il·luminació, foneria, cadascú amb la seva disciplina. Part de l'encert de Plensa, i molt sàviament, és saber rodejar-se de professionals que puguin treballar amb un equip humà extraordinari.

Qüestió artística i de creació:
L'altra part és la seva sensibilitat que no para de créixer, i la seva saviesa com artista escultor, pel que fa als gèneres que ens brinda, els perquès, els arguments, el seu propòsit i discurs de filosofia, que jo en diria filosofia popular (principalment perquè es fa entendre, personalment l'entenc i em considero poble). Fa que compartim el que diu i entrem a la seva ànima d'artista. Hi descobrim una ètica que la porta a les obres i ens aporta llum. Coneixerem les seves cortines de lletres que ens expliquen, descrites en llengua anglesa, els articles de la Declaració dels Drets Humans. També us he preparat imatges bellíssimes de les obres on el cos humà és l'eix central. Hi ha alfabets d'arreu del món, inscrits com tatuatges en les epidermis dels personatges que som tots nosaltres o també autoretrats. Les seves escultures públiques en espais oberts, naturals o urbans, les reconeixem de seguida per la seva definida personalitat, com ara els grans caps blancs de pols de marbre, de pedra, de fusta o de bronze. Retrata noies adolescents amb els ulls tancats, que ens ajuden a sentir pau. Figures amb llums de color a l'interior amb postures reflexives, pensadores i pensadors que s'encenen o s'apaguen des de l'estança damunt d'altes tiges, o abraçant els arbres que després creixeran els troncs i potser els fagocitarà integrant-los a la natura de nou i engolint-los per sempre... o també l'escultura que s'encara amb Manhattan que demana silenci per poder escoltar-nos millor. Convidant sempre al respecte, la pau i el diàleg. Tot un repte en la societat convulsa que vivim ara. Està fent gran art contemporani per a tothom. També per als infants, no ens oblidem! És art en estat pur, el que ens ofereix. No ens deixa mai indiferent i podem compartir-lo i discutir-lo amb tothom. Plensa ens diu que l'escultura és una invitació a la reunió, a la tertúlia o al silenci, segons necessitem. Els éssers humans sempre, des de la prehistòria, hem necessitat trobar un racó, un espai amb aigua, un tòtem, un redòs on reunir-nos i conversar, canviar impressions, enriquir-nos l'ànima intentar comprendre'ns per poder compartir o simplement coexistir, i les seves escultures són aquest redòs…

                                               

Un referent:
Jaume Plensa és un model també per a nosaltres, els altres artistes. Perquè sap crear bellesa. D'una manera que suma, sap fer-ho trobant de manera que es fa estimar pel públic i encara més, també per als infants. Ells són qui tindran la feixuga tasca de tirar endavant i retornar tot allò que perdem en retrocessos imperdonables per exemple, dels drets humans que ell esmenta en la seva obra. Conceptes que fa més de vuitanta anys que van ser aprovats per les Nacions Unides i que ronden pel món sense aplicar-se pràcticament cap dels articles. Plensa amb la seva obra genera futur i força i il·lusiona de nou la gent jove per recuperar i actualitzar la sensatesa.

Plensa és viu i en plena activitat, és del nostre país, Catalunya, encara que des de les polítiques catalanes no se'l tingui gairebé gens en compte, de la qual cosa ens en manifestem perplexes. Però ell sap, que la població el volem a prop. Necessitem, com d'altres artistes també, que l'art ompli les places, els mercats, les voreres, les escoles i hospitals, biblioteques i universitats amb l'art que ens proposa pensar, sentir i viure. I no ens oblidem dels infants, si us plau, que saben que Jaume Plensa els deixa participar sempre dient-los-hi: "No toqueu les escultures, acaricieu-les"

Mariona Millà 

Per a les AUGG-Gràcia
desembre de 2022

HISTÒRIA DE L'ART

 L'IMPRESSIONISME ,                                                                                                                   SILVIA PUIG     7 DE JUNY DEL 2022

Per què els quadres impressionistes van causar tant d’escàndol quan es van començar a veure a l'ambient artístic de París dels anys 60 del segle XIX?

La bona societat parisenca estava encara acostumada als quadres morals del neoclassicisme, a les emocions sublims del romanticisme i als acabats rellepats d'Ingres i d'altres. La vista d’aquelles obres amb pinzellades soltes i colors purs els semblava quelcom absolutament bast i groller.

Havia arribat un nou art, l'Impressionisme, que retratava no la noblesa i l'aristocràcia, sinó la gent senzilla, la gent del carrer, els cafès populars, els balls de Montmartre i paisatges que no tenien res de sublim; eren quotidians.

Per entendre bé aquest fenomen, farem una lleugera repassada als moviments artístics anteriors i al seu significat dins del context polític econòmic i cultural del moment.

Veurem com es desenvolupa el naixement de l’impressionisme i com es consolida, així com els artistes més significatius, Manet, Degas, Renoir, Monet, Morisot, Cassat…i les seves obres clau.

Finalment veurem com aquest moviment evoluciona cap a diferents estils posteriors.

S.P.

HISTÒRIA DE L'ART. PINTURA

FRIDA KAHLO
Erica Bornay
14/01/2020

Frida Kahlo (Mèxic, 1907-1954) ha estat una pintora que, a excepció del seu propi país, on existeix un museu dedicat a seva obra, i naturalment entre els especialistes de l´art, la seva aportació a l´història de la pintura era relativament poc coneguda i valorada. Ha estat en aquest últims vint anys, i sobretot a partir de les commemoracions del centenari del seu naixement, quan les seves creacions, que van coincidir amb l´aparició dels moviments
feministes (lògicament els de l'àrea de les arts visuals) que la seva figura ha trobat l'espai que en justícia li correspon a l´Història de l'Art.
La seva obra veu en les tradicions de la cultura mexicana, en la mitologia azteca i també es sensible a les influències de la simbologia cristiana .
El que la fa, podem dir única, en el món pictòric, és el que la seva obra és una porta oberta, quasi sense restriccions, a la seva pròpia biografia : a la projecció en el llenç de les distintes etapes del dolor que la acompanyarà durant tota la seva curta vida; al seu món afectiu i eròtic; i la representació de la naturalesa com a símbol de fecunditat i regeneració.                                   E.B:

                                                                                                    

EL NOSTRE APUNT

A partir del seu diari , es pot saber de l'adoració incondicional que sentia per Diego Rivera, de la seva ideologia d'esquerres i de la enorme valentia per tal de superar adversitats.  La seva salut se sent  ressentida per una poliomielitis als 7 anys i per el terrible accident als 18, degut a un xoc entre un tramvia i un bus. Mor al 54 desprès de 33 operacions quirúrgiques. S'afilia al partit comunista, i va conèixer Troski, el qual es assassinat per Ramon Mercader, enviat d'Stalin. 

Filla pare jueu i mare mexicana, ell era  un bon retratista. 

Va anar a París i fa fer amistat amb Breton que desprès  ella el va convidar a Mexic, Coneix Dalí, Picasso, a París  i Troski el 1937. 

En pintura coneixem, un boceto i un quadre del accident de 1925.

 Segueix  "pasajeros en autobús del 1929".Reflex social dels passatgers. 

"Los esposos 1931" ella disminueix, està dependent.  Autoretrats,  un dedicat a  Troski i un altre dedicat al Dr Eloesser al 1940. Quan hi ha relacions infidels, el paisatges desolats omplen el darrera, tot i que  com a parella, havien assolit un grau de llibertat poc habitual afegit per  la bohemia d'artistes en que vivien. 

"Yo i mis pericos" va focalitzar la necessitat d'animals . Autoretrat de Tehuana 1943, en un vestit de les dones natives, es una brusa, (A Diego li agrada) 

Unes poesies "dins el meu cap hi cap un home, si neix m'esbotza el crani; donar-lo a llum em mata i servar-lo amb fa morir." "Diego y yo" 1949. Ella es vestia, semblava disfressada, el dolor l'expressa mitjançant símbols. Irradiava expectació  i admiració.

Estava influenciada per la cultura azteca, i també per  símbols de la religió catòlica i jueva. Les imatges duals es reflectien en alguns quadres , per exemple

 dia-nit, meitat d'ella i altre meitat marit, veires i petxines etc. El collar d'espines amb un colibri mort com a collaret d'espines. Les dues Frides una amb el vestit de la mare quan es casa i la europea.  Autoretrato con el pelo cortado 1940, quan van tallar amb en Diego es va tallar el cabell i es presenta com un home, A primera vista podríem veure aspectes surrealistes, abort natural cargol, pelvis, però per la conferenciant hi ha molt temes  dels  mites mexicans  i les seves cultures azteques. Pinta la columna rota (columna jónica) ja no hi ha esperança: paisatges deserts i rocosos,  i quan anomena "unos quantos piquetitos" anomena una doble mort física i moral. La sang important en la cultura azteca, inclou  el marc del quadre, com sobresortint.  Després "el venado herido" o "Soy un pobre venadito", i "un abrazo de amor al Universo" al 1949. Després fa naturaleses mortes que són les últimes obres seves.

"Compartir el dolor amb la seva obre es la clau per entendre també que aquest compartir alleugera, d'aquets sofriments" I així ens hem endinsat amb una vida plena de passió, dolor i bellesa. La seva Casa Azul en Mèxic, s'hi formen corrues d'admiradors per  la seva obra i personalitat.

HISTÒRIA DE L'ART

GALANS DE HOLLYWOOD
Albert Beorlegui i Tous
20 de Novembre de 2018

Grans Herois del Hollywood Clàssic (II): Com passa amb les actrius, una de les grans diferències del cinema d’ara respecte al de l’època daurada és la manca de sofisticació que acostuma a presidir a les figures d’avui dia. En aquesta conferència, que complementa una primera part dedicada als anys trentes, s’analitzen els diversos tipus dels actors dels anys quarantes i cinquantes estructurats en diverses categories: els rebels (Marlon Brando i James Dean), els galants (Paul Newman i Rock Hudson), els comediants (Jack Lemmon i Jerry Lewis), els durs (Burt Lancaster i Kirk Douglas), i els superherois (Gregory Peck i Charlton Heston) entre d’altres. Les petites biografies es complementen amb alguns fragments de les seves pel·lícules més identificatives.
                                                                                     A.B.

El nostre apunt

El cinema  va ésser un mitjà, en els anys 40 als 50 del segle XX, en l'època dorada del cinema,  destinat a projectar somnis o una il·lusió en època de guerres o postguerres. Se'ns expliquen a manera de resum, com a set  maneres d'interpretar amb un perfil idoni de personatges. els anomenats més amunt, rebels, galants etc. i se'ns fa resum d'una trajectòria  professional de cadascun d'ells: trets de  sexualitat d'en Marlon Brando, en el "Ultimo Tango en París, i amb el seu Oscar en " la Ley del Silencio" James Dean que admirava Brando, amb " Rebeldes sin Causa"   mite també per la seva mort prematura als 35 anys. Els galants com Rock Hudson convincent, amb melodrames com "Confidències a Medianoche",versàtil,  en "Pijama para dos"  etc. Paul Newman aniria agafant prestigi en "Exodo", "Dos hombres i un destino" i Oscar amb "El color del dinero", causes benèfiques i mite vivent.

Els anglesos elitistes dins Hollywood, com David Niven en el "Prisionero de Zenda, "La vuelta al mundo en 80 dias" i Rex Harrisson venia el teatre i té unes 80 pel.lícules. Oscars per" My Fair Lady" "El tormento i el éxtasis" entre d'altres i  cavaller d'Ordre Britànic. Els actors representant la duresa, com Kirk Dougles, "El gran cardenal" " El loco del pelo rojo""Cautivos del Mal""Espartaco" i Burt Lancaster acròbata de jove, pel.lícules d'aventures, en"El hombre de Alcatraz" melodrama tòrrid en  "D'aquí a l'eternitat"  desprès en "El Gatopardo" "Duelo de titanes" .

 Els comediants com Gary Grand i Jack Lemon "Escala en Hawai" Oscar "Con faldas i a lo loco" "Irma la dulce" " Dias de vino i rosas" admirat i estimat. Els que desprenien sarcasme, ironia com George Sanders  "Eva al desnudo" i Wince Prays, sofisticació real a "Laura" de Otto Preminger "Que el cielo la juzgue" "Los crimenes del museo de cera" "La mosca". Els superherois, els models de conducte: Gregory Peck, millor persona, "El mundo en sus manos, Moby Dick " Matar a un ruiseñor" va obtenir un Oscar" Vacaciones en Roma" i Charlton Heston en "El mayor espectàculo del mundo", "Los diez Mandamientos "Benhur" amb 11 oscars, "El Cid"  Actor  vinculat amb la Sociedat Americana del Rifle. 

Resumin varem recordar i recrear amb tràilers i vídeos  moltes de les pelí cules més amunt esmentades, aquells bons moments que molts afeccionats al Setè Art, tenim a la memòria i a l'estima.