FRIDA KAHLO
Erica Bornay
14/01/2020
Frida Kahlo (Mèxic, 1907-1954) ha estat una pintora que, a excepció del seu propi país, on existeix un museu dedicat a seva obra, i naturalment entre els especialistes de l´art, la seva aportació a l´història de la pintura era relativament poc coneguda i valorada. Ha estat en aquest últims vint anys, i sobretot a partir de les commemoracions del centenari del seu naixement, quan les seves creacions, que van coincidir amb l´aparició dels moviments
feministes (lògicament els de l'àrea de les arts visuals) que la seva figura ha trobat l'espai que en justícia li correspon a l´Història de l'Art.
La seva obra veu en les tradicions de la cultura mexicana, en la mitologia azteca i també es sensible a les influències de la simbologia cristiana .
El que la fa, podem dir única, en el món pictòric, és el que la seva obra és una porta oberta, quasi sense restriccions, a la seva pròpia biografia : a la projecció en el llenç de les distintes etapes del dolor que la acompanyarà durant tota la seva curta vida; al seu món afectiu i eròtic; i la representació de la naturalesa com a símbol de fecunditat i regeneració. E.B:
EL NOSTRE APUNT
A partir del seu diari , es pot saber de l'adoració incondicional que sentia per Diego Rivera, de la seva ideologia d'esquerres i de la enorme valentia per tal de superar adversitats. La seva salut se sent ressentida per una poliomielitis als 7 anys i per el terrible accident als 18, degut a un xoc entre un tramvia i un bus. Mor al 54 desprès de 33 operacions quirúrgiques. S'afilia al partit comunista, i va conèixer Troski, el qual es assassinat per Ramon Mercader, enviat d'Stalin.
Filla pare jueu i mare mexicana, ell era un bon retratista.
Va anar a París i fa fer amistat amb Breton que desprès ella el va convidar a Mexic, Coneix Dalí, Picasso, a París i Troski el 1937.
En pintura coneixem, un boceto i un quadre del accident de 1925.
Segueix "pasajeros en autobús del 1929".Reflex social dels passatgers.
"Los esposos 1931" ella disminueix, està dependent. Autoretrats, un dedicat a Troski i un altre dedicat al Dr Eloesser al 1940. Quan hi ha relacions infidels, el paisatges desolats omplen el darrera, tot i que com a parella, havien assolit un grau de llibertat poc habitual afegit per la bohemia d'artistes en que vivien.
"Yo i mis pericos" va focalitzar la necessitat d'animals . Autoretrat de Tehuana 1943, en un vestit de les dones natives, es una brusa, (A Diego li agrada)
Unes poesies "dins el meu cap hi cap un home, si neix m'esbotza el crani; donar-lo a llum em mata i servar-lo amb fa morir." "Diego y yo" 1949. Ella es vestia, semblava disfressada, el dolor l'expressa mitjançant símbols. Irradiava expectació i admiració.
Estava influenciada per la cultura azteca, i també per símbols de la religió catòlica i jueva. Les imatges duals es reflectien en alguns quadres , per exemple
dia-nit, meitat d'ella i altre meitat marit, veires i petxines etc. El collar d'espines amb un colibri mort com a collaret d'espines. Les dues Frides una amb el vestit de la mare quan es casa i la europea. Autoretrato con el pelo cortado 1940, quan van tallar amb en Diego es va tallar el cabell i es presenta com un home, A primera vista podríem veure aspectes surrealistes, abort natural cargol, pelvis, però per la conferenciant hi ha molt temes dels mites mexicans i les seves cultures azteques. Pinta la columna rota (columna jónica) ja no hi ha esperança: paisatges deserts i rocosos, i quan anomena "unos quantos piquetitos" anomena una doble mort física i moral. La sang important en la cultura azteca, inclou el marc del quadre, com sobresortint. Després "el venado herido" o "Soy un pobre venadito", i "un abrazo de amor al Universo" al 1949. Després fa naturaleses mortes que són les últimes obres seves.
"Compartir el dolor amb la seva obre es la clau per entendre també que aquest compartir alleugera, d'aquets sofriments" I així ens hem endinsat amb una vida plena de passió, dolor i bellesa. La seva Casa Azul en Mèxic, s'hi formen corrues d'admiradors per la seva obra i personalitat.
