PERIODISME, INFORMACIÓ "FEM UNA DIETA INFORMATIVA QUE ENS FACI PROFIT"

FEM UNA DIETA INFORMATIVA QUE ENS FACI PROFIT                                 -   Programació de  la tardor   -

Antoni Bassas i Onieva

13 d'octubre de 2026  

El periodista ens posa al corrent de la seva vida al barri de Gràcia en la seva infància i adolescència, on té bons records i vivències d'ell i de la seva família. Ens parla de la informació del que passa, de la saturació d'informació i de les falses notícies.

La recerca de la veritat ve de temps, anomena passatges de la Bíblia, on es diu que té un valor absolut. Ara mateix estem inundats d'una sèrie d'esdeveniments, ell aclareix: no tot és potable; apareix el poder de mentir i vivim en l'acceleració amb els mitjans visuals d'ara. 

En contraposició, abans s'havia d'anar a cercar el diari, i l'economia pels diaris anava bé, ara hi ha molts canals, televisions i internet que abasten i monopolitzen tots els esdeveniments amb imatges reals i ara amb la irrupció de la intel·ligència artificial.  Hi ha verificadors de les notícies que no tothom ho fa servir bé.          

 Exemples d'imatges el Capitoli amb la gent d'Obama i amb la de Trump. Ell és el qui dirà als mitjans que s'ha de publicar; "la veritat us la diré jo". Té capacitat de crear modes noves de comunicar ha creat els llenguatges informatiu, on hi ha imatges artificials adreçades a les emocions, amb ego totalitari.           

Hi ha tensió amb els mitjans de comunicació i els periodistes s'exposen la majoria d'ells. Tenim tendència a bombolles de confort i per això proposa ell: una dieta informativa:

             - Triar de programes, no compartir en el menú principal i posar límits.

             - Triar qualitat i diversifiquem. Cultura, ciència, economia, esports

              - No sols saber que passa, sinó perquè passa? Aturar-se a pensar...

   El nostre cervell necessita silenci i ens recomana un llibre:

               "Sobre Déu, pensar amb Simone Weile Simón de Byung- Chul  Han  de   Corea del Sud"

Les informacions s'anteposen a la realitat, has d'interpretar-les per tu mateix aquesta realitat.  Escollim les fons de comunicació , els llibres, les conferències i ampliem temes, i vigilem la nostra intenció de vot. La crispació fa entrar gent a l'urna i surt el que surt. A vegades els governs volen soroll.

PERIODISME, URBANISME, HISTÒRIA

PASSEIG DE GRÀCIA: 200 ANYS DE VIDA

Lluís Permanyer

27 de maig de 2025

                                           

Ens parla de l'última muralla amb permís per enderroc l'any 1854. A partir d'aquí la ciutat es transforma, s'expandeix, respira...Prova "amb canó" per delimitar fins on s'allargaria l'Eixample. De Bonavista es veia el mar. Entremig convent de Jesús situat entre Aragó i Consell de Cent i Pau Clarís, lloc, esbarjo amb cementiri. El 1714 va ser derruït el Convent per l'ocupació napoleònica. Urbanistes eren llavors,  els capitans Generals. El general Quiros portarà aigua de Montcada. Es va fer una casa i plantà una arbreda generosa. Neix allà el passeig sobretot de les classes més benestants. Hi ha atraccions, restaurants, "el Criadero" del Tívoli (Fundació Tàpies) Jardins Nimfa, Prado catalan, Champs-Élysées, que comprenien vuit mançanes de l'Eixample fins a arribar al Carrer Mallorca - Provença, on hi va anar a dirigir el mestre Clavé, van cantar música de Wagner, i un concert popular amb mil tres-cents cantaires. (Va venir el net de Wagner) Era un dels tres camps lúdics millors d'Europa.                

                                 

                             

Llavors amb el Pla Cerdà es va urbanitzar. Totes les atraccions eren desmuntables amb encadellats, sense claus . 

S'acaba l'etapa rural i comença la urbana. Els arbres es mantenen. És la ciutat d'Europa que té més arbres alineats. Ni la plaça de Catalunya ni la Rambla ho va projectar en Ildefons Cerdà. 

Hi va traslladar-s'hi la noblesa, dotze títols de llavors, i s'hi van construir cases, amb recomanació de l'urbanista  Cerdà, de fer cases unifamiliars amb jardí davanter (Com passeig del Prado) Primera pedra del Liceu amb la Reina per inaugurar les obres. Finalitza el 1902.

                                                     

Llavors es feien cases unifamiliars però en pisos per amortitzar l'edifici. Amb Rius i Taulet es construeixen casa Batlló i Ametller i en Sagnier va fer teixit urbà i va fer moltes rehabilitacions.

La característica és que es va convertir en un espai on s'esplaiaven, exhibint-se, ser-hi. Saludar-se entre amics, coneguts i saludats. Se'n fa una explicació divertida. S'arribava a distingir els que venien d'una part o altra de l'Eixample "Els de Cuenca" hi havia genets fins al Carrer Provença. Els primers carruatges apareixien, després el motor d'explosió. 

El 1950 van aparèixer cotxes particulars. i els bancs van colonitzar el passeig de Gràcia. Van sorgir "Els enemics del passeig de Gràcia". 

L'ampliació de les voreres i les botigues va ser molt lenta, els cafès , cinemes, cotxes van créixer molt ràpid.  Alfons XII va inaugurar el "Círculo Ecuestre" . Després de la guerra s'ho queda la Falange i no el van tornar fins al 1948. El 1950 s'hi va instal·lar plàstic el Gerplex, molt escandalitzats els veins. Tot va ser fruit d'una burgesia de seny i rauxa, barreixada amb l'anarquisme.  Primer Museu a la Diagonal. La botiga Regia, el Dragstor, va entrar en decadència. Ametller estudi fotogràfic. 

                                          

                               

La casa Lleó Morera de Domènech i Montaner. Reinals fa firmar la destrucció de Lleó i Morera .

Èpoques de Dalí, García Márquez, Raquel Meier. Perico Milà amb la Pedrera. Llavors el pis de propietaris es converteix en bingo a les golfes hi havia els safaretjos públics, terrat per estendre la roba, subterrani "els hippies"

La Caixa de Barcelona ho va comprar i arreglar. 

Ens ha donat una visió de l'eixample antropològica, amb els seus costums, les seves construccions i els moviments socials que s'hi erigien segons l'època, algun edifici anava en decadència envers a d'altres, que els modernitzaven, sense tenir en compte, de conservar l' Estil Modernistes o d'altres estils de la ciutat.

                                             

PERIODISME I DRET

EVOLUCIÓ DELS DRETS DE LA DONA AVUI

MAGDA ORANICH

11 de març de 2025

Es va parlar del dret de la dona la seva evolució. En el dret català  estaven establerts igualtats de drets.  Ara actualment la legislació  respecta a la dona és bona. Es pot fer incidència en el moment de les dones sufragistes. Campoamor i Kenn van fer valer el dret de la dona a votar. Els grups de Carrasco i Formiguera van votar-hi a favor, en el congrés .A la joventud d'ara els nois tendeixen a la dreta.

                                                 

 Fen un resum d'aquesta evolució cap a millor, es recorda obligació de presentar la canastilla i costura per el Somorostro, prohivit a les dones ser jutges, abans l'u% estudiaven advocat.

                                         

Es recorda l'acte fundacional al Paranif de la Universitat, del moviment feminista amb Maria Aurelia Campmany, Montserrat, Roig, Nash, quan la dona casada ni tan sols  tenia dret sobre els fills. La societat franquistaa es va escandalitar.

                                            

Tot un seguit d'exemples de les noves lleis trans, el judici de Gisela Pericot a França crea un precedent per desterrar la vergonya del violat, i instar  a denunciar-ho.

                                           

El col.loqui es van fer preguntes i corraboran aquella època d'incipients drets de la dona, ara que cada mes de març es commemora l'efemerides de les famoses treballadores de USA, mortes per reivindicar.                                                       R.T.

                                             

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA - PERIODISME

 INDEPENDÈNCIES, LA VIA ESLOVENA I LES BÀLTIQUES

VICENS LOZANO

5 DE NOVEMBRE DE

Una aproximació a partir de l'experiència professional i personal als processos d'independència d'Eslovenia, Croàcia i les Republiques Bàltiques.

Les Repúbliques Bàltiques de Lituània, Estònia i Letònia en un retrat de vivències i fets de la vida quotidiana a l'època (viscuts per un periodista a aquests països), que permet analitzar una realitat que ha estat molts cops distorsionada.

                                                 

El desmembrament de Iugoslàvia i de la Unió Soviètica com mai s'han volgut explicar. Amb rigor i sense perjudicis.

                                                   

PERIODISME

 ROSA CALAF 

EL REPTE D'INFORMAR EL SEGLE XXI

8 D'OCTUBRE DE 2024

                                

QUAN CREIEM ESTAR MÉS BEN INFORMATS QUE MAI, GRÀCIES A LES EINES

TECNOLÒGIQUES AL NOSTRE ABAST, RESULTA QUE ESTEM MENYS  INFORMATS.

EN EL MILLOR  DELS CASOS AMB UN OBJECTIU MERCANTILISTA I EN EL PITJOR AMB VOLUNTAT MANIPULADORA, 

SE'N  VOL MÉS, UNA SOCIETAT DE CONSUMIDORS, QUE DE CIUTADANS CONSUMIDORS,

QUE COMPRIN PRODUCTES I IDEES MÉS QUE DE CIUTADANS QUE SÀPIGUEN  I PENSIN..

L'OBJETIU  SOCIAL DE LA PREMSA QUE REQUEREIX  INFORMAR AMB RIGOR,, INDEPENDÈNCIA, PLURALITAT I HONESTEDAT

AQUEST OBJECTIU ARA,  SOFREIX  UN DETERIORAMENT  ALARMANT  EN UNA CULTURA DE FEROTGE 

COMPETITIVITAD, QUE ENTÈN  LA LLIBERTAT D'EXPRESIÓ COMO UN "TOT VAL" I EN 

UN MARC POLÍTIC -ECONÒMIC QUE S'OBLIDA SOVINT  DE LES PERSONES, DELS SEUS VALORS I DELS SEUS DRETS .

INFORMAR I INFORMAR-NOS ÉS CADA VEGADA MÉS DIFICULTÓS . ES CONVERTEIX EN UN REPTE   QUAN S'INSTAL·LA LA MENTIDA.

L'EMOCIÓ  PÚBLICA SUBSTITUEIX A LA OPINIÓ PUBLICA.

 LÍDERS  AUTORITARIS I

ANTIDEMOCRÀTICS ARRIBEN  AL PODER MITJANÇANT LES URNES.

EN UNA SOCIETAT MAL INFORMADA  LA DEMOCRÀCIA I LES LLIBERTATS CORREN  SERIOSOS  PERILLS.

                                                                                                                                                                                                                                                                                               R.C.

 

PERIODISME, DONES VALENTES-ALIADES

 DONES VALENTES-ALIADES

Conversa sobre els relats viscuts per la conferenciant

MERITXELL FEIXAS

20 DE FEBRER DE 2021

AQUESTA SESSIÓ HA ESTAT DIFERENT DE FORMAT, HI HAVIA UN REGUITZELL DE PREGUNTES SOBRE ELS TEMES QUE IMPRESSIONAVEN MÉS D'AQUESTS LLIBRES, DONES VALENTES I ALIADES. ES PREGUNTAVA  SOBRE LES SEVES VIVÈNCIES, EN LA  ESTADA DE LA MERITXELL COM A CORRESPONSAL ALS DIVERSOS PAÏSOS DE L'ORIENT, PER TAL DE COBRIR ELS CONFLICTES. TAL COM S'HA DIT EN ELS DIVERSOS PREMIS QUE HA OBTINGUT, I RESSALTANT L'ÚLTIM: PREMI NACIONAL DE PERIODISME, PER L'ENFOC QUE FA EN EL PAPER DE LA DONA ALLÀ I DEL  QUE POT APORTAR, SI SE SENT UNA MICA MÉS LLIURE.  ELLA, LA MERTIXELL, ESTÀ A L'EXPECTATIVA QUE  AQUESTES NENES, NOIES QUE HAN ANAT CREIXENT, A PESAR DE LA ENORME PRECARIETAT,  PUGUIN TROBAR UN CAMÍ I DESENVOLUPAR-SE SENSE TANTES TRAVES. ARA HI TÉ UN LLIGAM AFECTIU, PERQUÈ ELS SEGUEIX L'EVOLUCIÓ  DES DE FA DEU ANYS I ALGUNES D'ELLES HAN FET  EQUIP DE BÀSQUET QUE HAN MUNTAT A XATILA. AQUESTA SETMANA VINENT  TINDRAN  L'OPORTUNITAT DE JUGAR AMB EL BADALONA, LA SETMANA QUE VÉ I FER ALGUNES GIRES DE RECONEIXAMENT. DESITGEM TOTA LA SORT DEL MÓN A ELLA I A TOTES LES DONES I NENES D'AQUEST PRÒXIM ORIENT, A VOLTES TAN ALLUNYAT  DEL NOSTRE, AMB MANERES DE FER I RECURSOS I LA MANERA QUE TENEN  D'IGNORAR  VALORS A LA DONA.

QUATRE MOMENTS DE LA SESSIÓ

CIÈNCIES SOCIALS

Vicens Lozano
Periodisme enganyós i periodisme compromés.
5 de Novembre

El Periodisme com a Quart Poder, entès com la consciència de la societat i una fiscalització necessària del poder. El Periodisme basat en la ètica, la independència i el rigor enfrontant cada dia més a l'autodestrucció.

La banalització, el cofoisme i el despreci dels principis que justifiquen l’existència i la raó de ser del periodisme s’imposen.

En base a l’experiència professional en diversos mitjans ( Diari de Barcelona , Avui, Mundo Diario, El Pais i TV3 )  i exemples pràctics de manipulació, censura i frivolització de la informació,  podem recórrer un divertit icamí  i obrir els ulls a un fenòmen que, al cap i la fi, desvirtualitza la societat democràtica i ens fa més vulnerables.

                                                                                                 V.L. 

Amb el bagatge nacional i internacional de periodisme que té el nostre professor ens endinsa a poc a poc en aquest món, on hi passen moltes coses. La importància que tenen els titulars i ens diu  que  el periodisme ha d'ésser informatiu i la funció és:

*fiscalització del poder
*més control dels tres poders fàctics
*cita el periodisme banal i enganyós i el compromés.

 Es parla de molta banalització en els magatzins dels matins, en moltes cadenes es llegeix tan sols com un entreteniment... Quan entra la televisió privada es dona el que la gent demana, si es visceral, augmenta l'expectació,  es magnifica un tema banal. Recorda   "El pequeño Gabriel" amb rècords històrics d'audiència i es traspassa el que diríem el que és pura informació i el que és espectacle. "Les Reality shows" que n'hi continuen havent... En parla la pel·lícula "Primera plana 1974", del periodisme d'oportunitat.  Subterfugis per desviar l'atenció dels vertaders problemes que tenim com a societat i crear-ne uns altres i després oferir solucions.

S'hi mouen diferents estratègies de qui té el poder, exemple, acceptar decisions impopulars presentades com a doloroses i necessàries. (crisi i retallades) Recursos publicitaris, utilitzar les emocions en el lloc de la reflexió (Tema Alcasser) mantenir el públic en un estat "pla" i mediocre, i reforçar l'autoculpabilitat.
En canvi es mantenen temes invisibles, com són algunes institucions, el militarisme, anunciants poderosos, temes incòmodes (malalties mentals, presons  i altres etc.)i actualment amb l'explosió digital entren les Fake News:
Informació deliberadament falsa en moments clau, no es contrasta les fonts, es retoquen fotos etc.

Es trenquen les regles d'un periodisme honest i posa el conferenciant molts exemples passats i actuals.

També es parla del periodisme compromès on a darrera hi ha una investigació rigorosa. Cas de Watergate, pel que va haver de dimitir el Pressident d'USA Richard Nixon. El cas de Wikileaks  de com els USA tenen presos clandestins.
Detenen Julien Assange que l'estan jutjant a Londres.  Com el Sr Edward  Snowden (ara a Moscou)per filtrar milers de documents de com els estats poden espiar, quasi bé tot. Els papers de Panamà i Paradís Papers (2017)  Ens parla dels grans recursos dels mitjans a tot l'estat  i a preguntes del col.loqui de com s'ha d'actuar,  doncs defensant  els mitjans que ens serveixen,, ser a la vegada crítics amb tots els mitjans i aprendre a valorar el que està ben fet, ens diu per acabar el nostre ponent: la llibertat d'informació i un ciutadà crític i informat són dos pilars fonamentals per defensar la DEMOCRÀCIA.