CIÈNCIES SOCIALS, CULTURA I ART

 ISABEL LLORACH

RAFA BURGOS

10 DE MARÇ DEL 2026

      

Amb motiu de la commemoració de l’Any Llorach volem retre homenatge a una de les dones més captivadores de la Barcelona del 1900: Isabel Llorach i Dolsa (1874-1954). Burgesa, amb una immensa fortuna fruït negoci familiar d’aigües sulfatades Rubinat Llorach, vivia en un palauet construït per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.  del Les festes que hi organitzava eren d’allò més impressionants. Pels seus salons van passar Nijinsky, Carlos Gardel o Joséphine Baker, a banda de tota la intel·lectualitat catalana. Era l’única dona que posseïa un Rolls Royce. I, a més, va formar part d’institucions com Cultura Musical, Amics dels Museus de Catalunya, l’Associació d’Amics del Carrer Montcada o el Conferentia Club (amb el suport de Francesc Cambó). Es reunien a l’Hotel Ritz i convidaven escriptors, científics i músics de tot Europa. 

                     

                                  

CIENCIES SOCIALS, CUINA, SALUT

 QUÈ PEBROTS SIGNIFICA "ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE"

ADA PERELLADA

3 DE JUNY DE 2025

                            
                             
                             

La restauradora i propietària del Restaurant Semproniana, Ada Parellada, ens explica què significa cuinar de manera sostenible fent un viatge a través de la ciència, la salut, la sostenibilitat i, sobretot, a través de la nostra història i cultura. Una xerrada on comprendràs la magnitud i el poder que tens a l'hora de triar què entra dins del teu cabàs. Una decisió política que amaga la clau per combatre l'emergència climàtica, des dels nostres fogons. Tot això, sense oblidar, la part que ens fa més humans, la cultura i les emocions. Analitzarem el nostre patrimoni culinari per poder comprendre tot allò que se'ns remou quan cuinem i quan mengem!             A.P.

                                 

CIÈNCIES SOCIALS, PUBLICITAT

LES MARQUES, "EL MITJÀ ÉS EL MISSATGE"

XAVIER FRANCO                 19 de Març de 2024

EL MITJÀ ÉS EL MISSATGE…AMB CREATIVITAT.

Aplicació de la teoría de M. McLuhan a la Publicitat. Un mitjà no és simplement un sobre que conté una carta:és en si mateix, una importantíssima part del missatge.

                                  

Aquesta afirmació del filòsof i comunicòleg canadenc Marsall Mcluhan queda reflectida en diversos dels seus llibres estudiats a qualsevol facultat de comunicació de tot el món i que implica als mitjans de comunicació de masses. Marçal Moliné primer i Xavi Franco alguns anys mes tard van treballar i van desenvolupar aquesta teoria al món de la publicitat en la primera dècada de l'actual segle. Cada mitjà té el seu propi llenguatge, i la seva pròpia manera d’arribar als nostres sentits, que modifica la percepció del missatge. El mitjà qualifica, completa, afegeix i treu coses a un anunci. A partir de McLuhan, els creatius publicitaris van saber què tractament diferenciat havien de donar-li als anuncissegons el mitjà al que anaven destinats. Sempre buscant l'efectivitat en la percepció del missatge per part del receptor a qui va destinat. La conferència recull un resum pràctic de com la creativitat publicitària es pot adaptar a les característiques pròpies de cada mitjà amb múltiples exemples d'anuncis i formes de comunicació publicitària de diverses èpoques i països -incloent imatges i vídeos- que en la seva immensa majoria han estat premiats amb Lleons de Cannes que són considerats com els oscars de la publicitat.

                                               

CIÈNCIES SOCIALS, HISTÒRIA DEL PARAL.LEL

 EL PARAL.LEL

Lluís Permanyer

12 de desembre del 2023

                                                  

El Paral.lel ha estat un fenòmen únic i formidable del món de l'espectacle. Un conflicte urbanístic i la desaparició d'un espai per a convertir-lo a finals del segle XIX en la Plaça de Catalunya, va transformar el naixent Paral.lel en uneix ple d'escenaris de tota mena d'atraccions.

La neutralitat mantinguda durant la Primera Guerra Munial va potenciar-lo fins a extrems inimaginables. El que va comenár com un espai d'esbarjo per obrers i menestrals, va acabar sent un espectacular focus d'atracció per a tota mena de públic, no solament barceloní, sinò fins i tot de Catalunya. 

 

Tot un món malauradament desaparegut i que ha acabat convertint el Paral.lel  en una carretera urbana.                                                                                                                      LL.P.

HISTÒRIA CONTEMPORÀNEA, CIÈNCIES SOCIALS

 ELS FERROCARRILS , UNA HISTÒRIA ROMÀNTICA

   ELS ROMÀNTICS DEL TREN               

                                                                                                  Xavier Nubiola                                                                                                                                          14 de novembre de 202

Conferència amb imatges per l’enginyer Xavier Nubiola de Castellarnau, amb motiu del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró, 1848-2023.Volem reivindicar el romanticisme com un factor destacat que va impulsar el ferrocarril contra l’immobilisme dels escèptics. En aquest sentit, Miquel Biada va ser el primer romàntic al descobrir des de Cuba els avantatges del nou mitjà de transport, per impulsar el ferrocarril entre Barcelona i la seva ciutat natal, Mataró.La comissió mataronina del Centenari del Tren, va prolongar el romanticisme d’en Biada, i com ell, va haver de lluitar contra el desinterès del Govern central a Madrid.Any rere any, els romàntics del tren van mantenir la tradició de L'ofrena floral al monument a Miquel Biada a la plaça enfront de l'Estació de Mataró. Aquesta perseverança es veuria recompensada si finalment s’assolís el tan desitjat objectiu per la ciutat del Museu del Ferrocarril de Mataró.

Tot cercant el romanticisme dels primers trens, la presentació es divideix en 5 apartats:Organització, material rodant, personal, passatgers i ‘souvenirs’.1.- Organització: El transport col·lectiu des d’un principi s’organitza en 3 classes: 1ª, 2ªi 3ª, donant lloc a noves situacions que de vegades ens semblen gracioses i fins i tot ridícules.2.- Material rodant: L’època de la tracció vapor és per molt la més romàntica, per això les màquines s’engalanaven amb flors. El camí permanent de la via sorprenia i fascinava per la facilitat de desplaçament del tren.3.- Personal: El ferrocarril va crear noves ocupacions, moltes desaparegudes al ser substituïdes per controls automàtics fruit de l’electrònica. Els caps d’estació eren els màxims responsables del correcte funcionament del ferrocarril, mentre que el maquinista i el fogoner tripulaven les locomotores de vapor.4.- Passatgers: Per alguns agafar el tren era un dels moments difícils de la vida, fins i tot feien testament abans. Al passar pel Túnel de Montgat els primers viatgers cridaven i aplaudien d’entusiasme per la prova superada. Per altres el túnel era conegut com el Passatge del amor”, aprofitant els instants de foscor per fer manetes, tot i que el moment més romàntic corresponia als comiats i arribades a les estacions.5.- ‘Souvenirs’: De l’època romàntica es conserven postals que familiars i amics s’enviaven com a prova del seu afecte i amor. Els viatgers es mostraven contents per arribar al seu destí sense cap problema ni accident, establint un paral·lelisme entre la

nostra vida i el viatge en tren.       

                      

              X.N.C.

CIÈNCIES SOCIALS, INDÚSTRIA TÈXTIL

 LES COLÒNIES TÈXTILS 

 RAMON SOLER I RIBA

14 DE FEBRER DE 2023

VINT QUILÒMETRES, QUINZE FÀBRIQUES DE RIU.

El treball està compost per cinquanta-dues imatges, on es pot veure com es treballava antigament el cotó, fins a convertir-lo amb roba i un estudi de les quinze colònies en les quals hi vivien els estadants de les fàbriques tèxtils.

                                             

Durant el temps de l'exposició, ens  n'adonarem  de la forma, en un principi precària,  de com desenvolupaven la seva vida els treballadors d’aquelles indústries

                                                                   

 Més endavant, es veurem  les activitats que es portaven a terme a cadascuna d’aquestes colònies, fossin artístiques, esportives, lúdiques i com no,  laborals.Crec que hom es pot submergir en un món possiblement desconegut, que potser n’ha sentit a parlar o que ha llegit algun llibre, i que per mitjà de les imatges, podrà copsar amb veracitat, uns fets que van marcar a moltes famílies, majoritàriament vingudes del món agrícola, i que gràcies a aquesta fàbriques de riu, van sortir de la misèria, per convertir-se en petits estalviadors de “cartillas de ahorro”.

                                                                 

(Agraeixo a les persones de L’AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA, que em donessin l’oportunitat de poder-los parlar d’un dels motors de Catalunya i que avui ja forma part de la nostra història.)      R.S.R.

 SORTIDA A LES COLONIES TEXTILS  CAL VIDAL I VILADOMIU NOU

DIA 21 DE FEBRER DE 2023

VAREM SORTIR DES DE PLAÇA GAL.LA PLACIDIA I VAM FER UN RECORREGUT PER LA COLONIA VIDAL 

TORRE DE L'AMO DE VILADOMIU NOU

RESTAURANT  PAJARES

CIÈNCIES SOCIALS

Vicens Lozano
Periodisme enganyós i periodisme compromés.
5 de Novembre

El Periodisme com a Quart Poder, entès com la consciència de la societat i una fiscalització necessària del poder. El Periodisme basat en la ètica, la independència i el rigor enfrontant cada dia més a l'autodestrucció.

La banalització, el cofoisme i el despreci dels principis que justifiquen l’existència i la raó de ser del periodisme s’imposen.

En base a l’experiència professional en diversos mitjans ( Diari de Barcelona , Avui, Mundo Diario, El Pais i TV3 )  i exemples pràctics de manipulació, censura i frivolització de la informació,  podem recórrer un divertit icamí  i obrir els ulls a un fenòmen que, al cap i la fi, desvirtualitza la societat democràtica i ens fa més vulnerables.

                                                                                                 V.L. 

Amb el bagatge nacional i internacional de periodisme que té el nostre professor ens endinsa a poc a poc en aquest món, on hi passen moltes coses. La importància que tenen els titulars i ens diu  que  el periodisme ha d'ésser informatiu i la funció és:

*fiscalització del poder
*més control dels tres poders fàctics
*cita el periodisme banal i enganyós i el compromés.

 Es parla de molta banalització en els magatzins dels matins, en moltes cadenes es llegeix tan sols com un entreteniment... Quan entra la televisió privada es dona el que la gent demana, si es visceral, augmenta l'expectació,  es magnifica un tema banal. Recorda   "El pequeño Gabriel" amb rècords històrics d'audiència i es traspassa el que diríem el que és pura informació i el que és espectacle. "Les Reality shows" que n'hi continuen havent... En parla la pel·lícula "Primera plana 1974", del periodisme d'oportunitat.  Subterfugis per desviar l'atenció dels vertaders problemes que tenim com a societat i crear-ne uns altres i després oferir solucions.

S'hi mouen diferents estratègies de qui té el poder, exemple, acceptar decisions impopulars presentades com a doloroses i necessàries. (crisi i retallades) Recursos publicitaris, utilitzar les emocions en el lloc de la reflexió (Tema Alcasser) mantenir el públic en un estat "pla" i mediocre, i reforçar l'autoculpabilitat.
En canvi es mantenen temes invisibles, com són algunes institucions, el militarisme, anunciants poderosos, temes incòmodes (malalties mentals, presons  i altres etc.)i actualment amb l'explosió digital entren les Fake News:
Informació deliberadament falsa en moments clau, no es contrasta les fonts, es retoquen fotos etc.

Es trenquen les regles d'un periodisme honest i posa el conferenciant molts exemples passats i actuals.

També es parla del periodisme compromès on a darrera hi ha una investigació rigorosa. Cas de Watergate, pel que va haver de dimitir el Pressident d'USA Richard Nixon. El cas de Wikileaks  de com els USA tenen presos clandestins.
Detenen Julien Assange que l'estan jutjant a Londres.  Com el Sr Edward  Snowden (ara a Moscou)per filtrar milers de documents de com els estats poden espiar, quasi bé tot. Els papers de Panamà i Paradís Papers (2017)  Ens parla dels grans recursos dels mitjans a tot l'estat  i a preguntes del col.loqui de com s'ha d'actuar,  doncs defensant  els mitjans que ens serveixen,, ser a la vegada crítics amb tots els mitjans i aprendre a valorar el que està ben fet, ens diu per acabar el nostre ponent: la llibertat d'informació i un ciutadà crític i informat són dos pilars fonamentals per defensar la DEMOCRÀCIA.

CIENCIES SOCIALS

El nostre apunt.
La Maternitat d'Elna
Assumpta Montellà

L'Assumpta Montellà autora del llibre ens va explicar, vicissituds i peripècies de l'exili cap a França un cop acabada la guerra civil. Encara que sense imatges ens vàrem fer càrrec de la situació i talment es va fer  tot un relat, ajustat a la cruesa dels fets que d'alguna manera es repeteixen  actualment i ens fa sentir la impotència  d'aquelles situacions i la tremenda injustícia que comporten les guerres i  a situacions que duen al límit  a qui les pateix en primera persona. Recordarem les escletxes de llum que també van fer suportable aquella desgraciada situació. Una d'elles va ser la Maternitat d'Elna que gràcies a una infermera suissa Elisabeth Eidenbenz es van poder salvar mig miler de vides abocades a desaparèixer.
Creiem que conscient i inconscientment cadascú de nosaltres va fer lloc al racó de la memòria per tal de tenir present tot aquest drama de la fugida,  que ens duu a fer-nos moltes preguntes avui encara. Abans els records fotogràfics eren en blanc i negre, i es poden veure al lloc dels fets, prop d'Argelés en el memorial que hi ha en aquest xalet de la Maternitat d'Elna  habilitat en  la planta baixa on hi resta una exposició permanent.  Val molt la pena fer-hi una visita.