HISTÒRIA CONTEMPORÀNEA

GARBO, EL CATALÀ QUE VA ENGANYAR ELS NAZIS

ASSUMPTA  MONTELLÀ

22 D'OCTUBRE DE 2024

Garbo, l'espia català que va enganyar els nazis. Joan Pujol Garcia, va ser un contra espia de la IIGM amb els alies GARBO per part dels aliats, I ARABEL per part dels nazis. La seva participació de “Fake News” va ser decisiva per l’èxit del desambarcament de Normandia, l’operació que va ser un punt d’inflexió durant la Segona Guerra Mundial.                          A.M.

                             

Joan Pujol fa un recorregut geogràfic durant la seva trajectòria vital. Viu a Barcelona al carrer Muntaner, estudia a Mataró i treballa en una granja d'Arenys de Mar. Es trasllada a un hotel de Madrid, on fa de conserge. Aprèn a fer contraban de whisky per clients de l'hotel, obté un salconduit per anar a Lisboa. Vol ser espia per als aliats però com que  no el  recluten i es va fer contra espia per als alemanys, que sí volen el seu servei, i  la seva parella Araceli Gonzalez l'ajudarà. Comença a elaborar informes de la premsa que li arriba allà a Lisboa. Munta una xarxa de vint-i-set falsos informadors, per als quals demana uns honoraris per la seva feina i això li dóna possibilitats!.                  

L'agent Harris, anglès, vol que el nom de Garbo sigui per a ells i el d' Arabal per als alemanys. D'aquesta manera serà un contra espia que va beneficiar el desembarcament per Normandia i no per Calais, com ell va voler fer creure als alemanys. 

                                   

En el decurs de la guerra es veu atrapat en l'últim episodi del desembarcament  l'estar estar a punt de ser delatat com a contra espia. El dia "D" del desembarcament depèn del  pronòstic del temps atmosfèric, i va just de no descobrir-se  el món fictici que havia  muntat; l'havien inspirat els americans, els quals tenien eines potents en posar-ho a escena, mitjançant la ficció a les pantalles, cosa que USA ho  dominava  a bastament .

Resum del muntatge "cinc espies Garbo, tres milions de soldats a Calais, tancs i camions inflables, i Philippe Pétain de mentida", passejant-se enmig de les tropes per ser filmats per l'enemic. Ho complementen amb "un ofegat" que portava documents falsos sobre l'operació del desambarcament.

Quan acaba aquest episodi, Garbo s'espanta i  envia un telegrama ( en aquell moment era presoner) Llavors l'ajuden a escapar-se a Veneçuela i ell fa publicar a la premsa, una esquela de la seva mort. Però un periodista anglès li segueix el  rastre i el porta a Mallorca on s'hi  presenta desmentint la seva mort. Aixó passa als anys 1980. Llavors li donen la medalla a Anglaterra però a continuació marxa a Angola i s'acaba la seva vida. La ficció supera la realitat, com diu la dita!.                                                     R.T.

                  

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

 SALVADOR SEGUI, "EL NOI DEL SUCRE"

JOSEP MARIA SOLÉ I SABATÉ

2 D'ABRIL DE 2024

Salvador Seguí, "El noi del Sucre" és un dels grans noms del sindicalisme català.

Defensor de l'anarquisme sindical, advocava per la unió del republicanisme catalanista d'esquerres en el front polític, on hi tenia grans amics com Francesc Layret i Lluís Companys, fet que el va convertir en un personatge complex i polièdric. Líder de la CNT en les primeres dècades del segle XX, va ser assassinat pels pistolers de la Patronal, durant els anys de plom de Barcelona.

La seva memòria persisteix com  la  d'una de les persones clau, per entendre els anys posteriors a la Gran Guerra a Catalunya.

HISTÒRIA CONTEMPORÀNEA

EL MÓN MEDITERRANI I l'ORIENT MITJÀ

Antoni Raja i Vich                                                                                                                                       21 de novembre de 2023

En aquesta sessió comentarem les majors qüestions geopolítiques que podem trobar a la Mediterrània. Farem un petit trajecte d’oest a est -en ordre de lectura, no en sentit del moviment solar- per les majors tensions o situacions que podem trobar en aquest petit mar rodejat per tres continents.La primera qüestió serà el pas de la Mediterrània a l’Atlàntic. És a dir, la qüestió de l’estret de Gibraltar, i com el Regne Unit, Espanya, i Marroc lluiten per a controlar un pas estratègic en el comerç global entre Àsia i Europa. Així mateix, esmentarem com en aquest món controlat per Estats també trobem jugadors no estatals com són els fluxos migratoris, organitzacions terroristes com Al Qaeda, o grans corporacions que proven d’influir en les decisions dels governs a la zona.

 La segona qüestió serà el final, en la seva majoria desastrós, de les anomenades Primaveres Àrabs que van començar el 2011, i que prometien un món més democràtic i inclusiu, quan, en realitat, han consolidat dictadures com en el cas d’Egipte, o han precipitat cruentes guerres civils com podem trobar a Síria o Líbia. Degut al temps disponible, no podrem entrar de manera detallada en l’anàlisi detallat de tots i cadascun dels conflictes, però sí que farem un estat de la qüestió generalitzat que anirà d’Algèria fins a Síria. La tercera qüestió tractarà sobre les grans migracions africanes i asiàtiques cap a Europa.

 Des del final de la Guerra Freda i el relaxament dels controls fronterers, els moviments humans de zones poc desenvolupades o afectades per conflictes que semblen eterns, cap a zones més benestants, han provocat que països com Espanya, o Itàlia hagin rebut grans quantitats d’estrangers. Històricament, Espanya és un país que emetia migració, mentre que avui en dia Espanya és un país plenament desenvolupat que rep milers d’immigrants a l’any, per ser més precisos, Espanya ha passat de tenir poc més de mig milió d’estrangers vivint al país als anys noranta, a tenir-ne més de cinc milions. Aquest fet ha comportat una creixent alarma entre els ciutadans de països poc habituats a rebre immigrants com podien ser Espanya, Itàlia, o Grècia. En tots tres països, l’extrema dreta ha trobat nous espais per a créixer com a resultat d’aquestes onades migratòries.Per acabar la sessió, ens centrarem en la situació geopolítica de l’orient mitjà avui en dia. Especial atenció dedicarem a la situació a Gaza, els Alts del Golan, i a Síria on dos conflictes han modificat de manera radical el món musulmà de la zona. Provarem d’explicar com els conflictes que van anar prenent forma durant la Guerra Freda no es van acabar quan va caure el mur de Berlin l’any 1989, o quan Mikhail Gorbachev va dissoldre la Unió Soviètica l’any 1991. D’aquesta manera, el conflicte palestí que va començar, com a mínim, l’any 1948, quan els exèrcits de varis Estats àrabs van ser derrotats per les milícies istraelites de la Haganà i del Irgun. El desplaçament subseqüent va convertir a varis milions de palestins en pàries sense casa, en desplaçats que van haver d’anar a altres Estats àrabs o cap a occident. 

Aquesta derrota anomenada Nakba -desastre- pels àrabs ha controlat moltes narratives i decisions en el món àrab. De manera similar, una guerra civil com la síria es va convertir progressivament en un conflicte regional i internacional on diferents faccions lluiten per a destronar un dictador com Bashar al Assad per a guanyar una major influència en la regió. Països com els Estats Units, Rússia, Qatar, Iran, Turquia, o organitzacions com ISIS o DAESH, han participat en diferents moments d’aquest conflicte per a poder convertir-se en les forces hegemòniques d’un país amb accés al mar Mediterràni, amb fronteres poroses.

HISTÒRIA CONTEMPORÀNEA, CIÈNCIES SOCIALS

 ELS FERROCARRILS , UNA HISTÒRIA ROMÀNTICA

   ELS ROMÀNTICS DEL TREN               

                                                                                                  Xavier Nubiola                                                                                                                                          14 de novembre de 202

Conferència amb imatges per l’enginyer Xavier Nubiola de Castellarnau, amb motiu del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró, 1848-2023.Volem reivindicar el romanticisme com un factor destacat que va impulsar el ferrocarril contra l’immobilisme dels escèptics. En aquest sentit, Miquel Biada va ser el primer romàntic al descobrir des de Cuba els avantatges del nou mitjà de transport, per impulsar el ferrocarril entre Barcelona i la seva ciutat natal, Mataró.La comissió mataronina del Centenari del Tren, va prolongar el romanticisme d’en Biada, i com ell, va haver de lluitar contra el desinterès del Govern central a Madrid.Any rere any, els romàntics del tren van mantenir la tradició de L'ofrena floral al monument a Miquel Biada a la plaça enfront de l'Estació de Mataró. Aquesta perseverança es veuria recompensada si finalment s’assolís el tan desitjat objectiu per la ciutat del Museu del Ferrocarril de Mataró.

Tot cercant el romanticisme dels primers trens, la presentació es divideix en 5 apartats:Organització, material rodant, personal, passatgers i ‘souvenirs’.1.- Organització: El transport col·lectiu des d’un principi s’organitza en 3 classes: 1ª, 2ªi 3ª, donant lloc a noves situacions que de vegades ens semblen gracioses i fins i tot ridícules.2.- Material rodant: L’època de la tracció vapor és per molt la més romàntica, per això les màquines s’engalanaven amb flors. El camí permanent de la via sorprenia i fascinava per la facilitat de desplaçament del tren.3.- Personal: El ferrocarril va crear noves ocupacions, moltes desaparegudes al ser substituïdes per controls automàtics fruit de l’electrònica. Els caps d’estació eren els màxims responsables del correcte funcionament del ferrocarril, mentre que el maquinista i el fogoner tripulaven les locomotores de vapor.4.- Passatgers: Per alguns agafar el tren era un dels moments difícils de la vida, fins i tot feien testament abans. Al passar pel Túnel de Montgat els primers viatgers cridaven i aplaudien d’entusiasme per la prova superada. Per altres el túnel era conegut com el Passatge del amor”, aprofitant els instants de foscor per fer manetes, tot i que el moment més romàntic corresponia als comiats i arribades a les estacions.5.- ‘Souvenirs’: De l’època romàntica es conserven postals que familiars i amics s’enviaven com a prova del seu afecte i amor. Els viatgers es mostraven contents per arribar al seu destí sense cap problema ni accident, establint un paral·lelisme entre la

nostra vida i el viatge en tren.       

                      

              X.N.C.