PER QUÈ LES LLÀGRIMES ESDEVENEN FURTIVES MERCÈS A UN ELIXIR?
Jordi Pujal Argüés
2 de desembre de 2025
PER QUÈ LES LLÀGRIMES ESDEVENEN FURTIVES MERCÈS A UN ELIXIR?
Jordi Pujal Argüés
2 de desembre de 2025
L'HERÈNCIA MUSICAL DE J.S.BACH, DE MOZART A LIGETI
MARC PEPIOL
8 d'abril de 2025
Podríem considerar que clàssic és aquell autor amb què tantes generacions han sentit la necessitat de dialogar. Johann Sebastian Bach és, sens dubte, un clàssic.
En aquesta conferència intentarem mostrar com aquest diàleg musical amb Bach ha vertebrat bona part d’allò que podem anomenar la gran tradició clàssica de la música Occidental.
Després d’una breu semblança d’aquest mestre del Barroc, passarem ràpidament a comentar bona part d’aquest llegat; escoltarem i analitzarem música de Mozart, Chopin, Brahms, Tailleferre, Stravinsky, Hindemith i Ligeti.
ELS SETZE JUTGES: CRÒNICA TENDRE I IRÒNICA D'UN PAÍS Fermí Puig Llinares 28 de gener de 2025
Els antecedents: com era la situació de la Cancó Catalana a finals de la dècada dels 50. Es publica un article de Lluís Serrahima "Ens calen cançons d'ara" que esperona a un nucli de persones com Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, essent considerats, el nucli fundador de la "Nova Cancó".
Es decideix posar el nom del grup "Els setze jutges". En el grup originari s'incorporen Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat i sobretot Guillermina Motta. Després apareix el fenòmen Joan Manuel Serrat.
El grup va anar incorporant els managers, els músics i les discogràfiques com Edigsa. Es tanca el cercle amb els anomenats "La Novíssima cancó", amb Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs, i Lluís Llach. Els entrebancs per enregistrar i actuar i per sortejar la censura, era l'habitual en època i t'ho trobaves a cada concert.
"L'himne dels setze jutges" i la medalla d'Or del Parlament a l'any 2007, on es va reconeixa la seva aportació a la Cultura i Canço Catalanes. Més tard apareix el bilingüisme, la divisió dels cantants i una disolució, mai anunciada. També apareixen les fitxes del Sr. Pedrerol. Queda un llibre on es recull tot el fenòmen de La Nova Cancó on també hi intervé el conferenciant i una placeta a Sarrià amb el nom dels"Setze Jutges" i tot els records d'una generació del postfranquisma on buscava una escletxa de llum i llibertat en aquests concerts. F. P.
INDEPENDÈNCIES, LA VIA ESLOVENA I LES BÀLTIQUES
VICENS LOZANO
5 DE NOVEMBRE DE
"AL CENTRE DE L'HARMONIA"
EMILIO MORENO
18 DE JUNY DE 2024
En el breu espai d'una hora, Emilio Moreno tocarà el seu violí i la seva viola, i ens explicarà com pot estar de plena la soledat d'un músic davant únicament el seu instrument; com es pot convertir el pensament en música o la música en pensament; quina és la manera de plasmar sensacions i de contar històries amb un mitjà tan assemàntic i a la vegada tan expressiu com és el llenguatge musical. Emilio tocarà/parlarà (o parlarà/tocarà) concentrant-se fonamentalment en el rar repertori "a solo" de les albors dels seus instruments (els segles XVII i XVIII), explicant-nos tant qüestions tècniques com compositives mitjançant breus obres de compositors desconeguts o oblidats majoritàriament, que seran per a molts veritables descobriments: Thomas Baltzar, Johann Schopp, Niccola Mattheis, Franz Ignaz von Biber, Georg PhilippTelemann o el gran Johann Sebastian Bach…
MAURICE RAVEL, EL COMPOSITOR
Marc Pepiol
23 DE GENER DEL 2024
Hom ha sentit parlar del compositor Maurice Ravel, però sovint, malauradament, només se’l reconeix com l’autor d’una sola obra, el Bolero. Sense desmerèixer la qualitat d’aquesta peça singular, de la qual també parlarem, en la conferència ens proposem endinsar-nos en l’estètica,l’obra i la vida d’aquest compositor francès. Farem un recorregut per les seves obres principals:descobrirem fascinants obres de cambra i formidables concerts. Indagarem i reflexionarem sobre la seva estètica musical sovint associada a l’impressionisme i al neoclassicisme. L’objectiu serà,doncs, en darrer terme, oferir una panoràmica general d’uns dels compositors més importants del segle XX. El Bolero:la història del Bolero va començar després de la gira americana de Ravel.Son a l’any 1928.
L’amiga i ballarina Ida Rubinstein li demana una peça de dansa.Ravel pensa a orquestrar la suite Iberia d’Albéniz, però aviat descobreix que està protegida per drets d’autor; la família d’Albéniz els ha cedit al compositor madrileny Enrique Fermández Arbós. Ravel recorre aleshores al seu univers particular d’objectes mecànics (d’autòmats i de rellotges).Pensa a fer una peça mecànica, industrial, de cadena de muntatge, això sí, amb un aire espanyol. Sorprenentment, música funciona extraordinàriament bé en escena, malgrat que la peça no tenia grans pretensions.Les peces d’aigua: Ravel va estudiar piano i composició amb el mestre Fauré al Conservatori de París.Li dedicarà una de les primeres peces que li donaran nom, el Joc d’aigua, per a piano. Al darrera de la composició, hi ha Franz Liszt (1877, Jocs d’aigua a la Vil·la d’Este del tercer llibre dels Anys de pelegrinatge).La peça de Ravel és juganera −“Déu fluvial que rius mentre flueixes per l’aigua”−.No és pas l’única “peça d’aigua” de l’autor.A Miroirs (1905) hi trobem aquesta altra petita joia: Una barca sobre l’oceà.Paga la pena sentir el joc que Salvatore Sciarrino farà a l’Anamorfosi sobre l’obra de Ravel.Encara de l’univers aquàtic, caldria destacar el Gaspard de la nuit. Tres peces escrites sobre poemes d’Aloysius Bertrand l’any 1908, i estrenades l’any següent a mans del virtuós Ricardo Viñas.El primer moviment, Ondine, ens porta l’univers del Simbolisme, a les misterioses sirenes, dones d’aigua, i nimfes aquàtiques.Klimt en va representar algunes.L’univers mecànic: Ravel adorava els objectes mecànics, els artefactes, els rellotges, els autòmats.Casa seva era un autèntic museu. En la seva música apareix sovint aquest efecte maquinal, aquestperpetum mobile de les màquines. Sentim Scarbo i la Tocata de Le Tombeau de Couperin. També cal tenir present la tradició barroca del clavicèmbal francès. No en va, Vladimir Jankelevich deia que Ravel era un cirurgià que presumia de curandero.En tot cas, la vida imita l’art: Ravel adora l’artifici, la imitació, la mentida, no pas en el sentit d’una malèvola invenció o d’una perversa falsedat, sinó en el sentit de la creació d’aquell món meravellós que crea l’art a través de la bellesa. Tot plegat, recorda a O. Wilde, “La decadència de la mentida” o el “Crític com a artista”. Sovint hem sentit dir que l’art és una imitació de la vida. Ben al contrari, per a Wilde, la vida imita l’art. L’art ens ensenya a veure les coses. També deia Wilde Revelar l’art i amagar l’artista és l’objectiu de l’art. Ravel hi està en sintonia: “Un artista no pot pas ser sincer. La mentida, entesa com a poder d’il·lusió, és l’única superioritat de l’home sobre els animals; i pel que fa a l’art, és l’única superioritat de l’artista sobre la resta d’homes. Quan un es deixa endur per l’espontaneïtat, comença la xerrameca, i això és tot....No és millor ser conscients d’això i reconèixer que l’art és la suprema impostura?”.Finalment, ens fem ressò de l’inèdit encàrrec que li va fer Paul Wittgenstein i que va donar lloc a extraordinari concert per a mà esquerra.
MARC PEPIOL
Maurice Ravel un dels grans compositors del segle XX , se'l coneix sobretot pel bolero, però veurem l'interessant que varen ser les seves altres composicions musicals. El 1928 comença una gira de concerts per USA, que durarà quatre mesos i va ésser un bany de masses, ovacionat es va sentir"una estrella". Al Palauet Belvedere, amb ressaca de fama no li venien idees. Excel.lent instrumentador. Enric Hernàndez li havia venut els drets; Ida Rubinstein ballarina dels ballets russos li proposa que escrigui una peça en la que ella, pugui ballar.
Es aficionat als objectes mecànics, rodetes, rellotges, tipus de música mecànica repetitiva. El bolero té 17 minuts de repitició circular de la mateixa tonada, que compliria una funció, de la música no en farien cas. Fa aquesta capsa de música; dissonància col·lapsa. efecte sarcàstic. L' escriptura és simple sense pretendre virtuosisme. Tenia aire espanyol, mare basca. El 1875 fa carrera a París i Gabriel Fauré és el seu mestre. "Joc d'aigua" el 1902 estrenat a París amb Ricardo Vinyes lleidetà. Pintor DebuSsy, les peces aquàtiques són posteriors a Ravel. Jean d'Eau, Frank Litz segon romanticisme. Vila d'Este a Tivoli, Palau jardins residència de cardenals, inspira a Frank Litz la peça d'aigua. És el prolegómen de l 'impressionisme, la peça de Ravel és més lúdica;" mirals una barca sur l'Ocean". Salvatore X. anamorfosi, joc d'aigua, "cantando bajo la lluvia". El seu moment és Gaspart de la Nuit 1908 interpretada per Vinyes. Ondine evoca el món de l'aigua. Es la deessa de l'aigua. Dones d'aigua, seductores, angelicals, però demoníaques.
Aquestes peces són d'un enorme virtuosisme, repte dels pianistes en tocar, fruit d'un treball minuciós. Era com l'exactitud d'un rellotge suís. . Ravel tenia un polze gran i gran afecció pels objectes mecànics, capses de músiques, autòmats , rellotges, gaudia ensenyant-ho., tenia aquest gust, és un trencadits, ritme trepidant. El barroc francés, Versailles. el clavicembal, el tic-toc mecanisme de rellotgeria, finesa i geometria, estètica d'un grans escriptor Dorian Grey, la seva estètica la deecadència de la mentida, els artistes són metiders en quan ensenyen realitat, poetiques aparentment reals pero més meravelloses que en la realitat. L'art millora la natura.
Ravel no ha de musicar, les coses com són, sinò que" ha de recrear". Vist el bosc és bonic, el jardins japonesos extraordinaris, Ell fa una musica "de jardí no pas de bosc". L'art imita la natura. Són artistesque ensenyen i són capaços de veure i fer veure" la bellesa", mostrant l'obra i amagant l'artista. Al·literació "Infanta difunta" creació de bellesa al ballet rus, Dafnis i Cloe el despertar, música impressionista . Família de Gustav Klimt, jueus, es dedicaven al finançament de nous creadors. Va fer l'obra piano "Concerto per la mà esquerra" d'una extraordinària complexitat. R.T.
5 d'Octubre de 2021
La música popular es vesteix de frac *
Marc Pepiol
El nostre apunt
Les relacions de la música popular i la culta, venen de lluny, hi ha diferents significats. "Mena de música clàssica que esdevé popular, música anònima que ve de les músiques tradicionals" i que "han vestit circumstàncies quotidianes" com cançons de noces, de bressol, de teixir ,de camp...
Les peces populars transmeten una manera de ser de la comunitat. Ara cada cop més les nostres oïdes estan imbuïdes de música comercial, creant una indústria, ensucrada i que funciona.
Des dels segles XIV i XV, tot el barroc, romanticisme, han estat un motor d'aquesta música . Primer existia la música culta (tragèdies gregues) després esdevé popular. Les classes populars anaven a l'església i cantaven i seguien els cants gregorians com també el "cante jondo" del poble andalús, en la litúrgia bizantina. Peces que tenien una melodia que feia de cant eclesiàstic. Anomenem Juan de Enzina , el mateix cant en àmbit popular. Renaixement el Cant Gregorià el feien servir per a totes les veus. Missa l'Homme Arme cant popular, "Guillem Dofé". Construïen una missa sobre un cant popular. Polífonia.
Neix l'Òpera al XVIII a Florència, en una petita camerata que pretén revifar la tragèdia grega, que recitaven i cantaven i llavors neix per a les èlits culturals, esdevenint un espectacle refinadíssim. Ho copsarà Monteverdi. Les coses canvien a Venècia i uns empresaris van veure que es podria introduir àries. LLavors comença la rivalitat per omplir teatres. Hi ha una gran transformació. Hi ha els gondolers que saben reproduir molt bé les cançons. Més endavant s'alimenta la imaginació dels músics romàntics que van començar a fer composicions que recreen els gondolers. Chopin i Schumann creen peces pianístiques. Citem a Meldeson dues cançons venecianes Haydn i Mozart . Neix el sentiment republicà a França i la constitució de Nacions Estats. La sensibilitat romàntica volen crear l'esperit del poble, i alguns autors creen cants pseudo-populars, Haydn també imita l'estil del cant popular.
ARPA, INSTRUMENT I PECES MUSICALS.
CRISTINA BADIA
Cristina Badia Tarragó, nascuda a Barcelona el 1973,
és una reconeguda arpista que vol fer conèixer les diferents cares
i facetes del seu instrument. Formada a l'antic Conservatori
Superior Municipal de Música de Barcelona amb Rosa Balcells i M.
Lluïsa Ibáñez, i a Lió amb Germaine Lorenzini.
S'ha especialitzat en orquestra, i és professora titular de
l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears des de l'any 2000.
Fa concerts de solista i de cambra, i recitals arreu de l'Estat i a
l'estranger. Com a solista ha actuat en sales com ara el Palau de la
Música Catalana, l'Auditorio de Cuenca, l'Auditòrium de Palma de
Mallorca, el Castell de Bellver, o el Konzerthaus de Berlín.
Darrerament, s'ha introduït en el món de la música antiga amb una
arpa doppia, i ha obtingut el Títol de Màster de la Interpretació de la
Música Antiga de l'ESMUC i la UAB.
Però una de les coses que més l'apassiona és apropar i mostrar el
seu instrument i la seva interpretació a tot tipus de públic, infants,
gent gran, llocs desafavorits, ..., a través de les seves audicions
pedagògiques, una barreja de conferència-concert.
BREU RESUM
L'audició pedagògica “L'arpa, un instrument desconegut” és un viatge pel
món d'uns dels instruments més coneguts, perquè tothom sap què és una
arpa, i alhora més desconeguts, ja que poca gent l'ha vista o l'ha escoltat
de prop.
En aquest viatge començarem per la col·locació de l'arpa dins el mapa
organològic dels instruments; descriurem les seves parts i materials;
farem atenció en les diferents arpes que s'han construït durant tota
la seva història; experimentarem les seves característiques polifòniques;
descriurem les possibilitats compositives pròpies; i finalment escoltarem
alguns dels efectes sonors que pot executar.
Tot això embolcallat amb l'audició de diferents peces i exemples en directa
amb una arpa. C.B.
EL NOSTRE APUNT
La Sra. Badia ens va explicar les famílies organològiques
agrupant els instruments per so, per època, per lloc etc.
i ens va fer gaudir amb el primer concert de Hendel , Concert
en Si bemoll major Op 4. Després ens endinsa en les parts i
materials de l'instrument i ens delecta amb una peça d'Albert
Zabel, Berlín 1835. Romàntic. Ens endinsem en una breu història de l'instrument abarcant
des de la Zona de Babilònia, antic Egipte i ens parla de les
Càntigas de Sta. Maria, d'Alfons X el Savi i l'Arpa de Brian El
Gran( XIV XV Dublin) i diverses pintures famoses arreu amb
diferents tipologies d'arpa.
En el Barroc apareixen arpes amb més ordres, cita el Welsh Triple Harp
i també de la incorporació dels pedals. A París l'arpa de pedal fa
un boom i el 1810 es va inventar un doble moviment.
Fa uns últims apartats explicant les característiques polifòniques i
possibilitats compositives i cita a Gabriel Fauré i ens ofereix
"Impromptu" per l'arpa Op 86 1904 que ens delecta amb aquest
instrument meravellós i amb l'art de tocar-lo de la nostra arpista
arpista i pedagoga musical.
Tot un descobriment tan grat i necessari en aquests temps de
notícies grises que es van repetint cada dia i arreu.
LA RÀDIO A CATALUNYA, ORÍGENS I DESENVOLUPAMENT JORDI MARGARIT SANMARTÍ 12 DE JUNY DE 2026 2024 LA RÀDIO HA FET 100 ANYS Els Pioners El 19...