Etiquetes

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MÚSICA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MÚSICA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 3 de desembre del 2025

MÚSICA, ÒPERA

PER QUÈ LES LLÀGRIMES ESDEVENEN FURTIVES MERCÈS A UN ELIXIR?

Jordi Pujal Argüés

2 de desembre de 2025





Es proposa una immersió en l’òpera “L’elisir d’amore” (llibret de Felice Romani, música de Gaetano Donizetti), focalitzada especialment en els aspectes purament executius (musicals i vocals) de l’obra i en un estil planer, tenint present que ben bé pot ser que part de l’auditori pugui no estar avesat a veure òpera. A partir del seu argument -que, naturalment, serà explicat-, el ponent se centrarà en els moments clau, musical i dramàticament parlant, de la partitura, assenyalant els punts -a parer seu- més importants  de cadascun dels fragments proposats, tot il·lustrant-ho amb projeccions videogràfiques. En tot moment hom buscarà la complicitat i la participació del públic assistent; l’objectiu és que  la sessió es faci entre  totes i tots (ponent, organització i públic) perquè, en definitiva, es tracta de compartir plegats emocions operístiques, sobretot cara la futura experiència operística de la pròpia Aula “in situ” al Gran Teatre del Liceu i amb aquesta mateixa òpera. _________
                                                                                                                            J.Pujal



dimarts, 17 de juny del 2025

MÚSICA POPULAR, CUBA, CATALUNYA I HAVANERAS

CUBA, CATALUNYA I HAVANERAS.

VALERI COBOS  MUR I LAURA  FURRÓ

10 DE JUNY DE 2025





Faré una breu història introductòria. Veurem perquè les havaneres són un gènere musical que se'n diu "d'anada i tornada"
 Com es van introduir primer a la península i després a Catalunya i perquè va ser per aquest ordre. 
També quins varen ser els personatges que varen facilitar la seva arribada. Explicaré, molt breument, l'estructura musical de l'havanera i per acabar posarem en pràctica els coneixements adquirits .
Amb l'audició d'una breu cantada de cançons marineres.


                                                             
                                          

   

Amb l'entesa de ser una conferència de final de curs, sobre aquesta música d'havaneres, la seva història, el seu desenvolupament, des dels països originaris, CUBA I Mèxic. Obsequiant-nos amb una cantada al final de les peces més conegudes i populars, 

                                             
                                    



 I

dimecres, 9 d’abril del 2025

MÚSICA

 L'HERÈNCIA MUSICAL DE J.S.BACH, DE MOZART A LIGETI

 MARC PEPIOL

8 d'abril de 2025



Podríem considerar que clàssic és aquell autor amb què tantes generacions han sentit la necessitat de dialogar. Johann Sebastian Bach és, sens dubte, un clàssic

                           

En aquesta conferència intentarem mostrar com aquest diàleg musical amb Bach ha vertebrat bona part d’allò que podem anomenar la gran tradició clàssica de la música Occidental.




 Després d’una breu semblança d’aquest mestre del Barroc, passarem ràpidament a comentar bona part d’aquest llegat; escoltarem i analitzarem música de Mozart, Chopin, Brahms, Tailleferre, Stravinsky, Hindemith i Ligeti.


divendres, 31 de gener del 2025

MÚSICA,

 ELS SETZE JUTGES: CRÒNICA TENDRE I IRÒNICA D'UN PAÍS                                                                                                       Fermí Puig Llinares                                                                             28 de gener de 2025


Els antecedents: com era la situació de la Cancó Catalana a finals de la dècada dels 50. Es publica un article de Lluís Serrahima "Ens calen cançons d'ara" que esperona a un nucli de persones com Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, essent considerats, el nucli fundador de la "Nova Cancó".

                                                     

Es decideix posar el nom del grup "Els setze jutges". En el grup originari s'incorporen Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat i sobretot Guillermina Motta. Després apareix el fenòmen Joan Manuel Serrat. 

El grup va anar incorporant els managers, els músics i les discogràfiques com Edigsa. Es tanca el cercle amb els anomenats "La Novíssima cancó", amb Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs, i Lluís Llach. Els entrebancs per enregistrar i actuar i per sortejar la censura, era l'habitual en època i t'ho trobaves a cada concert.

"L'himne dels setze jutges" i la medalla d'Or del Parlament a l'any 2007, on es va reconeixa la seva aportació a la Cultura i Canço Catalanes. Més tard apareix el bilingüisme, la divisió dels cantants i una disolució, mai anunciada. També apareixen les fitxes del Sr. Pedrerol. Queda un llibre on es recull tot el fenòmen de La Nova Cancó on també hi intervé el conferenciant i una placeta a Sarrià amb el nom dels"Setze Jutges" i tot els records d'una generació del postfranquisma on buscava una escletxa de llum i llibertat en aquests concerts.                F. P.   

                                  




                                                         

dimecres, 4 de desembre del 2024

MÚSICA

GIACOMO PUCCINI 100 ANYS
Joan Vives Bellalta
2 desembre de 2024

Giacomo Puccini (1858-1924) va portar al cim la manera d'escriure òpera. La seva música era única, barrejant els elements clàssicde lòpera italiana tradicional amb estils més nous del seu temps.
                                       
                                   
                                   


 Tenia, a més, l'habilitat de retratar, a través de la seva música, les emocions més diverses així com els detalls més delicats. Les seves òperes van canviar el panorama mundial delgènere el van portar a un nivell completament nou.
            

 Títols, com ara “Manon Lescaut”, “Tosca”, “Madama Butterfly”, “La Bohème” o “Turandot”, van tenir un gran èxit que segueix ressonant entre el públic de tot el món com a testimoni del geni que va ser. El dia 29 de novembre es commemora el centenari del seu traspàs.                                                            J.V.B.
                                         




dimecres, 6 de novembre del 2024

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA - PERIODISME

 INDEPENDÈNCIES, LA VIA ESLOVENA I LES BÀLTIQUES

VICENS LOZANO

5 DE NOVEMBRE DE




Una aproximació a partir de l'experiència professional i personal als processos d'independència d'Eslovenia, Croàcia i les Republiques Bàltiques.


Les Repúbliques Bàltiques de Lituània, Estònia i Letònia en un retrat de vivències i fets de la vida quotidiana a l'època (viscuts per un periodista a aquests països), que permet analitzar una realitat que ha estat molts cops distorsionada.
                                                 


El desmembrament de Iugoslàvia i de la Unió Soviètica com mai s'han volgut explicar. Amb rigor i sense perjudicis.

                                                   


























dijous, 20 de juny del 2024

MÚSICA, " AL CENTRE DE L'ARMONIA".

 "AL CENTRE DE L'HARMONIA"

EMILIO MORENO

18 DE JUNY DE 2024


En el breu espai d'una hora, Emilio Moreno tocarà el seu violí i la seva viola, i ens explicarà com pot estar de plena la soledat d'un músic davant únicament el seu instrument; com es pot convertir el pensament en música o la música en pensament; quina és la manera de plasmar sensacions i de contar històries amb un mitjà tan assemàntic i a la vegada tan expressiu com és el llenguatge musical. Emilio tocarà/parlarà (o parlarà/tocarà) concentrant-se fonamentalment en el rar repertori "a solo" de les albors dels seus instruments (els segles XVII i XVIII), explicant-nos tant qüestions tècniques com compositives mitjançant breus obres de compositors desconeguts o oblidats majoritàriament, que seran per a molts veritables descobriments: Thomas Baltzar, Johann Schopp, Niccola Mattheis, Franz Ignaz von Biber, Georg PhilippTelemann o el gran Johann Sebastian Bach


El professor i intèrpret Emilio Moreno ens va delectar amb les explicacions tècniques dels instruments, com també amb les històries i anècdotes del món dels compositors i a la vegada relacionats en els viatges musicals. Anava intercalant les explicacions amb la interpretació de diferents peces dels  compositors senyalats en el programa.



diumenge, 28 de gener del 2024

MÚSICA

 MAURICE RAVEL, EL COMPOSITOR

Marc Pepiol

23 DE GENER DEL 2024





Hom ha sentit parlar del compositor Maurice Ravel, però sovint, malauradament, només se’l reconeix com l’autor d’una sola obra, el Bolero. Sense desmerèixer la qualitat d’aquesta peça singular, de la qual també parlarem, en la conferència ens proposem endinsar-nos en l’estètica,l’obra i la vida d’aquest compositor francès. Farem un recorregut per les seves obres principals:descobrirem fascinants obres de cambra i formidables concerts. Indagarem i reflexionarem sobre la seva estètica musical sovint associada a l’impressionisme i al neoclassicisme. L’objectiu serà,doncs, en darrer terme, oferir una panoràmica general d’uns dels compositors més importants del segle XX. El Bolero:la història del Bolero va començar després de la gira americana de Ravel.Son a l’any 1928.


L’amiga i ballarina Ida Rubinstein li demana una peça de dansa.Ravel pensa a orquestrar la suite Iberia d’Albéniz, però aviat descobreix que està protegida per drets d’autor; la família d’Albéniz els ha cedit al compositor madrileny Enrique Fermández Arbós. Ravel recorre aleshores al seu univers particular d’objectes mecànics (d’autòmats i de rellotges).Pensa a fer una peça mecànica, industrial, de cadena de muntatge, això sí, amb un aire espanyol. Sorprenentment, música funciona extraordinàriament bé en escena, malgrat que la peça no tenia grans pretensions.Les peces d’aigua: Ravel va estudiar piano i composició amb el mestre Fauré al Conservatori de París.Li dedicarà una de les primeres peces que li donaran nom, el Joc d’aigua, per a piano. Al darrera de la composició, hi ha Franz Liszt (1877, Jocs d’aigua a la Vil·la d’Este del tercer llibre dels Anys de pelegrinatge).La peça de Ravel és juganera −“Déu fluvial que rius mentre flueixes per l’aigua”−.No és pas l’única “peça d’aigua” de l’autor.A Miroirs (1905) hi trobem aquesta altra petita joia: Una barca sobre l’oceà.Paga la pena sentir el joc que Salvatore Sciarrino farà a l’Anamorfosi sobre l’obra de Ravel.Encara de l’univers aquàtic, caldria destacar el Gaspard de la nuit. Tres peces escrites sobre poemes d’Aloysius Bertrand l’any 1908, i estrenades l’any següent a mans del virtuós Ricardo Viñas.El primer moviment, Ondine, ens porta l’univers del Simbolisme, a les misterioses sirenes, dones d’aigua, i nimfes aquàtiques.Klimt en va representar algunes.L’univers mecànic: Ravel adorava els objectes mecànics, els artefactes, els rellotges, els autòmats.Casa seva era un autèntic museu. En la seva música apareix sovint aquest efecte maquinal, aquest
perpetum mobile de les màquines. Sentim Scarbo i la Tocata de Le Tombeau de Couperin. També cal tenir present la tradició barroca del clavicèmbal francès. No en va, Vladimir Jankelevich deia que Ravel era un cirurgià que presumia de curandero.En tot cas, la vida imita l’art: Ravel adora l’artifici, la imitació, la mentida, no pas en el sentit d’una malèvola invenció o d’una perversa falsedat, sinó en el sentit de la creació d’aquell món meravellós que crea l’art a través de la bellesa. Tot plegat, recorda a O. Wilde, “La decadència de la mentida” o el “Crític com a artista”. Sovint hem sentit dir que l’art és una imitació de la vida. Ben al contrari, per a Wilde, la vida imita l’art. L’art ens ensenya a veure les coses. També deia Wilde Revelar l’art i amagar l’artista és l’objectiu de l’art. Ravel hi està en sintonia: “Un artista no pot pas ser sincer. La mentida, entesa com a poder d’il·lusió, és l’única superioritat de l’home sobre els animals; i pel que fa a l’art, és l’única superioritat de l’artista sobre la resta d’homes. Quan un es deixa endur per l’espontaneïtat, comença la xerrameca, i això és tot....No és millor ser conscients d’això i reconèixer que l’art és la suprema impostura?”.Finalment, ens fem ressò de l’inèdit encàrrec que li va fer Paul Wittgenstein i que va donar lloc a extraordinari concert per a mà esquerra.
                                                                                                                                                                           MARC PEPIOL








El nostre apunt

Maurice Ravel un dels grans compositors del segle XX , se'l coneix sobretot pel bolero, però veurem  l'interessant que varen ser les seves altres composicions musicals. El 1928 comença una gira de concerts per USA, que durarà quatre mesos i va ésser un bany de masses, ovacionat es va sentir"una estrella". Al Palauet Belvedere, amb ressaca de fama no li venien idees. Excel.lent instrumentador. Enric Hernàndez li havia venut els drets; Ida Rubinstein ballarina dels ballets russos  li proposa que  escrigui una peça en la que ella, pugui ballar. 

Es aficionat als objectes mecànics, rodetes, rellotges, tipus de música mecànica repetitiva. El bolero té 17 minuts de repitició circular de la mateixa tonada, que compliria una funció, de la música no en farien cas. Fa aquesta capsa  de música; dissonància col·lapsa. efecte sarcàstic. L' escriptura és simple sense pretendre virtuosisme. Tenia aire espanyol,  mare basca.  El 1875 fa carrera a París i Gabriel Fauré és el seu mestre. "Joc d'aigua" el 1902 estrenat a París amb Ricardo Vinyes lleidetà. Pintor DebuSsy, les peces aquàtiques són posteriors a Ravel. Jean d'Eau, Frank Litz segon romanticisme. Vila d'Este a Tivoli, Palau jardins residència de cardenals, inspira a Frank Litz la peça d'aigua. És el prolegómen de l 'impressionisme, la peça de Ravel és més lúdica;" mirals una barca sur l'Ocean".  Salvatore X. anamorfosi, joc d'aigua, "cantando bajo la lluvia". El seu moment és Gaspart de la Nuit 1908 interpretada per Vinyes. Ondine evoca el món de l'aigua. Es la deessa de l'aigua. Dones d'aigua, seductores, angelicals, però demoníaques.

Aquestes peces són d'un enorme virtuosisme, repte dels pianistes en tocar, fruit d'un treball minuciós. Era com l'exactitud d'un rellotge suís. . Ravel tenia un polze gran i gran afecció pels objectes mecànics, capses de músiques, autòmats , rellotges, gaudia ensenyant-ho., tenia aquest gust, és un trencadits, ritme trepidant.  El barroc francés, Versailles. el clavicembal,  el tic-toc mecanisme de rellotgeria, finesa i geometria,  estètica d'un grans escriptor Dorian Grey, la seva estètica la deecadència de la mentida, els artistes són metiders en quan ensenyen realitat, poetiques aparentment reals pero més meravelloses que en la realitat. L'art millora la natura. 

Ravel no ha de musicar, les coses com són, sinò que" ha de recrear".  Vist el bosc és bonic, el jardins japonesos extraordinaris, Ell fa  una musica "de jardí no pas de bosc". L'art imita la natura. Són artistesque ensenyen i són capaços de veure i fer veure" la bellesa", mostrant l'obra i amagant l'artista. Al·literació "Infanta difunta" creació de bellesa al ballet rus, Dafnis i Cloe el despertar, música impressionista . Família de Gustav Klimt, jueus,  es dedicaven al finançament de nous creadors. Va fer l'obra piano "Concerto per la mà esquerra" d'una extraordinària complexitat.                                                                                                                                                                                                                                 R.T.




divendres, 8 d’octubre del 2021

MÚSICA

 5 d'Octubre de 2021 

 La música popular es vesteix de frac   *                                  

 Marc Pepiol






El nostre apunt

Les relacions de la música popular i la culta, venen de lluny, hi ha diferents significats. "Mena de música clàssica que esdevé popular, música anònima que ve de les músiques tradicionals" i que "han vestit circumstàncies quotidianes" com cançons de noces, de bressol, de teixir ,de camp... 

Les peces populars transmeten una manera de ser de la comunitat. Ara cada cop més les nostres oïdes estan imbuïdes de música comercial, creant una indústria, ensucrada i que funciona.

Des dels segles XIV i XV, tot el barroc, romanticisme, han estat un motor d'aquesta música . Primer existia la música culta (tragèdies gregues) després esdevé popular. Les classes  populars anaven a l'església i cantaven i seguien els cants gregorians com també el "cante jondo" del poble andalús, en la litúrgia bizantina. Peces que tenien una melodia que feia de cant eclesiàstic. Anomenem Juan de Enzina , el mateix cant en àmbit popular. Renaixement el Cant Gregorià el feien servir per a totes les veus. Missa l'Homme Arme cant popular, "Guillem Dofé". Construïen una missa sobre un cant popular. Polífonia.

Neix l'Òpera al XVIII a Florència, en una petita camerata que pretén revifar la tragèdia grega, que recitaven i cantaven i llavors neix per a les èlits culturals, esdevenint un espectacle refinadíssim. Ho copsarà  Monteverdi.  Les coses canvien a Venècia i uns empresaris van veure que  es podria introduir àries. LLavors comença la rivalitat per omplir teatres. Hi ha una gran transformació. Hi ha els gondolers que saben reproduir molt bé les cançons. Més endavant s'alimenta la imaginació dels músics romàntics que van començar a fer composicions que recreen els gondolers. Chopin i Schumann creen peces pianístiques. Citem a Meldeson dues cançons venecianes Haydn i Mozart . Neix el sentiment republicà a França i la constitució de Nacions Estats.  La sensibilitat romàntica volen crear l'esperit del poble, i alguns autors creen cants pseudo-populars, Haydn també imita l'estil del cant popular.

Casos d'Integració de la música popular i casos podríem dir d'integració sublim. Cita entre altres Stravinsky cas d'integració de la primavera, (ell diu que no hi ha cant popular, no cita els cants, els descompon i els torna a recompondre...(trencadís de Gaudí). En el cas de la sublimació, no evoquen un cas popular, però la inspiració ve de la música popular. "Igor Liqueti", fa entreveure la influència de les músiques africanes. Són ritmes, tambors,  que es toquen en  asimetries de 30 " És un caos organitzat i la música popular ha alimentat en molts casos la música culta.

dimecres, 16 de desembre del 2020

ARPA , PECES MUSICALS


 
15 DE DESEMBRE DE 2020

ARPA, INSTRUMENT I PECES MUSICALS.

 CRISTINA BADIA

Cristina Badia Tarragó, nascuda a Barcelona el 1973, 

és una reconeguda arpista que vol fer conèixer les diferents cares

 i facetes del seu instrument. Formada a l'antic Conservatori 

Superior Municipal de Música de Barcelona amb Rosa Balcells i M. 

Lluïsa Ibáñez, i a Lió amb Germaine Lorenzini.

S'ha especialitzat en orquestra, i és professora titular de

 l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears des de l'any 2000.

Fa concerts de solista i de cambra, i recitals arreu de l'Estat i a

l'estranger. Com a solista ha actuat en sales com ara el Palau de la 

Música Catalana, l'Auditorio de Cuenca, l'Auditòrium de Palma de

Mallorca, el Castell de Bellver, o el Konzerthaus de Berlín.


Darrerament, s'ha introduït en el món de la música antiga amb una

 arpa doppia, i ha obtingut el Títol de Màster de la Interpretació de la 

Música Antiga de l'ESMUC i la UAB.

Però una de les coses que més l'apassiona és apropar i mostrar el 

seu instrument i la seva interpretació a tot tipus de públic, infants,

 gent gran, llocs desafavorits, ..., a través de les seves audicions

 pedagògiques, una barreja de conferència-concert.      

 BREU RESUM


L'audició pedagògica “L'arpa, un instrument desconegut” és un viatge pel

món d'uns dels instruments més coneguts, perquè tothom sap què és una 

arpa, i alhora més desconeguts, ja que poca gent l'ha vista o l'ha escoltat

 de prop.

En aquest viatge començarem per la col·locació de l'arpa dins el mapa

 organològic dels instruments; descriurem les seves parts i materials;

 farem atenció en les diferents arpes que s'han construït durant  tota

la seva història; experimentarem les seves característiques polifòniques;

 descriurem les possibilitats compositives pròpies; i finalment escoltarem 

 alguns dels efectes sonors que pot executar.

Tot això embolcallat amb l'audició de diferents peces i exemples en directa

 amb una arpa.                         C.B.




EL NOSTRE APUNT

La Sra.  Badia ens va explicar les famílies organològiques

agrupant els instruments per so, per època, per lloc etc.

i ens va fer gaudir amb el primer concert de Hendel , Concert 

en Si bemoll major Op 4. Després ens endinsa en les parts i 

materials de l'instrument i ens delecta amb una peça d'Albert                                                                                                  

Zabel,  Berlín 1835. Romàntic.                                                                                                                                                                                                                                                                                                      Ens endinsem en una breu història de l'instrument abarcant 

des de la Zona de Babilònia, antic Egipte i  ens parla de les 

Càntigas de Sta. Maria, d'Alfons X el  Savi i l'Arpa de Brian El 

Gran( XIV XV Dublin) i diverses pintures famoses  arreu amb 

diferents tipologies d'arpa.                                                                                                                                                                                                  

En el Barroc apareixen arpes amb més ordres, cita el Welsh Triple Harp 

i també de la incorporació dels pedals. A París l'arpa de pedal fa

un boom i el 1810 es va inventar un doble moviment.

Fa uns últims apartats explicant les característiques polifòniques i 

possibilitats compositives  i cita a Gabriel Fauré  i ens ofereix

"Impromptu" per l'arpa Op 86 1904 que ens delecta amb aquest 

instrument meravellós i amb l'art de tocar-lo de la nostra                                                                                                                        arpista                   

arpista i pedagoga musical. 

Tot un descobriment tan grat i necessari en aquests temps de 

notícies grises que es van repetint cada dia i arreu. 














Espai per a fitxers adjunts

divendres, 20 de desembre del 2019

MÚSICA

EL MESSIES DE HAENDEL
Xavier Chavarria Talarn
17/12/19



El Messies de Händel, una obra mestra.L’oratori El Messies és una obra de caràcter festiu, brillant i de celebració,plena de cors magnífics i exultants, amb àries de gran bellesa i un esperit de joia que continua captivant els aficionats d’arreu del món, especialment el cèlebre Aleluia. Una obra mestra que Händel va compondre en només tres setmanes, quan tenia 56 anys, en un moment delicat, i envoltada d’anècdotes, curiositats i detalls fascinants.


Händel és un dels compositors més cosmopolites de la història: nascut a&nbsp Saxònia,format a Itàlia, va acabar vivint a Anglaterra on les seves òperes i oratoris triomfaven, i les seves obres de circumstàncies (com els himnes per a coronacions i aniversaris, la Música Aquàtica, o la Música per als Reials Focs Artificials) enamoraven reis i plebeus.



Una vida agitada i plena d’èxits i obres mestres, com el cèlebre oratori El Messies, una obra de caràcter festiu i brillant que s’ha convertit en un clàssic en les programacions musicals nadalenques a mig món, tot i que Händel la va concebre com una obra per a la Pasqua de Resurrecció i no pas per al temps de Nadal. Händel tenia 56 anys quan va compondre El Messies, una obra plena de curiositats, d'anècdotes, escrita en només vint dies, que es va estrenar a Dublín amb èxit però que a Londres va ser rebuda amb molta fredor. Una obra plena de cors magnífics i exultants, amb àries de gran bellesa i
un esperit de joia que continua captivant els aficionats d’arreu del món, especialment el cèlebre Al·leluia.                                                      X-CH.





dimarts, 18 de juny del 2019

MÚSICA CONCERT FINAL DE CURS

EL NOSTRE APUNT
11 JUNY DE 2019
JORDI CODINA
GUITARRISTA I COMPOSITOR
________________________________


COM A CLOENDA DE LES CONFERÈNCIES DEL  CURS 2018-2019,  I DESPRÈS LES ESTADÍSTIQUES DE COM HA ANAT EL CURS, EN QUAN A ASSISTÈNCIA I VALORACIONS DELS CONFERENCIANTS, HEM PASSAT  UNA ENQUESTA ALS ASSISTENTS I HEM AVANÇAT LA PROGRAMACIÓ DEL PROPER TRIMESTRE  QUE COMENÇARÀ  A L'OCTUBRE. TAMBÉ DONEM LES DADES DE MATRICULACIÓ. AIXÍ  DEL  QUE PUGUEM  INCORPORAR O INTRODUIR DE CARA AL NOU CURS,  2019 -2020, SIGUIN VISITES O SORTIDES.
AL ACABAR ENS RETROBEM EN UN PETIT REFRIGERI PER TAL D'ACOMIADAR-NOS FINS EL PROPER CURS, AMB UNA CORDIAL
SALUTACIÓ.






EN AQUESTA DARRERA SESSIÓ, HEM POGUT GAUDIR DE LES MINIATURES A GUITARRA DEL NOSTRE GUITARRISTA I COMPOSITOR JORDI CODINA.
"EL CONCERT "MI NIATURES" ÉS UNA PANORÀMICA (entre moltes possibles) EN FORMAT DE PECES BREUS, QUE DONA UNA IDEA DE LESPOSSIBILITATS D'UN INSTRUMENT TAN BONIC I COMPLEXE COM ES LA GUITARRA".                                                 JORDI CODINA 





EL SR. CODINA ENS HA OFERT TEMES CLÀSSICS DE  COMPOSITORS MESTRES I AMICS QUE HA CONEGUT I ADMIRAT EN LA SEVA  TRAJECTÒRIA I DILATADA CARRERA MUSICAL, I ENS HA FET A CADA PEÇA QUE TOCAVA UNA BREU DESCRIPCIÓ, PUNTUALITZANT ELS ASPECTES QUE PER ELL S'HAVIEN DE CONÈIXER.   ANOMENA FERRAN SORT, EMILI PUJOL, L'OBRA  "PAVANA" DE LUIS DEL MILA, I  DEL CREADOR FRANCESC TÀRREGA AMB UNA  NOVA MANERA DE FER REVOLUCIONANT LA TÈCNICA DE L'INSTRUMENT, I TANMATEIX  CANVIAVEN EL MODEL DE L'INSTRUMENT...
TAMBÉ ENS OFEREIX   PECES DELS TRES AMICS, PUJOL, LLOBET I GRACIÀ TARRAGÓ COM "BON TEMPS" I "CANÇÓ DEL LLADRE" UNA HAVANERA DE DANIEL FORTEA ,ALUMNE DE FRANCESC TARREGA. TAMBÉ OFEREIX EL ANÒNIM "CANT DELS OCELLS" DE PAU CASALS AMB LA VERSIÓ DE TARRAGÓ (ANY 1962). INTRODUCCIÓ DE LA GUITARRA CLÀSSICA VINCULADA A ANDALUSIA I ES A CATALUNYA ON HI HAVIA" LA TONADILLA". ENS DONA L'EXEMPLE DE FEDERICO MORENO TORROBA  AMB "CANCIONCILLA"
ORFEÓ NEGRO FILM MUSICAL, I DE GLORIA VILLANUEVA  59 PECES 1 SETMANA DE L'ANY "BLUETTE"  (BLUS PETIT) DELS BEATLES "YESTERDAY".  CAPITÀ CODINA DE ALBERT LLANES MÚSICA GUITARRISTA I DEL BON MENJAR!







dimecres, 15 de maig del 2019

MÚSICA

El nostre apunt
Maria Callas
Una vida d'òpera
Enric Mayolas

Se'ns fa un resum de la vida de la diva, des del naixement  a New York 4/12/1923 fins 16/9/77 a París. Una infància amb precarietat i havent d'emigrar amb la mare a Grècia,  El pare es queda a USA. Poc afavorida però amb una memòria excepcional i unes condicions musicals favorables, afegint la seva gran capacitat de treball.




Ja concursa a un musical als 11 anys. Ella però se sent sovint  utilitzada pels seus propers. Té la sort d'escoltar a Rosa Ponsella cantant Norma.
Serà un primer referent. També coneix Elvira Hidalgo (Vallderoures) al Conservatori d'Atenes  la seva  professora  i amiga durant tota la seva vida: la seva mentora. Debuta en el rol de Sour Angèlica "per aclarir la veu". El 1942 debuta a Atenes amb 19 anys cantant La Tosca, a l'aire lliure". Al 1945 es retroba la família a USA . Té un episodi agradolç al Metropolitan de New York , degut a uns contractes firmats a darrera per el seu pare i Bagarozy. Refusa el MET amb 23 anys i al 1947 debuta a Arena de Verona amb Gioconda amb Tullio Serafin Coneix Meneghini, marit i protector, però es porten 30 anys.  Zennatello la contracta  i Tullio Serafin director, l'aconsella que estudiï i no ho deixi.  Hidalgo sempre l'acompanyarà en les seves actuacions.
És a Venecia on mostra les seves capacitats  i on es casa amb Batista Meneghini representant, però ella no se sent cómode. Descobreix en "Norma" allò que busca i li agrada cantar, seguint els acords, "crechendos i diminuendos".Cada nota té el seu valor i s'ha d'entendre bé, i en fa paradigma.
Tullio Serafí la porta al Fenice per fer Walkiria i descobreix les potencialitats, pot expressar amor, odi, gelos, tristesa nostàlgia, força etc més enllà de la bellesa.
Utilitza tècniques vocals diferents i inflexions de veu en obres molt diferents.
Ella formula: Respecte al text, comprensió, servir a la música, disciplina i magnetisme, "Deixem el manierisme i tornem a la manera d'abans, "El secret és a la partitura" diu: Jo tinc un gest per a cada òpera. La Maria treballa amb una rigorositat brutal, a l'Escala de Milà tenim a la Callas fenomènica. Té contactes amb Visconti, amb la Traviata coneix a Bernstein i a Onasisi molts d'altres vinculats al món de la musica i la fama. Per fer Medea s'aprima i ella es veu, tal com es vol veure...



En aquesta etapa dona 132 funcions en 23 papers d'amor i odi.  Al 1960 flueix un esgotament, i després de trencar amb Onasis es diu "Cantaré sols per a mi i vull viure com una dona corrent". i el 1962 Onasis es casa amb la Jakie la qual cosa fa que es desfaci  el seu món.







El 1975 es mor fill i pare Onasis i ella esta reclosa a casa d'uns amics francesos.
Li falla la veu, entra en depressió  i al 1977  mort sola a París havent aconseguit nivell d'excel·lència  artística i de drama vital. 
En resum varem gaudir d'una diva de la òpera amb uns films i fotos extraordinaris i varem fer memòria visual i auditiva  i vam tenir l'oportunitat d'apropar-nos a ella amb millor coneixement d'un  personatge tan excepcional. 


dijous, 20 de desembre del 2018

MÚSICA

EL NADAL I LA MÚSICA DELS PASTORS.
Joan Vives
18 de desembre del 2018

És un recorregut musical que parteix de la llarga tradició de música nadalenca que ha marcat la història occidental des dels temps medievals. La nostra singladura però comença en el barroc amb una mostra de la preciosa literatura musical que esdevé una metàfora de les ofrenes sonores que els pastors va oferir davant del pessebre al nou nat.                                                       J.V.



El nostre apunt

La música dels pastors, un recorregut per analitzar la capacitat simbòlica de les coses, per el que representa l'essència de la música, en aquest cas el naixement del Nen Jesús a un pessebre i uns pastors que s'acosten per fer ofrenes. El Nadal ens convida a la celebració, un element de tendresa el qual pren un sentit especial, en contraposició en altres èpoques de l'any més sòbries... Les músiques de polifonia es permeten per Nadal,  fem memòria de cançons com "El noi de la mare" segle XVII i apareix el ritme de siciliana, "Tan patan tam" aquesta tradició semiòtica que fa servir aquest ritme per Nadal. Se'ns explica el pas a la música de coral (Bach, Luter etc) a diferència de les escoles de música de lesEsglésies tradició de S. Agustí)  
S'evoluciona cap a concerts de Nadal i ens parla de diferents compositors (Arcangelo Corelli, 1690 va escriure a Roma a ritme de siciliana).  I se'ns parla del concert de Francesco Manfredini , amb la Pastoral de Nadal del pare Martini també d'una simfonia de Giuseppe  Valentine.
 A París també  hi havia tradició  (Versalles amb diferents compositors) la Musica de CharPointer una música de l'alegria "dels pastors ballant per la bonanova". Aquí tenim a Joan Cererols (benedictí de Montserrat) metre de capella, figura enorme, moltes músiques anunciant el naixement del Jesús. 
A centreeuropa, amb Bach una cantata cada dia, el conjunt dels set dies corresponien a l'Oratori.  Uns luterans que escrivien una Pastoral, una tradició que venia d'Itàlia per la comunitat de Leipzig. 
Messies de Hendel, proclama de Jesús Nat. 
Boquerini, de Luca escriu quintets amb dos violins i una guitarra i acaba amb els fandango que és el que ballen els pastors, la Pastoral de Boquerini,



 La Pastoral de Beethoven cant a la natura, rierol, tempesta; Cant d'acció de gràcia dels pastors,
Segle XIX totes les tradicions religioses s'intuia el ritme de la siciliana (Sibelius i altres)
Per acabar el poblet de Oberndorf als  Alp Suís Joseph Mohr i l'organista Franz Gruber ens deixen un joiel meravellós i que tots ens hem fet nostre, La Santa Nit, "silent Night"




Es escoltar aquestes músiques, el que ens aviva per la celebració d'aquestes tradicions i festes i que agraïm  i entenem millor, fent el seguiment de tota la seva evolució,  escoltant diferents fragments i gaudint d'aquestes composicions musicals.




LA RADIO CIÈNCIES SOCIALS COMUNICACIO

  LA RÀDIO A CATALUNYA, ORÍGENS I DESENVOLUPAMENT JORDI MARGARIT SANMARTÍ 12 DE JUNY DE 2026 2024 LA RÀDIO HA FET 100 ANYS Els Pioners El 19...