4 DE FEBRER DE 2024
ALBERT BEORLEGUI
En aquesta conferència ens endinsem en la consagració del concepte de música cinematogràfica en l’època daurada dels grans estudis, als anys 40 i 50 del segle passat. Bernard Herrmann, Miklós Rózsa, Victor Young, Elmer Bernstein o Alex North potser siguin noms desconeguts pel gran públic però les seves músiques van fer encara més grans les pel·lícules que les acompanyaven. La conferència també dedica apartats a la música del cinema negre, els westerns i el jazz. A.B.
Erich Wolfgang Korngold temes al cinema americà de 230 bandes sonores amb nou Oscars. Les músiques afegeixen emoció i son presents en les dècades dels 1940 i 50.
Bernard Herr exemple Psicosi. Coneix Orson Welles on col.laborarà amb cinquanta títols. Música amb elements hipnòtic.
Miklos Rozsa amb millor banda amb "Ben Hur". "El Ladron de Bagdad" "Recuerda".També hi ha les bandes sonores del Cinema Negra.
Víctor Young 350 Bandes sonores. Esgotament. "La Vuelta al Mundo en 80 dias" "El hombre tranquilo" Als anys cinquanta Richard Hagemann ha dibuixat grans espectacles visuals, molts westerns "Fort Apache"
Max Steiner "Tambores lejanos" "Centauros del Desierto" "Solo ante el peligro" etc .
Als cinquanta s'acopla jazz a les Bandes Sonores temes socials, drogodicció, racisme repressió sexual, temes carcelaris etc.
exemple "Un tranvia llamado deseo" "El largo y cálido verano"
amb música de Miles Davis i Duke Ellington "Anatomia d'un assessinat". Música histriònica, esvoranc existencial, la música de jazz incidiosa, preten incomodar a l'espectador.
Alex North "El tormento y el éxtasis" Cleopatra" "Espartaco" "las Sandalias del Pescador"
Elmer Bernstein 255 Bandes Sonora "Els deu manaments" "Matar a un ruiseñor" "Hombre de Alcatraz" 14 nominacions a l'Oscar
La culminació de la música simfònica als anys cinquanta, paradigma Ben Hur. . R.T
.jpg)