EDITH STEIN, UNA FILÒSOFA EXTRAORDINÀRIA

FRANCESC TORRALBA

18 DE NOVEMBRE DE 2025

 

El confenciant ens fa un esbòs de la biografia de Edith Estein, jueva de parla alemanya, defensora la teoria amb tesis sobre l'empatia, novetat que no es dona, del segle  XIII al XVIII el fet de presentar una tesi per part d'una dona. El seu voluntariat a la Creu Roja a pesar del desacord amb la família. 

Quan Hitller arriba al poder  democràticament, comença amb les lleis antisemites. Ella, al 1933 fa incís amb "la idolatria de la raça "i els perills que suposa per la humanitat i els esdeveniments funestos que se'n poden derivar. Ho va encertar. Envia la carta a la Santa Seu, pronosticant desastres venidors, de la qual no obté cap resposta. Al cap de quatre any si hi ha una encíclica papal "Una gran preocupació amb un règim inhumà"  Va demostrar valentia, donant moltes conferències, en un context prebèlic.

Més tard es converteix al Catolicisme. Li ve d'haver llegit la vida de Santa Teresa. Llavors va entrar al Carmel i ensenya a les novícies. A Colònia hi ha l'arxiu. Escriu llibres filosòfics difícils. Tradueix S. Tomàs i crea textes pedagògics  "Que vol dir educar a un ésser humà?" Va mantenir amistat amb filòsofs importants. També hi ha poesia en ella.

Hi ha un moviment de bisbes amb un text dur contra el nacionalsocialisme, i la gestapo entra al convent i se l'emporta cap a Auswich i el 9 d'agost sofreig l'extermini. Joan Pau II la beatifica i la canonitza.

El pensament de la condició humana, 

Què som?

De què estem fets?

Antropologia filosòfica dos conceptes o nuclis: dimensió exterior i interior. A ella l'interessa la part de  dins de la persona, i com accedim a l'interior: pel rostre, per l'obra que es desenvolupa, és reflecteix el quí som, i per com reaccionem davant de l'inesperat, també ens defineix. 

Ens parla molt de l'empatia i de la corrent de la fenomalogia. L' anar a l'essència. "Hi ha d'haver un moviment que faci girar i mirar dins", com a esperança del pensament humà en l'època en la qual vivim.

 XINA: LA REVOLUCIÓ  DE LA SUPERPOTÈNCIA AL SEGLE XX1

JOSEP   RUA

4 DE NOVEMBRE DE 2025

Després del triomf de la revolució comunista al 1949, la República Popular Xina ha experimentat un convuls procés de modernització, amb episodis dramàtics com el Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural, que l’ha portat a l’adopció de la política d’un país, dos sistemes: a finals del segle XX i a convertir-se en superpotència al segle XXI. 

Deng Xiao-Ping, va ser un polític xinés màxim líder de la República Popular de la Xina des de 1978, fins als últims anys de la seva vida. Substitueix Mao, és la moderació, el pragmatisme, la Revolució, ja està feta. Combinar idees antigues i el capitalisme del mercat lliure. Un país, dos sistemes. Xina és la fàbrica del món, que primer copia i després fabrica, i té una reforma económica, però no, una de política. "Recordem Tian'anmen milers de morts i a les clases mitjanes no hi ha llibertat" ens recorda el conferenciant.

 Dues pel·lícules recomenades pel Sr. Rua són: "El último Emperador" i "Balzac i la costurera".