HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA - PERIODISME

 INDEPENDÈNCIES, LA VIA ESLOVENA I LES BÀLTIQUES

VICENS LOZANO

5 DE NOVEMBRE DE

Una aproximació a partir de l'experiència professional i personal als processos d'independència d'Eslovenia, Croàcia i les Republiques Bàltiques.

Les Repúbliques Bàltiques de Lituània, Estònia i Letònia en un retrat de vivències i fets de la vida quotidiana a l'època (viscuts per un periodista a aquests països), que permet analitzar una realitat que ha estat molts cops distorsionada.

                                                 

El desmembrament de Iugoslàvia i de la Unió Soviètica com mai s'han volgut explicar. Amb rigor i sense perjudicis.

                                                   

HISTÒRIA CONTEMPORÀNEA

GARBO, EL CATALÀ QUE VA ENGANYAR ELS NAZIS

ASSUMPTA  MONTELLÀ

22 D'OCTUBRE DE 2024

Garbo, l'espia català que va enganyar els nazis. Joan Pujol Garcia, va ser un contra espia de la IIGM amb els alies GARBO per part dels aliats, I ARABEL per part dels nazis. La seva participació de “Fake News” va ser decisiva per l’èxit del desambarcament de Normandia, l’operació que va ser un punt d’inflexió durant la Segona Guerra Mundial.                          A.M.

                             

Joan Pujol fa un recorregut geogràfic durant la seva trajectòria vital. Viu a Barcelona al carrer Muntaner, estudia a Mataró i treballa en una granja d'Arenys de Mar. Es trasllada a un hotel de Madrid, on fa de conserge. Aprèn a fer contraban de whisky per clients de l'hotel, obté un salconduit per anar a Lisboa. Vol ser espia per als aliats però com que  no el  recluten i es va fer contra espia per als alemanys, que sí volen el seu servei, i  la seva parella Araceli Gonzalez l'ajudarà. Comença a elaborar informes de la premsa que li arriba allà a Lisboa. Munta una xarxa de vint-i-set falsos informadors, per als quals demana uns honoraris per la seva feina i això li dóna possibilitats!.                  

L'agent Harris, anglès, vol que el nom de Garbo sigui per a ells i el d' Arabal per als alemanys. D'aquesta manera serà un contra espia que va beneficiar el desembarcament per Normandia i no per Calais, com ell va voler fer creure als alemanys. 

                                   

En el decurs de la guerra es veu atrapat en l'últim episodi del desembarcament  l'estar estar a punt de ser delatat com a contra espia. El dia "D" del desembarcament depèn del  pronòstic del temps atmosfèric, i va just de no descobrir-se  el món fictici que havia  muntat; l'havien inspirat els americans, els quals tenien eines potents en posar-ho a escena, mitjançant la ficció a les pantalles, cosa que USA ho  dominava  a bastament .

Resum del muntatge "cinc espies Garbo, tres milions de soldats a Calais, tancs i camions inflables, i Philippe Pétain de mentida", passejant-se enmig de les tropes per ser filmats per l'enemic. Ho complementen amb "un ofegat" que portava documents falsos sobre l'operació del desambarcament.

Quan acaba aquest episodi, Garbo s'espanta i  envia un telegrama ( en aquell moment era presoner) Llavors l'ajuden a escapar-se a Veneçuela i ell fa publicar a la premsa, una esquela de la seva mort. Però un periodista anglès li segueix el  rastre i el porta a Mallorca on s'hi  presenta desmentint la seva mort. Aixó passa als anys 1980. Llavors li donen la medalla a Anglaterra però a continuació marxa a Angola i s'acaba la seva vida. La ficció supera la realitat, com diu la dita!.                                                     R.T.

                  

PERIODISME

 ROSA CALAF 

EL REPTE D'INFORMAR EL SEGLE XXI

8 D'OCTUBRE DE 2024

                                

QUAN CREIEM ESTAR MÉS BEN INFORMATS QUE MAI, GRÀCIES A LES EINES

TECNOLÒGIQUES AL NOSTRE ABAST, RESULTA QUE ESTEM MENYS  INFORMATS.

EN EL MILLOR  DELS CASOS AMB UN OBJECTIU MERCANTILISTA I EN EL PITJOR AMB VOLUNTAT MANIPULADORA, 

SE'N  VOL MÉS, UNA SOCIETAT DE CONSUMIDORS, QUE DE CIUTADANS CONSUMIDORS,

QUE COMPRIN PRODUCTES I IDEES MÉS QUE DE CIUTADANS QUE SÀPIGUEN  I PENSIN..

L'OBJETIU  SOCIAL DE LA PREMSA QUE REQUEREIX  INFORMAR AMB RIGOR,, INDEPENDÈNCIA, PLURALITAT I HONESTEDAT

AQUEST OBJECTIU ARA,  SOFREIX  UN DETERIORAMENT  ALARMANT  EN UNA CULTURA DE FEROTGE 

COMPETITIVITAD, QUE ENTÈN  LA LLIBERTAT D'EXPRESIÓ COMO UN "TOT VAL" I EN 

UN MARC POLÍTIC -ECONÒMIC QUE S'OBLIDA SOVINT  DE LES PERSONES, DELS SEUS VALORS I DELS SEUS DRETS .

INFORMAR I INFORMAR-NOS ÉS CADA VEGADA MÉS DIFICULTÓS . ES CONVERTEIX EN UN REPTE   QUAN S'INSTAL·LA LA MENTIDA.

L'EMOCIÓ  PÚBLICA SUBSTITUEIX A LA OPINIÓ PUBLICA.

 LÍDERS  AUTORITARIS I

ANTIDEMOCRÀTICS ARRIBEN  AL PODER MITJANÇANT LES URNES.

EN UNA SOCIETAT MAL INFORMADA  LA DEMOCRÀCIA I LES LLIBERTATS CORREN  SERIOSOS  PERILLS.

                                                                                                                                                                                                                                                                                               R.C.

 

2024 PROGRAMACIÓ AULA D'EXT. UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA

 

CONFERÈNCIES AULA EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA

CURS 2024-2025 PROGRAMACIO DE TARDOR

OCTUBRE A DESEMBRE 2024 DIMARTS DE 19:00 A 20:30 H

CENTRE CULTURAL LA VIOLETA

08/10/2024 El repte d’informar al segle XXI Rosa Calaf Solé

Llicenciada en Dret per la UB

Periodisme per la UAB.

Corresponsal Internacional.

22/10/2024 Garbo, el català que va enganyar als nazis

Assumpta Montellà Carlos

Llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona.

05/11/2024 Independències: La via Eslovena i les 

Bàltiques

Vicenç Lozano Alemany 

Llicenciat en Periodisme i Història per la UAB. Treballa a TV3 i a la RAI.

12/11/2024 Activitat: Visita Biblioteca Arus 10:00 h

19/11/2024 Grans dones precursores de les tecnologies que portem a la butxaca 

Margarida Espona Donés

 Llicenciada en Matemàtiques per la UB. Dra. en Matemàtiques per laUPC. Professora de la UPC de Castelldefels

03/12/2024 Giacomo Puccini:

 100 anys Joan Vives Bellalta 

Professor d’Història de la Música, guionista, locutor i redactor de Catalunya Música.

 10/12/2024 Òpera “Madame Butterfly”

Data d’anar al Liceu: 20 de desembre Sessió informativa pel personal del

Gran Teatre del Liceu(*). AFOPA

17/12/2024 El simbolisme del pessebre: 800 anys

d’un art popular

Enric Benavente Vallès

Llicenciat en Filosofia per la UB.

Treballa a la URL i F. Pere Tarrés.

MÚSICA, " AL CENTRE DE L'ARMONIA".

 "AL CENTRE DE L'HARMONIA"

EMILIO MORENO

18 DE JUNY DE 2024

En el breu espai d'una hora, Emilio Moreno tocarà el seu violí i la seva viola, i ens explicarà com pot estar de plena la soledat d'un músic davant únicament el seu instrument; com es pot convertir el pensament en música o la música en pensament; quina és la manera de plasmar sensacions i de contar històries amb un mitjà tan assemàntic i a la vegada tan expressiu com és el llenguatge musical. Emilio tocarà/parlarà (o parlarà/tocarà) concentrant-se fonamentalment en el rar repertori "a solo" de les albors dels seus instruments (els segles XVII i XVIII), explicant-nos tant qüestions tècniques com compositives mitjançant breus obres de compositors desconeguts o oblidats majoritàriament, que seran per a molts veritables descobriments: Thomas Baltzar, Johann Schopp, Niccola Mattheis, Franz Ignaz von Biber, Georg PhilippTelemann o el gran Johann Sebastian Bach…

El professor i intèrpret Emilio Moreno ens va delectar amb les explicacions tècniques dels instruments, com també amb les històries i anècdotes del món dels compositors i a la vegada relacionats en els viatges musicals. Anava intercalant les explicacions amb la interpretació de diferents peces dels  compositors senyalats en el programa.

FÍSICA, ASTRONOMIA

JOAN ORÓ, EL CIENTÍFIC DE LA VIDA

 JOAN ANTON CATALÀ 4 DE JUNY DE 2024

A Joan Oró i Florensa (1923-2004) se'l coneix com el científic de la vida. Aquest lleidatà va ser una de les figures científiques més importants del segle XX, i es va dedicar a l'estudi sobre l'origen de la vida a la Terra i la cerca de vida fora del nostre planeta. Amb una personalitat inquieta, ja de ben jove va somiar a poder, algun dia, podrem esbrinar com s'ho va fer la natura per a crear la vida.

 Un cop va acabar la carrera de Químiques, va veure que l'entorn investigador a l'estat espanyol en aquella època (finals de la dècada de 1940) no permetia desenvolupar els estudis que ell necessitava, i amb el recolzament de la seva dona, la Francesca Forteza, va decidir que el seu futur passava per marxar als Estats Units. Amb unes condicions molt precàries, ja que provenia d'una família humil, Oró arribava, l'any 1952, a Houston, on va aconseguir doctorar-se en bioquímica i entrar, com a professor i investigador, a la Universitat d'aquesta ciutat nord-americana. 

                                                                           

                                                                      

 El dia de Nadal de 1959, Joan Oró va fer un dels descobriments més rellevants pel que fa a l'origen de la vida. En el seu laboratori de la Universitat de Houston va aconseguir trobar com la natura, fa milers i milions d'anys i en una Terra primitiva, va fabricar l'adenina, un compost essencial per a la vida que és present a tots els organismes vius del planeta. Aquella troballa el va fer guanyar fama mundial com a investigador, i de seguida la NASA li va demanar assessorament en alguns dels grans projectes de cerca de vida fora de la Terra, com per exemple en l'exploració del planeta Mart.

                                                                                   

             

 Justament, la participació d'Oró en la primera missió que anava a Mart a buscar vida va impedir que la NASA cometés un gran error quan tot semblava que s'havia descobert vida en aquest planeta.Sempre molt arrelat a Catalunya, Oró va ser diputat al Parlament l'any 1980, i en el seu retorn definitiu, un cop jubilat de la Universitat de Houston l'any 1994, va impulsar la creació del projecte astronòmic del Montsec i altres iniciatives enfocades a millorar l'ecosistema de recerca a casa nostra.En aquesta conferència repassarem alguns dels moments claus de la seva trajectòria i de la recerca que va impulsar, i també reflexionarem sobre la vida i la seva complexitat"                                                                                                  Joan Anton Català

HISTORIA DE L'ART: CINEMA

 WALT DISNEY I ELS CONTES TRADICIONALS                                                     ALBERT BEORLEGUI

 21 MAIG DEL 2024

 

Hi ha la creença popular que els contes de fades són històries innocents amb princeses que somnien amb prínceps blaus, ocellets que entonen cançonetes ensucrades, i fades que fan encanteris, convertint carbasses amb carrosses. La idea ha estat sobretot reforçada per les versions en cinema que n’ha fet Walt Disney, on,paradoxalment, se l’ha criticat tant per endolcir massa les històries originals, com ser també el creador d’alguns dels malsons més traumàtics de la nostra infantesa.

 En realitat, però, els contes de fades són més perversos del que podríem arribar a pensar, entre d’altres qüestions, perquè no estaven originàriament dirigits a una audiència infantil i no estalviaven elements morbosos (incest,canibalisme, tortures, entre moltes d’altres perversions), per fer-los més atractius a les audiències a les que anaven dirigits. Aquesta conferència tracta la relació que Walt Disney ha tingut amb els contes de fades i com bona part de la producció que va fer en vida (1923-1966)adaptava alguns d’aquests contes endolcint-los per a unes audiències però mantenint (d’amagat, això sí), alguns elements inquietants. 

La sessió intenta delimitar què és el que entenem per un conte de fades, establint aquells elements comuns (universalitat, oralitat, atemporalitat, personatges arquetípics, existència de la màgia, finals feliços), i com els podem distingir dels mites, les faules, les llegendes o els simples contes. I també es fa un recorregut per alguns pels principals autors de contes, no només els més coneguts (Charles Perrault, els germans Grimm, Hans Christian Andersen), sinó també d’altres que en

van ser precursors com Giambattista Basile, Gianfrancesco Straparola da Caravaggio, la Baronesa d’Aulnnoy o Charlotte Rose de la Force.Finalment, es fa una comparació entre les versions “originals” i les adaptacions cinematogràfiques dels tres contes de fades canònics de Disney:Blancaneus i els set nans (1937), La Ventafocs (1950) i La bella dorment (1959).

Lluny de pensar que els contes de fades són patrimoni exclusivament infantil, doncs, aquesta conferència intenta aprofundir en aquest apassionant terreny ple d’encanteris, sorpreses i on els finals no sempre són feliços...