ACCELERACIÓ TECNOLÒGICA I DEMOCRÀTICA EN TEMPS DE LA POSTVERITAT
MILAGROS PÉREZ OLIVA
7 D'OCTUBRE DE 2025
ACCELERACIÓ TECNOLÒGICA I DEMOCRÀTICA EN TEMPS DE LA POSTVERITAT
MILAGROS PÉREZ OLIVA
7 D'OCTUBRE DE 2025
QUÈ PEBROTS SIGNIFICA "ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE"
ADA PERELLADA
3 DE JUNY DE 2025
PASSEIG DE GRÀCIA: 200 ANYS DE VIDA
Lluís Permanyer
27 de maig de 2025
Ens parla de l'última muralla amb permís per enderroc l'any 1854. A partir d'aquí la ciutat es transforma, s'expandeix, respira...Prova "amb canó" per delimitar fins on s'allargaria l'Eixample. De Bonavista es veia el mar. Entremig convent de Jesús situat entre Aragó i Consell de Cent i Pau Clarís, lloc, esbarjo amb cementiri. El 1714 va ser derruït el Convent per l'ocupació napoleònica. Urbanistes eren llavors, els capitans Generals. El general Quiros portarà aigua de Montcada. Es va fer una casa i plantà una arbreda generosa. Neix allà el passeig sobretot de les classes més benestants. Hi ha atraccions, restaurants, "el Criadero" del Tívoli (Fundació Tàpies) Jardins Nimfa, Prado catalan, Champs-Élysées, que comprenien vuit mançanes de l'Eixample fins a arribar al Carrer Mallorca - Provença, on hi va anar a dirigir el mestre Clavé, van cantar música de Wagner, i un concert popular amb mil tres-cents cantaires. (Va venir el net de Wagner) Era un dels tres camps lúdics millors d'Europa.
Llavors amb el Pla Cerdà es va urbanitzar. Totes les atraccions eren desmuntables amb encadellats, sense claus .
S'acaba l'etapa rural i comença la urbana. Els arbres es mantenen. És la ciutat d'Europa que té més arbres alineats. Ni la plaça de Catalunya ni la Rambla ho va projectar en Ildefons Cerdà.
Hi va traslladar-s'hi la noblesa, dotze títols de llavors, i s'hi van construir cases, amb recomanació de l'urbanista Cerdà, de fer cases unifamiliars amb jardí davanter (Com passeig del Prado) Primera pedra del Liceu amb la Reina per inaugurar les obres. Finalitza el 1902.
Llavors es feien cases unifamiliars però en pisos per amortitzar l'edifici. Amb Rius i Taulet es construeixen casa Batlló i Ametller i en Sagnier va fer teixit urbà i va fer moltes rehabilitacions.
La característica és que es va convertir en un espai on s'esplaiaven, exhibint-se, ser-hi. Saludar-se entre amics, coneguts i saludats. Se'n fa una explicació divertida. S'arribava a distingir els que venien d'una part o altra de l'Eixample "Els de Cuenca" hi havia genets fins al Carrer Provença. Els primers carruatges apareixien, després el motor d'explosió.
El 1950 van aparèixer cotxes particulars. i els bancs van colonitzar el passeig de Gràcia. Van sorgir "Els enemics del passeig de Gràcia".
L'ampliació de les voreres i les botigues va ser molt lenta, els cafès , cinemes, cotxes van créixer molt ràpid. Alfons XII va inaugurar el "Círculo Ecuestre" . Després de la guerra s'ho queda la Falange i no el van tornar fins al 1948. El 1950 s'hi va instal·lar plàstic el Gerplex, molt escandalitzats els veins. Tot va ser fruit d'una burgesia de seny i rauxa, barreixada amb l'anarquisme. Primer Museu a la Diagonal. La botiga Regia, el Dragstor, va entrar en decadència. Ametller estudi fotogràfic.
La casa Lleó Morera de Domènech i Montaner. Reinals fa firmar la destrucció de Lleó i Morera .
Èpoques de Dalí, García Márquez, Raquel Meier. Perico Milà amb la Pedrera. Llavors el pis de propietaris es converteix en bingo a les golfes hi havia els safaretjos públics, terrat per estendre la roba, subterrani "els hippies"
La Caixa de Barcelona ho va comprar i arreglar.
Ens ha donat una visió de l'eixample antropològica, amb els seus costums, les seves construccions i els moviments socials que s'hi erigien segons l'època, algun edifici anava en decadència envers a d'altres, que els modernitzaven, sense tenir en compte, de conservar l' Estil Modernistes o d'altres estils de la ciutat.
L'HOSPITAL DE SANT PAU: UN HOSPITAL AMB MÉS DE SIS SEGLES D'HISTÒRIA
Carlos Paytubí Garí
6 de maig de 2025
JOAN SALVAT PAPASSEIT: QUAN LA VIDA ÉS TAMBÉ POESIA
Joan Tres ArnaL
29 d'abril de 2024
Joan Salvat Papasseit és un dels poetes catalans més coneguts pel gran públic sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Joan Manuel Serrat, entre d'altres. Fou un poeta d’extracció humil, va treballar en diversos oficis per guanyar-se el pa, i la seva tasca social, artística, poètica, cultural no fou gens valorada per la crítica oficial de la seva època.
La seva obra està marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra una mort precoç; i la seva vida, per les dificultats, les penúries, les malalties, però també per la lluita, la generositat i sobre tot pels sentiments. La vida i l'obra de Salvat Papasseit són una sola cosa:POESIA en majúscula.
L'HERÈNCIA MUSICAL DE J.S.BACH, DE MOZART A LIGETI
MARC PEPIOL
8 d'abril de 2025
Podríem considerar que clàssic és aquell autor amb què tantes generacions han sentit la necessitat de dialogar. Johann Sebastian Bach és, sens dubte, un clàssic.
En aquesta conferència intentarem mostrar com aquest diàleg musical amb Bach ha vertebrat bona part d’allò que podem anomenar la gran tradició clàssica de la música Occidental.
Després d’una breu semblança d’aquest mestre del Barroc, passarem ràpidament a comentar bona part d’aquest llegat; escoltarem i analitzarem música de Mozart, Chopin, Brahms, Tailleferre, Stravinsky, Hindemith i Ligeti.
ACCELERACIÓ TECNOLÒGICA I DEMOCRÀTICA EN TEMPS DE LA POSTVERITAT MILAGROS PÉREZ OLIVA 7 D'OCTUBRE DE 2025 La creació d...