MÚSICA

 L'HERÈNCIA MUSICAL DE J.S.BACH, DE MOZART A LIGETI

 MARC PEPIOL

8 d'abril de 2025

Podríem considerar que clàssic és aquell autor amb què tantes generacions han sentit la necessitat de dialogar. Johann Sebastian Bach és, sens dubte, un clàssic. 

                           

En aquesta conferència intentarem mostrar com aquest diàleg musical amb Bach ha vertebrat bona part d’allò que podem anomenar la gran tradició clàssica de la música Occidental.

 Després d’una breu semblança d’aquest mestre del Barroc, passarem ràpidament a comentar bona part d’aquest llegat; escoltarem i analitzarem música de Mozart, Chopin, Brahms, Tailleferre, Stravinsky, Hindemith i Ligeti.

 DALÍ I LA CIENCIA

ANNA POU VAN DEN BOSSCHE

25 DE MARÇ DE 2025

Dalí va afirmar moltes vegades que la seva inspiració venia de la ciencia "els literats i els artistes no em poden aportar res" afirmà. ELs cièntífics tot, fins i tot la mortalitat de l'ànima.     A.Pou

Salvador Dalí, cibernètic, treballa per les arts digitals "Salvador Dalí i la màquina" Tot té un símbol i fa referència a la ciència. Sabia molt de la Història de l'Art, quaranta i quatre secrets màgics per pintar, amb notes de Leonardo da Vinci, tractats reinaixentistes on la Geometria tenia un paper fonamental.

Va predir l'art digital i"la pintura serà cibernètica o no serà" La seva figura polièdrica va ser més acceptada a fora. De petit sentia atracció per la llanterna màgica, Mephisto "nou home" Torres Quejedo, influències amb la màquina que jugava amb els jugadors d'escacs. "Saber mirar és inventar" La part d'òptica li agradava molt i desenvolupa tècniques de doble imatge (oques al reflex es veuen elefants) 

Té contactes amb la ciència, a Residencia d'Estudiantes.Hi estudien Garcia Lorca i Pepin Bello i on hi apareixen científics com Madam Curie, Einstein etc. Quadre  de Leda relativitat gravita, espai en suspensió...

Estudia la geometria pitagòrica i la secció àurea. El perquè hem d'utilitzar la piràmide, el pentàgon, l'estrella de cinc puntes. El dodecaedre pel Sant Sopar. Estudia el Cub de  Ramon Llull i Herrera de El Escorial.  La cúpula geodèsica, en l'eriço de mar hi troba l'essencia de Déu. etc 

Als 1950 misticisme: Estudia entre d'altres Heildelberg, les ones travessen parets... Atom matèria energia, cos i ànima.

Als 1960 l'ADN. Ell coneix personalment a Crick i Watson "Prova de la existència de Déu"  El primer artista que fa hologrames . El Crist fet de supercubs.

Va treballar amb pixels. 

Resumin fa cultura i ciència i el podem considerar com un Leonardo da Vinci, ho havia experimentat tot.                                                                                                              R.T.

  

PERIODISME I DRET

EVOLUCIÓ DELS DRETS DE LA DONA AVUI

MAGDA ORANICH

11 de març de 2025

Es va parlar del dret de la dona la seva evolució. En el dret català  estaven establerts igualtats de drets.  Ara actualment la legislació  respecta a la dona és bona. Es pot fer incidència en el moment de les dones sufragistes. Campoamor i Kenn van fer valer el dret de la dona a votar. Els grups de Carrasco i Formiguera van votar-hi a favor, en el congrés .A la joventud d'ara els nois tendeixen a la dreta.

                                                 

 Fen un resum d'aquesta evolució cap a millor, es recorda obligació de presentar la canastilla i costura per el Somorostro, prohivit a les dones ser jutges, abans l'u% estudiaven advocat.

                                         

Es recorda l'acte fundacional al Paranif de la Universitat, del moviment feminista amb Maria Aurelia Campmany, Montserrat, Roig, Nash, quan la dona casada ni tan sols  tenia dret sobre els fills. La societat franquistaa es va escandalitar.

                                            

Tot un seguit d'exemples de les noves lleis trans, el judici de Gisela Pericot a França crea un precedent per desterrar la vergonya del violat, i instar  a denunciar-ho.

                                           

El col.loqui es van fer preguntes i corraboran aquella època d'incipients drets de la dona, ara que cada mes de març es commemora l'efemerides de les famoses treballadores de USA, mortes per reivindicar.                                                       R.T.

                                             

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA I SOCIOLOGIA

 LA XINA: CONFLICTES I TENSIONS REGIONALS

ANTONI RAJA I VICH

25 DE FEBRER DE 2025

                                       

La Xina: Conflictes i tensions regionals

En els últims 40 anys la Xina s’ha convertit en un dels països més poderosos del món. A partirde 1979, amb l’adopció del model de desenvolupament econòmic capitalista sota una dictadura de partit únic, el país asiàtic ha construït un model industrial que ha col·locat la Xina al centre de la producció mundial. Aquest ascens meteòric ha incomodat a veïns regionals que contemplen el poder econòmic i militar del país comunista com una amenaça existencial.

                                                 

 El Japó, Corea del Sud, Singapur, Vietnam, les Filipines, la Índia, o Malàisia, tots ells busquen la manera de beneficiar-se d’aquest creixement asiàtic sense quedar enrere davant del gegant xinès. És en aquest context que els Estats Units proven de coordinar una resistència continental contra el que sembla una Xina imparable. Des d’una perspectiva geogràfica, aquesta sessió enumerarà els diferents conflictes regionals, les seves causes, i el possible desenvolupament per la Xina, la zona, i el món.

HISTÒRIA DE L'ART, CINEMA

L'ESPLENDOR DE LES BANDES SONORES DEL CINEMA CLÀSSIC

4 DE FEBRER DE 2024

ALBERT BEORLEGUI

     

En aquesta conferència ens endinsem en la consagració del concepte de música cinematogràfica en l’època daurada dels grans estudis, als anys 40 i 50 del segle passat. Bernard Herrmann, Miklós Rózsa, Victor Young, Elmer Bernstein o Alex North potser siguin noms desconeguts pel gran públic però les seves músiques van fer encara més grans les pel·lícules que les acompanyaven. La conferència també dedica apartats a la música del cinema negre, els westerns i el jazz.                              A.B.

Erich Wolfgang Korngold temes al cinema americà de 230 bandes sonores amb nou Oscars. Les músiques afegeixen emoció i son presents en les dècades  dels 1940 i 50.

 Bernard Herr exemple Psicosi. Coneix Orson Welles on col.laborarà amb cinquanta títols. Música amb elements hipnòtic.

Miklos Rozsa amb millor banda amb "Ben Hur". "El Ladron de Bagdad" "Recuerda".També hi ha les bandes sonores del Cinema Negra.

Víctor Young 350 Bandes sonores. Esgotament. "La Vuelta al Mundo en 80 dias" "El hombre tranquilo" 

Als anys cinquanta  Richard Hagemann ha dibuixat grans espectacles visuals, molts westerns "Fort Apache" 

Max Steiner "Tambores lejanos" "Centauros del Desierto" "Solo ante el peligro" etc .

Als cinquanta s'acopla jazz a les Bandes Sonores temes socials, drogodicció, racisme repressió sexual, temes carcelaris etc.

exemple "Un tranvia llamado deseo" "El largo y cálido verano" 

amb música de Miles Davis i Duke Ellington  "Anatomia d'un assessinat". Música histriònica, esvoranc existencial, la música de jazz incidiosa, preten incomodar a l'espectador. 

Alex North "El tormento y el éxtasis" Cleopatra" "Espartaco" "las Sandalias del Pescador"

 Elmer Bernstein 255 Bandes Sonora "Els deu manaments" "Matar a un ruiseñor" "Hombre de Alcatraz" 14 nominacions a l'Oscar 

La culminació de la música simfònica als anys cinquanta, paradigma Ben Hur. .                                                                  R.T

                               

                              

MÚSICA,

 ELS SETZE JUTGES: CRÒNICA TENDRE I IRÒNICA D'UN PAÍS                                                                                                       Fermí Puig Llinares                                                                             28 de gener de 2025

Els antecedents: com era la situació de la Cancó Catalana a finals de la dècada dels 50. Es publica un article de Lluís Serrahima "Ens calen cançons d'ara" que esperona a un nucli de persones com Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, essent considerats, el nucli fundador de la "Nova Cancó".

                                                     

Es decideix posar el nom del grup "Els setze jutges". En el grup originari s'incorporen Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat i sobretot Guillermina Motta. Després apareix el fenòmen Joan Manuel Serrat. 

El grup va anar incorporant els managers, els músics i les discogràfiques com Edigsa. Es tanca el cercle amb els anomenats "La Novíssima cancó", amb Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs, i Lluís Llach. Els entrebancs per enregistrar i actuar i per sortejar la censura, era l'habitual en època i t'ho trobaves a cada concert.

"L'himne dels setze jutges" i la medalla d'Or del Parlament a l'any 2007, on es va reconeixa la seva aportació a la Cultura i Canço Catalanes. Més tard apareix el bilingüisme, la divisió dels cantants i una disolució, mai anunciada. També apareixen les fitxes del Sr. Pedrerol. Queda un llibre on es recull tot el fenòmen de La Nova Cancó on també hi intervé el conferenciant i una placeta a Sarrià amb el nom dels"Setze Jutges" i tot els records d'una generació del postfranquisma on buscava una escletxa de llum i llibertat en aquests concerts.                F. P.   

                                  

                                                         

FÍSICA, CIENCIES

 LISA MEINER, UNA FÍSICA QUE MAI VA PERDRE LA SEVA HUMANITAT

XAVIER ROQUÉ

14 DE FEBRER DE 2025

Lise Meitner, una física que mai no va perdre la seva humanitat

Lise Meitner (1878–1968) fou una física austríaca contemporània de Marie Curie. En el període d'entreguerres, des del seu laboratori a Berlin, liderà les investigacions sobre el nucli atòmic.;Però l'estiu de 1938, arran de l'annexió d'Aústria, Meitner va haver de fugir d'Alemanya.

                                              

Des de l'exili a Estocolm participà en les investigacions que pocs mesos després culminarien amb el descobriment de la fissió nuclear. Els seus col·legues alemanys, però, no van reconèixer el seu paper, i el 1945 Otto Hahn va rebre en solitari el premi Nobel de Química pel descobriment... En aquells moments els Estats Units ja havien llençat sobre el Japó les dues primeres armes atòmiques.

         Meitner no va participar en el Projecte Manhattan, però sí ho va fer el seu nebot, el físic Otto R. Frisch, que va escriure el seu epitafi: "Lise Meitner, una física que mai no va perdre la seva humanitat". A la xerrada parlaré de Meitner a partir del meu treball sobre els seus arxius a Cambridge, Berlin i Estocolm.                    X.R.