HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

 LA DESCOLONITZACIÓ D'ÀFRICA

Josep Manuel Rúa

19 de maig de 2026

Al segle XIX els europeos es repartiren el mon, reparteixen el territori amb línies rectes en una reunió a Berlín el 1884. No hi havia paisos industrialitzats i els qui ho eren volien extreure les primeres matèries. i entremig Alemanya perd la segona guerra mundial.

Al 1960 disset països obtenen la independència. En aquests contex hi ha violentes lluites anticolonials, guerres civils resultat de fronteres artificials. La descolonització  britànica és més facil i menys conflictiva que d'altres. 

USA I Rússia veuen que poden tenir aliats en la guerra freda que condiciona el moviment dels no alineats. Conferència de Brandurg Neix la conciència del Tercer Mon. 1961 primera cimera dels no alienats, Tricontinental Havana, Che Guevara "al imperialisme se l'ha de combatre"  Idees Internacionalisme, tercermundisme i foquisme, Nelson Mandela guerrilles a Mozambike. Si el terrorisme es lluita contra civils, altra forma és lluita armada per la lliberació. 

Gran invent dels britànics, creen la Commonwealth s'arriba a acords comercials i el paper de la reina com a símbol de la lliure associació.

Conflictes a Kenya i Rhodesia, deu mil britànics dins d'aquests paísos rics. Treballen per aquests, colons, grups minoritaris. Surgiran els mao-mao amb set mil morts civils. 

A Rhodesia aparheid al sud amb dos-cents mil colons blancs que no volen marxar. Imposaran un règim contra les guerrilles negres, després de vuitanta eleccions lliures, s'instaura la dictadura i surten de la Commonwealth, classifica la població per races i es prohibeixen els matrimonis mixtes. Nelson Mandela derrota l'aparheid i va aglutinar la gent per idees polítiques, no per raça. França encara hi ha resentiment amb Argèlia. Esdevenen els protectorats com Tunísia Marroc. Es viu el drama de la indepèndencia d'Argèlia i França no reconeix el problema de les votacions. i el 1954 hi ha la terrible guerra de la Independència d'Argèlia, guerra terrible, amb crims de guerra per part de tohom. Entra Charles Degol fins el 1969 i el 1962 hi ha referendum i la majoria vota per la independència. El milió de francesos ha de marxar i alguns són assessinats. 

Belgues, el rei Leopold  possessió particular de cauxú, ivori en el Congo.Hi ha un genocidi. Crim contra la humanitat. Heroi per la independencia Lumumba, i és assessinat. Llavors hi ha guerra civil eterna per la maledicció per els recursos naturals, d'aquest país.

Portugal vol mantenir colònies de Mozambique i Angola i Espanya 

amb el Sahara i el fron Polisario. Usa reforça i avala "la marxa verda"  i el Sahara serà dels marroquins. 

A molts paísos després de la guerra de la independència ve una guerra civil, els governs són febles i no controlen els seus recursos.

Sols a les Illes Mauricio es pot considerar que són democràcies plenes i últimament Xina inverteix a l'Africa de forma desacomplexada, però això forma part d'un altre capítol. 

                               

MEDICINA I SALUT

 "COM HEM D'ENFOCAR EL DIA A DIA"

Miquel Vilardell  

5 de maig de 2026

El doctor Vilardell, model contemporani de metge humanista al servei de les persones, ens fa una aproximació al fet d'envellir bé, en el que inclou tenir projectes més enllà de la jubilació i adaptar-nos a les noves eines i cures que ens porta la vida moderna, plena d'innovacions, també en el camp de la medicina i salut. 

Per enfocar la vida, ens diu, hem de veure d'on venim  i cap on hem d'anar, en una societat hiperconectada i canviant.

Consells i valors en destaca uns quants "hem de ser rics en nosaltres mateixos, cuidar-nos físicament  i psicològica. Tenim la capacitat de reemplaçar i mecanismes per la compensació de les pèrdues. Disposem d'un gran sistema de Salut, el medi ambient és important 

i ens dona estadístiques de com arribem a vells, en diferents graus de fragilitat. 

Hi ha uns factors externs, uns biològics que cal saber com afrontar-los de la millor manera. Demanem ajut als nostres metges.

Algunes conclusions com: Capacitat d'adaptació, tecnologies al dia, cuidar les relacions socials i familiars, preparar-se per a la solitud i ser autònoms amb cures físiques i psicològiques.                        Alguns consells com:

"amics" vol dir presència; temps per coses interessants; dieta mediterrània, sopar poc i dora; viure el present no recrear-se en la nostàlgia; bellugar i exercici matí i vespre, ni que siguin cinc minuts.

Deixar la rigidesa i escoltar;  "no ser eriçó";  vigilar no caure, i atents a la dita de Montaigne "amor, amistat, lectura ajuden a viure" també l'humanisme integral, promoure el bé comú, la dignitat de l'ésser humà i la conversa, sentir-nos escoltats i compresos. 

En resum, més que una conferència una conversa propera, de tu a tu, molt adequada en la setmana de La Gent Gran que celebrem al districte de Gràcia, que tothom l'ha pogut agrair.

HISTÒRIA DE L'ART CINEMA

  EL CINEMA I EL TEMPS

Albert Beorlegui Tous

28 d'abril de 2026

Un dels elements més extraordinaris que té el cinema és la capacitat per immortalitzar una realitat. Més que cap altre art, el cinema té una magnífica habilitat de canviar, modificar, modelar i alterar aquest concepte tan eteri anomenat “temps”. I sovint, sense adonar-nos-en.En tenim molts exemples, el més important dels quals és l’el·lipsi, el salt en el temps. I és que en una pel·lícula, no cal que veiem tot allò que se’ns vol dir: ja ho assumim: a Lo que el viento se llevó (Victor Fleming, 1939), per exemple, l’acció transcorre durant 12 anys que els espectadors veuen condensats en poc més de tres hores i mitja. Les el·lipsis poden ser també més subtils, de segons, minuts hores i possiblement la més llarga de la història és la de 2001, una odisea del espacio (Stanley Kubrick, 1968), on el salt és de milions d’anys.

El temps en cinema, doncs, es pot escurçar, però també allargar: és el que anomenem distensió i és quan veiem una escena en càmera lenta, és a dir, que allò que veiem dura més que la realitat; també pot produir-se l’adequació, és a dir, que coincideixin en tota la pel·lícula el temps real amb el cinematogràfic com en el cas de Sólo ante el peligro (Fred Zinnemann, 1952). I podem trobar altres variants: que el temps vagi enrere (un flashback o analepsi),que vagi endavant (un flashfoward o prolepsi), o que sigui un element més de la història, com Boyhood (Richard Linklater, 2014), on el director va filmar la pel·lícula durant 12 anys amb un protagonista que al principi és un nen de 6 anys i acaba convertit en un jove de 18.

El temps també pot ser l’escenari de l’acció (quan s’ambienta al passat o al futur), i fins i tot que s’hi viatgi a través d’ell, com a Regreso al futuro (Robert Zemeckis, per mencionar un exemple ben popular).