FILOSOFIA

Hanna Arendt: política i moral                                                                                      Norbert Bilbeny                                                                        

25 de gener de 2022  

El nostre apunt.

La nostra filòsofa alemanya, als trenta anys va marxar a USA després d'haver passat per França. Va a Nova Escola de recerca a New York  agafant diferents estils...Pertanyia a la comunitat jueva però no s'hi va comunicar del tot bé donat el seu caràcter  i pensament independent . Tots naixem en comunitat i en pluralitat, i a vegades no compartim les mateixes inquietuds. Ella s'inscriu en l'escola aristotèlica: el pensament sobre la polis i la societat grega i la pertinença de la comunitat a la política. 

La comunitat jueva de Nordamèrica, no la trobava fidel pel que feia del  judici d Adolf  Eichmann (organitzador dels camps de concentració, extermini, Auschwitz) . El qualificava de mediocre .Va ésser "un manat" que complia ordres sense pensar. El mal que va fer, ella considera que no era deliberat, era un mal banal, va ser un titella del règim nazi, -va dir. El van jutjar a Jerusalem i va ser penjat a l'Argentina. Ella va assistir al judici amb l'aval de la revista New Yorquer, prenent notes, i en fa una crònica impactant ple de reflexió ètica, jurídica i política. En van sortir diversos llibres,  un,  l'idiota banal on es defineix, el mal deliberat, altre mal, el mal messiànic, per una causa de justícia, religió etc. i per últim,  mal produït per l'absència de pensar. Aquesta empremta  es la que li arriba del seu mestre i amant,  Martin Heidegger. (pensador existencialista, compromès en la política nazi) i Karl Jasppers també la va influir. 

A part de la complicitat interior de pensar per un mateix es fa una reflexió sobre el Republicanisme i que no de gènere cap al totalitarisme, sobre els Drets Humans, o sigui el dret a tenir dret, el protegir el dret. Ens diu, els pàries són persones que no tenen valor de ser ciutadans de ple dret i els trobem a les ciutats en l'actualitat. El principi República hem de ser actius, hem de pensar. La vida de ser actors però també contempladors que han de jutjar el joc dels actors , que és el que es fa bé o no. Aquesta faceta es necessita per a poder jutjar la política ,

El llibre d'Hanna A. més dens és "L'Origen delTotalitarisme" del 1951" poc després de la proclamació dels Drets Humans, L'últim llibre "La vida del Espiritu" es refereix a la ment . Hem de buscar un equilibri entre la cosa pública i el que interessa a la comunitat. No hem de fer societats enfrontades, (exemple de la pandèmia i els negacionistes) També hi ha el llibre de La condició Humana del 1958 llibre de la naturalesa i condició Humana de 1958. Aplica les idees d'Aristòtil. 

La importància que dona a la veritat,  dir el que pensem, La veritat racional, la dels teoremes, raó pura , matemàtiques,  lógica científica és una veritat formal que no ens compromet. La veritat dels fets i aquesta és la que té importància en política. Si s'ha complert en el que s'havia compromès o, si ha estat frau o corrupció. 

                                        

HISTORIA, CIÈNCIA

 Émilie de Châtelet, l’univers de Newton als salons de la Il·lustració

Xavier Roqué, Centre d’Història de la Ciència, UAB 

11 DE GENER DE 2022

Emilie le Tonnelier de Breteuil (1706-1749) és una dona de ciència singular, autora de l’única traducció íntegra al francès dels Principis matemàtics de la  filosofia natural d’Isaac Newton. Nascuda en el si, d’una família rica al servei de  la Cort de França, va rebre a casa una educació exquisida. El suport familiar fou  crucial per estimular la seva curiositat i la seva formació. Es casà als 18 anys amb  Florent-Claude de Lomont, marquès de Châtelet, un noble militar que assegurava,  així, el seu llinatge. La parella tingué tres fills en set anys, durant els quals els  interessos intel·lectuals de la marquesa passaren momentàniament a segon pla. 

En aquells moments regnava a França Lluís XV (1710–1774), nét de Lluís XIV, el  rei Sol. Les dones participaven en discussions i experiments científics als salons  de París, però no s’esperava d’elles que fessin aportacions pròpies. La ciència no  era encara una activitat professional. Châtelet va convèncer un dels membres de  l’Acadèmia Reial de França, Pierre-Louis Moreau de Maupertuis (1698-1759),  perquè fos el seu tutor de matemàtiques. Alhora que reprenia la seva formació,  inicià una relació amorosa i intel·lectual amb François-Marie Arouet, Voltaire  (1694–1778), el cèlebre i polèmic autor i dramaturg. 

El 1733 Châtelet i Voltaire s’instal·laren al castell de Cirey, a 270 km de París, al  departament d’Haute-Marne. El castell esdevingué per a ella un paradís terrestre,  “la meva acadèmia”. Hi rebien visitants il·lustres, com Francesco Algarotti, autor  d’un llibre de divulgació de les idees de Newton, El Newtonianisme per a les  dames (1737). Amb la col·laboració crucial de la marquesa ("Minerva em dictava  i jo escrivia”), Voltaire va escriure a Cirey el seu propi assaig newtonià, els  Elements de la Filosofia de Newton (1738). 

La ment de Châtelet, original i creativa, va mirar de superar les limitacions  imposades a les dones, fins i tot a les dones benestants com ella. Va publicar els  seu primer llibre, les Institucions de física (1740), anònimament. A la portada s’hi  veia una figura ambigua, vestida amb una túnica, que s’elevava per damunt de  les muses de l’Agricultura, l’Astronomia, la Gramàtica o la Mecànica per assolir  la deesa de la Veritat. El llibre no només explicava la física de Newton, Descartes  i Leibniz, que presidien la portada; també contenia aportacions originals sobre  els problemes que havien plantejat tots tres pensadors. 

L’estudi de Newton havia convençut Châtelet de la necessitat de traduir els  Principia al francès. Era una tasca complicada, perquè Newton havia fet tres  edicions de l’obra i perquè les matemàtiques del text eren les més sofisticades del  moment. Châtelet no només va traduir l’obra tenint en compte les diferents  versions, sinó que afegí un comentari propi i il·luminador. 

Mentre treballava en la traducció, Châtelet va quedar embarassada de Jean François de Saint-Lambert, soldat i poeta. Treballà intensament per completar la  traducció. El part va anar bé, però uns dies després moria sobtadament a causa  d’una embòlia pulmonar; la seva filla moriria 18 mesos després. 

La traducció dels Principia fou publicada pòstumament el 1759, quan tot just  s’havia confirmat brillantment la teoria de la gravitació de Newton pel retorn del  cometa Halley. Aquesta és encara l’única traducció francesa completa de l’obra,  un dels llegats memorables d’una dona intel·ligent que conreà la ciència i les  matemàtiques en els salons de la Il·lustració.