MÚSICA,

 ELS SETZE JUTGES: CRÒNICA TENDRE I IRÒNICA D'UN PAÍS                                                                                                       Fermí Puig Llinares                                                                             28 de gener de 2025

Els antecedents: com era la situació de la Cancó Catalana a finals de la dècada dels 50. Es publica un article de Lluís Serrahima "Ens calen cançons d'ara" que esperona a un nucli de persones com Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, essent considerats, el nucli fundador de la "Nova Cancó".

                                                     

Es decideix posar el nom del grup "Els setze jutges". En el grup originari s'incorporen Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat i sobretot Guillermina Motta. Després apareix el fenòmen Joan Manuel Serrat. 

El grup va anar incorporant els managers, els músics i les discogràfiques com Edigsa. Es tanca el cercle amb els anomenats "La Novíssima cancó", amb Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs, i Lluís Llach. Els entrebancs per enregistrar i actuar i per sortejar la censura, era l'habitual en època i t'ho trobaves a cada concert.

"L'himne dels setze jutges" i la medalla d'Or del Parlament a l'any 2007, on es va reconeixa la seva aportació a la Cultura i Canço Catalanes. Més tard apareix el bilingüisme, la divisió dels cantants i una disolució, mai anunciada. També apareixen les fitxes del Sr. Pedrerol. Queda un llibre on es recull tot el fenòmen de La Nova Cancó on també hi intervé el conferenciant i una placeta a Sarrià amb el nom dels"Setze Jutges" i tot els records d'una generació del postfranquisma on buscava una escletxa de llum i llibertat en aquests concerts.                F. P.   

                                  

                                                         

FÍSICA, CIENCIES

 LISA MEINER, UNA FÍSICA QUE MAI VA PERDRE LA SEVA HUMANITAT

XAVIER ROQUÉ

14 DE FEBRER DE 2025

Lise Meitner, una física que mai no va perdre la seva humanitat

Lise Meitner (1878–1968) fou una física austríaca contemporània de Marie Curie. En el període d'entreguerres, des del seu laboratori a Berlin, liderà les investigacions sobre el nucli atòmic.;Però l'estiu de 1938, arran de l'annexió d'Aústria, Meitner va haver de fugir d'Alemanya.

                                              

Des de l'exili a Estocolm participà en les investigacions que pocs mesos després culminarien amb el descobriment de la fissió nuclear. Els seus col·legues alemanys, però, no van reconèixer el seu paper, i el 1945 Otto Hahn va rebre en solitari el premi Nobel de Química pel descobriment... En aquells moments els Estats Units ja havien llençat sobre el Japó les dues primeres armes atòmiques.

         Meitner no va participar en el Projecte Manhattan, però sí ho va fer el seu nebot, el físic Otto R. Frisch, que va escriure el seu epitafi: "Lise Meitner, una física que mai no va perdre la seva humanitat". A la xerrada parlaré de Meitner a partir del meu treball sobre els seus arxius a Cambridge, Berlin i Estocolm.                    X.R.