martes, 17 de junio de 2025

MÚSICA POPULAR, CUBA, CATALUNYA I HAVANERAS

CUBA, CATALUNYA I HAVANERAS.

VALERI COBOS  MUR I LAURA  FURRÓ

10 DE JUNY DE 2025





Faré una breu història introductòria. Veurem perquè les havaneres són un gènere musical que se'n diu "d'anada i tornada"
 Com es van introduir primer a la península i després a Catalunya i perquè va ser per aquest ordre. 
També quins varen ser els personatges que varen facilitar la seva arribada. Explicaré, molt breument, l'estructura musical de l'havanera i per acabar posarem en pràctica els coneixements adquirits .
Amb l'audició d'una breu cantada de cançons marineres.


                                                             
                                          

   

Amb l'entesa de ser una conferència de final de curs, sobre aquesta música d'havaneres, la seva història, el seu desenvolupament, des dels països originaris, CUBA I Mèxic. Obsequiant-nos amb una cantada al final de les peces més conegudes i populars, 

                                             
                                    



 I

jueves, 12 de junio de 2025

CIENCIES SOCIALS, CUINA, SALUT

 QUÈ PEBROTS SIGNIFICA "ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE"

ADA PERELLADA

3 DE JUNY DE 2025


                            
                             

                             

La restauradora i propietària del Restaurant Semproniana, Ada Parellada, ens explica què significa cuinar de manera sostenible fent un viatge a través de la ciència, la salut, la sostenibilitat i, sobretot, a través de la nostra història i cultura. Una xerrada on comprendràs la magnitud i el poder que tens a l'hora de triar què entra dins del teu cabàs. Una decisió política que amaga la clau per combatre l'emergència climàtica, des dels nostres fogons. Tot això, sense oblidar, la part que ens fa més humans, la cultura i les emocions. Analitzarem el nostre patrimoni culinari per poder comprendre tot allò que se'ns remou quan cuinem i quan mengem!             A.P.

                                 





jueves, 5 de junio de 2025

PERIODISME, URBANISME, HISTÒRIA

PASSEIG DE GRÀCIA: 200 ANYS DE VIDA

Lluís Permanyer

27 de maig de 2025

                                           


Ens parla de l'última muralla amb permís per enderroc l'any 1854. A partir d'aquí la ciutat es transforma, s'expandeix, respira...Prova "amb canó" per delimitar fins on s'allargaria l'Eixample. De Bonavista es veia el mar. Entremig convent de Jesús situat entre Aragó i Consell de Cent i Pau Clarís, lloc, esbarjo amb cementiri. El 1714 va ser derruït el Convent per l'ocupació napoleònica. Urbanistes eren llavors,  els capitans Generals. El general Quiros portarà aigua de Montcada. Es va fer una casa i plantà una arbreda generosa. Neix allà el passeig sobretot de les classes més benestants. Hi ha atraccions, restaurants, "el Criadero" del Tívoli (Fundació Tàpies) Jardins Nimfa, Prado catalan, Champs-Élysées, que comprenien vuit mançanes de l'Eixample fins a arribar al Carrer Mallorca - Provença, on hi va anar a dirigir el mestre Clavé, van cantar música de Wagner, i un concert popular amb mil tres-cents cantaires. (Va venir el net de Wagner) Era un dels tres camps lúdics millors d'Europa.                

                                 
                             

Llavors amb el Pla Cerdà es va urbanitzar. Totes les atraccions eren desmuntables amb encadellats, sense claus . 

S'acaba l'etapa rural i comença la urbana. Els arbres es mantenen. És la ciutat d'Europa que té més arbres alineats. Ni la plaça de Catalunya ni la Rambla ho va projectar en Ildefons Cerdà. 

Hi va traslladar-s'hi la noblesa, dotze títols de llavors, i s'hi van construir cases, amb recomanació de l'urbanista  Cerdà, de fer cases unifamiliars amb jardí davanter (Com passeig del Prado) Primera pedra del Liceu amb la Reina per inaugurar les obres. Finalitza el 1902.

                                                     


Llavors es feien cases unifamiliars però en pisos per amortitzar l'edifici. Amb Rius i Taulet es construeixen casa Batlló i Ametller i en Sagnier va fer teixit urbà i va fer moltes rehabilitacions.

La característica és que es va convertir en un espai on s'esplaiaven, exhibint-se, ser-hi. Saludar-se entre amics, coneguts i saludats. Se'n fa una explicació divertida. S'arribava a distingir els que venien d'una part o altra de l'Eixample "Els de Cuenca" hi havia genets fins al Carrer Provença. Els primers carruatges apareixien, després el motor d'explosió. 

El 1950 van aparèixer cotxes particulars. i els bancs van colonitzar el passeig de Gràcia. Van sorgir "Els enemics del passeig de Gràcia". 

L'ampliació de les voreres i les botigues va ser molt lenta, els cafès , cinemes, cotxes van créixer molt ràpid.  Alfons XII va inaugurar el "Círculo Ecuestre" . Després de la guerra s'ho queda la Falange i no el van tornar fins al 1948. El 1950 s'hi va instal·lar plàstic el Gerplex, molt escandalitzats els veins. Tot va ser fruit d'una burgesia de seny i rauxa, barreixada amb l'anarquisme.  Primer Museu a la Diagonal. La botiga Regia, el Dragstor, va entrar en decadència. Ametller estudi fotogràfic. 

                                          


                               


La casa Lleó Morera de Domènech i Montaner. Reinals fa firmar la destrucció de Lleó i Morera .

Èpoques de Dalí, García Márquez, Raquel Meier. Perico Milà amb la Pedrera. Llavors el pis de propietaris es converteix en bingo a les golfes hi havia els safaretjos públics, terrat per estendre la roba, subterrani "els hippies"

La Caixa de Barcelona ho va comprar i arreglar. 

Ens ha donat una visió de l'eixample antropològica, amb els seus costums, les seves construccions i els moviments socials que s'hi erigien segons l'època, algun edifici anava en decadència envers a d'altres, que els modernitzaven, sense tenir en compte, de conservar l' Estil Modernistes o d'altres estils de la ciutat.

                                             



MÚSICA POPULAR, CUBA, CATALUNYA I HAVANERAS

CUBA, CATALUNYA I HAVANERAS. VALERI COBOS  MUR I LAURA  FURRÓ 10 DE JUNY DE 2025 Faré una breu història introductòria. Veurem perquè les hav...