HISTÒRIA

El nostre apunt

Franco, Reis Catòlics, Unitat d'Espanya. Mite o realitat

Francesc Albardaner

En temps dels Reis Catòlics, al segle XV, no existia el Reino de España, hi havia la Confederació Catalano Aragonesa i el Regne de Castella.  Va sorgir Corona d'Aragó ( per allò antic de Berenger IV que va voler ser Comte i no Rei!!)
La Heràldica ens desgrana moltes coses.
Estudiant l'escut en temps dels Reis Catòlics,  l'àguila que hi figura al fons ve de la  tetramorfos dels quatre evangelistes,  en aquest cas, el de Sant Joan té l' aguila nimbada; Corona reial a la part de dalt de l'escut;  i les dos columnes "porta d'un Emperador"" Plus Ultra"  l'estret de Gibraltar (més enllà no hi ha res), i Carles I agafa aquest símbol el jou i les fletxes (després van esdevenir  símbol de la Falange, partit únic, amb el  jou i les fletxes, fundat per Enésimo Redondo. Es pot anar veien com pràcticament molts elements es van actualitzar en temps de Franco que va copiar l'escut de Isabel i Fernando, "el espíritu impera", i va instaurar un règim medieval, Reis Catòlics eren devots de Joan Evangelista, al presbiteri de Sant Juan de los Reyes de Toledo, l'escut està repetit 12 vegades , on figura Castella i Aragó, Rei de Sicília que  el Rei Ferran  va regalar a Isabel, el jou ve de Isabel i les fletxes de Fernando. Tanto monta, monta tanto, hi ha el nus gordià. així Fernando es quedava amb el jou i el nus tallat pel mig i Isabel es quedava amb les fletxes.

UNITAT dinàstica si, però no encara unitat d'estat i fiscal  hi havien encara arancels d'Aduanes, Es fixa la hegemonia de Castella. A Aragó les Corts dominaven als Comtes i llavors es va instaurà per sobre de tot La Inquisició Espanyola, que pertanyia a la Corona de Castella i sotmetia a tota la resta., d'aquesta manera, es volia també una unificació i hegemonia total per part de Castella. 

 I en l'escut del Rei Juan Carles I hi ha també el jou i les fletxes, que prové del 1969 en que Franco va presentar el Príncep com a successor, i una monarquia que havia de continuar a partir del 1969, i al 22/11/1978 el Príncep va tornar a jurar els principis del Movimiento que es passava d'una doctrina política totalitària a una doctrina política democràtica.
La Nova Constitució no es va jurar mai.
En el de Felip VI desapareix el jou i fletxes. 

"UNA una nació un partit únic, una cultura, una llengua, una religió, un govern, un líder absolut, unitat territorial, negació de tot concepte de pluri-nacional i pluricultural .
GRANDE equival a Imperi, i el que es projectava cap a Africa."Por el Imperio hacia Dios" Imperialisme Nacional Catòlic. 
LIBRE  no sotmesa a cap pressió internacional. Autarquia."

En la nostra observació actual,  moltes coses del passat, tornen a aparèixer i  arrosseguem diferents  maneres de resoldre conflictes, entre centre i perifèria,   per vies democràtiques o per vies  autoritàries.

AULA D'EXT UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA

                 Feliç primavera!

VULL 

NO VULL PASSAR SERENA COM LA LLUNA,

 SINÓ ESVAÏDA EN FLOR COM LA ROSADA,

 O EXULTANT, COM LES FLORS DE PRIMAVERA, 

I FORTA I JUGANERA COM EL VENT. 

NO VULL ANAR LLENÇANT BOCINS DE VIDA

 COM FULLS DE CALENDARI TAN INÚTILS, 

QUAN HAN COMPLERT LA TASCA MARCANT DIES

.VULL DEIXAR AMOR I SOMNIS I PARAULES 

QUE DURIN MES QUE JO, AL COR DELS ALTRE.

JOANA RASPALL

RECORDATORI:  EL DIA 3 D'ABRIL ENS RETROBAREM A L'AULA
PER LA CONFERÈNCIA QUE DONARÀ FRANCESC ALBARDENER.

MUSICA

El nostre apunt

Antonio Vivaldi i les "Quatre Estacions"

Joan Vives

Antoni Vivaldi, violinista i compositor, va néixer el 4 de març de 1678, en un barri a la perifèria de Venècia, darrera la Basílica de Sta. Maria della  Pietà.  El pare venia d'Ucraina i es va casar amb una veneciana.  Ell tenia el tenia el pel roig com el pare i el nas aguilenc. Per això el van anomenar" el capellà roig". Va estudiar amb el mestre de capella de Sta Maria va esdevenir prevere, però al tenir asma, el van dispensar d'oficis religiosos i va anant-se dedicant molt més a compondre música. Alhora apareixien molts més feligresos quan s'hi practicava música als "orfandats" desprès anomenats "Conservatorios". Li van trobar feina a "Ospedale della Pietà",en qualitat de professor de violí. que encara que aquest  era tan sols de noies."Los ospedali són els millor lloc per escoltar musica" De Brosses va escriure. Encara serà un músic a sou, i no un músic independent com  Beethoven i Litz.

Les estructures econòmiques a Venècia van canviar. Fins llavors hi havia hagut supremacia a la Mediterrània. i ara passava al Atlàntic. Venècia   en l' època de Vivaldi hi havien 200.000 habitants a la ciutat, llavors  es reinventa, es troba que aprofitant l'estima per la música i els bons compositors del moment, entre ells Antonio Vivadi, a Venècia s'hi afegeix  també,   la bellesa dels seus palaus i les seves esglésies i tot això fa  que la ciutat,  es converteix en un pol d'atracció per la població de la resta Europa. 

  Corelli  a Roma feia sonates, com "la folia"  i Vivaldi als seus 27 anys feia "Les Variacions de la follia", que tenien una gran capacitat tècnica. Els concerts són conduits per més de 40 novícies , cantant i tocant  però en una gelosia per tal de no ser vistes.... però ho feien extraordinàriament bé. Al 1711 a Àmsterdam ja es publicava en planxes, amb 4 violins "música que flueix" "les rosalies venecianes" una alenada d'expressivitat. (Bach  a Leipzig va substituir els quatre violins per clavicèmbals)

Vivaldi compon llavors música sacra, hi va vendre a dotzenes de concerts. Componia tant, que se'n resen el resultat, a no ser que amb els últims descobriments sobre la seva vida, se'ns afegeixin elements nous.  Viurà en diferents llocs, s'agafava permís, muntava les produccions en un teatre i d'aquesta manera va anar produint moltíssim. 

Vivaldi, retrata la natura, s'imbueix d'ella obra la paleta expressiva de notes musicals:la cadernera, el  rossinyol,els  ocells, els pastors, (bordons de gaites amb xel.los) trompes de  caçadors (imitades per els violins) les tempestes. La natura i el temps són importants, i ell té la virtut de moure'ns l'ànima."Sóm naus amb onades gegants, tota la vida en un mar, on hi ha  vents impetuosos, els nostres sentiments,  i un escull són  els nostres desitjos;  tota la vida un mar"

LITERATURA

El nostre apunt
Montserrat Roig
Muntsa Roca

 Montserrat Roig a més de viure el seu temps i  participar de tots els moviments progressistes de l'època, tenia una vessant literària  que malgrat el seu traspàs tan jove, ens va deixar prou títols els quals pensem que encara són vigents avui, pel que fa al feminisme,(llavors incipients) progressisme i memòria històrica,  llavors incipient, . Formava part en els moviments  feministes i  de les  tertúlies encaminades cap el progrés de la dona  i el progrés en general.  La recordem  parlant de Simone de Beauvoir amb la Maria Aurèlia Capmany i tants d'altres.
  Esperit indomable amb paraules de Rosa Montero afegia que "era algú que li  agradaven les persones"  --sempre que escric una cosa es perquè no entenc el que veig. -- deia la Montserrat Roig. Nascuda en ambient culte , pare conservador, i mare amb set fills, que tenia  amor per els clàssics com  Narcís Oller. La mare deixa l'ofici d'escriure, ja que a ella també li agradava,  per a la filla Montserrat. 
Record dur d'escola, s'endinsa estudiant filosofia als anys 1960. Amb Pilar Aymerich  aconseguiren entrevistes amb Salvador Espriu, Mercè Rodoreda,  Josep Maria Benet i Jornet, Ricard Salvat  etc . 
Comença com a periodista a Destino,Quadernos para el Diàlogo,  Serra d'Or, 
i entrevista a personatges com Jordi Pujol i Josep Tarradellas 
Com escriptora diu --el món el descric....A" Molta roba i Poc sabó" obté el premi Victor Català.. En la vessant política participa per a protestar per el procés de Burgos i ja havia participat també en la Caputxinada el 1966.  Amb Josep Maria Castellet  publica "Ramona Adéu" i amb el "Temps de les Cireres" guanya el premi Sant Jordi. Escriu també "Paradís Perdut" i la seva primavera de l'Hora Violeta. Ella diu--s'ha de mirar el món amb ulls propis-- i portava una vida completament activa . Amb el conte "Tiempo de mujer"va tenir una crítica severa o pitjor, silenciosa, després de viure a  Madrid i amb els programes "Los padres de nuestros padres" "Búscate la vida",  entrevista llavors a Neus català i d'aquí fa un projecte de "Els Catalans als Camps Nazis" treball exhaustiu d'edicions 62. Torna al carrer Bailen on va escriure "L'Agulla Daurada" fascinada per Sant Petersburg (Leningrado).

Va morir jove de càncer als quaranta-cinc però amb la plenitud d'haver lluitat com a dona progressista i feminista del seu temps. Amb tot el que ens va deixar: un valuós llegat, tan de la seva obra literària com en la de periodista, tan en els mitjans  escrits com en la televisió.

TECNOLOGIA

El nostre apunt.
Didàctica i Aplicacions en el camp de la Robòtica
Josep Amat

Es pot veure la evolució amb quantitat i prestacions que hi ha hagut des de que va començar la carrera de la robòtica. De primer eren com uns tancs en grandària, N'hi havien pocs al final del segle vint i ara se'n compatibilitzen uns 4 milions en tot el món.
Va anant desenvolupant-se la forma de braç (pensem en els equips de soldadures) i entrarien en una expansió del robots cap a una robòtica industrial, per muntatges de cotxes i maquinària. Del 1980 al 2000 es una època d'expansió industrial.  La legislació obliga a engabiar aquests robots.
 Recordem el robot a la Lluna  que amb energia solar recorria 1,5 Km /hora i va recorre uns 10 Km. La Nasa llavors va entrar a competir. Algun encara resta allí per mesurar òrbites. Ara s'ha enviat a Mart per la Nasa i fa 1 cm/segon.
Fites de la Robòtica en la mineria, al clavegueram, toneladores eurotunel (Canal Mànega). En la Amazònia talla i "pela" els arbres en poquíssim temps; aquí hi ha la subsegüent pregunta: Com es regula? Quin perill hi veiem?
Els nostres enginyers es basen en circuit integrat;  És la gran revolució del segle XX A dins hi ha transistors i uns circuits amb infinitat de soldadures, El primer gip es deia 4004 (en un segon podia fer 700.000 sumes en el 1970)   i tenia 4 transistors.
Ara de 100 del  Pentium al  Intel 62 Core 100 milions de transistors, i van cap els  4 mil milions de transistors. (L'exemple de 1 milió d'operacions en un segon)
El processador pot anar més ... del que nosaltres li podem demanar. S'anirà cap l'ordinador quàntic.
Resumin podíem dir: 
           Robòtica Industrial del 1968 al 2000
           Robòtica intel·ligent del 2000 al 2020 .
També tenim la Robòtica submarina, pot anar per sota a profunditat que hom no podria. I també per aire, com els drons, que poden tenir aplicacions per a l'alta tensió; també poden tenir visió infraroig i per dignosi de la temperatura.
Primera fase de la robòtica anomenem "heroica" i la segona "industrial". A partir del 1990 assagen que puguin caminar,  La casa Onda fa assaig  amb robots humanoides. Recordem de la legislació primera els robots havien de aillar-los per previsió i protecció  d'accidents, ara han canviat lleis, (metges treballant al costat "com a companys...") Fins i tot  anant a termes de ficció té uns elèctrodes per llegir activitat neuronal.
La pregunta és: robots màquines ajudadores per a fer el bé? I pot haver un mal us? La legislació contemplarà tots aquest supòsits?
Està obert, a les nostres mans i a la nostra intel·ligència  farà que avancem o deixem de fer-ho..

HEBRAÌSTICA

El nostre apunt

Els jueus catalans de Manuel Forcano

Ens ha explicat l'autor  les vicissituds  del poble jueu a la Península i concretament a Catalunya, des del Segle I dC. fins avui, que ens podem preguntar: qui de nosaltres té algun avantpassat jueu? O qui són avui els jueus catalans? Són els que han vingut de fora i també som el fruit d'una barreixa.  Encara que van ser expulsats i perseguits en diferents èpoques i els que no varen fugir van esdevenir  conversos, en el que això suposava per ells.
Primer les expulsions romanes, desprès convivien amb els reis visigots, fins la conversió de Recared al Catolicisme, llavors  hi va haver una política atroç contra els jueus. En quan a  l'Islam al 711 on hi va haver tolerància i col·laboració, segles VIII al XI . AL Andalus i el mite de Serafad, en aquest segles d'esplendor del Califat Àrabs accepten el jueus a fer servei militar.  Apareixen prohoms Abraham ba Hiyya XI  literat, científic, teòleg, astrònom matemàtic. 
Apareixen primeres comunitats catalanas  llavors amb les invasions Almohade, els taifes i soldats fanàtics del nord Africa, amb la intolerància religiosa, conversió o mort, els jueus alguns emigren. El Rei Jaume I necessita financers i diplomàtics i té amics jueus.
Es formen comunitats jueves cristianes, El cim del poder segle XIII expansió a les Balears 
i València. els jueus a la Cort, (obligats a llegir i escriure des de petits) a l'administració, fan tasques de traductors, tresorers, secretaris, batlles, etc. El Rei dona latifundis perquè l'ajudaven en les guerres. L'església posa el crit al cel, i el Rei Pere prohibeix que estiguin a la Cort. Ensenyances de la càbala. a Llenguadoc es un món fosc; a Girona i a Barcelona hermètic.
Lectura de missatges ocults, mes de 600 preceptes i com aplicar-los. Segle XIII Mosse BenNahman de Girona , ministre afers jueus amb Jaume I obra cabdal. Rabi, cabalista, poeta, teòleg, comentari sobre la Torà, cim de la llei. Analitza els personatges bíblics fa retrat psicològic. Les disputes de Barcelona de 1263 al Saló del Tinell. 
Segle XIV el segle del Diable, tres fets històrics, Croada dels Pastorells 1320 , la Pesta Negre 1348  es culpava al jueus d'emmetzinar les aigües, i els avalots 1391 la fi del judaisme català un segle més tard, ja no en queden de jueus aquí, o et converteixes o t'exiles. El 1492 el drama va ser per els jueus castellans expulsats. 
Apareix Rabí Salomó ben Adret personatge universal el més gran filòsof.  jurista jutge savi, interpreta la Bíblia, el Talmut, quan hi havia dubtes sobre un verset del Talmut escrivia al rabí, com s'ha d'entendre aquest dubte. Sempre contestava a les preguntes.
El Call barri jueu, estret insalubre, ens resta "la documentació de la queixa"
El Decret d'expulsió dels jueus aquí a Catalunya quasi be no es nota, eren expulsats i en 2/3 anys els deixaven tornar però no als jueus sefardites, mite de Safarat en que Al Andalus els va integrà i aquests van conservar la llengua castellana on fossin per exemple a Liorna, Provença , Nord Africa, Roma, Nàpols  Occitània, Llenguadoc, Flandes, Balcans, Salònica etc. Els xuetes mallorquins  a Morella, Tudela, són jueus convertits al Cristianisme. Es fa difícil saber  per el cognom del convers si  aquest provè d'una família de convertits. Desprès també es va instaurar la Inquisició que perseguia les pràctiques religioses que s'apartessin del Cristianisme.

CIENCIES SOCIALS

El nostre apunt.
La Maternitat d'Elna
Assumpta Montellà

L'Assumpta Montellà autora del llibre ens va explicar, vicissituds i peripècies de l'exili cap a França un cop acabada la guerra civil. Encara que sense imatges ens vàrem fer càrrec de la situació i talment es va fer  tot un relat, ajustat a la cruesa dels fets que d'alguna manera es repeteixen  actualment i ens fa sentir la impotència  d'aquelles situacions i la tremenda injustícia que comporten les guerres i  a situacions que duen al límit  a qui les pateix en primera persona. Recordarem les escletxes de llum que també van fer suportable aquella desgraciada situació. Una d'elles va ser la Maternitat d'Elna que gràcies a una infermera suissa Elisabeth Eidenbenz es van poder salvar mig miler de vides abocades a desaparèixer.
Creiem que conscient i inconscientment cadascú de nosaltres va fer lloc al racó de la memòria per tal de tenir present tot aquest drama de la fugida,  que ens duu a fer-nos moltes preguntes avui encara. Abans els records fotogràfics eren en blanc i negre, i es poden veure al lloc dels fets, prop d'Argelés en el memorial que hi ha en aquest xalet de la Maternitat d'Elna  habilitat en  la planta baixa on hi resta una exposició permanent.  Val molt la pena fer-hi una visita.