HISTÒRIA CONTEMPORANIA

" DESMONTANT A MUÑOZ I RAMONET"                                                                RAFA BURGOS                                                                                                            11 D'ABRIL DE 2023

 

La Barcelona de postguerra va generar personatges inclassificables com en Julio Muñoz Ramonet,qui acumularia una de les fortunes més grans de l’època gràcies a les amistats que va fer amb les altes esferes franquistes. L’estraperlo i la corrupció en van ser claus.

                       

 També, la despietada manera d'aprofitar-se d’alguns prohoms d'una burgesia catalana que anava a menys. Sense aquest context, no s’entén la important col·lecció d'art que va arreplegar. Un llegat que ha derivat en una de les batalles judicials més polèmiques a la que ha hagut de fer front l’Ajuntament de Barcelona.

 

 La biografia del Muñoz Ramonet està farcida d’anècdotes que no trigarien a escampar-se per la ciutat: la compra de l’Hotel Ritz de Barcelona amb l’objectiu de despatxar un cambrer— o la facilitat amb què encenia puros amb bitllets de mil pessetes. Una vida de pel·lícula on s’entrellacen personatges rellevants, com ara el president del Banc Central, l’Ignacio Villalonga (Julio es casaria amb la seva filla), la prostituta Carmen Broto o   l'empresari Ròmul Bosch i Catarineu.

CIÈNCIA, FÍSICA

MADAM CURIE                                                                                                                                                                                            professor XAVIER ROQUÈ                                                                                                                                                                            27 DE MARÇ DE 2023

Marie Curie, dona de ciència: una lectura actualitzada

Marie Sklodwska Curie (1867-1934) és una icona científica del segle XX. La història del descobriment del radi i la lluita contra el càncer ha seduït milions de persones. 

La imatge popular de Curie és la d'una dona de ciència única i solitària, que triomfà gràcies a la seva determinació personal.

 Però aquesta imatge heroica, reiterada en biografies i pel·lícules, ignora aspectes crucials de la seva trajectòria personal i professional, elements de caràcter familiar, social i polític que són fonamentals per donar sentit històric a la seva persona. En la xerrada revisaré la imatge heroica de Curie a partir de recerques en el seu arxiu i la relectura dels seus textos biogràfics i
autobiogràfics.                                    X. R.        

CIENCIA: MATEMÀTIQUES

LES GRANS DONES MATEMÀTIQUES AL LLARG  DE LA HISTÒRIA: QUÈ EN SABEM

Margarida Espona Donés

14 DE MARÇ DE 2023

Les grans dones científiques de la història, i en particular les dones matemàtiques, han estat invisibilitzades i per això no les coneixem. En primer lloc hem esmentat les principals dificultats que han tingut aquestes científiques, com és la prohibició de l’accés de les dones als estudis universitaris i hem donat exemples concrets d’invisibilització.

Ens hem aproximat a les vides apassionants d’algunes matemàtiques d' història i a través d’anècdotes hem conegut les peripècies que van viure per tal de superar els obstacles amb què es trobaven.

 Hem iniciat el viatge amb Hipàtia d’Alexandria i hem seguit amb Sophie Germain, Sofia Kovalevskaya i Emmy Noether. També hem descobert les primeres dones que han estat reconegudes recentment amb els grans premis internacionals de matemàtiques, com són Maryam Mirzakhami, amb la medalla Fields, i Karen Uhlenbeck, amb el premi Abel. D’altra banda, també hem tingut dones matemàtiques pioneres a Catalunya. L’Assumpció Català, la Griselda Pascual i la Pilar Bayer han estat grans doctores que han obert camí amb valentia. Finalment, hem fet una reflexió sobre la importància de garantir l’accés universal a l’educació i fomentar l’empoderament de les dones i les nenes per tal d'assolir una igualtat plena.         M.E.

MÚSICA

 BEETHOVEEN "LA NOVENA SIMFONIA"                                                                     PERE ANDREU JARIOD                                                                                            28 DE FEBRER DE 2023

La Novena, de la gènesi als nostres dies

•                  

La Simfonia núm. 9 de Ludwig van Beethoven és sens dubte la seva simfonia més singular, especialment per la inclusió de les veus solistes i el cor en l’últim moviment. Som a l’última etapa de la vida del compositor. Fa 10 anys que no estrena una simfonia i aquesta arriba després de l’encàrrec que rep de la Societat Filharmònica de Londres. L’estrena tindrà lloc el 27 de maig de 1824 al Kärntnertor-Theater de Viena.

 L’obra serà rebuda amb entusiasme, però també amb algunes crítiques. No tardarà gaire, però, en ser considerada un cim de la música de Beethoven i una de les més grans simfonies de tots els medium; La Novena Simfonia inclou l’Oda a l’Alegria de Friedrich Schiller. Un text que va inspirar molts altres compositors, però cap amb la dimensió de Beethoven. És un cant de germanor de la humanitat, que expressa l’anhel de Beethoven, a partir de les paraules de Schiller, que els pobles algun dia puguin ser germans.La Simfonia Coral, com s’anomena des d’aleshores aquesta obra, inaugurarà un nou gènere simfònic, precisament el de les simfonies que inclouen la veu i el cor en la seva música.

                                                                      

Compositors posteriors com Mendelssohn, Berlioz, Mahler o Xostakóvitx, agafaran el testimoni de Beethoven. Però l’empremta d’aquesta obra s’allargarà en el temps i influirà en compositors especialment de l’àmbit germànic, com Richard Wagner -que considerarà la Novena un model a seguir, per la conjunció perfecte d’orquestra i veus - o Johannes Brahms -tardarà 40 anys a poder completar la seva Primera Simfonia, per la pressió de mirar d’aportar alguna cosa nova en el món simfònic La Novena de Beethoven ha influït diferents àmbits artístics, més enllà del musical. Per exemple, Gustav Klimt va pintar el Fris de Beethoven, per a intentar plasmar plàsticament la idea que el compositor va transmetre amb la seva música. O Maurice Béjart va voler fer dansar la simfonia en la seva totalitat, en una de les coreografies més inspirades que va fer mai.

                                                                      

 La Novena, a més, va ser l’obra triada per a configurar la durada dels discos compactes. Hi havia de poder caber en un sol CD. Així ho va proposar el director d’orquestra Herbert von Karajan als responsables del segell Sony. Però la Novena és present encara als nostres dies. S’ha interpretat en versions multitudinàries (a l’Àfrica, el Brasil o el Japó), i també ha tingut diversos usos polítics, en situacions diferents i contrastants entre sí. Segurament una de les més recordades va ser la interpretació que va tenir lloc el Nadal de 1989, just després de la caiguda del Mur de Berlín. Leonard Bernstein va dirigir l’obra a un conjunt format per músics de les dues alemanyes i va fer cantar Freitheit (llibertat) en comptes de Freude (alegria).L’any que ve es compliran 200 anys de l’estrena d’una obra que continua colpint-nos i demostrant que la música i els ideals de Beethoven són més necessaris que mai.

CIÈNCIES SOCIALS, INDÚSTRIA TÈXTIL

 LES COLÒNIES TÈXTILS 

 RAMON SOLER I RIBA

14 DE FEBRER DE 2023

VINT QUILÒMETRES, QUINZE FÀBRIQUES DE RIU.

El treball està compost per cinquanta-dues imatges, on es pot veure com es treballava antigament el cotó, fins a convertir-lo amb roba i un estudi de les quinze colònies en les quals hi vivien els estadants de les fàbriques tèxtils.

                                             

Durant el temps de l'exposició, ens  n'adonarem  de la forma, en un principi precària,  de com desenvolupaven la seva vida els treballadors d’aquelles indústries

                                                                   

 Més endavant, es veurem  les activitats que es portaven a terme a cadascuna d’aquestes colònies, fossin artístiques, esportives, lúdiques i com no,  laborals.Crec que hom es pot submergir en un món possiblement desconegut, que potser n’ha sentit a parlar o que ha llegit algun llibre, i que per mitjà de les imatges, podrà copsar amb veracitat, uns fets que van marcar a moltes famílies, majoritàriament vingudes del món agrícola, i que gràcies a aquesta fàbriques de riu, van sortir de la misèria, per convertir-se en petits estalviadors de “cartillas de ahorro”.

                                                                 

(Agraeixo a les persones de L’AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA, que em donessin l’oportunitat de poder-los parlar d’un dels motors de Catalunya i que avui ja forma part de la nostra història.)      R.S.R.

 SORTIDA A LES COLONIES TEXTILS  CAL VIDAL I VILADOMIU NOU

DIA 21 DE FEBRER DE 2023

VAREM SORTIR DES DE PLAÇA GAL.LA PLACIDIA I VAM FER UN RECORREGUT PER LA COLONIA VIDAL 

TORRE DE L'AMO DE VILADOMIU NOU

RESTAURANT  PAJARES

HISTÒRIA DE L'ART I HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

"LA CONSPIRACIÓ NAZI PER A ROBAR OBRES MESTRES DE L'ART MUNDIAL"                                                                                                          IMMNA FONTANALS

31/1/2023

                                        

                                         

                 

                                         

Durant la II Guerra Mundial, els nazis van crear una trama destinada al robatori sistemàtic de museus i col·leccions privades de tot Europa per a engrossir el fons del museu d'art que Hitler planejava crear a la ciutat austríaca de Linz.

                                         

 Amb aquesta conferència indagarem el recorregut i la destinació d ́algunes obres d ́art universals robades pels nazis i creades per Van Eyck, Vermeer, Rembrandt, Velázquez, Goya,Degas, Monet, Cézanne, Van Gogh, Picasso, Matisse i Braque, entre d’altres. Estudiarem la fascinació de Hitler per la cultura francesa i el saqueig rigorós i metòdic a Bèlgica i Holanda.

                                                

 Investigarem el paper exèrcit per Suïssa, que al marge de l’or nazi i dels comptes bancaris oblidats en bancs suïssos , també es va dedicar a amagar l'art robat per l’exèrcit alemany. I per concloure, acabarem reflexionantsobre eltema del pillatge artístic nazi, amb la finalitatde comprendre la veritable raó per la qual el poder dels agressors - finsi tot entre els recents exemples, com Bòsnia, Iraq, Afganistan o Ucraïna -descansa, en part, el fet de robar i destruir el patrimoni cultural de l'enemic.

TECNOLOGIA: INFORMÀTICA

 Per què Google ho sap tot? 

 Pere Brunet                                                                                         

19 de gener de 2023

Fa uns anys, no masses, els cercadors d’Internet van entrar a les nostres vides.Google, que va sorgir de la tesi doctoral de Larry Page i Sergey Brin a Stanford fa només 24 anys, es va anar convertint en la gran enciclopèdia que ens ajuda a trobar-ho tot.

                             

Hi ha qui diu que Google ha contribuït a treure emoció a les converses de sobretaula perquè abans, si algú mencionava un fet històric, una pel·lícula o qualsevol esdeveniment, això donava peu a una bona estona de large conversa; ara, sempre hi ha qui treu el mòbil, ho busca a internet, ho explica, i conversa tancada. Us heu preguntat algun cop com és que Google ens troba el que cerquem, i a més ens ho troba tan ràpid? En informàtica, com en d’altres camps, la força bruta per si sola, el hardware, no és suficient. Cal pensar i trobar maneres de resoldre els

problemes amb menys esforç. Ja diuen que “val més enginy que força”. Google ens ho troba tot (o quasi tot) gràcies als seus algorismes de cerca. Els algorismes són el “cervell” dels nostres ordinadors. I els algorismes de Google són altament sofisticats. Molts d’ells es guarden en secret, com els secrets que guarden alguns pastissers i artesans. Així com les abelles “saben” construir cel·les hexagonals en els seus ruscs, els ordinadors de Google “saben” fer cerques de manera ràpida i eficient perquè mantenen la informació ben ordenada. Però aquests pocs anys del segle XXI hem anat de sorpresa en sorpresa. Hem passat dels sistemes que ens ho trobaven tot als que ens ajuden a traduir, als que ens fan suggeriments, als que ens expliquen històries... i als que ho saben tot de nosaltres. Hem anat de les màquines que ens ajudaven en la cerca d’informació a les que poden fer que altres ens controlin. 

Comprem coses per internet o ens han comprat? Les grans empreses de la informació ens ho troben tot, però també ho saben tot. I ho saben, sobretot, perquè no vigilem ni son prou crítics. La informació és poder i negoci. Davant la manca de regulació, hi ha qui treu profit hi fa diners amb la nostra informació. Hem d’estar molt atents a les suposades veritats que ens arriben: sempre les hem d’analitzar críticament. Perquè ens arribaran noticies que se suposa que ens interessen, amb una preselecció que hauran fet certes màquines en base a informació anterior que hauran recollit sobre el que fem i el que ens agrada.    

 Cal una nova ètica de la societat de la informació, i calen lleis i sistemes reguladors que encara no tenim. Però la responsabilitat és sobretot nostra. Hem de vigilar molt com usem els mòbils i ordinadors, hem de saber l’autoria de les informacions que ens arriben, ens hem d’aturar, reflexionar, verificar, comprovar. I dubtar, sempre dubtar. Els dubtes obren la ment, mentre que les certeses la tanquen.