HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LES PIRÀMIDES

NÚRIA CASTELLANOS

23 DE MAIG DE 2023

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LES PIRÀMIDES Dra. Núria Castellano i  Solé

La conferència es va plantejar a entorn de tres eixos. Què significa la piràmide, per què s'escull aquesta forma i quins elements formen part aquesta estructura. Teories sobre la construcció de les piràmides . Principals piràmides al llarg de la història d'Egipte. La paraula jeroglífica per dir piràmide era mr i era la mateixa forma que s'usava per fer un tipus de pa. Per això els grecs van anomenar aquestes estructures com a pyramis (pastís).Aquesta forma representava un raig de sol petrificat, el monticle primigeni, una escala al cel i enterrament reservat als faraons, ha de recordar que la piràmide és la tomba però constava d'un moll, el temple de la vall, una calçada i el temple funerari. Abans de construir la piràmide s'orientava cap als punts cardinals i en direcció a la constel·lació d’Orió (relacionada amb Osiris) i a l’estrella Sirius (Isis i inundació).Tot i que encara es parla de la construcció de les piràmides per part dels extraterrestres o esclaus, ha descobert el poblat dels obrers que van edificar les piràmides, prop de la piràmide de Micerí.Les teories sobre la construcció van des de rampes rectes, rampa en zig-zag en una sola cara, rampa en espiral o rampa interna. Principals piràmides:La primera va ser la del faraó Djoser a Saqqara, amb un recinte de 554 m x 277 m. Constava d'una muralla, un pati, la tomba sud (simbòlica), el pati del heb-sed, el serdab, el temple funerari i la piràmide. La tomba es va iniciar com una mastaba de 8 m d’alçada i es va ampliar fins a 6 graons i 60 m. alçada. La cambra funerària està al centre de la piràmide, al fons d’un pou de 28 m de profunditat i 7 m d’amplada.Esnofru construeix a Medium una piràmide que es va esfondrar (amb la cambra funerària dins el nucli de la piràmide) i a Daixur la piràmide romboidal i la roja de 105 m d'alçada.A Guiza s'aixequen les piràmides de Quèops (146,6 m. alçada), Quefrè (que conserva el temple de la vall al costat de l'esfinx) i Micerí (amb només 65 m. d'alçada).Al final de s'inscriuen els Textos de les Piràmides Imperi Mitjà, la necròpolis reial es trasllada al Fayum i tenim piràmides amb nucli de tovot i revestiment de pedra calcària. Les principals estan a Lisht, Illahun i Hawara Amb el canvi d'enterrament a partir de l'Imperi Nou (hipogeus a la Vall dels Reis), la piràmide adoptarà com a tomba pels particulars. Només els faraons nubis i de Mèroe continuaran amb la tradició de la tomba reial en piràmide, a les necròpolis de Nuri, Kurru i Mèroe. Seran estructures petites, sense piramidió i amb revestiment de totxo vermell.

                                                                                                                                           N.C.S.

LITERATURA POESIA

" MIQUEL MARTI I POL"                                                                                                JOAN TRES ARNAL                                                                                                      9 DE MAIG DE 2023

Miquel Martí i Pol: La tendresa s’instal·la a les paraules.

Miquel Martí i Pol és un dels nostres grans poetes que ha rebut el qualificatiu de poeta del poble. Neix el 19 de març de 1929 a Roda de Ter, en una família molt humil;

                                   

 El pare era torner i la mare, dobladora a la fàbrica de filatura de cotó de la Tecla Sala. En les seves primeres passes poètiques, Martí i Pol ens ofereix un viu retrat del herois de la vida quotidiana dels pobles, dels obrers de les fàbriques, del menestrals.

                                       

 L’any 70, però, li diagnostiquen una esclerosi múltiple i la seva poesia es torna més introspectiva; ens explicarà la lluita que manté amb la malaltia, l’intent de no deixar-se vèncer i la victòria que el fa afrontar la vida amb força i coratge.

                                 

                                  

 I planant per sobre de tota la seva poesia, la reflexió patriòtica, crítica però esperançada, i l’amor en tots els seus vessants, fins i tot en el del dolor que provoca la seva absència.                                                   J.T.A.

LITERATURA

SHAKESPEARE VS CERVANTES   

 MARGARIDA CODINA

25 D'ABRIL DE 2023

       

Les dues grans figures de la literatura universal van coincidir en el temps. L’un va fundar el teatre modern, l’altre, la novel·la, entre tots dos van inventar els personatges més famosos de la literatura: Hàmlet, Macbeth, Otel·lo, Romeu i Julieta, i el boig més ben intencinat.

                                  

 A la xerrada parlarem de les seves vides paral·leles, de semblances i de diferències, de la genialitat que compartiren sense saber-ho i, per sobre de tot, de com van fer possible que tota la literatura universal des del segle XVII sigui deutora de les seves obres. Anglaterra i Espanya viuen crisis econòmiques i religioses.

                                                                

 La violència i la gana campen pels carrers de les ciutats. El teatre és medium el gran entreteniment de la població, especiament a Londres on Shakespeare triomfarà obra rere obra. Cervantes també va intentar ser un gran autor teatral però va coincidir amb Lope de Vega. Finalment, va ser la novel·la el gènere que va canalitzar la seva intel·ligència visionària. Així doncs, podem afirmar que Shakespeare i Cervantes són dos monstres, entesa la paraula monstre com extraordinari.

                                                               

                                   

HISTÒRIA CONTEMPORANIA

" DESMONTANT A MUÑOZ I RAMONET"                                                                RAFA BURGOS                                                                                                            11 D'ABRIL DE 2023

 

La Barcelona de postguerra va generar personatges inclassificables com en Julio Muñoz Ramonet,qui acumularia una de les fortunes més grans de l’època gràcies a les amistats que va fer amb les altes esferes franquistes. L’estraperlo i la corrupció en van ser claus.

                       

 També, la despietada manera d'aprofitar-se d’alguns prohoms d'una burgesia catalana que anava a menys. Sense aquest context, no s’entén la important col·lecció d'art que va arreplegar. Un llegat que ha derivat en una de les batalles judicials més polèmiques a la que ha hagut de fer front l’Ajuntament de Barcelona.

 

 La biografia del Muñoz Ramonet està farcida d’anècdotes que no trigarien a escampar-se per la ciutat: la compra de l’Hotel Ritz de Barcelona amb l’objectiu de despatxar un cambrer— o la facilitat amb què encenia puros amb bitllets de mil pessetes. Una vida de pel·lícula on s’entrellacen personatges rellevants, com ara el president del Banc Central, l’Ignacio Villalonga (Julio es casaria amb la seva filla), la prostituta Carmen Broto o   l'empresari Ròmul Bosch i Catarineu.

CIÈNCIA, FÍSICA

MADAM CURIE                                                                                                                                                                                            professor XAVIER ROQUÈ                                                                                                                                                                            27 DE MARÇ DE 2023

Marie Curie, dona de ciència: una lectura actualitzada

Marie Sklodwska Curie (1867-1934) és una icona científica del segle XX. La història del descobriment del radi i la lluita contra el càncer ha seduït milions de persones. 

La imatge popular de Curie és la d'una dona de ciència única i solitària, que triomfà gràcies a la seva determinació personal.

 Però aquesta imatge heroica, reiterada en biografies i pel·lícules, ignora aspectes crucials de la seva trajectòria personal i professional, elements de caràcter familiar, social i polític que són fonamentals per donar sentit històric a la seva persona. En la xerrada revisaré la imatge heroica de Curie a partir de recerques en el seu arxiu i la relectura dels seus textos biogràfics i
autobiogràfics.                                    X. R.        

CIENCIA: MATEMÀTIQUES

LES GRANS DONES MATEMÀTIQUES AL LLARG  DE LA HISTÒRIA: QUÈ EN SABEM

Margarida Espona Donés

14 DE MARÇ DE 2023

Les grans dones científiques de la història, i en particular les dones matemàtiques, han estat invisibilitzades i per això no les coneixem. En primer lloc hem esmentat les principals dificultats que han tingut aquestes científiques, com és la prohibició de l’accés de les dones als estudis universitaris i hem donat exemples concrets d’invisibilització.

Ens hem aproximat a les vides apassionants d’algunes matemàtiques d' història i a través d’anècdotes hem conegut les peripècies que van viure per tal de superar els obstacles amb què es trobaven.

 Hem iniciat el viatge amb Hipàtia d’Alexandria i hem seguit amb Sophie Germain, Sofia Kovalevskaya i Emmy Noether. També hem descobert les primeres dones que han estat reconegudes recentment amb els grans premis internacionals de matemàtiques, com són Maryam Mirzakhami, amb la medalla Fields, i Karen Uhlenbeck, amb el premi Abel. D’altra banda, també hem tingut dones matemàtiques pioneres a Catalunya. L’Assumpció Català, la Griselda Pascual i la Pilar Bayer han estat grans doctores que han obert camí amb valentia. Finalment, hem fet una reflexió sobre la importància de garantir l’accés universal a l’educació i fomentar l’empoderament de les dones i les nenes per tal d'assolir una igualtat plena.         M.E.

MÚSICA

 BEETHOVEEN "LA NOVENA SIMFONIA"                                                                     PERE ANDREU JARIOD                                                                                            28 DE FEBRER DE 2023

La Novena, de la gènesi als nostres dies

•                  

La Simfonia núm. 9 de Ludwig van Beethoven és sens dubte la seva simfonia més singular, especialment per la inclusió de les veus solistes i el cor en l’últim moviment. Som a l’última etapa de la vida del compositor. Fa 10 anys que no estrena una simfonia i aquesta arriba després de l’encàrrec que rep de la Societat Filharmònica de Londres. L’estrena tindrà lloc el 27 de maig de 1824 al Kärntnertor-Theater de Viena.

 L’obra serà rebuda amb entusiasme, però també amb algunes crítiques. No tardarà gaire, però, en ser considerada un cim de la música de Beethoven i una de les més grans simfonies de tots els medium; La Novena Simfonia inclou l’Oda a l’Alegria de Friedrich Schiller. Un text que va inspirar molts altres compositors, però cap amb la dimensió de Beethoven. És un cant de germanor de la humanitat, que expressa l’anhel de Beethoven, a partir de les paraules de Schiller, que els pobles algun dia puguin ser germans.La Simfonia Coral, com s’anomena des d’aleshores aquesta obra, inaugurarà un nou gènere simfònic, precisament el de les simfonies que inclouen la veu i el cor en la seva música.

                                                                      

Compositors posteriors com Mendelssohn, Berlioz, Mahler o Xostakóvitx, agafaran el testimoni de Beethoven. Però l’empremta d’aquesta obra s’allargarà en el temps i influirà en compositors especialment de l’àmbit germànic, com Richard Wagner -que considerarà la Novena un model a seguir, per la conjunció perfecte d’orquestra i veus - o Johannes Brahms -tardarà 40 anys a poder completar la seva Primera Simfonia, per la pressió de mirar d’aportar alguna cosa nova en el món simfònic La Novena de Beethoven ha influït diferents àmbits artístics, més enllà del musical. Per exemple, Gustav Klimt va pintar el Fris de Beethoven, per a intentar plasmar plàsticament la idea que el compositor va transmetre amb la seva música. O Maurice Béjart va voler fer dansar la simfonia en la seva totalitat, en una de les coreografies més inspirades que va fer mai.

                                                                      

 La Novena, a més, va ser l’obra triada per a configurar la durada dels discos compactes. Hi havia de poder caber en un sol CD. Així ho va proposar el director d’orquestra Herbert von Karajan als responsables del segell Sony. Però la Novena és present encara als nostres dies. S’ha interpretat en versions multitudinàries (a l’Àfrica, el Brasil o el Japó), i també ha tingut diversos usos polítics, en situacions diferents i contrastants entre sí. Segurament una de les més recordades va ser la interpretació que va tenir lloc el Nadal de 1989, just després de la caiguda del Mur de Berlín. Leonard Bernstein va dirigir l’obra a un conjunt format per músics de les dues alemanyes i va fer cantar Freitheit (llibertat) en comptes de Freude (alegria).L’any que ve es compliran 200 anys de l’estrena d’una obra que continua colpint-nos i demostrant que la música i els ideals de Beethoven són més necessaris que mai.