18 de maig de 2021
Vicens Lozano
La Màfia: El poder a l'ombra ".
Un recorregut amb experiències pròpies per Sicília, Nápols,Nova York,
San Francisco i Tòquio.
El poder del crim organitzat de les màfies italianes, la nord-americana,
les Tríades xines i Yakuza japonesa. Allà i també aquí a casa nostra.
Una xerrada amena i plena de dades i anècdotes per conèixer com el
món d'avui (la política i les finances) viu sota el poder del crim organitzat.
V.L.
SANT JORDI, volem desitjar-vos a tots els socis i sòcies
una tranquil.la diada reivindicativa de la nostra cultura.
AQUEST 23 d'abril fem bategar els nostres cors per la llengua...
"El cor batega amb la Literatura Catalana,
la Immersió Lingüística,
els equips esportius,
el jovent fa servir el català,
la música en català,
les persones nouvingudes que adopten el català,
els mitjans de comunicació en llengua pròpia
Suma't al batec per la llengua
20 D'ABRIL DE 2021
"ACOSTAMENT A L'OBRA DE CERVANTES,
EL QUIXOT I EL SEU PAS PER BARCELONA"
Mercè Romaní
Ens centrarem en concret en
el paper de Catalunya a la novel.la de “El Quixot”, però abans convé deixar
molt clar quina mena de llibre és aquest; de manera que les persones que no
l’han llegit hi trobin informació i estímul per posar-se a fer aquesta lectura, i
les persones que ja l’han feta, l'hi trobin un enfocament que els faci pensar o
parar atenció en aspectes que potser no tenien presents.
Repassarem la qüestió del gènere literari i la immensa
aportació a la novel.la realista, el seu objectiu, les principals tècniques
literàries que Cervantes empra i
seguirem els tres fils que es van entreteixint a la majoria de capítols del
llibre. Sobretot l’evolució que experimenten fins a esdevenir un tapís de l’entrada
traumàtica al món modern, per part d’un petit propietari rural castellà.
L’experiència a Catalunya és clau en aquest aspecte.
Els tres fils que segueix
Cervantes i que analitzarem nosaltres són:
1.
Un llibre
de llibres (metaliteratura)
2.
Història
d’una amistat.
3.
Història
d’una bogeria.
Al final llegirem l’elogi
que el protagonista fa de Barcelona, ciutat on s’interessa per al negoci dels
llibres, on a l'abandonar al seu subordinat, Sancho, es declara sobirà de la
seva pròpia persona (democratització de les relacions laborals o
interpersonals, en podríem dir) i on el somni cavalleresc es fa insostenible.
Benvolguts i benvolgudes,
A la tornada de Setmana Santa, ens vam trobar que
la Gretel Schulz Ponsatí, la tesorera de l'aula, va ser ingressada a
Considerat un dels poetes catalans més populars i llegits del panorama literari català actual, Joan Margarit i Consarnau va néixer a Sanaüja (La Segarra) l'11 de maig del 1938, en plena Guerra Civil espanyola.
Un cop finalitzat el conflicte i en funció del destí de feina del pare, la família va viure a Barcelona, Rubí, Figueres i Girona, successivament fins al 1948. Instal·lats de nou a Barcelona, l'autor cursà el Batxillerat a l'Institut Ausiàs March. L'any 1954 es van traslladar a les Illes Canàries i des del 1956 l'autor estudià Arquitectura al Col·legi Major Sant Jordi de Barcelona. L'any 1962 va conèixer Mariona Ribalta, amb qui es casà l'any següent. Van tenir tres filles – Anna i Joana– i un fill, Carles. Des de l'any 1968 era Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona
Profusament reeditada, gran part de la seva obra, la va escriure simultàniament en català i en castellà i va ser traduïda a altres llengües com l'alemany, l'anglès, l'èuscar, l'hebreu, el portuguès i el rus.
Apassionat del jazz, la seva poesia es va musicar en diverses ocasions, com en els discos Paraula de Jazz, on el mateix autor recitava diversos poemes, o Desglaç, de Miguel Poveda, entre altres.
El 2019, va rebre el “Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana”, concedit per la Universidad de Salamanca, i el “Premio de Literatura en Lengua Castellana Miguel de Cervantes”, atorgat pel Ministerio de Cultura.
Joan Margarit ha mort, avui fa un mes, el 16 de febrer de 2021, a l'edat de vuitanta-dos anys.
2 de Març de 2021 "Sant Medir, recorregut en el temps". Josep Maria Contel
EL NOSTRE APUNT.
Llegendes lligades en la història. ( Sta Eulàlia coetània,) Amb la persecució de Dioclecià, es apressat Medir junt amb el bisbe Sever, aquell plantava faves i el haver parlat amb Sever, la llegenda diu que les faves van florir i llavors el relacionen amb el cristianisme i els martiritzen. Cap el 909 es comença a anar a la capella de Sant Cugat.
Apareix Josep Vidal i Granés sobre el qual Josep Cebrià fa una biografia poc exacte i més tard Esteve Camps fa un recull que evidencia diferències en les informacions.
Va nèixer al barri de Sta M. del Mar i al 1808 van marxar a Sant Cugat, a fer de forners, ja que hi havia la guerra del francès i eren una família molt catòlica.
Hi havia llavors moltes ordres catòliques que arribaven aquí, expulsades de França i a Sant Cugat no foren ben rebuts. El 1822 es va incorporar als Voluntaris Realistes. Ve Ferran VII amb tics absolutistes. Riego li fa jurar les Corts de Càdiz en el trienni liberal. País Basc i Catalunya no estan d'acord que li hagin fet jurar el Rei a les Corts. Dins dels realistes sorgeixen els revoltats. Granés s'hi apunta. El 1823 els cent mil fills de St Lluis restauren l'absolutisme a Espanya (60.000 francesos i 36.000 vascos, navarresos i catalans que neutralitzaran l'exèrcit espanyol llavors s'acabarà el trienni liberal i vindrà el decenni negre fins els 1833.
Vidal Granés rep la llicència de l'exercit realista i es casarà a Vilafranca i aquests seran testimonis de casament. El 1827 esclata la guerra dels Malcontents, revolta a Manresa ocupada per els realistes i fan trontollar la monarquia perquè els ha defraudat i consideren que el Rei es massa tou amb els liberals. El Rei fa executar aquests realistes i el terror comença amb el capità general del Rei. Dels soldats que quedaven de St Lluís els fan fora de Barcelona. El 1828 al 1830 el Sr. Granés els passa a la Ciutadella, on van afusellar a gran quantitat de realistes, i ell es va passar 14 dies tancat a presó per incitador dels aldarulls. Cap al 1830 en una promesa va anar el Sr. Granés a l'ermita de St. Medir ,a la romeria . Es un exvot. Al 1833 va presentar un escrit a la màxima autoritat de Barcelona, explicant els fets. En un moment incert es fa la primera bandera de la seva colla de romeus. La filla va brodar un quadre amb la cara d'estampa, i el 1856 moria Josep Vidal Granés Les despulles foren enterrades en el cementiri de St. Genís de Agudells.
Reconeguda la seva immillorable conducta i la falsedat dels càrrecs imputats, va ser alliberat. Al 1997, Isabel Prats dipositària del document de Brasó, però no volia divulgar-lo, investigació del Sr. Contel al 1951).
La festa de St Medir, va néixer el 1830. Del 33 al 40 es dubte que hi hagi festa (es cremen convents per la desamortització de Mendizabal) . Cap els 40 comença a tenir força aquesta festa i es recorda el 1861 hi ha la Colla més antiga de Sant Gervasi, Aquestes colles tenen alts i baixos segons l'època, Nonell recull diners per la campana de l'ermita. Cap al segle XX al 1940 s'accepten dones, van apareixen colles i al 1980 amb la democràcia s'hi afegeixen Poble, Sec, Rabal, Sarrià etc. El 1996 es comença amb el pregó i el sopar de colles oficial, amb glosses. Ara es fan cartells i hi ha un monument en commemoració i després de diverses vicissituds, torna a la Plaça Trilla.
Tal com la coneixem ara es una festa que s'ha sociabilitat amb dones criatures i moltes colles d'arreu, i amb el llançament de tones de caramels que fan el gaudi en el jugar a aplegar gran quantitat de caramels i es el contrapunt dolç de la festa!!
