Etiquetes

dimecres, 19 de maig del 2021

HISTORIA CONTEMPORÀNIA, PERIODISME

 18 de maig de 2021

 Vicens Lozano

La Màfia: El poder a l'ombra ". 

Un recorregut amb experiències pròpies per Sicília, Nápols,Nova York, 

San Francisco i Tòquio.

El poder del crim organitzat de les màfies italianes, la nord-americana,

 les Tríades xines i Yakuza japonesa. Allà i també aquí a casa nostra.

Una xerrada amena i plena de dades i anècdotes per conèixer com el

 món d'avui (la política i les finances) viu sota el poder del crim organitzat.

                                                                                                            V.L.


                                                                                                  



El nostre apunt.


El nostre conferenciant ens endinsa en les vinculacions de la màfia i el poder,

i les col·laboracions diverses en el món polític, econòmic, dels estats i les 

vinculacions a voltes amb el mateix Vaticà. La Democràcia Cristiana aliada  de la 

Màfia en el món de la política.




Primer ens situem   a Sicília des de la seva primera arribada a l'Illa i les 

connotacions que va veure amb la màfia el mateix professor periodista. Va conèixer a Letizia Bataglia ,

fotògrafa que posseeix fotos d'assassinats entre famílies mafioses per

 fer-se amb el control de l'Illa. Leonardo Sciacia que diu :"la veritat és en el fons

 d'un pou" però si et tires a baix no hi ha ni el sol ni la lluna...La Màfia

 funciona amb la llei del silenci "Omerta" i a travers del silenci, continua viva,

 i és com un estat paral·lel a la policia i arriben a fer execucions públiques...!





La presó de Ucciardone és on hi ha més persones amb maxi-proves

 de la màfia. Tomaso Brucheta mafiós que estava perdent i  va lliurar-se 

a la justícia i gràcies al seu testimoni avui podem explicar les activitats

 d'aquesta organització  però com a represàlia li van matar a tota la família.



Se'ns parla de Jutges sense vida Roberto Scarpinato, que l'entrevista a la 

Universitat de Barcelona i ens ve a explicar que sense ajut dels polítics

 no s'hagués pogut perpetuar Giulio Andreotti, va ser imputat amb el 

mafiós Totó Riïna i Marcelo Del Utri (Silvio Berlusconi) el jutge era 

Giovanni  Falcone que era sicilià que entenia la cultura de la màfia,

fa poder fer una cosa extraordinària. Fins llavors quan es matava 

a un jutge anti-màfia s'acabava el cas. A partir de Giovanni va poder fer 

que es continués amb el judici. Va acabar assassinat (1000 Kg explosius

 per allà on havia de circular). Als mafiosos se'ls empresona bàsicament

 per problemes il·legals de les seves empreses. 


També ens expliquen anècdotes, de com en el Gran Hotel de Palerm 

als anys 30 es van repartir, entre diverses faccions de la Màfia, la ciutat 

de N York.  Hi havia la presó Metropolitan Correctional  Center  

amb molta vigilància i una sola porta d'accés. Rudolf Giuliani jutge

 anti-màfia de N York va ser alcalde (torres bessones) i advocat

 d'en Trump.


Per tant ens va posar el corrent, amb detalls viscuts que van fer 

la conferència molt amena i interessant i que ens va fer veure que 

la vella usança de la màfia, actualment  transmuta amb activitats molt 

més opaques a travers de fons d'inversió, o per exemple en la  

immigració il.legal i etc. Ens va mostra un mapa amb regions governades

per diferents seccions de la màfia, amb diferents noms i negocis diversos.




dijous, 22 d’abril del 2021

CONFERÈNCIES DIADA DE SANT JORDI

 SANT JORDI, volem desitjar-vos a tots els socis i sòcies 

una tranquil.la diada reivindicativa de la nostra cultura.

AQUEST 23 d'abril fem bategar els nostres cors per la llengua...

"El cor batega amb la Literatura Catalana,

la Immersió Lingüística,

els equips esportius,

el jovent fa servir el català,

la música en català,

les persones nouvingudes que adopten el català, 

els mitjans de comunicació en llengua pròpia

Suma't  al batec  per la llengua



c










dissabte, 17 d’abril del 2021

LITERATURA


20 D'ABRIL DE 2021

"ACOSTAMENT A L'OBRA DE CERVANTES,

EL QUIXOT I EL SEU PAS PER BARCELONA"


Mercè Romaní 

Ens centrarem en concret en el paper de Catalunya a la novel.la de “El Quixot”, però abans convé deixar molt clar quina mena de llibre és aquest;  de manera que les persones que no l’han llegit hi  trobin informació i estímul per posar-se a fer aquesta lectura, i les persones que ja l’han feta, l'hi trobin un enfocament que els faci pensar o parar atenció en aspectes que potser no tenien presents.

Repassarem la qüestió del gènere literari i la immensa aportació a la novel.la realista, el seu objectiu, les principals tècniques literàries que Cervantes empra i seguirem els tres fils que es van entreteixint a la majoria de capítols del llibre. Sobretot l’evolució que experimenten fins a esdevenir un tapís de l’entrada traumàtica al món modern, per part d’un petit propietari rural castellà. L’experiència a Catalunya és clau en aquest aspecte.

Els tres fils que segueix Cervantes i que analitzarem nosaltres són:

1.    Un llibre de llibres (metaliteratura)

2.    Història d’una amistat.

3.    Història d’una bogeria.

Al final llegirem l’elogi que el protagonista fa de Barcelona, ciutat on s’interessa per al negoci dels llibres, on a l'abandonar al seu subordinat, Sancho, es declara sobirà de la seva pròpia persona (democratització de les relacions laborals o interpersonals, en podríem dir) i on el somni cavalleresc es fa insostenible.




AULA D'EXT UNIVERSITARIA :COMUNICAT DE LA JUNTA

   Benvolguts i benvolgudes,

   A la tornada de Setmana Santa,  ens vam trobar que

   la Gretel Schulz Ponsatí, la tesorera de l'aula,  va ser  ingressada a 

CONFERÈNCIES DE FEBRER FINS A JUNY DEL 2021

CONFERÈNCIES DE FEBRER A JUNY DEL 2021
DIMARTS DE 19 A 20.30
CENTRE POPULAR LA VIOLETA 


16/2/2021 "REPUBLICANS ENTRE DUES GUERRES"
                  ASSUMPTA  MONTELLÀ     

2/3/2021   "SANT MEDIR, RECORREGUT EN EL TEMPS"
                   JOSEP MARIA CONTEL

16/3/2021  "JOAN MARGARIT"
                   MARIA ISABEL PIJOAN

20/4/2021   "ACOSTAMENT A L'OBRA DE CERVANTES
                      EL QUIXOT I EL SEU PAS PER BARCELONA"
                      MERCÈ ROMANÍ

18/5/2021   "LA MAFIA EL PODER A L'OMBRA"
                     VICENS LOZANO

15/6/2021   "VIATGE A LONDRES A TRAVERS DEL CINEMA"
                     ALBERT BEORLEGUI


dijous, 18 de març del 2021

LITERATURA



JOAN MARGARIT
M.Isabel Pijoan
16 Març de 2021



Considerat un dels poetes catalans més populars i llegits del panorama literari català actual, Joan Margarit i Consarnau va néixer a Sanaüja (La Segarra) l'11 de maig del 1938, en plena Guerra Civil espanyola.

Un cop finalitzat el conflicte i en funció del destí de feina del pare, la família va viure a Barcelona, Rubí, Figueres i Girona, successivament fins al 1948. Instal·lats de nou a Barcelona, l'autor cursà el Batxillerat a l'Institut Ausiàs March. L'any 1954 es van traslladar a les Illes Canàries i des del 1956 l'autor estudià Arquitectura al Col·legi Major Sant Jordi de Barcelona. L'any 1962 va conèixer Mariona Ribalta, amb qui es casà l'any següent. Van tenir tres filles – Anna i Joana– i un fill, Carles. Des de l'any 1968 era Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona




Treballà associat amb Carles Buxadé i Margarit i, conjuntament, van fer obres com la cúpula del Pavelló Araba a Vitòria (premi Europeu d'Estructures Metàl·liques, actualment anomenat Fernando Buesa Arena) i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. També formà part de l'equip guanyador del concurs per a l'estadi i l'anell olímpic de Montjuïc.

Joan Margarit començà la seva carrera com a poeta a partir del 1963, amb les obres en castellà Cantos para la coral de un hombre solo (1963), Doméstico nací (1965), Crónica (1975) i Predicción para un bárbaro (1979). A partir de l'any 1980 va iniciar la seva obra poètica en català. Així, el 1981 obtingué el Premi de la Crítica amb l'obra Vell malentès, del mateix any, i el Premi Miquel de Palol per Cants d'Hekatònim de Tifundis (1982). Amb aquest poemari també va obtenir, el 1982, el Premi Serra d'Or. El mateix any publicà l'obra Raquel / La fosca melangia de Robinson Crusoe; el 1983 va aparèixer El passat i la joia i el 1985, L'ordre del temps. Poesia 1980-1984 i L'illa del tresor, obra que li va valer la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona d'aquell any, en què també obtingué, amb Mar d'hivern (1986), el Premi Carles Riba. L'any 1987 el poeta va ser guardonat, altre cop, amb el Premi Serra d'Or per La dona del navegant (1986).



Després d'aquests anys de reconeixement pel que fa a l'obtenció de premis literaris, l'autor va seguir publicant regularment obres importants com Edat roja (1991), Els motius del llop (1993), Estació de França (1999) o el recull Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2001). D'especial rellevància dins la seva trajectòria van ser els poemaris Joana (2002), escrit amb motiu de la mort de la seva filla, i Càlcul d'estructures (2005). L'any 2004 va obtenir el Premi Cadaqués per l'Obra Completa i el 2008, amb Casa de Misericòrdia (2007), els premis Nacional de la Crítica Catalana de poesia, Cavall Verd-Josep M. Llompart de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Rosalía de Castro del PEN Club, Premi Nacional de Cultura de literatura de la Generalitat de Catalunya i el Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura espanyol.

Va traduir al castellà el poemari Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol (1980) i, juntament amb Pere Rovira, el Poema inacabat de Gabriel Ferrater, l'any 1989. 

Profusament reeditada, gran part de la seva obra, la va escriure simultàniament en català i en castellà i va ser traduïda a altres llengües com l'alemany, l'anglès, l'èuscar, l'hebreu, el portuguès i el rus. 

Apassionat del jazz, la seva poesia es va musicar en diverses ocasions, com en els discos Paraula de Jazz, on el mateix autor recitava diversos poemes, o Desglaç, de Miguel Poveda, entre altres.

El 2019, va rebre el “Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana”, concedit per la Universidad de Salamanca, i el “Premio de Literatura en Lengua Castellana Miguel de Cervantes”, atorgat pel Ministerio de Cultura.

Joan Margarit ha mort, avui fa un mes, el 16 de febrer de 2021, a l'edat de vuitanta-dos anys.

M Isabel Pijoan


dijous, 4 de març del 2021

HISTÒRIA, TRADICIONS

 2 de Març de 2021                                                                                                   "Sant Medir, recorregut en el temps".                                                                        Josep Maria Contel  




  EL NOSTRE APUNT.  

Llegendes lligades en la història. ( Sta Eulàlia coetània,) Amb la persecució de Dioclecià, es apressat Medir junt amb el bisbe Sever, aquell plantava faves i el haver parlat amb Sever,  la llegenda diu que les faves van florir i llavors el relacionen amb el cristianisme i els martiritzen. Cap el 909 es comença a anar a la capella de Sant Cugat. 

Apareix Josep Vidal i Granés sobre el qual Josep Cebrià fa una biografia poc exacte i més tard Esteve Camps fa un recull que evidencia diferències en les informacions.






Va nèixer al barri de Sta M. del Mar i al 1808 van marxar a Sant Cugat, a fer de forners, ja que hi havia la guerra del francès i eren una família molt catòlica. 

Hi havia llavors moltes ordres catòliques que arribaven aquí,  expulsades de França i a Sant Cugat no foren ben rebuts. El 1822 es va incorporar als Voluntaris Realistes. Ve Ferran VII amb tics absolutistes. Riego li fa jurar les Corts de Càdiz en el trienni liberal. País Basc i Catalunya no estan d'acord que li hagin fet jurar el Rei  a les Corts. Dins dels realistes sorgeixen els revoltats. Granés s'hi apunta. El 1823 els cent mil fills de St Lluis restauren l'absolutisme a Espanya (60.000 francesos i 36.000 vascos, navarresos i catalans que neutralitzaran l'exèrcit espanyol llavors s'acabarà el trienni liberal i vindrà el decenni negre fins els 1833. 

Vidal Granés rep la llicència de l'exercit realista i es casarà a Vilafranca i aquests seran testimonis de casament. El 1827 esclata la guerra dels Malcontents, revolta a Manresa ocupada per els realistes i fan trontollar la monarquia perquè els ha defraudat i consideren que el  Rei es massa tou amb els liberals. El Rei fa executar aquests realistes i el terror comença amb el capità general del Rei. Dels soldats que quedaven de St Lluís els fan fora de Barcelona. El 1828 al 1830 el Sr. Granés els passa a la Ciutadella, on van afusellar a gran quantitat de realistes, i ell es va passar  14 dies tancat a presó per incitador dels aldarulls. Cap al 1830 en una promesa va anar el Sr. Granés a l'ermita de St. Medir ,a la romeria . Es un exvot. Al 1833 va presentar un escrit a la màxima autoritat de Barcelona, explicant els fets. En un moment incert es fa la primera bandera de la seva colla de romeus. La filla va brodar un quadre amb la cara d'estampa, i el 1856 moria Josep Vidal Granés Les despulles foren enterrades en el cementiri de St. Genís de Agudells.




Reconeguda la seva immillorable conducta i la falsedat dels càrrecs imputats, va ser alliberat. Al 1997, Isabel Prats dipositària del document de Brasó, però no volia divulgar-lo, investigació del Sr. Contel al 1951).                                                

La festa de St Medir,  va néixer el 1830. Del 33 al 40 es dubte que hi hagi festa (es cremen convents per la desamortització de Mendizabal) . Cap els 40 comença a tenir força aquesta festa i es recorda el 1861 hi ha la Colla més antiga de Sant Gervasi, Aquestes colles tenen alts i baixos segons l'època, Nonell recull diners per la campana de l'ermita. Cap al segle XX al 1940 s'accepten dones, van apareixen colles i al 1980 amb la democràcia s'hi afegeixen Poble, Sec, Rabal, Sarrià etc. El 1996 es comença amb el pregó i el sopar de colles oficial, amb glosses. Ara es fan cartells i hi ha un monument en commemoració i després de diverses vicissituds, torna a la Plaça Trilla.

Tal com la coneixem ara es una festa que s'ha sociabilitat amb dones criatures i moltes colles d'arreu, i amb el llançament de tones de caramels que fan el gaudi  en el jugar a aplegar gran quantitat de caramels i es el contrapunt dolç de la festa!!

                    

                                         


                                      


LA RADIO CIÈNCIES SOCIALS COMUNICACIO

  LA RÀDIO A CATALUNYA, ORÍGENS I DESENVOLUPAMENT JORDI MARGARIT SANMARTÍ 12 DE JUNY DE 2026 2024 LA RÀDIO HA FET 100 ANYS Els Pioners El 19...