ARQUEOLOGIA i HISTÒRIA

 La masia i la seva evolució al llarg dels anys.

Assumpta Serra

24 d'Octubre de 2024

L'edifici de la masia, considerat emblemàtic i identificatiu del nostre món rural, es va anar formant a poc a poc fins a arribar als tres pisos i tres cossos al s. XVI.Es pot considerar que, des dels seus inicis, s'ha anat formant segons les necessitats dels seus habitants. A aquestes necessitats cal afegir-hi les possibilitats tècniques i els contextos socials i econòmics i històrics. Per això, podríem conèixer la història de Catalunya seguint l'evolució d'aquest edifici.

Aquest és el propòsit d'aquesta conferència: presentant sempre la situació històrica començarem al s. XI, quan és un habitatge que compleix amb el mínim necessari; passarem pel XII, en què viu alguna modificació, i continuarem fins als s. XIII i XIV, quan ja s'aconsegueix un edifici de dos cossos i dos pisos. Veurem que totes aquestes modificacions es fan tenint en compte el sistema arquitectònic de cada moment, com el romànic o el gòtic.

Després dels desastres dels s. XIV i XV, tant naturals com socials, arribarem a la masia del s. XVI de tres pisos i tres cossos i en veurem la distribució interior, tant en aquelles parts construïdes en aquest moment com l'adaptació de les que ja funcionaven.

L'economia i l'emplaçament marquen diferències, així, veurem que els s. XVII i XVIII queden marcats per uns canvis econòmics que impacten en la masia, tant a l'interior com a l' exterior, i que vindran donats segons el sistema de vida dels propietaris: rendistes o participants en la producció. Amb tot, la masia conformada com una unitat ben organitzada no experimenta modificacions.

També introduirem les masies modernistes o indianes.L' últim punt de la conferència el dedicarem a la construcció de capelles o esglesietes privades en masies potents.                                                                                        A. S.

BIOLOGIA,

 LA SEDUCCIÓ PER LA NATURA,                                                                                                        Jordi Sargatal, Naturalista Ornitòleg                                                                                                              10 d'octubre de 2023  

                                              

La Natura és seductora, i més encara la fauna. En la conferència es tracten les oportunitats que ens dona el que anomenem Seducció Ambiental, i els conflictes que ens pot ajudar a resoldre.Es comença per la història de la campanya de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, que va culminar el 1983 amb la creació del Parc Natural. Allà va ser on es va començar a utilitzar la Seducció Ambiental, com a disciplina anterior a la també molt necessària Educació Ambiental. 

 Tot seguit s’explica la història de la malaguanyada Fundació Territori i Paisatge,un projecte molt interessant fruit de l’Obra Social de Caixa Catalunya, que malauradament va desaparèixer amb la desaparició de les Caixes d’Estalvi. La seva hereva, la Fundació Catalunya-la Pedrera, lamentablement no té ni els mateixos pressupostos, ni objectius, i per conseqüència ni les mateixes ambicions.

 També s’expliquen i detallen les tres fases de la humanitat que actualment conviuen al Planeta Terra: les poblacions humanes encara paleolítiques, les que viuen en països en vies de desenvolupament, i finalment els que vivim en països desenvolupats. S’aporten els exemples de Seducció Ambiental magistralment interpretats per Félix Rodríguez de la Fuente, un gran mestre en aquesta disciplina encara que mai la va anomenar així, i tot seguit els exemples aconseguits amb les llúdrigues als Aiguamolls de l’Empordà, i amb els ducs a la Serra d’Escalona.La creació del Parc Nacional de Yellowstone (1872), fa 150 anys, ens serveix com a introducció per analitzar l’avaluació dels Espais Naturals Protegits a Catalunya i l’Estat espanyol, i tot seguit per analitzar el conflicte del regadiu Segarra-Garrigues, els incendis forestals i el projecte Guardabosc com a gran oportunitat, la problemàtica dels parcs eòlics i finalment un seguit d’exemples de beneficis que ens procura la fauna amb els canyets per aus necròfagues, els falcons, les orenetes, els rats penats...Tot per concloure que val la pena mantenir al màxim la bellesa i la vida al nostre Planeta, i que només ens queda el remei de fer compatibles la conservació de la Biodiversitat i el nostre desenvolupament.                                                                                                                                                                                             Jordi Sargatal                                    

                                                               

CONFERÈNCIES CURS 2023 2024 OCTUBRE, NOVEMBRE I DESEMBRE

AQUESTA ÉS LA PROGRAMACIÓ DE LA TARDOR DE 2023. tan sols recordar que la matriculació per seguir el curs de conferències és el proper 12 - 13 i 14 de setembre.

US HI ESPEREM!!    SALUT I BONA ENTRADA DE CURS!!!

TEATRE

 ADAPTACIÓ TEATRAL

"SOM O QUÈ SOM"

DAVID SERRANO I JOSEP Mª ROVIRALTA

Som dos teatre es va formar per dur a l’escenari Domicili Inconegut, de C.Kressmann Taylor. Més de tres anys pels escenaris de Catalunya. Més d’un centenar de representacions en teatres, cinemes, auditoris, jardins i salons diversos. Josep M. Roviralta porta molts anys als escenaris a TIC Teatre i David Serrano, expert en totalitarismes, va formar part del grup Kalamar.sa teatre dirigit per Pere Riera. 

                                       

Som o què som es tracta d’una versió de l’obra del dramaturg francès Jean-Claude Grumberg (2015). La història de dos veïns d’escala que conversen espontàniament sobre la vida, les religions, els costums, la intolerància i la solidaritat. Un text ple d’actualitat tractat amb una fina ironia i humor, que obre les portes de la reflexió al voltant dels prejudicis i la manera viciada amb què ens mirem el món.                                                     

                                                                                     

AMB AQUESTA ADAPTACIÓ TEATRAL, TAN  BEN  INTERPRETADA PELS ACTORS 

SERRANO I ROVIRALTA , ENS ACOMIADEM DEL CURS , DESITJANT RETROBAR-NOS EL 

SETEMBRE, I DESITJANT TAMBÉ,  UN ESTIU MOLT PLAENT I PLE DE SALUT PER A 

TOTS I TOTES.

  

                                          SALUT , CULTURA  I ALEGRIA!!!!

 

HISTÒRIA DE L'ART , CINEMA.

" EL DRET  EN EL CINEMA"

ALBERT BEORLEGUI

6 DE JUNY DE 2023

Encara que no siguem llicenciats en dret, el cinema ha popularitzat des de ben bé els seus inicis, però especialment a partir del final de la Segona Guerra Mundial, un subgènere de pel·lícules, “de judicis” o “d’advocats” que fa que puguem tenir (més o menys reals) de com funciona aquest món. 

                                  

 Com tot en cinema, però, la dramatització passa per davant del rigor, i és per això que hi ha diferències amb la realitat, les dues principals de les quals són que a la vida real, tot és molt més avorrit que no pas al cinema, i que a la vida real, la llei no sempre és justa: rarament hi ha Davids que guanyen a Goliats, o ideals que van per damunt d’interessos econòmics. Analitzant, però, alguns títols podem veure com han anat canviant societat i lleis, sense oblidar que el cinema ha estat també un revulsiu, en temes com el racisme.

                                                    

  En aquesta conferència es proposa fer un recorregut incomplet però significatiu de 13 situacions reflectides al cinema sobre judicis. Òbviament, falten molts títols, però tots ells són representatius de com el cinema ha retratat, sovint amb pel·lícules excel·lents, d'aquesta professió. Així, no hi pot faltar la que possiblement és la millor pel·lícula sobre el tema i on no surt cap advocat (12 hombres sin piedad, 1957); o aquella que va despertar vocacions per la integritat que va impregnar Gregory Peck en el seu personatge (Matar a un ruiseñor, 1962); o la que va enganyar un advocat ben astut, però al final es va complir una justícia més aviat poètica (Testigo de cargo, 1957).Tampoc hi falten aquells casos que exemplifiquen la desprotecció del ciutadà envers la llei (El proceso, 1962), o de quan l’idealisme deixa pas al pragmatisme (La tapadera, 1993); de quan un cas pot redimir un advocat (Veredicto final, 1982) o del paper més difícil d’un advocat defensor (¿Vencedores o vencidos?, 1961).

                                    

                                   

Al marge de l’art i de l’entreteniment, no oblidéssim tampoc que sovint, el cinema, ha servit per fer avançar la societat en algunes pel·lícules amb judicis, com és el cas de la conscienciació sobre la SIDA a Philadelphia (1993).Però tampoc siguem tan idealistes. Al capdavall, el cinema també essent fidel a la cita de Shakesperare: “La llei és la més perfecta injustícia”.                                   

Albert Beorlegui info@albertbeorlegui.cat

 HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LES PIRÀMIDES

NÚRIA CASTELLANOS

23 DE MAIG DE 2023

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LES PIRÀMIDES Dra. Núria Castellano i  Solé

La conferència es va plantejar a entorn de tres eixos. Què significa la piràmide, per què s'escull aquesta forma i quins elements formen part aquesta estructura. Teories sobre la construcció de les piràmides . Principals piràmides al llarg de la història d'Egipte. La paraula jeroglífica per dir piràmide era mr i era la mateixa forma que s'usava per fer un tipus de pa. Per això els grecs van anomenar aquestes estructures com a pyramis (pastís).Aquesta forma representava un raig de sol petrificat, el monticle primigeni, una escala al cel i enterrament reservat als faraons, ha de recordar que la piràmide és la tomba però constava d'un moll, el temple de la vall, una calçada i el temple funerari. Abans de construir la piràmide s'orientava cap als punts cardinals i en direcció a la constel·lació d’Orió (relacionada amb Osiris) i a l’estrella Sirius (Isis i inundació).Tot i que encara es parla de la construcció de les piràmides per part dels extraterrestres o esclaus, ha descobert el poblat dels obrers que van edificar les piràmides, prop de la piràmide de Micerí.Les teories sobre la construcció van des de rampes rectes, rampa en zig-zag en una sola cara, rampa en espiral o rampa interna. Principals piràmides:La primera va ser la del faraó Djoser a Saqqara, amb un recinte de 554 m x 277 m. Constava d'una muralla, un pati, la tomba sud (simbòlica), el pati del heb-sed, el serdab, el temple funerari i la piràmide. La tomba es va iniciar com una mastaba de 8 m d’alçada i es va ampliar fins a 6 graons i 60 m. alçada. La cambra funerària està al centre de la piràmide, al fons d’un pou de 28 m de profunditat i 7 m d’amplada.Esnofru construeix a Medium una piràmide que es va esfondrar (amb la cambra funerària dins el nucli de la piràmide) i a Daixur la piràmide romboidal i la roja de 105 m d'alçada.A Guiza s'aixequen les piràmides de Quèops (146,6 m. alçada), Quefrè (que conserva el temple de la vall al costat de l'esfinx) i Micerí (amb només 65 m. d'alçada).Al final de s'inscriuen els Textos de les Piràmides Imperi Mitjà, la necròpolis reial es trasllada al Fayum i tenim piràmides amb nucli de tovot i revestiment de pedra calcària. Les principals estan a Lisht, Illahun i Hawara Amb el canvi d'enterrament a partir de l'Imperi Nou (hipogeus a la Vall dels Reis), la piràmide adoptarà com a tomba pels particulars. Només els faraons nubis i de Mèroe continuaran amb la tradició de la tomba reial en piràmide, a les necròpolis de Nuri, Kurru i Mèroe. Seran estructures petites, sense piramidió i amb revestiment de totxo vermell.

                                                                                                                                           N.C.S.

LITERATURA POESIA

" MIQUEL MARTI I POL"                                                                                                JOAN TRES ARNAL                                                                                                      9 DE MAIG DE 2023

Miquel Martí i Pol: La tendresa s’instal·la a les paraules.

Miquel Martí i Pol és un dels nostres grans poetes que ha rebut el qualificatiu de poeta del poble. Neix el 19 de març de 1929 a Roda de Ter, en una família molt humil;

                                   

 El pare era torner i la mare, dobladora a la fàbrica de filatura de cotó de la Tecla Sala. En les seves primeres passes poètiques, Martí i Pol ens ofereix un viu retrat del herois de la vida quotidiana dels pobles, dels obrers de les fàbriques, del menestrals.

                                       

 L’any 70, però, li diagnostiquen una esclerosi múltiple i la seva poesia es torna més introspectiva; ens explicarà la lluita que manté amb la malaltia, l’intent de no deixar-se vèncer i la victòria que el fa afrontar la vida amb força i coratge.

                                 

                                  

 I planant per sobre de tota la seva poesia, la reflexió patriòtica, crítica però esperançada, i l’amor en tots els seus vessants, fins i tot en el del dolor que provoca la seva absència.                                                   J.T.A.