HISTÒRIA CONTEMPORÀNEA

EL MÓN MEDITERRANI I l'ORIENT MITJÀ

Antoni Raja i Vich                                                                                                                                       21 de novembre de 2023

En aquesta sessió comentarem les majors qüestions geopolítiques que podem trobar a la Mediterrània. Farem un petit trajecte d’oest a est -en ordre de lectura, no en sentit del moviment solar- per les majors tensions o situacions que podem trobar en aquest petit mar rodejat per tres continents.La primera qüestió serà el pas de la Mediterrània a l’Atlàntic. És a dir, la qüestió de l’estret de Gibraltar, i com el Regne Unit, Espanya, i Marroc lluiten per a controlar un pas estratègic en el comerç global entre Àsia i Europa. Així mateix, esmentarem com en aquest món controlat per Estats també trobem jugadors no estatals com són els fluxos migratoris, organitzacions terroristes com Al Qaeda, o grans corporacions que proven d’influir en les decisions dels governs a la zona.

 La segona qüestió serà el final, en la seva majoria desastrós, de les anomenades Primaveres Àrabs que van començar el 2011, i que prometien un món més democràtic i inclusiu, quan, en realitat, han consolidat dictadures com en el cas d’Egipte, o han precipitat cruentes guerres civils com podem trobar a Síria o Líbia. Degut al temps disponible, no podrem entrar de manera detallada en l’anàlisi detallat de tots i cadascun dels conflictes, però sí que farem un estat de la qüestió generalitzat que anirà d’Algèria fins a Síria. La tercera qüestió tractarà sobre les grans migracions africanes i asiàtiques cap a Europa.

 Des del final de la Guerra Freda i el relaxament dels controls fronterers, els moviments humans de zones poc desenvolupades o afectades per conflictes que semblen eterns, cap a zones més benestants, han provocat que països com Espanya, o Itàlia hagin rebut grans quantitats d’estrangers. Històricament, Espanya és un país que emetia migració, mentre que avui en dia Espanya és un país plenament desenvolupat que rep milers d’immigrants a l’any, per ser més precisos, Espanya ha passat de tenir poc més de mig milió d’estrangers vivint al país als anys noranta, a tenir-ne més de cinc milions. Aquest fet ha comportat una creixent alarma entre els ciutadans de països poc habituats a rebre immigrants com podien ser Espanya, Itàlia, o Grècia. En tots tres països, l’extrema dreta ha trobat nous espais per a créixer com a resultat d’aquestes onades migratòries.Per acabar la sessió, ens centrarem en la situació geopolítica de l’orient mitjà avui en dia. Especial atenció dedicarem a la situació a Gaza, els Alts del Golan, i a Síria on dos conflictes han modificat de manera radical el món musulmà de la zona. Provarem d’explicar com els conflictes que van anar prenent forma durant la Guerra Freda no es van acabar quan va caure el mur de Berlin l’any 1989, o quan Mikhail Gorbachev va dissoldre la Unió Soviètica l’any 1991. D’aquesta manera, el conflicte palestí que va començar, com a mínim, l’any 1948, quan els exèrcits de varis Estats àrabs van ser derrotats per les milícies istraelites de la Haganà i del Irgun. El desplaçament subseqüent va convertir a varis milions de palestins en pàries sense casa, en desplaçats que van haver d’anar a altres Estats àrabs o cap a occident. 

Aquesta derrota anomenada Nakba -desastre- pels àrabs ha controlat moltes narratives i decisions en el món àrab. De manera similar, una guerra civil com la síria es va convertir progressivament en un conflicte regional i internacional on diferents faccions lluiten per a destronar un dictador com Bashar al Assad per a guanyar una major influència en la regió. Països com els Estats Units, Rússia, Qatar, Iran, Turquia, o organitzacions com ISIS o DAESH, han participat en diferents moments d’aquest conflicte per a poder convertir-se en les forces hegemòniques d’un país amb accés al mar Mediterràni, amb fronteres poroses.

HISTÒRIA CONTEMPORÀNEA, CIÈNCIES SOCIALS

 ELS FERROCARRILS , UNA HISTÒRIA ROMÀNTICA

   ELS ROMÀNTICS DEL TREN               

                                                                                                  Xavier Nubiola                                                                                                                                          14 de novembre de 202

Conferència amb imatges per l’enginyer Xavier Nubiola de Castellarnau, amb motiu del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró, 1848-2023.Volem reivindicar el romanticisme com un factor destacat que va impulsar el ferrocarril contra l’immobilisme dels escèptics. En aquest sentit, Miquel Biada va ser el primer romàntic al descobrir des de Cuba els avantatges del nou mitjà de transport, per impulsar el ferrocarril entre Barcelona i la seva ciutat natal, Mataró.La comissió mataronina del Centenari del Tren, va prolongar el romanticisme d’en Biada, i com ell, va haver de lluitar contra el desinterès del Govern central a Madrid.Any rere any, els romàntics del tren van mantenir la tradició de L'ofrena floral al monument a Miquel Biada a la plaça enfront de l'Estació de Mataró. Aquesta perseverança es veuria recompensada si finalment s’assolís el tan desitjat objectiu per la ciutat del Museu del Ferrocarril de Mataró.

Tot cercant el romanticisme dels primers trens, la presentació es divideix en 5 apartats:Organització, material rodant, personal, passatgers i ‘souvenirs’.1.- Organització: El transport col·lectiu des d’un principi s’organitza en 3 classes: 1ª, 2ªi 3ª, donant lloc a noves situacions que de vegades ens semblen gracioses i fins i tot ridícules.2.- Material rodant: L’època de la tracció vapor és per molt la més romàntica, per això les màquines s’engalanaven amb flors. El camí permanent de la via sorprenia i fascinava per la facilitat de desplaçament del tren.3.- Personal: El ferrocarril va crear noves ocupacions, moltes desaparegudes al ser substituïdes per controls automàtics fruit de l’electrònica. Els caps d’estació eren els màxims responsables del correcte funcionament del ferrocarril, mentre que el maquinista i el fogoner tripulaven les locomotores de vapor.4.- Passatgers: Per alguns agafar el tren era un dels moments difícils de la vida, fins i tot feien testament abans. Al passar pel Túnel de Montgat els primers viatgers cridaven i aplaudien d’entusiasme per la prova superada. Per altres el túnel era conegut com el Passatge del amor”, aprofitant els instants de foscor per fer manetes, tot i que el moment més romàntic corresponia als comiats i arribades a les estacions.5.- ‘Souvenirs’: De l’època romàntica es conserven postals que familiars i amics s’enviaven com a prova del seu afecte i amor. Els viatgers es mostraven contents per arribar al seu destí sense cap problema ni accident, establint un paral·lelisme entre la

nostra vida i el viatge en tren.       

                      

              X.N.C.

ARQUEOLOGIA i HISTÒRIA

 La masia i la seva evolució al llarg dels anys.

Assumpta Serra

24 d'Octubre de 2024

L'edifici de la masia, considerat emblemàtic i identificatiu del nostre món rural, es va anar formant a poc a poc fins a arribar als tres pisos i tres cossos al s. XVI.Es pot considerar que, des dels seus inicis, s'ha anat formant segons les necessitats dels seus habitants. A aquestes necessitats cal afegir-hi les possibilitats tècniques i els contextos socials i econòmics i històrics. Per això, podríem conèixer la història de Catalunya seguint l'evolució d'aquest edifici.

Aquest és el propòsit d'aquesta conferència: presentant sempre la situació històrica començarem al s. XI, quan és un habitatge que compleix amb el mínim necessari; passarem pel XII, en què viu alguna modificació, i continuarem fins als s. XIII i XIV, quan ja s'aconsegueix un edifici de dos cossos i dos pisos. Veurem que totes aquestes modificacions es fan tenint en compte el sistema arquitectònic de cada moment, com el romànic o el gòtic.

Després dels desastres dels s. XIV i XV, tant naturals com socials, arribarem a la masia del s. XVI de tres pisos i tres cossos i en veurem la distribució interior, tant en aquelles parts construïdes en aquest moment com l'adaptació de les que ja funcionaven.

L'economia i l'emplaçament marquen diferències, així, veurem que els s. XVII i XVIII queden marcats per uns canvis econòmics que impacten en la masia, tant a l'interior com a l' exterior, i que vindran donats segons el sistema de vida dels propietaris: rendistes o participants en la producció. Amb tot, la masia conformada com una unitat ben organitzada no experimenta modificacions.

També introduirem les masies modernistes o indianes.L' últim punt de la conferència el dedicarem a la construcció de capelles o esglesietes privades en masies potents.                                                                                        A. S.

BIOLOGIA,

 LA SEDUCCIÓ PER LA NATURA,                                                                                                        Jordi Sargatal, Naturalista Ornitòleg                                                                                                              10 d'octubre de 2023  

                                              

La Natura és seductora, i més encara la fauna. En la conferència es tracten les oportunitats que ens dona el que anomenem Seducció Ambiental, i els conflictes que ens pot ajudar a resoldre.Es comença per la història de la campanya de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, que va culminar el 1983 amb la creació del Parc Natural. Allà va ser on es va començar a utilitzar la Seducció Ambiental, com a disciplina anterior a la també molt necessària Educació Ambiental. 

 Tot seguit s’explica la història de la malaguanyada Fundació Territori i Paisatge,un projecte molt interessant fruit de l’Obra Social de Caixa Catalunya, que malauradament va desaparèixer amb la desaparició de les Caixes d’Estalvi. La seva hereva, la Fundació Catalunya-la Pedrera, lamentablement no té ni els mateixos pressupostos, ni objectius, i per conseqüència ni les mateixes ambicions.

 També s’expliquen i detallen les tres fases de la humanitat que actualment conviuen al Planeta Terra: les poblacions humanes encara paleolítiques, les que viuen en països en vies de desenvolupament, i finalment els que vivim en països desenvolupats. S’aporten els exemples de Seducció Ambiental magistralment interpretats per Félix Rodríguez de la Fuente, un gran mestre en aquesta disciplina encara que mai la va anomenar així, i tot seguit els exemples aconseguits amb les llúdrigues als Aiguamolls de l’Empordà, i amb els ducs a la Serra d’Escalona.La creació del Parc Nacional de Yellowstone (1872), fa 150 anys, ens serveix com a introducció per analitzar l’avaluació dels Espais Naturals Protegits a Catalunya i l’Estat espanyol, i tot seguit per analitzar el conflicte del regadiu Segarra-Garrigues, els incendis forestals i el projecte Guardabosc com a gran oportunitat, la problemàtica dels parcs eòlics i finalment un seguit d’exemples de beneficis que ens procura la fauna amb els canyets per aus necròfagues, els falcons, les orenetes, els rats penats...Tot per concloure que val la pena mantenir al màxim la bellesa i la vida al nostre Planeta, i que només ens queda el remei de fer compatibles la conservació de la Biodiversitat i el nostre desenvolupament.                                                                                                                                                                                             Jordi Sargatal                                    

                                                               

CONFERÈNCIES CURS 2023 2024 OCTUBRE, NOVEMBRE I DESEMBRE

AQUESTA ÉS LA PROGRAMACIÓ DE LA TARDOR DE 2023. tan sols recordar que la matriculació per seguir el curs de conferències és el proper 12 - 13 i 14 de setembre.

US HI ESPEREM!!    SALUT I BONA ENTRADA DE CURS!!!

TEATRE

 ADAPTACIÓ TEATRAL

"SOM O QUÈ SOM"

DAVID SERRANO I JOSEP Mª ROVIRALTA

Som dos teatre es va formar per dur a l’escenari Domicili Inconegut, de C.Kressmann Taylor. Més de tres anys pels escenaris de Catalunya. Més d’un centenar de representacions en teatres, cinemes, auditoris, jardins i salons diversos. Josep M. Roviralta porta molts anys als escenaris a TIC Teatre i David Serrano, expert en totalitarismes, va formar part del grup Kalamar.sa teatre dirigit per Pere Riera. 

                                       

Som o què som es tracta d’una versió de l’obra del dramaturg francès Jean-Claude Grumberg (2015). La història de dos veïns d’escala que conversen espontàniament sobre la vida, les religions, els costums, la intolerància i la solidaritat. Un text ple d’actualitat tractat amb una fina ironia i humor, que obre les portes de la reflexió al voltant dels prejudicis i la manera viciada amb què ens mirem el món.                                                     

                                                                                     

AMB AQUESTA ADAPTACIÓ TEATRAL, TAN  BEN  INTERPRETADA PELS ACTORS 

SERRANO I ROVIRALTA , ENS ACOMIADEM DEL CURS , DESITJANT RETROBAR-NOS EL 

SETEMBRE, I DESITJANT TAMBÉ,  UN ESTIU MOLT PLAENT I PLE DE SALUT PER A 

TOTS I TOTES.

  

                                          SALUT , CULTURA  I ALEGRIA!!!!

 

HISTÒRIA DE L'ART , CINEMA.

" EL DRET  EN EL CINEMA"

ALBERT BEORLEGUI

6 DE JUNY DE 2023

Encara que no siguem llicenciats en dret, el cinema ha popularitzat des de ben bé els seus inicis, però especialment a partir del final de la Segona Guerra Mundial, un subgènere de pel·lícules, “de judicis” o “d’advocats” que fa que puguem tenir (més o menys reals) de com funciona aquest món. 

                                  

 Com tot en cinema, però, la dramatització passa per davant del rigor, i és per això que hi ha diferències amb la realitat, les dues principals de les quals són que a la vida real, tot és molt més avorrit que no pas al cinema, i que a la vida real, la llei no sempre és justa: rarament hi ha Davids que guanyen a Goliats, o ideals que van per damunt d’interessos econòmics. Analitzant, però, alguns títols podem veure com han anat canviant societat i lleis, sense oblidar que el cinema ha estat també un revulsiu, en temes com el racisme.

                                                    

  En aquesta conferència es proposa fer un recorregut incomplet però significatiu de 13 situacions reflectides al cinema sobre judicis. Òbviament, falten molts títols, però tots ells són representatius de com el cinema ha retratat, sovint amb pel·lícules excel·lents, d'aquesta professió. Així, no hi pot faltar la que possiblement és la millor pel·lícula sobre el tema i on no surt cap advocat (12 hombres sin piedad, 1957); o aquella que va despertar vocacions per la integritat que va impregnar Gregory Peck en el seu personatge (Matar a un ruiseñor, 1962); o la que va enganyar un advocat ben astut, però al final es va complir una justícia més aviat poètica (Testigo de cargo, 1957).Tampoc hi falten aquells casos que exemplifiquen la desprotecció del ciutadà envers la llei (El proceso, 1962), o de quan l’idealisme deixa pas al pragmatisme (La tapadera, 1993); de quan un cas pot redimir un advocat (Veredicto final, 1982) o del paper més difícil d’un advocat defensor (¿Vencedores o vencidos?, 1961).

                                    

                                   

Al marge de l’art i de l’entreteniment, no oblidéssim tampoc que sovint, el cinema, ha servit per fer avançar la societat en algunes pel·lícules amb judicis, com és el cas de la conscienciació sobre la SIDA a Philadelphia (1993).Però tampoc siguem tan idealistes. Al capdavall, el cinema també essent fidel a la cita de Shakesperare: “La llei és la més perfecta injustícia”.                                   

Albert Beorlegui info@albertbeorlegui.cat