FISICA

Alfred Einstein
La vessant humana d'un geni
Andreu Valls

Neix al 1880. Família de tradició jueva, pares viuen a Suavia, comerciants de blat i negoci familiar de matalassos que va en decadència. 
Mare Paulina té estudis de música i tenen estudiants a dispesa. El seu oncle i un estudiant l'influencien en la Física. No se sent gens bé a l'escola memorística i rígida que anava. Encara que les notes d'ell en aquesta escola semblaven baixes, també a l'hora de fer l'equivalència en un altre país, feia que no es transcriguessin  amb exactitud. Va a l'escola cantonal AAran 1896. Als 15 anys ell no vol anar a l'escola alemanya i llavors se'n va a la Politècnica. Renuncia llavors  a la nacionalitat alemanya per no fer el servei militar.Als 17 anys es matricula a la normal de Zurich té un company Marcel Grossman (matemàtiques)  i Mileva Maric de Sérbia, (germans Milos i Zorka) 
cinc anys més gran que ell, ment privilegiada, fa que hi hagi una atracció intel·lectual i amorosa, als 21 anys es graduen (menys la Mileva)  El professor H Weber no el contracta per indisciplinat.  Coneix un altre professor Minkowski 1864-1909 treballa en el concepte espai-temps.

Del 1900 al 1909 s'emplea a una oficina de patens té permís del pare que està a Suissa, (la mare no ho veu gaire bé).En aquesta oficina farà de funcionari les vuit hores, però la resta es dedica a l'estudi. Troba un amic que l'acompanyarà sempre. M. Besso. Es casa amb Mileva el 1903 (Havia tingut una filla il·legítima amb ell: Lieserl, es va donar en adopció) Tindran dos fills més  Hans Albert 1904 i Eduard al 1905. 

El 1905 publica quatre articles i obté el premi Nobel desenvolupant idees que ja persistien en  l'antic Demòcrit. 
La matèria estava formada per àtoms. 
  Equació    E=mc2. 
  Matèria és equivalent  a energia.


Demana baixa i va a casa dels pares de Mileva a Sèrbia, però ell no reconeix l'ajut intel·lectual de Mileva.
Llavors coneix a Max Planck iniciador de la mecànica quàntica.
El tempta l'oferta a la Universitat de Praga, ell prefereix investigar,  no vol donar classes. Mileva s'oposa i el fill gran veu el malestar de la mare.
El 1911 obté reconeixament internacional al Congrés industrial Solvay. A Berlin té contactes amb la seva cosina Elsa Lowenthal,  també jueva mestressa de casa, divorciada i molt culta que l'introdueix en cercles culturals. Coneix Madam Curie entre d'altres. 

Mileva descobreix la infidelitat. El Kaiser el vol anomenar director d'un Institut on hi ha els millors físics del moment. 
La Mileva posa condicions a aquesta estada a Berlín. 
 Ella es quedarà els fills i el premi Nobel  ja que el 1914 esclata la Primera Guerra Mundial i la Mileva ha de fer esforços per mantenir els fills i alguna infermetat d'esquizofrènia de fill segon:  L'Eduard.
 Hi haurà un primer esborrany del divorci al 1916.
Einstein com a suís no participa de cap guerra. 
però si en dues expedicions angleses d'eclipsi de sol. Demostra la llum es corba quan topa amb objecte sòlit. 

Cap el 1920 descriuríem una confortable llar familiar amb Elsa que té dues filles. Després ella  entendrà la seva extralimitació conjugal amb altres. La etapa fins al 1932 es veurà  viatjant i amb bones relacions socials.  El 1921 va a New York  amb Weismann. El segueix l'FBI i el 1922 obté el premi Nobel. No pot tornar a Alemanya durant la segona Guerra Mundial renuncia a la ID alemanya i s'exilia a USA,
No té bones relacions amb els fills d'ell i Mileva moren joves, l'Eduard el 1965 i Mileva mort el 1948 en un atac de feridura. I Elsa exilada a Princeton des de 1933 i mort el 1936, als 60 anys. 

Totes les seves teories de la Geometria no plana i el temps el qual  no està lligat al sistemes de referència, fa que hagin revolucionat la vella manera d'entendre la matèria i l'energia i els canvis en tots els camps d'aplicacions de la Física. 
Ell va fer càlculs per projecte Manhattan (fissió nuclear) però no per a la guerra. Qui pren la decisió de tirar les bombes atòmiques, va ser l'aparell militar de guerra de USA. 


Una cosa que no va deixar mai, va ser  la música que el va acompanyar al llarg de la seva vida, on s'hi va ocupar en tots els àmbits, música instrumental , crític i historiador i va publicar una revisió important i extensa  del catàleg  Köchel de la música de Mozart. gran part del seu temps.