HISTÒRIA, GEOGRAFIA

 EL nostre apunt
Josep Maria Contel 
La transformació de Gràcia 

El nostre conferenciant ens parla de Gràcia, com a bon  gracienc, nascut al carrer Verdi i vinculat al Taller d'Història de Gràcia, així com  de la seva evolució i transformació urbanística amb les parcel·lacions que hi van haver al llarg dels segles XVIII i sobretot el segle XIX que es configura el que s'esdevindrà actualment el barri/districte de Gràcia.

La ciutat de Barcelona encara emmurallada, estava envoltada  de terrenys fins a Collserola, terrenys més agrestes per a cultivar, eren el lloc óptim per l'expansió de la ciutat, amb dos eixos la Travesera de Gràcia i el carrer Gran amb masies escampades: Josepets (Masia Can Alegre 1688 )Torre Guinardó, Dalmau passa a Carmelites de Gràcia, després passa a convent dels  Carmelites.El Baró de Malda està enterrat als Josepets. També hi va haver El
Palau Virreina  del Virrey Amat del Perú, pensat per estiuejar, que la seva entrada era per c/Torrijos; ara hi ha l'esglèsia de Sant Joan, va ser actiu del 1780 al 1880 que va ser enderrocat per fer la església abans esmentada, abans però va ser hospital, manicomi, l'alcalde de llavors, es mostrava disconforme a enderrocar aquest Palau de la Virreina.
 Anomenem altres  masies com Fontana, Cal Xipreret Cal Compte,Can Focs estaven distribuïdes per aquest territori.

En l'evolució del cens, teniem un creixement demogràfic que anava de les  1500 persones el 1817 a 62.000 el 1897 en que va arribar a convertir-se en la segona ciutat de Catalunya i novena d'Espanya,  any en que es va tornar annexionar a Barcelona. En el segle XX tenim els 70.000 habitants del 1905 als 125.000 el 2018 en tot el districte. 

Al llarg  del segle XIX es passa de rural a urbà, amb alguns 
exemples  d'aquesta urbanització. El 1801 s'urbanitza el Carrer Gran, Travessera amb Riera de Sant Miquel. El 1814 s'acaba la guerra del Francès i es creix sense parar.Casa Fuster era hort del convent de la casa Juncosa, després
La Enher, i ara Hotel. El 1825 es continua amb els carrers Milà i Fontanals (Masia Cal Focs) Banyoles i Igualada. 

(Curiosament un dels 100.000 fills de St. Lluís es qui funda St. Medir. Torna l'Absolutisme amb Ferran VII i el 1827 hi ha la guerra dels malcontents ocupen Manresa)

El 1831 ordenació de la Plaça Trilla (Masia Trilla) (amb monges de Jesús Paciente amb l'anècdota d'una monja que parlava amb Franco) amb els carrers Badia, Sta. Àgata etc. urbanitzen places que s'utilitzen obrers per la construcció i que desgraven a la propietat, on hi  posen una font, en la dita plaça Trilla.

Llavors ve la Desamortització de Mendizabal cap el 1935. El convent del Josepets se'l venen, i dissolen l'ordre de les Carmelites.Els de Jesús tanquen però la Església la converteixen en Parròquia de Gràcia, des de llavors celebren l'Assumpció.en controvèrsia amb l'Anunciació que era preferida de l'altre ordre.
Els Carmelites es refunden a Badalona, altres a Roma i creen els Santuari del Carme que són els carmelites de la Diagonal i Sant Josep de la Muntanya, hereus dels Josepets. Atributs de la Mare de Deu de Gràcia els lliris i color blau.

Hi ha d'urbanització Felix Casañas al 1938, després d'urbanització Mas. Places unificades. 1850 Gràcia s'erigeix com a municipi independent, ordenació de Josep Rosell es comença Verdi (abans carrer Ample). El 1855 neix l'eixample amb el Projecte Rovira però es fa estratègicament, el de  Ildelfons Cerdà . Torre Sicart afectada per la via O,  ara es la Salle de Gracia,  els Lluisos. Torrente, Massens i Rabassa posen la placa Rovira en honor gendre d'un d'ells que havia fet el campanar i era una persona reconeguda. 

El 1877 la ordenació dels germans Joànic, en l'antiga fàbrica de sedes  Reig on hi haurà les cotxeres dels tramvia.  El 1883 l'Hospital de la Santa Creu,  el que quedava dels Amat que ara és Sant Pau. Resta la Masoveria de la Virreina al carrers St Lluis/ Torrijos conservada i essent un dels edificis de l'època més antics de Gràcia. 


El 1915 Ordenació de cal Comte 1934 Urbanització de l'Escorial i Pi Margall (Xemeneia de Cal Reig)
El 1957 urbanització entorn i masia fàbrica Batlló, de Reig i Bonet, i Can Reig que desapareix, ara Camp d'Europa. John Lenon es fa plaça publica (Cal Comte).

Reurbanització de la Plaça Lesseps i Trav. de Dalt , Església la Salut a la casa Morera. Can San Pere on hi ha el Camp d'Europa que hi havia el tennis hispano francés, Can Toda, passa a Club natació de Catalunya, Plaça de les dones del 36 al carrer Sta Agata, s'enderroquen unes casetes baixes i s'habilita la dita plaça.

 Amb tot això es podria dir que el teixit industrial que va existir en els segles passats corresponien a fàbriques mitjanes i teixidores a mà I moltes casetes petites ocupades per obrers i artesans sovint s'han vist enderrocades per aixecar grans edificis de vivendes. 

Una altre visió del teixit cultural i associacionisme ho podrem veure en una altre ocasió, i molts altres aspectes que no coneixem prou de la vila i ens hi emplaça el Sr. Josep Maria Contel.