HISTÒRIA

EL NOSTRE APUNT
ESTRAPERLO
LUIS PERMANYER
11 desembre del 2018

El nostre conferenciant Sr. Permanyer,  ens acosta a un període dilatat a les acaballes de la Guerra Civil,  on hi va fer un fenomen a diferent escala,   anomenat ESTRAPERLO i que amb un seguit d'anècdotes i d'històries conegudes i a voltes mig silenciades ( o simplement amagades) fins que sortia algun que altre confident..
 Se'ns retrata unes  peripècies per sobreviure uns i enriquir-se enormement uns altres, moltes vegades amb càrrecs  en  el mateix règim. S'hi van crear diferents organismes per tal de fer  menguar aquestes pràctiques quan ja eren  massa evidents, però amb alguns casos van campar... durant anys, les quals  abastaven  tan a productes agrícoles de primera necessitat com també a productes per manufacturar o manufacturats.

L'autarquia imposada per l'Estat condemnava al país al caos. La oferta no podia fer front a la demanda, no hi havia productes i va començar el racionament. El 1939 es crea Comisaria General de Abastecimiento i Transporte i 4 clases de "Cartilla de Racionamiento". Al 1940 es crea una altre Fiscalia de Tasas, organització dedicada a multar i rebre denúncies  dels qui feien pràctiques il·legals. Es crea una estructura burocràtica enormement copiosa amb més funcionaris, amb efectes perversos i destinada al fracàs. De tres holandesos empresaris que van arribar a Espanya, de les inicials de cadascun d'ells, neix la paraula Estra-per-lo (Estraus, Perle, Loeman) 
Es practica el suborn  amb Lerroux a qui  li oferien un bon percentatge de guanys i al alcalde Pic i Pont però hi havien amenaces de delatar i van dimitir. A la Guerra Civil es va comerciar amb aliments que no n'hi havia i s'estenia com una taca d'oli per tot el país,el sistema d'estraperlo. A finals dels 50 hi havien les llargues cues pel racionament. La pere i poma n'eren l'excepció, però aquí teniem les pomes de rebuig... Alguns pagesos s'esplaiaven en amagar collites d'oli o blat i l'entraven al mercat negre. L'exemple de paquets tirats des de el tren,uns quilos abans d'arribar a destí, per tal esquivar la vigilància de la policia. (A vegades era venuda la requisa, per ells mateixos) També hi havia cartilles de fumador. L'anècdota de vendre "picadura de la tribuna de les Corts" a les Rambles, un cop finalitzat el partit...
Diferents formes agafava el transport fraudulent, 
gepes, prenyades, doble fons de vestimentes etc.

A nivell d'Estat conflicte amb USA per el wolframi.
President Roosevelt va prohibir que venguessin aquest mineral a Alemanya, per bombes,  llavors ens vem quedar sense gasolina.
Volien fabricar una espècie de gasolina amb aigua, matas i flors. Em prou feines corrien cotxes, es feia servir gasògens després es  va intentar fabricar "una rubia" que no gastava gasolina,  anomenada Eucor i s'intenta exportar a l'Argentina. Recordem el biscuter (sense marxa enrere i no derrapant a les corbes) I on faltava llum elèctrica, per l'estat d'embassaments  destrossats per la guerra, s'imponien talls elèctrics (mig mati a tarda) grups electrògens a hospitals etc etc.

Hi havia  qui traficava en ferro, com Miguel Mateu, amb edificis com El  Circ Olimpia i un altre a la Ronda de Sant Pau que els van enderrocar per vendre's l'estructura de ferro.  
Altres afers com triple contabilitat, tràfic amb obres d'art, en nombroses galeries (quadres versus roba)  A Palència hi hagué un camp de concentració per empresaris, mentre les revistes satíriques en feien escarafalls, (TBO amb carpanta, Codorniz)  temps de casoris enlluernadors, nits de cabarets i prostíbuls. 

Cap al final d'aquesta dorada època de l'estraperlo es van posar tècnics i economistes i es van acabar les cartilles al 1958, i llavors es creen els Plans d'Estabilitat Estatal/Nacional. 

Varem afegir altres memòries de la època en  el col.loqui i ens va passar el temps sense adonar-nos!!