CIÈNCIES SOCIALS

Vicens Lozano
Periodisme enganyós i periodisme compromés.
5 de Novembre

El Periodisme com a Quart Poder, entès com la consciència de la societat i una fiscalització necessària del poder. El Periodisme basat en la ètica, la independència i el rigor enfrontant cada dia més a l'autodestrucció.

La banalització, el cofoisme i el despreci dels principis que justifiquen l’existència i la raó de ser del periodisme s’imposen.

En base a l’experiència professional en diversos mitjans ( Diari de Barcelona , Avui, Mundo Diario, El Pais i TV3 )  i exemples pràctics de manipulació, censura i frivolització de la informació,  podem recórrer un divertit icamí  i obrir els ulls a un fenòmen que, al cap i la fi, desvirtualitza la societat democràtica i ens fa més vulnerables.

                                                                                                 V.L. 

Amb el bagatge nacional i internacional de periodisme que té el nostre professor ens endinsa a poc a poc en aquest món, on hi passen moltes coses. La importància que tenen els titulars i ens diu  que  el periodisme ha d'ésser informatiu i la funció és:

*fiscalització del poder
*més control dels tres poders fàctics
*cita el periodisme banal i enganyós i el compromés.

 Es parla de molta banalització en els magatzins dels matins, en moltes cadenes es llegeix tan sols com un entreteniment... Quan entra la televisió privada es dona el que la gent demana, si es visceral, augmenta l'expectació,  es magnifica un tema banal. Recorda   "El pequeño Gabriel" amb rècords històrics d'audiència i es traspassa el que diríem el que és pura informació i el que és espectacle. "Les Reality shows" que n'hi continuen havent... En parla la pel·lícula "Primera plana 1974", del periodisme d'oportunitat.  Subterfugis per desviar l'atenció dels vertaders problemes que tenim com a societat i crear-ne uns altres i després oferir solucions.

S'hi mouen diferents estratègies de qui té el poder, exemple, acceptar decisions impopulars presentades com a doloroses i necessàries. (crisi i retallades) Recursos publicitaris, utilitzar les emocions en el lloc de la reflexió (Tema Alcasser) mantenir el públic en un estat "pla" i mediocre, i reforçar l'autoculpabilitat.
En canvi es mantenen temes invisibles, com són algunes institucions, el militarisme, anunciants poderosos, temes incòmodes (malalties mentals, presons  i altres etc.)i actualment amb l'explosió digital entren les Fake News:
Informació deliberadament falsa en moments clau, no es contrasta les fonts, es retoquen fotos etc.

Es trenquen les regles d'un periodisme honest i posa el conferenciant molts exemples passats i actuals.

També es parla del periodisme compromès on a darrera hi ha una investigació rigorosa. Cas de Watergate, pel que va haver de dimitir el Pressident d'USA Richard Nixon. El cas de Wikileaks  de com els USA tenen presos clandestins.
Detenen Julien Assange que l'estan jutjant a Londres.  Com el Sr Edward  Snowden (ara a Moscou)per filtrar milers de documents de com els estats poden espiar, quasi bé tot. Els papers de Panamà i Paradís Papers (2017)  Ens parla dels grans recursos dels mitjans a tot l'estat  i a preguntes del col.loqui de com s'ha d'actuar,  doncs defensant  els mitjans que ens serveixen,, ser a la vegada crítics amb tots els mitjans i aprendre a valorar el que està ben fet, ens diu per acabar el nostre ponent: la llibertat d'informació i un ciutadà crític i informat són dos pilars fonamentals per defensar la DEMOCRÀCIA.