MÚSICA

 5 d'Octubre de 2021 

 La música popular es vesteix de frac   *                                  

 Marc Pepiol

El nostre apunt

Les relacions de la música popular i la culta, venen de lluny, hi ha diferents significats. "Mena de música clàssica que esdevé popular, música anònima que ve de les músiques tradicionals" i que "han vestit circumstàncies quotidianes" com cançons de noces, de bressol, de teixir ,de camp... 

Les peces populars transmeten una manera de ser de la comunitat. Ara cada cop més les nostres oïdes estan imbuïdes de música comercial, creant una indústria, ensucrada i que funciona.

Des dels segles XIV i XV, tot el barroc, romanticisme, han estat un motor d'aquesta música . Primer existia la música culta (tragèdies gregues) després esdevé popular. Les classes  populars anaven a l'església i cantaven i seguien els cants gregorians com també el "cante jondo" del poble andalús, en la litúrgia bizantina. Peces que tenien una melodia que feia de cant eclesiàstic. Anomenem Juan de Enzina , el mateix cant en àmbit popular. Renaixement el Cant Gregorià el feien servir per a totes les veus. Missa l'Homme Arme cant popular, "Guillem Dofé". Construïen una missa sobre un cant popular. Polífonia.

Neix l'Òpera al XVIII a Florència, en una petita camerata que pretén revifar la tragèdia grega, que recitaven i cantaven i llavors neix per a les èlits culturals, esdevenint un espectacle refinadíssim. Ho copsarà  Monteverdi.  Les coses canvien a Venècia i uns empresaris van veure que  es podria introduir àries. LLavors comença la rivalitat per omplir teatres. Hi ha una gran transformació. Hi ha els gondolers que saben reproduir molt bé les cançons. Més endavant s'alimenta la imaginació dels músics romàntics que van començar a fer composicions que recreen els gondolers. Chopin i Schumann creen peces pianístiques. Citem a Meldeson dues cançons venecianes Haydn i Mozart . Neix el sentiment republicà a França i la constitució de Nacions Estats.  La sensibilitat romàntica volen crear l'esperit del poble, i alguns autors creen cants pseudo-populars, Haydn també imita l'estil del cant popular.

Casos d'Integració de la música popular i casos podríem dir d'integració sublim. Cita entre altres Stravinsky cas d'integració de la primavera, (ell diu que no hi ha cant popular, no cita els cants, els descompon i els torna a recompondre...(trencadís de Gaudí). En el cas de la sublimació, no evoquen un cas popular, però la inspiració ve de la música popular. "Igor Liqueti", fa entreveure la influència de les músiques africanes. Són ritmes, tambors,  que es toquen en  asimetries de 30 " És un caos organitzat i la música popular ha alimentat en molts casos la música culta.