LITERATURA

9 de Novembre de 2021                                                                                            Les rebel·lies de Maria-Mercè Marçal                                                                      FINA LLORCA

 He volgut partir de la famosa Divisa del primer recull publicat (i premiat) de MMM, on es declarava “tres voltes rebel”, i rellegir amb vosaltres alguns poemes on em sembla que s’expressen aquestes contestacions, que són profundes, amb causa, i viscudes en primera persona per la poeta. Recordarem la dificultat d’escriure, com ella pretenia des del començament, “des d’uns ulls de dona”, i el camí fet, paral·lel al seu esdevenir biogràfic. Una tradició literària ocultada a la generació dels cinquanta, la catalana, i una autoria majoritàriament masculina, no li posa les coses fàcils. Marçal va ser molt conscient que calia recuperar i (re) construir una tradició pròpia, i en aquesta tasca va esmerçar molts esforços. La feina feta en aquest camp forma part del llegat (poesia, assaig, una novel·la, escrits polítics...), literari i de pensament, que ens va deixar.      F. LL.

EL NOSTRE APUNT.

Ens hem apropat a la figura de Maria Mercè Marçal, en les seves rebel·lies però com un valor més, com una rebel·lió, compartible i compartida, de classe de gènere, de país. Es coneix, es presenta en Cau de Lluna, el seu primer  poemari (24 anys). En els poemes ella contesta, amb experiència de la pròpia vida,  d'una rebel·lió amb causa. Ella es considera de classe baixa, nació oprimida, i catalana. Guanya el Carles Riba el 1977 i fins al 89 hi veu molta feina a fer, vol escriure també novel·la i troba mancances (autories en castellà  i punts de vista masculins) de qui, pot ella apropar-se. La tradició catalana la descobreix als 20 anys. El Sant Jordi de Novel·la l'obté la  Montserrat Roig. En poesia llegeix Teresa d'Arenys, la qual  havia guanyat el premi Recull de Blanes, Marta Pesarrodona a les Ed. de Dones de la Sal. Fins als 80 coneix Clementina Arderiu i la Salvà, que tenen una situació diferent. Cerca moltes mares literàries, simbòliques després del 2001 que es converteixen en referència i cerca tractats que vol investigar, com per exemple: l'amor entre dones, el  pare simbòlic. Fa un esbós i ho va treballant descobrint la poeta  "Renée Vivien". Va escriure assaig i novel·la a mesura que anava vivint sobre els temes,  amor entre dones, maternitat, malaltia,  mort. Tot amb un "do de llengua" "té l'ofici als dits" -es diu d'ella.  A part de formació clàssica, amb rimes, mètriques i ritme.  En el segon recull de poemes hi ha sonets perfectes, sextines, estrofes orientals, d'haikú, tankes. Hem de buscar "no què diu" sinò "com ho diu". Als seus 39 anys surt Desglaç, darrer poemari publicat en vida., Sal Oberta 1982. 

A la última part, es fa un tast de la seva poesia i es va comentant tots els aspectes d'amor entre dones, d'ordre, que no es tan sols  simbòlic, de veu masculina que val per homes i dones, de funció de la  mare dins la societat matriarcal, de la traïció de dona,  de passió amorosa, de la raó del cos, Bruixa de dol, etc . tot una meravella de poemes que deixen gust per endinsar-t'hi i apropar-t'hi  a aquest univers poètic de Maria Merce Marçal!.