JAUME PLENSA ESCULTOR DE LA LLUM I DE L'ESPERIT
Mariona Milla
13 desembre de 2022
He plantejat aquesta conferència, no pas des del punt de vista de la història de l'art, sinó, des de l'angle de l'artista plàstic. Com a pintora, escultora i docent, m'interessa molt tractar d'explicar-vos tot allò que m'emociona de l'obra de l'artista Jaume Plensa, i en la mesura que conegui, parlarem del tractament i el coneixement de la majoria de les tècniques que empra, per poder apreciar i gaudir encara més del seu immens treball. He escollit imatges brillants del seu recorregut cronològicament i escollit frases i pensaments que ens brinda. Intentant fer empatia amb qui crea obra per compartir-la.
Pensem que és un artista de reconeixement universal i que la seva obra s'estén pels cinc continents -que es diu ben aviat això- se'l valora i se'l rep arreu amb els braços oberts.
Qüestió tècnica:
Qüestió artística i de creació:
L'altra part és la seva sensibilitat que no para de créixer, i la seva saviesa com artista escultor, pel que fa als gèneres que ens brinda, els perquès, els arguments, el seu propòsit i discurs de filosofia, que jo en diria filosofia popular (principalment perquè es fa entendre, personalment l'entenc i em considero poble). Fa que compartim el que diu i entrem a la seva ànima d'artista. Hi descobrim una ètica que la porta a les obres i ens aporta llum. Coneixerem les seves cortines de lletres que ens expliquen, descrites en llengua anglesa, els articles de la Declaració dels Drets Humans. També us he preparat imatges bellíssimes de les obres on el cos humà és l'eix central. Hi ha alfabets d'arreu del món, inscrits com tatuatges en les epidermis dels personatges que som tots nosaltres o també autoretrats. Les seves escultures públiques en espais oberts, naturals o urbans, les reconeixem de seguida per la seva definida personalitat, com ara els grans caps blancs de pols de marbre, de pedra, de fusta o de bronze. Retrata noies adolescents amb els ulls tancats, que ens ajuden a sentir pau. Figures amb llums de color a l'interior amb postures reflexives, pensadores i pensadors que s'encenen o s'apaguen des de l'estança damunt d'altes tiges, o abraçant els arbres que després creixeran els troncs i potser els fagocitarà integrant-los a la natura de nou i engolint-los per sempre... o també l'escultura que s'encara amb Manhattan que demana silenci per poder escoltar-nos millor. Convidant sempre al respecte, la pau i el diàleg. Tot un repte en la societat convulsa que vivim ara. Està fent gran art contemporani per a tothom. També per als infants, no ens oblidem! És art en estat pur, el que ens ofereix. No ens deixa mai indiferent i podem compartir-lo i discutir-lo amb tothom. Plensa ens diu que l'escultura és una invitació a la reunió, a la tertúlia o al silenci, segons necessitem. Els éssers humans sempre, des de la prehistòria, hem necessitat trobar un racó, un espai amb aigua, un tòtem, un redòs on reunir-nos i conversar, canviar impressions, enriquir-nos l'ànima intentar comprendre'ns per poder compartir o simplement coexistir, i les seves escultures són aquest redòs…
Jaume Plensa és un model també per a nosaltres, els altres artistes. Perquè sap crear bellesa. D'una manera que suma, sap fer-ho trobant de manera que es fa estimar pel públic i encara més, també per als infants. Ells són qui tindran la feixuga tasca de tirar endavant i retornar tot allò que perdem en retrocessos imperdonables per exemple, dels drets humans que ell esmenta en la seva obra. Conceptes que fa més de vuitanta anys que van ser aprovats per les Nacions Unides i que ronden pel món sense aplicar-se pràcticament cap dels articles. Plensa amb la seva obra genera futur i força i il·lusiona de nou la gent jove per recuperar i actualitzar la sensatesa.
Plensa és viu i en plena activitat, és del nostre país, Catalunya, encara que des de les polítiques catalanes no se'l tingui gairebé gens en compte, de la qual cosa ens en manifestem perplexes. Però ell sap, que la població el volem a prop. Necessitem, com d'altres artistes també, que l'art ompli les places, els mercats, les voreres, les escoles i hospitals, biblioteques i universitats amb l'art que ens proposa pensar, sentir i viure. I no ens oblidem dels infants, si us plau, que saben que Jaume Plensa els deixa participar sempre dient-los-hi: "No toqueu les escultures, acaricieu-les"
Mariona Millà
L'avala, d'una banda, una llarguíssima trajectòria d'ofici la qual cosa, vol dir un domini de les tècniques de dibuix, gravat, pintura i escultura.; especialitats que desenvolupa amb tot el rigor. També, dins d'aquesta complexitat tècnica a l'hora de l'elaboració de les obres, no pot executar-les en solitari, per les dimensions i pes que tenen, per les ubicacions entremig d'edificis i gratacels, etc. Ell i els membres del seu equip, intervenen tots alhora. A partir dels seus dissenys, intervenen en arquitectura, enginyeria, il·luminació, foneria, cadascú amb la seva disciplina. Part de l'encert de Plensa, i molt sàviament, és saber rodejar-se de professionals que puguin treballar amb un equip humà extraordinari.
Qüestió artística i de creació:
L'altra part és la seva sensibilitat que no para de créixer, i la seva saviesa com artista escultor, pel que fa als gèneres que ens brinda, els perquès, els arguments, el seu propòsit i discurs de filosofia, que jo en diria filosofia popular (principalment perquè es fa entendre, personalment l'entenc i em considero poble). Fa que compartim el que diu i entrem a la seva ànima d'artista. Hi descobrim una ètica que la porta a les obres i ens aporta llum. Coneixerem les seves cortines de lletres que ens expliquen, descrites en llengua anglesa, els articles de la Declaració dels Drets Humans. També us he preparat imatges bellíssimes de les obres on el cos humà és l'eix central. Hi ha alfabets d'arreu del món, inscrits com tatuatges en les epidermis dels personatges que som tots nosaltres o també autoretrats. Les seves escultures públiques en espais oberts, naturals o urbans, les reconeixem de seguida per la seva definida personalitat, com ara els grans caps blancs de pols de marbre, de pedra, de fusta o de bronze. Retrata noies adolescents amb els ulls tancats, que ens ajuden a sentir pau. Figures amb llums de color a l'interior amb postures reflexives, pensadores i pensadors que s'encenen o s'apaguen des de l'estança damunt d'altes tiges, o abraçant els arbres que després creixeran els troncs i potser els fagocitarà integrant-los a la natura de nou i engolint-los per sempre... o també l'escultura que s'encara amb Manhattan que demana silenci per poder escoltar-nos millor. Convidant sempre al respecte, la pau i el diàleg. Tot un repte en la societat convulsa que vivim ara. Està fent gran art contemporani per a tothom. També per als infants, no ens oblidem! És art en estat pur, el que ens ofereix. No ens deixa mai indiferent i podem compartir-lo i discutir-lo amb tothom. Plensa ens diu que l'escultura és una invitació a la reunió, a la tertúlia o al silenci, segons necessitem. Els éssers humans sempre, des de la prehistòria, hem necessitat trobar un racó, un espai amb aigua, un tòtem, un redòs on reunir-nos i conversar, canviar impressions, enriquir-nos l'ànima intentar comprendre'ns per poder compartir o simplement coexistir, i les seves escultures són aquest redòs…
Un referent:
Jaume Plensa és un model també per a nosaltres, els altres artistes. Perquè sap crear bellesa. D'una manera que suma, sap fer-ho trobant de manera que es fa estimar pel públic i encara més, també per als infants. Ells són qui tindran la feixuga tasca de tirar endavant i retornar tot allò que perdem en retrocessos imperdonables per exemple, dels drets humans que ell esmenta en la seva obra. Conceptes que fa més de vuitanta anys que van ser aprovats per les Nacions Unides i que ronden pel món sense aplicar-se pràcticament cap dels articles. Plensa amb la seva obra genera futur i força i il·lusiona de nou la gent jove per recuperar i actualitzar la sensatesa.
Plensa és viu i en plena activitat, és del nostre país, Catalunya, encara que des de les polítiques catalanes no se'l tingui gairebé gens en compte, de la qual cosa ens en manifestem perplexes. Però ell sap, que la població el volem a prop. Necessitem, com d'altres artistes també, que l'art ompli les places, els mercats, les voreres, les escoles i hospitals, biblioteques i universitats amb l'art que ens proposa pensar, sentir i viure. I no ens oblidem dels infants, si us plau, que saben que Jaume Plensa els deixa participar sempre dient-los-hi: "No toqueu les escultures, acaricieu-les"
Mariona Millà
Per a les AUGG-Gràcia
desembre de 2022
desembre de 2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario