EL SIMBOLISME DEL PESSEBRE: 800 ANYS D'UN ART POPULAR

Enric Benavente

17 de desembre de 2024

                                          

 La celebració dels 800 anys del pessebre que Sant Francesc va organitzar a Greccio, la nit de Nadal, és una gran ocasió per valorar aquesta tradició tan popular. Diem que va ser el primer pessebre, però no ho sabem amb total certesa, i tampoc importa. El cas és que el pobrissó d’Assís va voler escenificar el naixement de Jesús durant la missa del gall de 1223, amb un bou, una mula, un jaç de palla. Volia que la gent senzilla de les comarques pogués tenir una experiència de fe profunda, com la que vivien les persones que podien peregrinar a Terra Santa. Els biògrafs del sant relaten que en aquella celebració es va produir una experiència mística que va omplir d’alegria dels assistents. Una imatge del nen Jesús, en braços.

                         

El que sí que sabem és que la devoció pel pessebre va rebre un impuls molt notable. Primer, dins les ordres religioses, tant masculines com femenines, que feien el pessebre com a objecte de devoció i pregària. Més endavant, durant el barroc, algunes famílies benestants van incorporar el pessebre com a element decoratiu de les seves llars i feien ostentació de les figures encarregades a escultors prestigiosos. Posteriorment (segles XVII-XIX), les famílies senzilles, volent imitar el que feien els rics, van popularitzar el pessebre, fet amb elements de la natura i figures senzilles que representaven la vida rural que les grans ciutats començaven a deixar enrere. La sofisticació d’aquestes representacions va promoure les visites als pessebres de les cases i això va desembocar en la constitució de les associacions de pessebristes (segle XX). El pessebre, com qualsevol art, ha evolucionat amb la societat i actualment podem veure propostes molt diverses, algunes impregnades d’elements de l’art contemporani.

  

                                                   Enric Benavent Vallès