CONFERÈNCIES 2018 TERCER TRIMESTRE

CONFERÈNCIES AULA EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA GRÀCIA

Propostes curs  2018-2019        Dimarts de 19 a 20.30

9  d’octubre	Revolució  russa	Octavi  Mallorquí Vicens Historiador
23 d'Octubre	Morir be es possible?	Joan Carles Tallero Dr. en Medicina President  de Fundació Paliaclínic
6 Novembre	Papa Francesc Reformes i Resistències	Vicens Lozano Periodista i historiador
20 Novembre	Galans de Hollywood	Albert Beorlegui  i Tous Comentarista Cinematogràfic
11 Desembre 18 Desembre	Estraperlo El Nadal i la música dels pastors	Lluis Permànyer Periodista, Escriptor Conferenciant Joan Vives Musicòleg de Catalunya Radio

HISTÒRIA, ARQUEOLOGIA

 5 DE JUNY DE 2018

LES LLÀGRIMES DE MESOPOTÀMIA
Felip Masó

Les llàgrimes de MESOPOTÀMIA

Després de mil·lenis forjant el bressol de la civilització, després de més d'un segle d'excavacions i estudis per conèixer el nostre passat més immediat, en qüestió de pocs anys tots aquests esforços han estat destruïts. La 1ª Guerra del Golf al 1991, la invasió anglo-americana d'Iraq (2003) i ara l’arribada de l’Estat Islàmic (2015) han provocat la pitjor catàstrofe en la història de l'arqueologia oriental i una de les pitjors de tota la història contemporània.

Les recents imatges de la destrucció del Museu de Mossul, dels jaciments de Nínive, Hatra o de la voladura del palau d’Assurnasirpal II a Nimrud produïdes aquesta darrera primavera, es sumen al saqueig del Museu de Baghdad i de la majoria de museus, arxius i biblioteques locals que es va donar al 2003 durant la 2ª Guerra del Golf, però aquest cop perpetrar per un nou i molt pitjor enemic, l’anomenat Estat Islàmic d’Iraq i el Llevant (ISIL), el grup terrorista més perillós que hi ha en aquest moment al món i que ara per ara domina el nord d’Iraq i l’oest i el centre de Síria, fins a Palmira. Partidaris d’una ideologia salafista-wahabista, pretenen retornar als orígens de l’Islam, i per fer-ho (a més de dur a terme les més terribles barbaritats contra la població) s’han proposat acabar amb tot el patrimoni de les cultures pre-islàmiques a les que consideren paganes i idòlatres i, per tant, ha de ser destruïdes, tal com va fer Mahoma quan va arribar a la Meca i va destruir el ídols i els déus que hi va trobar.

Però, per dolorós que sigui veure la destrucció de peces i monuments emblemàtics de la cultura mesopotàmica coneguts per tothom això no és, sinó la punta de l'iceberg. A la pèrdua per robatori o destrossa s'ha d'afegir l'escandalós saqueig que estan patint els jaciments arqueològics del país, tot això davant la passivitat internacional que tant abans com ara, podien i encara poden, evitar aquest trist capítol en la història de les civilitzacions del Pròxim Orient. Fa glacera veure com centenars d'homes armats amb pales i pics perforen la rica terra mesopotàmica a la recerca, ja no de qualsevol cosa, sinó de peces concretes o d'èpoques determinades que són demanades en grans quantitats pels mercats mundials per satisfer la, mal entesa, ànsia de col·leccionisme, en la qual només els ulls d'uns quants prepotents poden contemplar allò que per dret és llegat de la humanitat. Amb aquestes actituds no hi ha cap guanyador; ni tant sols el mateix col·leccionista que, satisfet pel triomf, llueix la seva nova joguina en una vitrina, el cartell de la qual roman mut perquè la peça, extreta del seu context, no és rés en sí mateixa; necessita el suport del context, de la relació amb els altres objectes, de la interpretació de l'expert que, amb l'experiència d'anys i d'una llargíssima formació, és capaç de donar vida a un objecte que sense això només pot oferir una certa plàstica visual o una certa admiració pels materials en què va ser fet.

De res va servir al 2003 el gest de centenars d'arqueòlegs i assiriòlegs mundials encapçalats pel nord-americà McGuire Gibsob, de l'Oriental Institute de Chicago, advertint de que això passaria, com tampoc serveixen ara les reunions i les declaracions de la Unesco. Aquesta situació no s’aturarà sinó s’entra en el conflicte sobre el terreny per acabar amb l’organització terrorista d’una vegada. Només aleshores es podrà fer una valoració global del què s’ha perdut, si bé a hores d’ara qualsevol previsió, per negativa que pugui ser, segur que encara serà pitjor, per molt que autoritats pretenen apaivagar els ànims de la comunitat científica internacional mostrant algunes peces trobades i reobrint alguns museus de nou, com el Museu Nacional de Bagdad. Tot i això, milers de peces han estat destruïdes o robades; potser no són molt conegudes i no figuren en el manual dels llibres d'Història de l'Art, però per l'historiador, qualsevol fragment té una transcendència vital. La violació dels jaciments i l'extracció de peces amb la destrucció del context corresponent equival a dècades d'estudi, d'investigació i de coneixements sobre aquestes civilitzacions perduts ara per sempre. Si qualsevol de nosaltres  es posa a llegir un llibre d'història del Pròxim Orient Antic, potser no pensa en que al darrera de les seves pàgines, rera cada capítol hi ha anys d'estudi, de dures jornades d'excavacions en condicions límits, de llargues hores, mesos i anys de desxiframents dels més complicats sistemes d'escriptura, de centenars i milers de tesis doctorals sobre els aspectes més inverosímils d'aquestes cultures, tot plegat, per arribar a tenir una idea aproximada de qui eren, com vivien i què va passar amb aquelles llunyanes i fascinants civilitzacions, de les quals nosaltres en som hereus directes. A partir d'ara, l'Assiriologia haurà d'obrir una nova etapa d'investigació més dura encara que l'ha que ha estat realitzant durant més de cent setanta anys.

Felip Masó Ferrer

Professor Història i Arqueologia Pròxim Orient Antic (Arqueonet)

HISTÒRIA

El nostre apunt.
LA  HISTÒRIA EXPLICA EL DIFÍCIL PRESENT DE CATALUNYA
Josep Maria Solé i Sabaté

El professor  analitza com en cada època i amb les seves vicissituds s'ha conformat una Història del present, que té a veure amb tots els processos polítics del passat. Ens fa una pinzellada amb els trets més cabdals  en cada un dels últims segles, i així ens trobem ara, amb una cruïlla incerta. Una interpretació lliure de la Història, i tenim els fets que són el que són. Des de l'època medieval la península era un conglomerat de diferents regnes entre d'ells: Regne de València, Aragó, Castella fins el 1714. França en el segle XVIII va resultar decrèpita i aquí teniem el Imperi en baixa forma. Anglaterra tenia la Commonwealth of Nations en el XIX que donava pas a una bona relació amb les antigues colònies, cosa que el domini espanyol era més pròdig amb intimidació,  d'una manera  cruenta.

En un segle XIX molt difícil amb la guerra napoleònica s'acabava la prosperitat, no teníem aigua ni carbó, sols en  comptades extraccions del territori. Tot s'enfonsa al 98. La generació del desastre, perdent l'Imperi Colonial, llavors ha de sorgit l'Espiritual...

El 1901 i 1903 retornen molta gent de la capital de Cuba i hi ha un moviment econòmic creixent. Tenim  Pearson a les muntanyes de Lleida, cal modernitzar la societat, molt obert al partit modern de la Lliga es una classe social que vol dominar. Corre el somni de fer un país modern, solidari es creen centenars d'ateneus, casinos. Neix la consciència social, el 1901 amb eleccions municipals, ja  no es dependrà dels partits monàrquics.  El 1905 època convulsa, s'ataquen redaccions de diaris.

Prat de la Riba no s'enfronta amb l'Estat, amb una revolta, aconsegueix la Mancomunitat el 1914, el primer triomf del catalanisme espiritual. Es la suma de quatre Diputacions, les millores del dia a dia,  arriben a llocs recòndits. Projecte de biblioteques, escoles, centrals hidroelèctriques. En les millores socials temptativa per la igualtat de salaris (bibliotecàries) escoles mixtes, xarxes de camins i per  primera vegada  els discapacitats rebran ajuts. Són grans fites obtingudes  en aquell context que va durar fins la dictadura de Primo de Ribera, en la qual s'implanten  el que  més endavant esdevindran  monopolis com la Campsa,  Telefònica, etc. La població de Catalunya creix, hi ha immigració, venen estrangers, volen transformació industrial amb reformes militars, reestructuració del territori com vol la gent. 

Entra la segona República i més tard la guerra civil, que es comptabilitza amb 470.000 exiliats  dels quals 150.000 no tornaran ja mai més. Ens queda un país buit, desfet.
Als 60 hem de començar de nou, tot i vagues com la del tramvies, peró s'ha d'anar  cap a una reconciliació, la CNT ha perdut la seva força. Neix el Congrés de Cultura Catalana. La revolta dels 68 a França, desfà vells tòpics,  s'advoca  per la llibertat sexual i per un corrent d'alliberament amb molts ámbits de la vida. 
Llavors al 1971 tenim l'Assamblea de Catalunya, les forces opositores al franquisme tenen oposició, llavors comença la transició. Es produeix  la mort de Carrero Blanco per la ETA i i sectors europeus cerquen solució a l'Estat Espanyol. Apareixen el PSOE, PSUC. Es podria dir d'una transició al ritme d'una transacció.  Hi van haver més de 500 víctimes que se'n explica poc. 
Tarradelles ve abans de que s'aprovés la Constitució Espanyola, les successives eleccions les guanya Jordi Pujol, Raventós del PSC està pel dret a l'autodeterminació. Cop  d'estat de Tejero al 1981. i en el govern es fa la política de pactes, tan prodigada per el president Jordi Pujol.

Després venen els Jocs del 92, que beneficia en gran part a l'àrea metropolitana, on hi ha socialisme asimètric.
En general i per cloure podria sembla a la vista de com van les coses,  que  hi hagués pogut haver el projecte del federalisme, però impera la idea centralista de l'Estat  Es una consideració en l'actual estat de la qüestió, amb el 155 vigent, empresonats els líders de diferents partits polítics del nostre país i  una solució al conflicte polític que de moment no veu cap tipus de llum a curt plaç, ans al contrari, es veu repressió, evitar tot tipus de diàleg  i l'aparició de jutges i magistrats  per tal resoldre aquesta aquest conflicte de causa general de Catalunya. 

CONFERÈNCIES: DIA 12 DE JUNY ASSEMBLEA

Assemblea 12 de juny de 2018 

Resum de les activitats de l'aula 

 durant el curs 2017-2018

Participació i avaluació de les activitats.

Música en viu!!

Comiat amb pica-pica!

FISICA

Alfred Einstein
La vessant humana d'un geni
Andreu Valls

Neix al 1880. Família de tradició jueva, pares viuen a Suavia, comerciants de blat i negoci familiar de matalassos que va en decadència. 
Mare Paulina té estudis de música i tenen estudiants a dispesa. El seu oncle i un estudiant l'influencien en la Física. No se sent gens bé a l'escola memorística i rígida que anava. Encara que les notes d'ell en aquesta escola semblaven baixes, també a l'hora de fer l'equivalència en un altre país, feia que no es transcriguessin  amb exactitud. Va a l'escola cantonal AAran 1896. Als 15 anys ell no vol anar a l'escola alemanya i llavors se'n va a la Politècnica. Renuncia llavors  a la nacionalitat alemanya per no fer el servei militar.Als 17 anys es matricula a la normal de Zurich té un company Marcel Grossman (matemàtiques)  i Mileva Maric de Sérbia, (germans Milos i Zorka) 
cinc anys més gran que ell, ment privilegiada, fa que hi hagi una atracció intel·lectual i amorosa, als 21 anys es graduen (menys la Mileva)  El professor H Weber no el contracta per indisciplinat.  Coneix un altre professor Minkowski 1864-1909 treballa en el concepte espai-temps.

Del 1900 al 1909 s'emplea a una oficina de patens té permís del pare que està a Suissa, (la mare no ho veu gaire bé).En aquesta oficina farà de funcionari les vuit hores, però la resta es dedica a l'estudi. Troba un amic que l'acompanyarà sempre. M. Besso. Es casa amb Mileva el 1903 (Havia tingut una filla il·legítima amb ell: Lieserl, es va donar en adopció) Tindran dos fills més  Hans Albert 1904 i Eduard al 1905. 

El 1905 publica quatre articles i obté el premi Nobel desenvolupant idees que ja persistien en  l'antic Demòcrit. 
La matèria estava formada per àtoms. 
  Equació    E=mc2. 
  Matèria és equivalent  a energia.


Demana baixa i va a casa dels pares de Mileva a Sèrbia, però ell no reconeix l'ajut intel·lectual de Mileva.
Llavors coneix a Max Planck iniciador de la mecànica quàntica.
El tempta l'oferta a la Universitat de Praga, ell prefereix investigar,  no vol donar classes. Mileva s'oposa i el fill gran veu el malestar de la mare.
El 1911 obté reconeixament internacional al Congrés industrial Solvay. A Berlin té contactes amb la seva cosina Elsa Lowenthal,  també jueva mestressa de casa, divorciada i molt culta que l'introdueix en cercles culturals. Coneix Madam Curie entre d'altres. 

Mileva descobreix la infidelitat. El Kaiser el vol anomenar director d'un Institut on hi ha els millors físics del moment. 
La Mileva posa condicions a aquesta estada a Berlín. 
 Ella es quedarà els fills i el premi Nobel  ja que el 1914 esclata la Primera Guerra Mundial i la Mileva ha de fer esforços per mantenir els fills i alguna infermetat d'esquizofrènia de fill segon:  L'Eduard.
 Hi haurà un primer esborrany del divorci al 1916.
Einstein com a suís no participa de cap guerra. 
però si en dues expedicions angleses d'eclipsi de sol. Demostra la llum es corba quan topa amb objecte sòlit. 

Cap el 1920 descriuríem una confortable llar familiar amb Elsa que té dues filles. Després ella  entendrà la seva extralimitació conjugal amb altres. La etapa fins al 1932 es veurà  viatjant i amb bones relacions socials.  El 1921 va a New York  amb Weismann. El segueix l'FBI i el 1922 obté el premi Nobel. No pot tornar a Alemanya durant la segona Guerra Mundial renuncia a la ID alemanya i s'exilia a USA,
No té bones relacions amb els fills d'ell i Mileva moren joves, l'Eduard el 1965 i Mileva mort el 1948 en un atac de feridura. I Elsa exilada a Princeton des de 1933 i mort el 1936, als 60 anys. 

Totes les seves teories de la Geometria no plana i el temps el qual  no està lligat al sistemes de referència, fa que hagin revolucionat la vella manera d'entendre la matèria i l'energia i els canvis en tots els camps d'aplicacions de la Física. 
Ell va fer càlculs per projecte Manhattan (fissió nuclear) però no per a la guerra. Qui pren la decisió de tirar les bombes atòmiques, va ser l'aparell militar de guerra de USA. 


Una cosa que no va deixar mai, va ser  la música que el va acompanyar al llarg de la seva vida, on s'hi va ocupar en tots els àmbits, música instrumental , crític i historiador i va publicar una revisió important i extensa  del catàleg  Köchel de la música de Mozart. gran part del seu temps. 

LITERATURA, ESCRIURE FICCIÓ

El nostre apunt                               

 17d' abril 2019

ESCRIURE FICCIÓ

Ramón Erra

En  escriure ficció hi podem trobar una part acadèmica i una part d'experiència personal també.  Volem explicar una mena de veritat, llavors escrivim,  en la base d'invenció,  de coses ja inventades i planifiquem tot abans d'escriure,  o no planifiquem res i alguna cosa passarà... I tindrem sempre en compte l'equació: espai - temps., 

Els personatges els veiem com éssers de paper... uns éssers sense entranyes,,, però se'ns dona uns quants trucs per submergir-nos  a dins dels personatges i arribem a saber que pensa, seria com fer un monòleg interior.

 El narrador ens ho explica en tercera persona. L'estil indirecta lliure, esta focalitzat a un sol personatge i el narrador farà moure els fils del personatge... fent un anàlisi psicològic i/o fent lligar el món interior i exterior del personatge.

Aquests personatges són els que faran la novel·la important.Els personatges de novel·la (Segle XX) sabem com viuen en l'època i ens  influencien. Tenim personatges plans, caricatura al voltant d'una idea fixa, i el personatge rodó el qual creixerà o disminuirà al llarg de l'obra. Charles Dickens crearà molts personatges plans però en conjunt crearan una xarxa que faran una novel.la viva. A Guerra i Pau de Tolstoi molts personatges evolucionen, seran rodons.
 Exemple en el cas de Werther de Goethe, molts joves l'imitaven i havia hagut suïcidis també. Aquests personatges encarnen els nostres desitjos, angoixes,  somiejos etc. 

David Lodge  ha reflexionat sobre aspectes dels noms del personatge i també del títol de la novel·la. Tenim l'exemple de la novel·la Howards End escrita per E.M. Forster que és un text que fa referència a una altre novel·la (interectualitat)  canònica, com una picada d'ull...

Milan Kundera ens diu: la novel.la examina alguns temes de la existència, no examina la realitat sinó que examina l'existència. 
Del personatge d'ell, la Teresa (Insoportable  levedad del ser) ho sabem tot i d'en Tomas no sabem pràcticament res.

Del Personatge d'en Quixot es fa referència a un  ego experimental, encarna una bogeria que no podem entendre.E. M. Forster s'analitza la ficció literària el mètode a traves del qual el pensament es transforma en acció. 

La novel·la qualsevol cosa que passa, passa per alguna finalitat i en la vida real no succeeix de la mateixa manera, en la vida no tot té unes causes... 

Es podria parlar de "Home Sapiens" i" Home fictus"  aquest és capaç de morir en moltes ocasions, no dorm, no menja... però està envoltat de relacions humanes...

Aspectes com.
El temps de la novel.la Tolstoi controla el pas del temps ensenya la Natatxa jove i la marassa revinguda, veiem el pas del temps que ens el creiem. És això una bona novel.la.
L'espai, com a  idea de recolliment i/o com a  idea d'extensió o intempèrie. En els interiors , de múltiples tipologies, passen les coses de la vida i en els espais exteriors són més proclius a les persecucions fugides i canvis i aventures ...
El paisatge ens decantarà cap a un lloc o un altre, crearem atmosfera amb un dia lluminós o tapat, plujós etc. 

Qualsevol història .començant amb una paraula sense article:  nena, casa, carro pont i casa s'allargaria molt i fins hi tot esdevindrà una novel.la s'hi hi posem tots els ingredients perquè es desenvolupi l'acció i el personatge...

I si ens respon alguna pregunta màgica que ens hem fet, ens explica aquella veritat de fons com, 

'LA VIDA ES CANVI"
 "L'AMOR SEMPRE TRIUMFA"
 EL PODER ESPANTA A QUI EL PATEIX I A QUI EL TE,
 LA MORT ENS ESPERA I NO VOLEM VEURE..
 ELS DINERS NO COMPREN LA FELICITAT

tenint en compte aquest aspectes i d'altres, podria esdevenir una bona novel·la!!

HISTÒRIA

El nostre apunt

Franco, Reis Catòlics, Unitat d'Espanya. Mite o realitat

Francesc Albardaner

En temps dels Reis Catòlics, al segle XV, no existia el Reino de España, hi havia la Confederació Catalano Aragonesa i el Regne de Castella.  Va sorgir Corona d'Aragó ( per allò antic de Berenger IV que va voler ser Comte i no Rei!!)
La Heràldica ens desgrana moltes coses.
Estudiant l'escut en temps dels Reis Catòlics,  l'àguila que hi figura al fons ve de la  tetramorfos dels quatre evangelistes,  en aquest cas, el de Sant Joan té l' aguila nimbada; Corona reial a la part de dalt de l'escut;  i les dos columnes "porta d'un Emperador"" Plus Ultra"  l'estret de Gibraltar (més enllà no hi ha res), i Carles I agafa aquest símbol el jou i les fletxes (després van esdevenir  símbol de la Falange, partit únic, amb el  jou i les fletxes, fundat per Enésimo Redondo. Es pot anar veien com pràcticament molts elements es van actualitzar en temps de Franco que va copiar l'escut de Isabel i Fernando, "el espíritu impera", i va instaurar un règim medieval, Reis Catòlics eren devots de Joan Evangelista, al presbiteri de Sant Juan de los Reyes de Toledo, l'escut està repetit 12 vegades , on figura Castella i Aragó, Rei de Sicília que  el Rei Ferran  va regalar a Isabel, el jou ve de Isabel i les fletxes de Fernando. Tanto monta, monta tanto, hi ha el nus gordià. així Fernando es quedava amb el jou i el nus tallat pel mig i Isabel es quedava amb les fletxes.

UNITAT dinàstica si, però no encara unitat d'estat i fiscal  hi havien encara arancels d'Aduanes, Es fixa la hegemonia de Castella. A Aragó les Corts dominaven als Comtes i llavors es va instaurà per sobre de tot La Inquisició Espanyola, que pertanyia a la Corona de Castella i sotmetia a tota la resta., d'aquesta manera, es volia també una unificació i hegemonia total per part de Castella. 

 I en l'escut del Rei Juan Carles I hi ha també el jou i les fletxes, que prové del 1969 en que Franco va presentar el Príncep com a successor, i una monarquia que havia de continuar a partir del 1969, i al 22/11/1978 el Príncep va tornar a jurar els principis del Movimiento que es passava d'una doctrina política totalitària a una doctrina política democràtica.
La Nova Constitució no es va jurar mai.
En el de Felip VI desapareix el jou i fletxes. 

"UNA una nació un partit únic, una cultura, una llengua, una religió, un govern, un líder absolut, unitat territorial, negació de tot concepte de pluri-nacional i pluricultural .
GRANDE equival a Imperi, i el que es projectava cap a Africa."Por el Imperio hacia Dios" Imperialisme Nacional Catòlic. 
LIBRE  no sotmesa a cap pressió internacional. Autarquia."

En la nostra observació actual,  moltes coses del passat, tornen a aparèixer i  arrosseguem diferents  maneres de resoldre conflictes, entre centre i perifèria,   per vies democràtiques o per vies  autoritàries.