Manuel Delgado
"Carrer, festa i revolta a Barcelona"
De manera recurrent, i des de fa segles, el carrer ha estat escenari protagonista de tota mena d'apropiacions massives i tumultuoses que han provocat sacsejades sovint d'abast històric. En tots els casos, prenent com a model la festa popular, munions humanes feien seu el carrer per convertir-lo en prosceni dramàtic transformació o, si més no, del seu desig. Barcelona seria i és encara un dels millors exemples de com l'espai urbà pot ser escenari on s'expressa la voluntat col.lectiva, també en les seves manifestacions més insolents. M. D.
EL NOSTRE APUNT
De manera anecdòtica i recurrent el nostre conferenciant ens endinsa en escenaris passats on hi va haver vagues, manifestacions i protestes, escenaris que van del 1951 al 2000, llavors s'anomena que desprès de la vaga de tramvies del 51 es celebra el dia de Les Forces Armades, es pot dir sense públic... i a partir del 1981 no es fa la desfilada militar.
També ens omple d'anècdotes curioses en el dia del casament de la Infanta. En actes públics mai es trien els llocs, -se'ns diu- , s'atribueixen als carrers i places "el sentit". En el seu ofici l'antropòleg a voltes "S'interessa per coses que no interessen" diu: "tenim la obligació d'estranyar-nos" -Es pregunta -Per què es queda - quan sortim per la ciutat -on es queda? -Per què a tal lloc i no a tal altre? LLavors, els moviments socials o mobilitzacions requereixen d'una cosa elemental que és: moure's i l'escenari és: "EL CARRER"
"Els carrers seran sempre nostres" El concepte de carrer té una potència, ajunta persones, que ni tan sols es coneixen, es crida, es canta, es podria fer un mapa de forma ritualitzada. Les fogueres del Clot amb la consigna "cremem Barcelona" ÉS el tema de fogueres de Sant Joan!! Barcelona n'estava plena de les senyals. I a la pregunta - QUÈ ÉS UNA FESTA? interpel·lant als oients, llavors, explica: els llocs es transformen, irromp una música, desapareixen els cotxes. Es fa un ús excepcional de l'espai, per bé o per mal. Festa, barri, es produeix "plasma" "metaplasma" extensió organoplàstica; es transforma l'espai i s'intensifica la sociabilitat. La festa experimenta la transformació; a casa fer festa es carregar-te de feina... ans al contrari, no és festa!!La festa es una senyal d'excepció. -Quina és la moral d'aquesta irrupció? -Una Victoria del Barça? Els Tres Tombs? -Les festes obliguen! -és un esforç que no obté producte! Tanmateix potser una ofensa no passar-ho bé! Han de passar coses estranyes! Alteració de l'ordre públic! (Per Nadal podries creure que la empresa és una família...)
És la subversió del sistema que és a la vegada un requisit. Primer el "caos" i després agafa la forma "cosmos". ("Deixa anar"...: 480 correbous a les terres de l'Ebre, que fem? Els prohibim?)
Quan una comunitat domina a l'altre el primer que fa es prohibir les seves festes que representen una identitat. Una societat que fa de la nit, la revenja!!
REVOLTA, el referit a la festa també val per la revolta, les maneres d'apropiar-se de l'espai urbà, és el mateix que la revolta. la festa funciona com un termostat, s'ha de cercar quina es la moral d'això que fem de revertir l'ordre, no ho podem fer cada dia. No és pot controlar la ciutat en festes;
L'exemple de la evolució francesa, el mecanisme de boca a boca. D'una manera les coses són com són, tot pot esdevenir diferent! La Societat arriba a un punt d'ebullició. Parlem d'energia col.lectiva. Parlem de la plaça Tetuan, es va produir una lògica sinàptica que implicava el que feia cadascú. Coordinació de temps, responia a lògiques , és una experiència d'intel·ligència col.lectiva.
I així d'una manera diferent el nostre conferenciant ens fa reflexionar,
en el procés de transformació de la individualitat, (individualment som "poca cosa" res...)a una col·lectivitat d'actuacions imprevisibles, a traves del carrer de la festa i revolta!
