HISTORIA, NOVEL.LA NEGRA

 28 DE GENER DE 2020

CARMEN BROTO

Ruben Padilla

Gener de 1949, Barcelona; l'Espanya del general Franco. L'escenari perfecte per una novel·la negre. Però sovint la realitat supera la ficció.

Una coneguda prostituta d'alt nivell i veïna del barri Gràcia, Carmen Broto, fou brutalment assassinada i es va tractar d'amagar el seu cos enterrant-lo als terrenys de Can Comte (avui C/ Legalitat). 

Donat que na Carmen Broto, era coneguda per freqüentar els ambients de l'alta societat franquista de Barcelona, més el perdó que la Dictadura va dispensar al seu assassí i que la realitat del seu crim (un cop fou esclarit) era tan poc "sensacional",  es va preferir ignorar la veritat i convertir a Carmen Broto en una figura de fantasia. Quan en Juan Marsé publica la seva novela "Si te dicen que caí", o Alberto Speratti escriu "El crímen de la calle Legalidad", s'agafen a la versió més típica i tòpica de la femme fatale. Per altres, ella va ser una "alcahueta de la policía y amiga de ministros", "una prostituta de alto postín del régimen" o "una traficante de drogas para la alta sociedad". Més endavant, el seu cas fou recuperat i dut al cinema on novament la versió més fantasiosa sobre la seva vida i mort es van tornar a imposar. En aquesta conferència intentarem esbrinar, basant-nos només en el sumari de l'investigació policial, qui va ser realment Carmen Broto i per que la van matar realment."                                                      R.P.

El nostre conferenciant ens endinsa en una vida boirosa en una ciutat d'atmosfera fosca com era Barcelona de la postguerra i ens mostra com va tenir lloc la última entrevista amb l'assassí de Carme Broto, que un cop condemnat a presó,  va concedir  a "La Vanguardia" i  al cap de tres anys obté indult per part del Caudillo Franco. 

Carme Broto havia nascut a Guaso, Pirineu Aragonés  i la seva etapa a Barcelona comença als anys 40 a una casa de bona família com a serventa.

Es deixaria veure al bar Marfil, i té un romanç amb Julio Muñoz Ramonet. Ascens social i amb  professió modista, i tanmateix  es va trobar un contracte de lloguer del 1943.  Surten diferents personatges implicats, Juan Martinez Penas empresari del Tivoli. Un segon sospitòs Navarro espadista  (motlles de claus per robatori) La seva mort està per dilucidar. També ens parla d'una altre personatge Eusebio Lopez Sert , que es dedicava a professor de piano, personatge histriònic i dilapidador de fortunes, Van trobar factures a nom del fill de Navarro: Jesus Navarro Manau, un indesitjable que es va declarar assassí confés i va ser company sentimental de Carme Broto.

 El van detenir a punt d'anar a Mallorca després del crim. I  anant al seu expedient a la comisaria es troben dues cartes, una  de Eusebio Lopez Sert i l'altre de Josefina Esteve novia de Jesus Navarro, i amb la qual la família d'ella  l'obliga a casar-si per que està embarassada de Navarro fill, En resum una història de novel.la negre, com tan  d'altres més recents al barri de Gracia,  amb trets d'interessos polítics per amagar-ho i fets sorprenents que ha interessat molt més obviar-ho,  que no pas fer-ho públic. 

HISTÒRIA DE L'ART. PINTURA

FRIDA KAHLO
Erica Bornay
14/01/2020

Frida Kahlo (Mèxic, 1907-1954) ha estat una pintora que, a excepció del seu propi país, on existeix un museu dedicat a seva obra, i naturalment entre els especialistes de l´art, la seva aportació a l´història de la pintura era relativament poc coneguda i valorada. Ha estat en aquest últims vint anys, i sobretot a partir de les commemoracions del centenari del seu naixement, quan les seves creacions, que van coincidir amb l´aparició dels moviments
feministes (lògicament els de l'àrea de les arts visuals) que la seva figura ha trobat l'espai que en justícia li correspon a l´Història de l'Art.
La seva obra veu en les tradicions de la cultura mexicana, en la mitologia azteca i també es sensible a les influències de la simbologia cristiana .
El que la fa, podem dir única, en el món pictòric, és el que la seva obra és una porta oberta, quasi sense restriccions, a la seva pròpia biografia : a la projecció en el llenç de les distintes etapes del dolor que la acompanyarà durant tota la seva curta vida; al seu món afectiu i eròtic; i la representació de la naturalesa com a símbol de fecunditat i regeneració.                                   E.B:

                                                                                                    

EL NOSTRE APUNT

A partir del seu diari , es pot saber de l'adoració incondicional que sentia per Diego Rivera, de la seva ideologia d'esquerres i de la enorme valentia per tal de superar adversitats.  La seva salut se sent  ressentida per una poliomielitis als 7 anys i per el terrible accident als 18, degut a un xoc entre un tramvia i un bus. Mor al 54 desprès de 33 operacions quirúrgiques. S'afilia al partit comunista, i va conèixer Troski, el qual es assassinat per Ramon Mercader, enviat d'Stalin. 

Filla pare jueu i mare mexicana, ell era  un bon retratista. 

Va anar a París i fa fer amistat amb Breton que desprès  ella el va convidar a Mexic, Coneix Dalí, Picasso, a París  i Troski el 1937. 

En pintura coneixem, un boceto i un quadre del accident de 1925.

 Segueix  "pasajeros en autobús del 1929".Reflex social dels passatgers. 

"Los esposos 1931" ella disminueix, està dependent.  Autoretrats,  un dedicat a  Troski i un altre dedicat al Dr Eloesser al 1940. Quan hi ha relacions infidels, el paisatges desolats omplen el darrera, tot i que  com a parella, havien assolit un grau de llibertat poc habitual afegit per  la bohemia d'artistes en que vivien. 

"Yo i mis pericos" va focalitzar la necessitat d'animals . Autoretrat de Tehuana 1943, en un vestit de les dones natives, es una brusa, (A Diego li agrada) 

Unes poesies "dins el meu cap hi cap un home, si neix m'esbotza el crani; donar-lo a llum em mata i servar-lo amb fa morir." "Diego y yo" 1949. Ella es vestia, semblava disfressada, el dolor l'expressa mitjançant símbols. Irradiava expectació  i admiració.

Estava influenciada per la cultura azteca, i també per  símbols de la religió catòlica i jueva. Les imatges duals es reflectien en alguns quadres , per exemple

 dia-nit, meitat d'ella i altre meitat marit, veires i petxines etc. El collar d'espines amb un colibri mort com a collaret d'espines. Les dues Frides una amb el vestit de la mare quan es casa i la europea.  Autoretrato con el pelo cortado 1940, quan van tallar amb en Diego es va tallar el cabell i es presenta com un home, A primera vista podríem veure aspectes surrealistes, abort natural cargol, pelvis, però per la conferenciant hi ha molt temes  dels  mites mexicans  i les seves cultures azteques. Pinta la columna rota (columna jónica) ja no hi ha esperança: paisatges deserts i rocosos,  i quan anomena "unos quantos piquetitos" anomena una doble mort física i moral. La sang important en la cultura azteca, inclou  el marc del quadre, com sobresortint.  Després "el venado herido" o "Soy un pobre venadito", i "un abrazo de amor al Universo" al 1949. Després fa naturaleses mortes que són les últimes obres seves.

"Compartir el dolor amb la seva obre es la clau per entendre també que aquest compartir alleugera, d'aquets sofriments" I així ens hem endinsat amb una vida plena de passió, dolor i bellesa. La seva Casa Azul en Mèxic, s'hi formen corrues d'admiradors per  la seva obra i personalitat.

MÚSICA

EL MESSIES DE HAENDEL
Xavier Chavarria Talarn
17/12/19

El Messies de Händel, una obra mestra.L’oratori El Messies és una obra de caràcter festiu, brillant i de celebració,plena de cors magnífics i exultants, amb àries de gran bellesa i un esperit de joia que continua captivant els aficionats d’arreu del món, especialment el cèlebre Aleluia. Una obra mestra que Händel va compondre en només tres setmanes, quan tenia 56 anys, en un moment delicat, i envoltada d’anècdotes, curiositats i detalls fascinants.

Händel és un dels compositors més cosmopolites de la història: nascut a&nbsp Saxònia,format a Itàlia, va acabar vivint a Anglaterra on les seves òperes i oratoris triomfaven, i les seves obres de circumstàncies (com els himnes per a coronacions i aniversaris, la Música Aquàtica, o la Música per als Reials Focs Artificials) enamoraven reis i plebeus.

Una vida agitada i plena d’èxits i obres mestres, com el cèlebre oratori El Messies, una obra de caràcter festiu i brillant que s’ha convertit en un clàssic en les programacions musicals nadalenques a mig món, tot i que Händel la va concebre com una obra per a la Pasqua de Resurrecció i no pas per al temps de Nadal. Händel tenia 56 anys quan va compondre El Messies, una obra plena de curiositats, d'anècdotes, escrita en només vint dies, que es va estrenar a Dublín amb èxit però que a Londres va ser rebuda amb molta fredor. Una obra plena de cors magnífics i exultants, amb àries de gran bellesa i
un esperit de joia que continua captivant els aficionats d’arreu del món, especialment el cèlebre Al·leluia.                                                      X-CH.

CONFERENCIES SEGON I TERCER TRIMESTRE 2019-20

BON NADAL I FESTES US DESITJA L'AULA D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA

Poema de Nadal

Amb la molsa que he collit,

a la muntanya encantada

i amb figuretes de guix

amb l'anima rovellada

faré un pessebre escarit

peò entranyable a la vegada.

Un angelet despintat 

als pastors posarà al dia

i un patge encrostonat 

serà dels tres reis, el guia.

El naixament serà auster,

doncs la sagrada família 

tindrà per recer un paller

en comptes d'una establia.

Sé molt bé que la nostàlgia 

i una emoció permanent

formaran part de la màgia

que traspuï aquell moment.

Així amb il·lusió i l'esperit

que el Nadal trempa a la farga,

l'home esdevé nen petit

en la nit més bella i llarga

 Eugeni Vendrell poeta.

PROGRAMA DE CONFERÈNCIES PRIMER SEMESTRE 2020

14  gener  Frida Kahlo per Erica Bornay

28 de gener Carmen Broto per Ruben Padilla

                      11 de febrer El Gran Musical Americà per Albert Beorlegui

        25 de febrer, Habitar la ciutat per Àngels Canadell

22 de febrer sortida a Elna i Colliure

trobada  per agafar l'autocar ,a uns 50 mts parada Bus V15 de Gal.la Placídia

 a 3/4 de 8 del mati, del dia 22

Visita la Maternitat d'Elna, platja d'Argelès I 

Colliure on dinarem. (ja esta reservat)

Telefon per qualsevol aclariment 686 58 00 77.

Mirar de portar l'import exacte 28+20 Euros.

       10 de març    La transició espanyola i la figura de Adolfo Suàrez

(Víctor Balaguer per Montserrat Comas queda posposat)

     24 de Març El Canvi Climàtic a Catalunya i Pirineus, On som on anem? per Jordi Camins

14 d'abril El Paral.lel per Luís Permanyer

28 d'abril, Shakespeare &Cervantes

SETMANA DE LA GENT GRAN

05 de maig  Mercé Rodoreda M. Isabel Pijoan

12 de maig Memòria "El mai més en el record" per Joan Trias

26 de maig  Conflictes entre fe i ciència en el Segle XIX

09 de juny Cloenda  amb Peces Musicals

----------------------------

ANTROPOLOGIA

3 de desembre de 2019
Manuel Delgado
"Carrer, festa i revolta a Barcelona"

De manera recurrent, i des de fa segles, el carrer ha estat escenari protagonista de tota mena d'apropiacions massives i tumultuoses que han provocat sacsejades sovint d'abast històric. En tots els casos, prenent com a model la festa popular, munions humanes feien seu el carrer per convertir-lo en prosceni dramàtic transformació o, si més no, del seu desig. Barcelona seria i és encara un dels millors exemples de com l'espai urbà pot ser escenari on s'expressa la voluntat col.lectiva, també en les seves manifestacions més insolents.                                                                                    M. D.
   




 EL NOSTRE APUNT
De manera anecdòtica i recurrent el nostre conferenciant ens endinsa en escenaris passats on hi va haver vagues, manifestacions i protestes, escenaris que van del 1951 al 2000, llavors s'anomena que desprès de la vaga de tramvies del 51 es celebra el dia de Les Forces Armades, es pot dir sense públic... i a partir del 1981 no es fa la  desfilada  militar.

 També ens omple d'anècdotes curioses en el dia del casament de la Infanta. En actes públics  mai es trien els llocs, -se'ns diu- ,  s'atribueixen als carrers i places "el sentit". En el seu ofici l'antropòleg a voltes "S'interessa per  coses que no interessen" diu: "tenim la obligació d'estranyar-nos" -Es pregunta  -Per què es queda - quan sortim per la ciutat  -on es queda? -Per què a tal lloc i no a tal altre? LLavors, els moviments socials o mobilitzacions requereixen d'una cosa elemental que és: moure's i l'escenari és: "EL CARRER"

       

 "Els carrers seran sempre nostres" El concepte de carrer té una potència, ajunta persones, que ni tan sols es coneixen, es crida, es canta, es podria fer un mapa de forma ritualitzada. Les fogueres del Clot amb la consigna "cremem Barcelona" ÉS el tema de fogueres de Sant Joan!! Barcelona n'estava plena de les senyals. I a la pregunta - QUÈ ÉS UNA FESTA? interpel·lant als oients, llavors, explica: els llocs es transformen, irromp una música, desapareixen els cotxes. Es fa un ús excepcional de l'espai, per bé o per mal. Festa, barri, es produeix "plasma" "metaplasma" extensió organoplàstica; es transforma l'espai i s'intensifica la sociabilitat. La festa experimenta la transformació; a casa fer festa es carregar-te de feina... ans al contrari, no és festa!!La festa es una senyal d'excepció. -Quina és la moral d'aquesta irrupció? -Una Victoria del Barça? Els Tres Tombs? -Les festes obliguen! -és un esforç que no obté producte!  Tanmateix potser una ofensa no passar-ho bé! Han de passar coses estranyes! Alteració de l'ordre públic! (Per Nadal podries creure que la empresa és una família...) 

És la subversió del sistema que és a la vegada un requisit. Primer el "caos" i després agafa la forma "cosmos". ("Deixa anar"...: 480 correbous a les terres de l'Ebre, que fem? Els prohibim?)
Quan una comunitat domina a l'altre el primer que fa es prohibir les seves festes que representen una identitat. Una societat que fa de la nit, la revenja!! 

REVOLTA, el referit a la festa també val per la revolta, les maneres d'apropiar-se de l'espai urbà, és el mateix que la revolta. la festa funciona com un termostat, s'ha de cercar quina es la moral d'això que fem de revertir l'ordre, no ho podem fer cada dia. No és pot controlar la ciutat en festes;
L'exemple de la evolució francesa, el mecanisme de boca a boca. D'una manera les coses són com són, tot pot esdevenir diferent! La Societat arriba a un punt d'ebullició. Parlem d'energia col.lectiva. Parlem de la plaça Tetuan, es va produir una lògica sinàptica que implicava el que feia cadascú. Coordinació de temps, responia a  lògiques , és una experiència d'intel·ligència col.lectiva. 
I així d'una manera diferent el nostre conferenciant ens fa reflexionar, 
en el procés de transformació de la individualitat, (individualment  som "poca cosa" res...)a una  col·lectivitat d'actuacions imprevisibles,  a traves del carrer de la festa i revolta!   

HISTÒRIA DE L'ART.CINEMA

19 de NOVEMBRE DEL 2019
Espies al Cinema
Núria Vidal. 

Han pasado 30 años desde que el 9 de noviembre del año 1989 cayera el muro de Berlin, erigido casi de forma clandestina en 1961. Esta fecha era un buen momento para hacer una reflexión sobre el cine que retrata espias que florecieron a uno y otro lado del muro, durante los casi treinta años que dividió Berlin. Espías de la guerra fría. Pero también espias antes del muro y sobre todo, espias después del muro y en la actualidad. Porqué la profesion de espia sigue siendo una de las mas cinematogràficas que han existido.      N.V.

EL NOSTRE APUNT.

Davant d'una pel.lícula històrica d'espies, saber que passa és substancial. Per esdevenir "espia", s'ha de ser "un treballador" que té a veure amb una organització.

La idea neix a la Primera Guerra Mundial. En principi USA no té necessitat de parlar-ne, si en canvi Anglaterra i França. L'espionatge funcional en tots els sentits el va prendre Anglaterra.  Hitchcock en els 30 fa una pel-licula Agente Secreto, Sabotaje, Spione de Fritz Lang, llavors no hi ha espies d'Estat a Estat. Hi ha una indecisió...  Hi ha enemic, però no es defineix "un dolent".

Durant la Segona Guerra Mundial els espies juguen un paper fonamental, Garbo
(Joan Pujol, un català) figurava un angles infiltrat en Alemanya amb dues cares.
En Fritz Lang "El ministerio del miedo" queda clar que l'enemic és el nazi. Al 1945 "Casablanca" paradigmàtica, els espies txecs. Llavors Hollywood començava a mirar als espies de forma més romàntica. El Caire i Turquia són "nius d'espies" recordem "la máscara de Dimitros. Dels "45 al 60 " del segle passat neix la CIA al 1947, la KGB a Rússia i la NB6 a Anglaterra. Hi ha dos enemics que provoquen i els Sòviets seran l'enemic. Al 1953 hi ha molts elements nazistes escampats pel món. Exemple de la pel.lícula "Encadenats" on s'intenta desemmascarar  una ret nazi que comerciaven amb l'urani a l'Argentina.

Operació Ciceró basada al cinema amb espia real, hi ha doble joc amb venda de secrets. James Mason és un mestre d'aquest cinema. Destacar: "El tercer hombre" de Carol Reed i "Nuestro hombre en la Havana" és un espia que tot ho fa maldestrement.

L'Edat d'or dels espies" 1960 al 1990. Un període que la CIA domina al  KGB el qual és el malvat... i L'Stasi d'Alemanya Oriental  es converteix en l'enemic més potent. Tot l'aparell d'espionatge anglès es construeix a Berlin; és la lluita entre dos móns. Per citar "El espia que surgió del frio" de John Le Carré, són uns espies sense glamour, no com ho és,  James Blond,
Hollywood, s'interessa  i s'entrenen "Cortina rasgada" "El premio" amb Paul Newman com a protagonista. "El hombre de Mackinyosh" de John Huston es fa passar per un renegat del món occidental i passa a 'altre banda del teló. La CIA es qui domina en el cinema americà. La CIA  com s'espia a si mateixa en aquest mirar-se i jutjar-se. En canvi els russos són implacables i rigorosos però no hi ha cabuda per espiar-se a ells mateixos.
John Le Carré agregat cultural a Bonn, hi era quan es va aixecar el mur. Hi havia dos alts dignataris espies russos abans de la guerra,  a Anglaterra. Va ser una font d'inspiració ."El topo" on s'intenta buscar quins són aquests dos infiltrats al poder de Rússia.  Després han seguit "La casa Rusia" "El jardinero fiel" demostren que el món dels espies no va acabar amb el mur.

James Blond té uns artilugis amb "Casino Royal" Sean Conery es el rostre de letal i seductor i després tenim a Roger Moore. El primer James Blond sap transmetre el dolor del personatge, En quan els russos desapareixen com enemics i apareixen els superagents americans i els anglesos van a segon pla. Es l'època de la profesionalització dels espies, l'Edat d'or de la CIA 1990 al 2001 "la caza del octubre rojo" evidència el desmontatge  de la Unió Soviètica. Els grans blocs s'han trencat i es recomponen. James  Bourne es manté al marge i va contra les organitzacions mundials, al marge dels governs.

Un nou periode l'amenaça  gihadista i la globalització dels conflictes  A partir del  2001, es te un objectiu clar: combatre l'gihadisme, que es troba a tot el món,  i usar la tecnologia des del cel, amb drons.  Són funcionaris i  informàtics, que des de l'ordinador fan espionatge.

 Per acabar, se citen unes series d'espionatge modernes i de bon nivell, per TV "Oficina de infiltrados"  "Homeland" i "The americans" en les quals s'ha creat un llenguatge per a les sèries de TV.

Resumin,  el cinema d'espies es un paradigma de la història del món que es quin millor reflecteix, el que passa la història i el que millor ho recull. 

CIÈNCIES SOCIALS

Vicens Lozano
Periodisme enganyós i periodisme compromés.
5 de Novembre

El Periodisme com a Quart Poder, entès com la consciència de la societat i una fiscalització necessària del poder. El Periodisme basat en la ètica, la independència i el rigor enfrontant cada dia més a l'autodestrucció.

La banalització, el cofoisme i el despreci dels principis que justifiquen l’existència i la raó de ser del periodisme s’imposen.

En base a l’experiència professional en diversos mitjans ( Diari de Barcelona , Avui, Mundo Diario, El Pais i TV3 )  i exemples pràctics de manipulació, censura i frivolització de la informació,  podem recórrer un divertit icamí  i obrir els ulls a un fenòmen que, al cap i la fi, desvirtualitza la societat democràtica i ens fa més vulnerables.

                                                                                                 V.L. 

Amb el bagatge nacional i internacional de periodisme que té el nostre professor ens endinsa a poc a poc en aquest món, on hi passen moltes coses. La importància que tenen els titulars i ens diu  que  el periodisme ha d'ésser informatiu i la funció és:

*fiscalització del poder
*més control dels tres poders fàctics
*cita el periodisme banal i enganyós i el compromés.

 Es parla de molta banalització en els magatzins dels matins, en moltes cadenes es llegeix tan sols com un entreteniment... Quan entra la televisió privada es dona el que la gent demana, si es visceral, augmenta l'expectació,  es magnifica un tema banal. Recorda   "El pequeño Gabriel" amb rècords històrics d'audiència i es traspassa el que diríem el que és pura informació i el que és espectacle. "Les Reality shows" que n'hi continuen havent... En parla la pel·lícula "Primera plana 1974", del periodisme d'oportunitat.  Subterfugis per desviar l'atenció dels vertaders problemes que tenim com a societat i crear-ne uns altres i després oferir solucions.

S'hi mouen diferents estratègies de qui té el poder, exemple, acceptar decisions impopulars presentades com a doloroses i necessàries. (crisi i retallades) Recursos publicitaris, utilitzar les emocions en el lloc de la reflexió (Tema Alcasser) mantenir el públic en un estat "pla" i mediocre, i reforçar l'autoculpabilitat.
En canvi es mantenen temes invisibles, com són algunes institucions, el militarisme, anunciants poderosos, temes incòmodes (malalties mentals, presons  i altres etc.)i actualment amb l'explosió digital entren les Fake News:
Informació deliberadament falsa en moments clau, no es contrasta les fonts, es retoquen fotos etc.

Es trenquen les regles d'un periodisme honest i posa el conferenciant molts exemples passats i actuals.

També es parla del periodisme compromès on a darrera hi ha una investigació rigorosa. Cas de Watergate, pel que va haver de dimitir el Pressident d'USA Richard Nixon. El cas de Wikileaks  de com els USA tenen presos clandestins.
Detenen Julien Assange que l'estan jutjant a Londres.  Com el Sr Edward  Snowden (ara a Moscou)per filtrar milers de documents de com els estats poden espiar, quasi bé tot. Els papers de Panamà i Paradís Papers (2017)  Ens parla dels grans recursos dels mitjans a tot l'estat  i a preguntes del col.loqui de com s'ha d'actuar,  doncs defensant  els mitjans que ens serveixen,, ser a la vegada crítics amb tots els mitjans i aprendre a valorar el que està ben fet, ens diu per acabar el nostre ponent: la llibertat d'informació i un ciutadà crític i informat són dos pilars fonamentals per defensar la DEMOCRÀCIA.