Etiquetes

dijous, 24 de febrer del 2022

TECNOLOGIA

 "ELS DRONS BONS"                                                                                                M IGUEL VALERO I CRISTINA BARRADO

22 DE FEBRER DE 2022






Els drons són cada vegada més presents a la nostra vida, a tots els nivells. Per exemple, recentment hem vist drons ajudant a supervisar l'evolució del volcà de La Palma o per detectar aglomeracions perilloses en aquesta crisi sanitària deguda a la pandèmia.

Pocs dubten la utilitat d'aquesta tecnologia. I a mesura que les normatives ho vagin permetent, la seva utilitat es multiplicarà. Ja ens anuncien serveis de lliurament més ràpid encara de mercaderies en domicilis o serveis de taxi basats en drons, però el més interessant és el que encara no podem imaginar.





No obstant això, els drons també tenen el seu costat fosc. Van ser inventats com a instrument de guerra i avui dia les aplicacions militars són molt freqüents. Tampoc no són gaire ben rebudes per la població les aplicacions d'inspecció (“el gran germà que tot ho veu”). Molts es pregunten “podré seguir prenent el sol tranquil·lament a la meva terrassa sense que ningú em vegi?”

Així doncs, aquesta nova tecnologia, destinada a millorar la vida de les persones en molts aspectes, no sempre és ben acceptada per la ciutadania. Això no és una novetat. Ha passat abans amb altres tecnologies que avui dia són imprescindibles. Qui vol tenir una gran antena de telefonia o una central nuclear a prop de casa seva?

A la conferència veurem que els drons poden fer moltes coses bones. Repassarem algunes de les aplicacions més sorprenents i explicarem quines coses es poden fer amb la normativa actual i el que es preveu per al futur. La conferència inclou una demostració del vol d'un dron senzill.

                                                                   Miguel Valero

                                                                   Cristina Barrado




El nostre apunt:
Tota la conferència, el contingut de la qual ja està resumit, va versar en demostracions i exemples" in situ" que ho varen fer molt amé, curiós i a la vegada divertit,  cercant  respostes i fent jocs, seguits pel telèfon móbil,  Ara en sabem més d'aquests nous artilugis que 
van cercant lloc, al nostre cel. 


dimecres, 9 de febrer del 2022

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

8 de Febrer de 2022,                                                                            Assumpta Montellà                                                                                                                                                                                           El setè camió                                                                         


 En els darrers dies de la Catalunya republicana cohabitaven els dos governs

govern Negrín-Azaña i govern Companys. Eren els dies previs a la derrota i a 

l’exili. Negrín guardava el seu secret més ben guardat a La Vajol (Alt Empordà): 

una mina de talc convertida en caixa forta per guardar-hi els lingots d’or 

de la República, a punt per passar la frontera.


x

Però el dia senyalat, un camió comandat per carrabiners, que feia el transport des 

de la Vajol fins a França, perd la seva càrrega: una tona d’or, enmig del caos de la

Retirada.  El camió se’l coneix com: EL SETÈ CAMIÓ.                 A.M.





El nostre apunt  
La mina de la Vajol està situada a la ratlla amb la frontera francesa, dita després la "Mina d'en Negrin". Abans era una mina de talc "sabonet de sastre" Hi treballava la gent del poble i va quedar incautada. No s'hi podien apropar. 
S'estava construint una càmera cuirassada i va deixar el seu fill, cap de la logística. (Anagrama del Banc d'Espanya duien els equips de transport).
Ho sabien Azaña i Negrin i la volien buidar. De la Vajoll a Pertús, passaven els camions, el 5 de febrer . A Negrin li queden 7 camions per omplir i buidar, la mina. Aquest dia passava Companys cap a França i havia caos en la retirada. D'aquest set camions,  en passen sis i un torna cap a les mines. (L'edifici el folren per camuflatge) i ho tornen a intentar el set de febrer. Lister, va fer volar el pont, i el camioner va buscar contrabandistes i 14 mules i van començar pel coll de Lli. Tot un periple de indagacions de l'escriptora la porten als arxius de Guadalajara, on s'hi troba l'evacuació del Museu del Prado, que les obres anaven cap on es dirigia el seu govern, que era llavors a Valencia. Mentre hi ha el Decret de no Intervenció europea( però fan assistència per ajudar a l'evacuació del quadres). Son 71 camions traslladant enmig de bombardeig, i dirigint-se a València, a les Torres de Serrano i després, cap a Barcelona. Arriben a BCN i ja han evacuat els quadres per Olot. Hi ha un triangle logístic: Castell de Perelada, Castell de Figueres i la Frontera.



 
L'ajuda del soviètics va resultar," l'ajuda enverinada" dels lingots d'or. El secretari del tresor, era Negrin i va ordenar tots els lingots cap a Cartagena en tren . Hi havia la màxima autoritat portuària i el vaixell carregat, surt cap a Odesa i Cap a Rússia, ja que les armes de la república s'havien de saldar amb or. 
A prop de Cartagena hi havia les mines Almudena era el "modus operandi" per guardar l'or, allí.
Se'ns parla del decret 1937/38 "cajas de reparación" , s'obririen les caixes davant del propietari  i l'or es fonia en alguns casos. La neta de Negrin es venia passada la guerra, la paperassa que havia quedat a l'Estat Español. Hi ha unes memòries de Negrin Junior que es pot retocar el"puzle del fets". Exemple, els quadres del Prado de Perelada a la Vajol i havien de ser evacuats i es van encomanar al tinent Blasi pel coll de Lli, que havia de portar 50 gravats Goya, un Zurbaran i el camió es va estimbar i el tinent Blasi va ser l'heroi popular u¡i anònim  que portava els quadres, se'l va localitzar a una botiga del carrer Santa Ana de Barcelona. Ell ja havia desaparegut, pero queda el seu exemple de responsabilitat als seus ideals i a la república, 
















dimecres, 26 de gener del 2022

FILOSOFIA

Hanna Arendt: política i moral                                                                                      Norbert Bilbeny                                                                        

25 de gener de 2022  

El nostre apunt.




La nostra filòsofa alemanya, als trenta anys va marxar a USA després d'haver passat per França. Va a Nova Escola de recerca a New York  agafant diferents estils...Pertanyia a la comunitat jueva però no s'hi va comunicar del tot bé donat el seu caràcter  i pensament independent . Tots naixem en comunitat i en pluralitat, i a vegades no compartim les mateixes inquietuds. Ella s'inscriu en l'escola aristotèlica: el pensament sobre la polis i la societat grega i la pertinença de la comunitat a la política. 


La comunitat jueva de Nordamèrica, no la trobava fidel pel que feia del  judici d Adolf  Eichmann (organitzador dels camps de concentració, extermini, Auschwitz) . El qualificava de mediocre .Va ésser "un manat" que complia ordres sense pensar. El mal que va fer, ella considera que no era deliberat, era un mal banal, va ser un titella del règim nazi, -va dir. El van jutjar a Jerusalem i va ser penjat a l'Argentina. Ella va assistir al judici amb l'aval de la revista New Yorquer, prenent notes, i en fa una crònica impactant ple de reflexió ètica, jurídica i política. En van sortir diversos llibres,  un,  l'idiota banal on es defineix, el mal deliberat, altre mal, el mal messiànic, per una causa de justícia, religió etc. i per últim,  mal produït per l'absència de pensar. Aquesta empremta  es la que li arriba del seu mestre i amant,  Martin Heidegger. (pensador existencialista, compromès en la política nazi) i Karl Jasppers també la va influir. 




A part de la complicitat interior de pensar per un mateix es fa una reflexió sobre el Republicanisme i que no de gènere cap al totalitarisme, sobre els Drets Humans, o sigui el dret a tenir dret, el protegir el dret. Ens diu, els pàries són persones que no tenen valor de ser ciutadans de ple dret i els trobem a les ciutats en l'actualitat. El principi República hem de ser actius, hem de pensar. La vida de ser actors però també contempladors que han de jutjar el joc dels actors , que és el que es fa bé o no. Aquesta faceta es necessita per a poder jutjar la política ,


El llibre d'Hanna A. més dens és "L'Origen delTotalitarisme" del 1951" poc després de la proclamació dels Drets Humans, L'últim llibre "La vida del Espiritu" es refereix a la ment . Hem de buscar un equilibri entre la cosa pública i el que interessa a la comunitat. No hem de fer societats enfrontades, (exemple de la pandèmia i els negacionistes) També hi ha el llibre de La condició Humana del 1958 llibre de la naturalesa i condició Humana de 1958. Aplica les idees d'Aristòtil. 




La importància que dona a la veritat,  dir el que pensem, La veritat racional, la dels teoremes, raó pura , matemàtiques,  lógica científica és una veritat formal que no ens compromet. La veritat dels fets i aquesta és la que té importància en política. Si s'ha complert en el que s'havia compromès o, si ha estat frau o corrupció. 

                                        

dimecres, 12 de gener del 2022

HISTORIA, CIÈNCIA

 Émilie de Châtelet, l’univers de Newton als salons de la Il·lustració

Xavier Roqué, Centre d’Història de la Ciència, UAB 

11 DE GENER DE 2022




Emilie le Tonnelier de Breteuil (1706-1749) és una dona de ciència singular, autora de l’única traducció íntegra al francès dels Principis matemàtics de la  filosofia natural d’Isaac Newton. Nascuda en el si, d’una família rica al servei de  la Cort de França, va rebre a casa una educació exquisida. El suport familiar fou  crucial per estimular la seva curiositat i la seva formació. Es casà als 18 anys amb  Florent-Claude de Lomont, marquès de Châtelet, un noble militar que assegurava,  així, el seu llinatge. La parella tingué tres fills en set anys, durant els quals els  interessos intel·lectuals de la marquesa passaren momentàniament a segon pla. 



En aquells moments regnava a França Lluís XV (1710–1774), nét de Lluís XIV, el  rei Sol. Les dones participaven en discussions i experiments científics als salons  de París, però no s’esperava d’elles que fessin aportacions pròpies. La ciència no  era encara una activitat professional. Châtelet va convèncer un dels membres de  l’Acadèmia Reial de França, Pierre-Louis Moreau de Maupertuis (1698-1759),  perquè fos el seu tutor de matemàtiques. Alhora que reprenia la seva formació,  inicià una relació amorosa i intel·lectual amb François-Marie Arouet, Voltaire  (1694–1778), el cèlebre i polèmic autor i dramaturg. 



El 1733 Châtelet i Voltaire s’instal·laren al castell de Cirey, a 270 km de París, al  departament d’Haute-Marne. El castell esdevingué per a ella un paradís terrestre,  “la meva acadèmia”. Hi rebien visitants il·lustres, com Francesco Algarotti, autor  d’un llibre de divulgació de les idees de Newton, El Newtonianisme per a les  dames (1737). Amb la col·laboració crucial de la marquesa ("Minerva em dictava  i jo escrivia”), Voltaire va escriure a Cirey el seu propi assaig newtonià, els  Elements de la Filosofia de Newton (1738). 



La ment de Châtelet, original i creativa, va mirar de superar les limitacions  imposades a les dones, fins i tot a les dones benestants com ella. Va publicar els  seu primer llibre, les Institucions de física (1740), anònimament. A la portada s’hi  veia una figura ambigua, vestida amb una túnica, que s’elevava per damunt de  les muses de l’Agricultura, l’Astronomia, la Gramàtica o la Mecànica per assolir  la deesa de la Veritat. El llibre no només explicava la física de Newton, Descartes  i Leibniz, que presidien la portada; també contenia aportacions originals sobre  els problemes que havien plantejat tots tres pensadors. 

L’estudi de Newton havia convençut Châtelet de la necessitat de traduir els  Principia al francès. Era una tasca complicada, perquè Newton havia fet tres  edicions de l’obra i perquè les matemàtiques del text eren les més sofisticades del  moment. Châtelet no només va traduir l’obra tenint en compte les diferents  versions, sinó que afegí un comentari propi i il·luminador. 




Mentre treballava en la traducció, Châtelet va quedar embarassada de Jean François de Saint-Lambert, soldat i poeta. Treballà intensament per completar la  traducció. El part va anar bé, però uns dies després moria sobtadament a causa  d’una embòlia pulmonar; la seva filla moriria 18 mesos després. 

La traducció dels Principia fou publicada pòstumament el 1759, quan tot just  s’havia confirmat brillantment la teoria de la gravitació de Newton pel retorn del  cometa Halley. Aquesta és encara l’única traducció francesa completa de l’obra,  un dels llegats memorables d’una dona intel·ligent que conreà la ciència i les  matemàtiques en els salons de la Il·lustració.




dijous, 23 de desembre del 2021

RELIGIO I FILOSOFIA

 MARC PEPIOL,                                                                         DIÀLEG DE LA FILOSOFIA I RELIGIO                                   21 DE DESEMBRE DE 2021

La cultura és fonamentalment diàleg, un gran diàleg articulat històricament a través de veus d’allò més diverses. En aquesta xerrada, i a partir de vuit qüestions fonamentals –com, per exemple, quina és l’essència de la religió? i la de la filosofia? en quina mesura podem dir que estan agermanades? quines contribucions ha fet la religió a la filosofia? o quines crítiques ha fet la filosofia a la religió?– abordarem l’intens i polèmic diàleg que han protagonitzat aquests dos sabers, la religió i la filosofia. Una xerrada que neix amb voluntat pedagògica, i que té la intenció d’aclarir, més que no pas de problematitzar ad infinitum, els elements clau d’aquest interessant debat.     M.P.

                                         


  
                                                                            

 EL NOSTRE APUNT

El professor ens va introduir a la història de la Filosofia i la Religió, encavalcant preguntes de les dues àrees de pensament. Ens anomena Bertrand Rusell, de com ell, defineix la Filosofia, com un sentit d'admiració, contrari a la indiferència i ens dona exemples...  




Quina és l'essència de la religió ? La relació amb Déu pot ser un tret definitori, Amb aquest Déu transcendent  vincle amb la divinitat. "Religare" la criatura amb Déu dona la transcendència. El que defineix el caràcter de la religió sempre proposa, una experiència de salvació.  Una altre aproximació a l'experiència del sagrat, és com una dislocació de la realitat d'un canvi de qualitat ! Una realitat que produeix pavor respecte, sentiment de pecat i que necessita un procés d'iniciació.  Processos d'anar de l'humà cap al Sagrat ! 



En una mesura la Filosofia i la Religió estan agermanades? Comparant-ho amb la Ciència, aquí la Ciència  és estudi i anàlisi a través del mètode científic. Podríem dir que ens deixa orfes de sentit. No ens explica la finalitat. La Religió i Filosofia són grans aportadores de sentit, volen donar resposta al sentit de la existència. La Religió es més consoladora. La Filosofia es troba bé amb el dubte, no és tan assertiva com la Religió. El sentit de tirar endavant -a pesar de- de lluitar. En aquest sentit estan agermanades.



La Filosofia té un caràcter religiós?  Si pensem en els grecs, la Filosofia de llavors era diferent. Ara, tenim "el manual", la visió de la Filosofia a la modernitat, té una dimensió acadèmica. Visionant Epicur  amb l'hedonisme, la filosofia era una medicina del cos. Sòcrates amb la praxis, la contenció, la mesura, es va convertir en màrtir del seu evangeli filosòfic. Algunes escoles antigues van convertir en una tessitura religiosa, Pels Platònics era un espècie de camí que havia de portar a una experiència mística. Des de aquesta perspectiva si tindria un component religiós .


Els Filòsofs han estat creients? Voltaire guanya la partida als filòsofs creients. Pot haver-hi religió sense comunitat?, sense misteri? Com se l'han imaginat? Es pensa en un Déu que dona explicació per aquest món ordenat, que ha de donar resposta a una intel·ligència ordenadora. Es pensa com a garantia de l'ordre moral . Déu concebut dins del deisme obeeix a l'exigència de la raó. 

Quines Crítiques ha fet la filosofia a la Religió? Simon Freud, Nietzsche, K Marx van posar qüestions a aquest legat i ens explica cada un,  les seves variants de pensament. 

La religió que ens ha lloat l'esperit, porta a la condemna al cos (desig) Al cos abstinència ... A Occident tenim un problema amb el nostre cos...

La Teologia té un caràcter filosòfic sobre Déu. La Teosofia es la saviesa sobre Déu. La Teologia parteix d'un acte de fe però tot el discurs té un component. El cristianisme té missatge potent: te'ns dignitat i et dona esperança. Seràs salvat! 

Per molts pares de l'església el cristianisme és el platonisme del poble. El poble no pot entendre a Plató però les paràboles evangèliques dialoguen amb la tradició. Si Déu es bondadós com podem explicar l'experiència del mal. Una altre pregunta.

La Religió ha fet alguna contribució significativa a l'ambit de la filosofia? Abans fora de la Polis, les persones,  no eren res . Dins la Polis els esclaus eren esclaus i  no tenien cap dignitat. Quina religió aporta densitat a l'individu? El cristianisme aporta el concepte de persona. És una ètica cristiana. 

Enmig de cada apartat es van intercalar Oratoris i Musiques de Nadal de diferents autors, B. Britten,  de Mozart "et incarnatus" Monpou  Pessebre la figura del pastor  i Bach entre d'altre Oratori de Nadal, una cantata. 

Varem estar en l'ambient pre-nadalenc i vam  omplir de bellesa i espiritualitat el nostre saber.  



dijous, 16 de desembre del 2021

HISTORIA DE L'ART . PINTURA

MUNTSA LAMÚA                                                                                                                                      VIDA I OBRA DEL PINTOR MARIÀ FORTUNY                                                              

14-DESEMBRE DE 2021

Contemplar l'obra de Marià Fortuny, es introduir-se en uns exultants ambients plens de color i sumptuositat; d'un preciosisme decoratiu que cap altre va poder realitzar, sense caure en l'excés o la carrincloneria. Nosaltres resseguíem les seves passes per esbrinar què, com va interpretar i plasmar les accions i els panorames de les seves obres convertint-les en admirades.                                                                                                                  M. L.

 






EL NOSTRE APUNT.
Neix a Reus, a una família de treballadors, i viu amb els avis, ja que els pares moren d'epidèmia. Estudia i té la primera preparació a Reus , l'avi li va ensenyar les bases per fer camí... Van marxar a Barcelona i va entrar a l'escola de Belles Arts, amb professors com Milà i Fontanals, que tenien visió moderna. Va entrar a la Llotja, on dibuixa al natural, anatomia.




 Va guanyar un premi per anar a Roma. Va treballar els clàssics ( treballava per Lorenzano)." bocets" "Homer recitant" Llavors va a Marroc i el van contractar per fer reportatge gràfic. Va fer La Batalla de Tetuan, on anava als llocs prenent apunts i fent proves. No la va veure directament aquesta batalla, però va estudiar tots els escenaris. Quan va tornar a Reus,  li encarregaven retrats. Estava casat amb una filla de la família Madrazo. Després se'n va a Paris on aprenen dels pintors del moment (Vernet , Ernest Meissonier,  Jean Leon Gerome etc).Es va donar compte que el pol d'atracció,  era Paris i li van presentar  Adolphe Goupil (Un dels primers marxants d'art, que li va proposar un contracte).



Mitjançant la família Madrazo fa fer molts contactes , inclús la reina li va demanar un quadre : Maria Cristina de Borbó,  Llavors torna a Marroc i es va disfressar per passar desapercebut. Introdueix la llum i el color, que fa que els seus quadres adquireixin realisme. Va tenir gust pel palaus,  ( i un fill es va dedicar a la moda i es va establir a Venècia)
Pinta entre d'altres:  Fantasia sobre Faust,  un homenatge a un pianista anomenat Pujol, que surt al quadre. Cecília la dona interpretava a Mozart. Es veia com vivien els amics. Es com un quadre retrat que està al Museu Nacional d'Art de Catalunya.






En alguns quadres trobem orientalisme de com disposa de les figures, de senzilla i ampulosa sensibilitat, "taques que no ho son". També se'ns explica que era un col·leccionisme voraç .
I la relació amb el marxant es va trencar als dotze anys. Va obtenir  més llibertat per tal de  poder avançar, amb el que ell volia del seu ofici.  Va emmalaltir de malària i es va complicar amb una llaga i va morir dessagnat als 38 anys.
Tot un art per entendre la pintura plena de detalls i vivències i la Sra Lamúa va  acostar-nos molt  a aquesta singular i important  figura que va ser, i és, el pintor Marià  Fortuny. 

2026 PROGRAMACIÓ OCTUBRE, NOVEMBRE, DESEMBRE

  2026 PROGRAMACIÓ  OCTUBRE  NOVEMBRE DESEMBRE de 2026  O C T U B R E  13/10/2026 FEM UNA DIETA INFORMATIVA QUE ENS FACI PROFIT  ANTONI BASS...