EL SIMBOLISME DEL PESSEBRE: 800 ANYS D'UN ART POPULAR

Enric Benavente

17 de desembre de 2024

                                          

 La celebració dels 800 anys del pessebre que Sant Francesc va organitzar a Greccio, la nit de Nadal, és una gran ocasió per valorar aquesta tradició tan popular. Diem que va ser el primer pessebre, però no ho sabem amb total certesa, i tampoc importa. El cas és que el pobrissó d’Assís va voler escenificar el naixement de Jesús durant la missa del gall de 1223, amb un bou, una mula, un jaç de palla. Volia que la gent senzilla de les comarques pogués tenir una experiència de fe profunda, com la que vivien les persones que podien peregrinar a Terra Santa. Els biògrafs del sant relaten que en aquella celebració es va produir una experiència mística que va omplir d’alegria dels assistents. Una imatge del nen Jesús, en braços.

                         

El que sí que sabem és que la devoció pel pessebre va rebre un impuls molt notable. Primer, dins les ordres religioses, tant masculines com femenines, que feien el pessebre com a objecte de devoció i pregària. Més endavant, durant el barroc, algunes famílies benestants van incorporar el pessebre com a element decoratiu de les seves llars i feien ostentació de les figures encarregades a escultors prestigiosos. Posteriorment (segles XVII-XIX), les famílies senzilles, volent imitar el que feien els rics, van popularitzar el pessebre, fet amb elements de la natura i figures senzilles que representaven la vida rural que les grans ciutats començaven a deixar enrere. La sofisticació d’aquestes representacions va promoure les visites als pessebres de les cases i això va desembocar en la constitució de les associacions de pessebristes (segle XX). El pessebre, com qualsevol art, ha evolucionat amb la societat i actualment podem veure propostes molt diverses, algunes impregnades d’elements de l’art contemporani.

  

                                                   Enric Benavent Vallès

 

MÚSICA

GIACOMO PUCCINI 100 ANYS

Joan Vives Bellalta

2 desembre de 2024

Giacomo Puccini (1858-1924) va portar al cim la manera d'escriure òpera. La seva música era única, barrejant els elements clàssics de l’òpera italiana tradicional amb estils més nous del seu temps.

                                       

                                   

                                   

 Tenia, a més, l'habilitat de retratar, a través de la seva música, les emocions més diverses així com els detalls més delicats. Les seves òperes van canviar el panorama mundial delgènere i el van portar a un nivell completament nou.

            

 Títols, com ara “Manon Lescaut”, “Tosca”, “Madama Butterfly”, “La Bohème” o “Turandot”, van tenir un gran èxit que segueix ressonant entre el públic de tot el món com a testimoni del geni que va ser. El dia 29 de novembre es commemora el centenari del seu traspàs.                                                            J.V.B.

                                         

TECNOLOGIA, INFORMÀTICA: GRANS DONES PRECURSORES DE LES TECNOLOGIES QUE PORTEM A LA BUTXACA

 GRANS DONES PRECURSORES DE LES TECNOLOGIES QUE PORTEM  A LA BUTXACA

Margarida Espona

19 de Novembre de 2024

Les grans dones científiques de la història, i en particular les dones que han estat cabdals en el desenvolupament de les noves tecnologies, han estat invisibilitzades i per això no les coneixem. En aquesta xerrada descobrirem que gràcies a aquestes

 

grans dones, ADA LOVELACE, GRACE HOPPER, dones programadores com WATHY KLEIMAN. HEDY LAMARR, ETC. tenim internet, ens podem connectar sense fils amb Bluetooth i wifi, i molt més!

Farem un viatge per les seves vides apassionants, que transcorren de forma

paral·lela a l’evolució de la tecnologia: des dels primers ordinadors que ocupaven tota una habitació fins als mòbils actuals.

                               

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA - PERIODISME

 INDEPENDÈNCIES, LA VIA ESLOVENA I LES BÀLTIQUES

VICENS LOZANO

5 DE NOVEMBRE DE

Una aproximació a partir de l'experiència professional i personal als processos d'independència d'Eslovenia, Croàcia i les Republiques Bàltiques.

Les Repúbliques Bàltiques de Lituània, Estònia i Letònia en un retrat de vivències i fets de la vida quotidiana a l'època (viscuts per un periodista a aquests països), que permet analitzar una realitat que ha estat molts cops distorsionada.

                                                 

El desmembrament de Iugoslàvia i de la Unió Soviètica com mai s'han volgut explicar. Amb rigor i sense perjudicis.

                                                   

HISTÒRIA CONTEMPORÀNEA

GARBO, EL CATALÀ QUE VA ENGANYAR ELS NAZIS

ASSUMPTA  MONTELLÀ

22 D'OCTUBRE DE 2024

Garbo, l'espia català que va enganyar els nazis. Joan Pujol Garcia, va ser un contra espia de la IIGM amb els alies GARBO per part dels aliats, I ARABEL per part dels nazis. La seva participació de “Fake News” va ser decisiva per l’èxit del desambarcament de Normandia, l’operació que va ser un punt d’inflexió durant la Segona Guerra Mundial.                          A.M.

                             

Joan Pujol fa un recorregut geogràfic durant la seva trajectòria vital. Viu a Barcelona al carrer Muntaner, estudia a Mataró i treballa en una granja d'Arenys de Mar. Es trasllada a un hotel de Madrid, on fa de conserge. Aprèn a fer contraban de whisky per clients de l'hotel, obté un salconduit per anar a Lisboa. Vol ser espia per als aliats però com que  no el  recluten i es va fer contra espia per als alemanys, que sí volen el seu servei, i  la seva parella Araceli Gonzalez l'ajudarà. Comença a elaborar informes de la premsa que li arriba allà a Lisboa. Munta una xarxa de vint-i-set falsos informadors, per als quals demana uns honoraris per la seva feina i això li dóna possibilitats!.                  

L'agent Harris, anglès, vol que el nom de Garbo sigui per a ells i el d' Arabal per als alemanys. D'aquesta manera serà un contra espia que va beneficiar el desembarcament per Normandia i no per Calais, com ell va voler fer creure als alemanys. 

                                   

En el decurs de la guerra es veu atrapat en l'últim episodi del desembarcament  l'estar estar a punt de ser delatat com a contra espia. El dia "D" del desembarcament depèn del  pronòstic del temps atmosfèric, i va just de no descobrir-se  el món fictici que havia  muntat; l'havien inspirat els americans, els quals tenien eines potents en posar-ho a escena, mitjançant la ficció a les pantalles, cosa que USA ho  dominava  a bastament .

Resum del muntatge "cinc espies Garbo, tres milions de soldats a Calais, tancs i camions inflables, i Philippe Pétain de mentida", passejant-se enmig de les tropes per ser filmats per l'enemic. Ho complementen amb "un ofegat" que portava documents falsos sobre l'operació del desambarcament.

Quan acaba aquest episodi, Garbo s'espanta i  envia un telegrama ( en aquell moment era presoner) Llavors l'ajuden a escapar-se a Veneçuela i ell fa publicar a la premsa, una esquela de la seva mort. Però un periodista anglès li segueix el  rastre i el porta a Mallorca on s'hi  presenta desmentint la seva mort. Aixó passa als anys 1980. Llavors li donen la medalla a Anglaterra però a continuació marxa a Angola i s'acaba la seva vida. La ficció supera la realitat, com diu la dita!.                                                     R.T.

                  

PERIODISME

 ROSA CALAF 

EL REPTE D'INFORMAR EL SEGLE XXI

8 D'OCTUBRE DE 2024

                                

QUAN CREIEM ESTAR MÉS BEN INFORMATS QUE MAI, GRÀCIES A LES EINES

TECNOLÒGIQUES AL NOSTRE ABAST, RESULTA QUE ESTEM MENYS  INFORMATS.

EN EL MILLOR  DELS CASOS AMB UN OBJECTIU MERCANTILISTA I EN EL PITJOR AMB VOLUNTAT MANIPULADORA, 

SE'N  VOL MÉS, UNA SOCIETAT DE CONSUMIDORS, QUE DE CIUTADANS CONSUMIDORS,

QUE COMPRIN PRODUCTES I IDEES MÉS QUE DE CIUTADANS QUE SÀPIGUEN  I PENSIN..

L'OBJETIU  SOCIAL DE LA PREMSA QUE REQUEREIX  INFORMAR AMB RIGOR,, INDEPENDÈNCIA, PLURALITAT I HONESTEDAT

AQUEST OBJECTIU ARA,  SOFREIX  UN DETERIORAMENT  ALARMANT  EN UNA CULTURA DE FEROTGE 

COMPETITIVITAD, QUE ENTÈN  LA LLIBERTAT D'EXPRESIÓ COMO UN "TOT VAL" I EN 

UN MARC POLÍTIC -ECONÒMIC QUE S'OBLIDA SOVINT  DE LES PERSONES, DELS SEUS VALORS I DELS SEUS DRETS .

INFORMAR I INFORMAR-NOS ÉS CADA VEGADA MÉS DIFICULTÓS . ES CONVERTEIX EN UN REPTE   QUAN S'INSTAL·LA LA MENTIDA.

L'EMOCIÓ  PÚBLICA SUBSTITUEIX A LA OPINIÓ PUBLICA.

 LÍDERS  AUTORITARIS I

ANTIDEMOCRÀTICS ARRIBEN  AL PODER MITJANÇANT LES URNES.

EN UNA SOCIETAT MAL INFORMADA  LA DEMOCRÀCIA I LES LLIBERTATS CORREN  SERIOSOS  PERILLS.

                                                                                                                                                                                                                                                                                               R.C.

 

2024 PROGRAMACIÓ AULA D'EXT. UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA

 

CONFERÈNCIES AULA EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA

CURS 2024-2025 PROGRAMACIO DE TARDOR

OCTUBRE A DESEMBRE 2024 DIMARTS DE 19:00 A 20:30 H

CENTRE CULTURAL LA VIOLETA

08/10/2024 El repte d’informar al segle XXI Rosa Calaf Solé

Llicenciada en Dret per la UB

Periodisme per la UAB.

Corresponsal Internacional.

22/10/2024 Garbo, el català que va enganyar als nazis

Assumpta Montellà Carlos

Llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona.

05/11/2024 Independències: La via Eslovena i les 

Bàltiques

Vicenç Lozano Alemany 

Llicenciat en Periodisme i Història per la UAB. Treballa a TV3 i a la RAI.

12/11/2024 Activitat: Visita Biblioteca Arus 10:00 h

19/11/2024 Grans dones precursores de les tecnologies que portem a la butxaca 

Margarida Espona Donés

 Llicenciada en Matemàtiques per la UB. Dra. en Matemàtiques per laUPC. Professora de la UPC de Castelldefels

03/12/2024 Giacomo Puccini:

 100 anys Joan Vives Bellalta 

Professor d’Història de la Música, guionista, locutor i redactor de Catalunya Música.

 10/12/2024 Òpera “Madame Butterfly”

Data d’anar al Liceu: 20 de desembre Sessió informativa pel personal del

Gran Teatre del Liceu(*). AFOPA

17/12/2024 El simbolisme del pessebre: 800 anys

d’un art popular

Enric Benavente Vallès

Llicenciat en Filosofia per la UB.

Treballa a la URL i F. Pere Tarrés.