CIÈNCIES SOCIALS, INDÚSTRIA TÈXTIL

 LES COLÒNIES TÈXTILS 

 RAMON SOLER I RIBA

14 DE FEBRER DE 2023

VINT QUILÒMETRES, QUINZE FÀBRIQUES DE RIU.

El treball està compost per cinquanta-dues imatges, on es pot veure com es treballava antigament el cotó, fins a convertir-lo amb roba i un estudi de les quinze colònies en les quals hi vivien els estadants de les fàbriques tèxtils.

                                             

Durant el temps de l'exposició, ens  n'adonarem  de la forma, en un principi precària,  de com desenvolupaven la seva vida els treballadors d’aquelles indústries

                                                                   

 Més endavant, es veurem  les activitats que es portaven a terme a cadascuna d’aquestes colònies, fossin artístiques, esportives, lúdiques i com no,  laborals.Crec que hom es pot submergir en un món possiblement desconegut, que potser n’ha sentit a parlar o que ha llegit algun llibre, i que per mitjà de les imatges, podrà copsar amb veracitat, uns fets que van marcar a moltes famílies, majoritàriament vingudes del món agrícola, i que gràcies a aquesta fàbriques de riu, van sortir de la misèria, per convertir-se en petits estalviadors de “cartillas de ahorro”.

                                                                 

(Agraeixo a les persones de L’AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA, que em donessin l’oportunitat de poder-los parlar d’un dels motors de Catalunya i que avui ja forma part de la nostra història.)      R.S.R.

 SORTIDA A LES COLONIES TEXTILS  CAL VIDAL I VILADOMIU NOU

DIA 21 DE FEBRER DE 2023

VAREM SORTIR DES DE PLAÇA GAL.LA PLACIDIA I VAM FER UN RECORREGUT PER LA COLONIA VIDAL 

TORRE DE L'AMO DE VILADOMIU NOU

RESTAURANT  PAJARES

HISTÒRIA DE L'ART I HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

"LA CONSPIRACIÓ NAZI PER A ROBAR OBRES MESTRES DE L'ART MUNDIAL"                                                                                                          IMMNA FONTANALS

31/1/2023

                                        

                                         

                 

                                         

Durant la II Guerra Mundial, els nazis van crear una trama destinada al robatori sistemàtic de museus i col·leccions privades de tot Europa per a engrossir el fons del museu d'art que Hitler planejava crear a la ciutat austríaca de Linz.

                                         

 Amb aquesta conferència indagarem el recorregut i la destinació d ́algunes obres d ́art universals robades pels nazis i creades per Van Eyck, Vermeer, Rembrandt, Velázquez, Goya,Degas, Monet, Cézanne, Van Gogh, Picasso, Matisse i Braque, entre d’altres. Estudiarem la fascinació de Hitler per la cultura francesa i el saqueig rigorós i metòdic a Bèlgica i Holanda.

                                                

 Investigarem el paper exèrcit per Suïssa, que al marge de l’or nazi i dels comptes bancaris oblidats en bancs suïssos , també es va dedicar a amagar l'art robat per l’exèrcit alemany. I per concloure, acabarem reflexionantsobre eltema del pillatge artístic nazi, amb la finalitatde comprendre la veritable raó per la qual el poder dels agressors - finsi tot entre els recents exemples, com Bòsnia, Iraq, Afganistan o Ucraïna -descansa, en part, el fet de robar i destruir el patrimoni cultural de l'enemic.

TECNOLOGIA: INFORMÀTICA

 Per què Google ho sap tot? 

 Pere Brunet                                                                                         

19 de gener de 2023

Fa uns anys, no masses, els cercadors d’Internet van entrar a les nostres vides.Google, que va sorgir de la tesi doctoral de Larry Page i Sergey Brin a Stanford fa només 24 anys, es va anar convertint en la gran enciclopèdia que ens ajuda a trobar-ho tot.

                             

Hi ha qui diu que Google ha contribuït a treure emoció a les converses de sobretaula perquè abans, si algú mencionava un fet històric, una pel·lícula o qualsevol esdeveniment, això donava peu a una bona estona de large conversa; ara, sempre hi ha qui treu el mòbil, ho busca a internet, ho explica, i conversa tancada. Us heu preguntat algun cop com és que Google ens troba el que cerquem, i a més ens ho troba tan ràpid? En informàtica, com en d’altres camps, la força bruta per si sola, el hardware, no és suficient. Cal pensar i trobar maneres de resoldre els

problemes amb menys esforç. Ja diuen que “val més enginy que força”. Google ens ho troba tot (o quasi tot) gràcies als seus algorismes de cerca. Els algorismes són el “cervell” dels nostres ordinadors. I els algorismes de Google són altament sofisticats. Molts d’ells es guarden en secret, com els secrets que guarden alguns pastissers i artesans. Així com les abelles “saben” construir cel·les hexagonals en els seus ruscs, els ordinadors de Google “saben” fer cerques de manera ràpida i eficient perquè mantenen la informació ben ordenada. Però aquests pocs anys del segle XXI hem anat de sorpresa en sorpresa. Hem passat dels sistemes que ens ho trobaven tot als que ens ajuden a traduir, als que ens fan suggeriments, als que ens expliquen històries... i als que ho saben tot de nosaltres. Hem anat de les màquines que ens ajudaven en la cerca d’informació a les que poden fer que altres ens controlin. 

Comprem coses per internet o ens han comprat? Les grans empreses de la informació ens ho troben tot, però també ho saben tot. I ho saben, sobretot, perquè no vigilem ni son prou crítics. La informació és poder i negoci. Davant la manca de regulació, hi ha qui treu profit hi fa diners amb la nostra informació. Hem d’estar molt atents a les suposades veritats que ens arriben: sempre les hem d’analitzar críticament. Perquè ens arribaran noticies que se suposa que ens interessen, amb una preselecció que hauran fet certes màquines en base a informació anterior que hauran recollit sobre el que fem i el que ens agrada.    

 Cal una nova ètica de la societat de la informació, i calen lleis i sistemes reguladors que encara no tenim. Però la responsabilitat és sobretot nostra. Hem de vigilar molt com usem els mòbils i ordinadors, hem de saber l’autoria de les informacions que ens arriben, ens hem d’aturar, reflexionar, verificar, comprovar. I dubtar, sempre dubtar. Els dubtes obren la ment, mentre que les certeses la tanquen.        

MÚSICA: CONCERT D'UN MON IMAGINARI PER LES ESCARTEEN SISTERS

CONCERT "MUSICA D'UN MON IMAGINARI"                                                          ESCARTEEN SISTERS                                                                                                            20 DESEMBRE DE 2022

Com el seu nom artístic indica es tracta d'un duo format per dues germanes: Laia i Flavia Escartin, dues veus, violoncel i violí: 

Un quartet de corda.
La seva música és difícil de posar en una  categoria, tècnicament, podria dir-se "Folk Fusió", però elles l'anomenen "música d'un món imaginari".
 Asseguren que són un quartet de corda, perquè canten i toquen a la vegada, i reconeixen que la seva obra està influïda per la naturalesa que les ha envoltat des de petites vivint en una masia del Penedès. La seva música és poètica, les seves veus destil·len dolçor i aconsegueixen enamorar i transportar pels aires.

EL NOSTRE APUNT

Varem passar una gratificant  cloenda amb"Músiques d'un Mon Imaginari" que varem gaudir d'un quartet, doble vocal i instrument,  i que va portar-nos a un estadi serè,  armoniós i melòdic,  que ens van delectar amb el seu fer, de les germanes Escarteen,   fresc, diferent, melodiós  i van aconseguir que gaudissim de altres maneres d'interpretar peces musicals de sempre!! 

HISTÒRIA DE L'ART

 JAUME PLENSA ESCULTOR DE LA LLUM I DE L'ESPERIT

Mariona Milla

13 desembre de 2022

He plantejat aquesta conferència, no pas des del punt de vista de la història de l'art, sinó, des de l'angle de l'artista plàstic. Com a pintora, escultora i docent, m'interessa molt tractar d'explicar-vos tot allò que m'emociona de l'obra de l'artista Jaume Plensa, i en la mesura que conegui, parlarem del tractament i el coneixement de la majoria de les tècniques que empra, per poder apreciar i gaudir encara més del seu immens treball. He escollit imatges brillants del seu recorregut cronològicament i escollit frases i pensaments que ens brinda. Intentant fer empatia amb qui crea obra per compartir-la.

Pensem que és un artista de reconeixement universal i que la seva obra s'estén pels cinc continents -que es diu ben aviat això- se'l valora i se'l rep arreu amb els braços oberts.

                                                         

Qüestió tècnica:

L'avala, d'una banda, una llarguíssima trajectòria d'ofici la qual cosa, vol dir un domini de les tècniques de dibuix, gravat, pintura i escultura.; especialitats que desenvolupa amb tot el rigor. També, dins d'aquesta complexitat tècnica a l'hora de l'elaboració de les obres, no pot executar-les en solitari, per les dimensions i pes que tenen, per les ubicacions entremig d'edificis i gratacels, etc. Ell i els membres del seu equip, intervenen tots alhora. A partir dels seus dissenys, intervenen en arquitectura, enginyeria, il·luminació, foneria, cadascú amb la seva disciplina. Part de l'encert de Plensa, i molt sàviament, és saber rodejar-se de professionals que puguin treballar amb un equip humà extraordinari.

Qüestió artística i de creació:
L'altra part és la seva sensibilitat que no para de créixer, i la seva saviesa com artista escultor, pel que fa als gèneres que ens brinda, els perquès, els arguments, el seu propòsit i discurs de filosofia, que jo en diria filosofia popular (principalment perquè es fa entendre, personalment l'entenc i em considero poble). Fa que compartim el que diu i entrem a la seva ànima d'artista. Hi descobrim una ètica que la porta a les obres i ens aporta llum. Coneixerem les seves cortines de lletres que ens expliquen, descrites en llengua anglesa, els articles de la Declaració dels Drets Humans. També us he preparat imatges bellíssimes de les obres on el cos humà és l'eix central. Hi ha alfabets d'arreu del món, inscrits com tatuatges en les epidermis dels personatges que som tots nosaltres o també autoretrats. Les seves escultures públiques en espais oberts, naturals o urbans, les reconeixem de seguida per la seva definida personalitat, com ara els grans caps blancs de pols de marbre, de pedra, de fusta o de bronze. Retrata noies adolescents amb els ulls tancats, que ens ajuden a sentir pau. Figures amb llums de color a l'interior amb postures reflexives, pensadores i pensadors que s'encenen o s'apaguen des de l'estança damunt d'altes tiges, o abraçant els arbres que després creixeran els troncs i potser els fagocitarà integrant-los a la natura de nou i engolint-los per sempre... o també l'escultura que s'encara amb Manhattan que demana silenci per poder escoltar-nos millor. Convidant sempre al respecte, la pau i el diàleg. Tot un repte en la societat convulsa que vivim ara. Està fent gran art contemporani per a tothom. També per als infants, no ens oblidem! És art en estat pur, el que ens ofereix. No ens deixa mai indiferent i podem compartir-lo i discutir-lo amb tothom. Plensa ens diu que l'escultura és una invitació a la reunió, a la tertúlia o al silenci, segons necessitem. Els éssers humans sempre, des de la prehistòria, hem necessitat trobar un racó, un espai amb aigua, un tòtem, un redòs on reunir-nos i conversar, canviar impressions, enriquir-nos l'ànima intentar comprendre'ns per poder compartir o simplement coexistir, i les seves escultures són aquest redòs…

                                               

Un referent:
Jaume Plensa és un model també per a nosaltres, els altres artistes. Perquè sap crear bellesa. D'una manera que suma, sap fer-ho trobant de manera que es fa estimar pel públic i encara més, també per als infants. Ells són qui tindran la feixuga tasca de tirar endavant i retornar tot allò que perdem en retrocessos imperdonables per exemple, dels drets humans que ell esmenta en la seva obra. Conceptes que fa més de vuitanta anys que van ser aprovats per les Nacions Unides i que ronden pel món sense aplicar-se pràcticament cap dels articles. Plensa amb la seva obra genera futur i força i il·lusiona de nou la gent jove per recuperar i actualitzar la sensatesa.

Plensa és viu i en plena activitat, és del nostre país, Catalunya, encara que des de les polítiques catalanes no se'l tingui gairebé gens en compte, de la qual cosa ens en manifestem perplexes. Però ell sap, que la població el volem a prop. Necessitem, com d'altres artistes també, que l'art ompli les places, els mercats, les voreres, les escoles i hospitals, biblioteques i universitats amb l'art que ens proposa pensar, sentir i viure. I no ens oblidem dels infants, si us plau, que saben que Jaume Plensa els deixa participar sempre dient-los-hi: "No toqueu les escultures, acaricieu-les"

Mariona Millà 

Per a les AUGG-Gràcia
desembre de 2022

AULA D'EXTENSIO UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA

L'AULA D'EXT. UNIV. DE GRÀCIA,

 US DESITJA MOLT BON NADAL

 I BONES FESTES!!

Avets i Lluna

Encara els arbres amb les seves branques

I amb fullatge omplen l’espai terrós,

tirant a foscos, com tènues despulles,

com en la guerra: deixem els colors.

 

Al fons d’un bosc ple d’avets verds i rojos,

fem cap al crepuscle tentinejant;

 però surt la Lluna, plena de misteri

 i encén el cercle de foc ben brillant!

 

La seva llum atura el glaç del cor;

de l’aigua del desglaç fem-ne esperança.

 Sigui alleujament de fets i por

 i les llunyanies amb Pau i Temperància.

 

Ara, el boscatge curull de recança

que cap altra pugna ens faci sofrir,

creixin més les pluges i remembrances

collint fruits nadalencs,  ara i aquí .  Rosa Torras

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

   JOAN MARCH "UN CAMÍ  POC ORTODOX CAP A L'ÈXIT"                                           MIGUEL GARAU                                                                                                                    29 DE NOVEMBRE DE 2022

 

Nascut a Santa Margalida, una petita població de l'interior de Mallorca, Joan March Ordinas (1880-1962) va arribar a ser un dels homes més rics del món i un dels personatges més influents a la política espanyola del segle XX. 

                           

Banquer, empresari, contrabandista, i fins i tot polític durant la II República, March és conegut principalment pel seu paper com afinancer del cop d'Estat del 1936. Tanmateix la seva ombra és molt allargada.

                           

 La política espanyola del segle passat no es podria explicar sense la participació fonamental, entre bambolines, d’aquest polèmic mallorquí.          

                                             

                                        J. G.