EDITH STEIN, UNA FILÒSOFA EXTRAORDINÀRIA

FRANCESC TORRALBA

18 DE NOVEMBRE DE 2025

 

El confenciant ens fa un esbòs de la biografia de Edith Estein, jueva de parla alemanya, defensora la teoria amb tesis sobre l'empatia, novetat que no es dona, del segle  XIII al XVIII el fet de presentar una tesi per part d'una dona. El seu voluntariat a la Creu Roja a pesar del desacord amb la família. 

Quan Hitller arriba al poder  democràticament, comença amb les lleis antisemites. Ella, al 1933 fa incís amb "la idolatria de la raça "i els perills que suposa per la humanitat i els esdeveniments funestos que se'n poden derivar. Ho va encertar. Envia la carta a la Santa Seu, pronosticant desastres venidors, de la qual no obté cap resposta. Al cap de quatre any si hi ha una encíclica papal "Una gran preocupació amb un règim inhumà"  Va demostrar valentia, donant moltes conferències, en un context prebèlic.

Més tard es converteix al Catolicisme. Li ve d'haver llegit la vida de Santa Teresa. Llavors va entrar al Carmel i ensenya a les novícies. A Colònia hi ha l'arxiu. Escriu llibres filosòfics difícils. Tradueix S. Tomàs i crea textes pedagògics  "Que vol dir educar a un ésser humà?" Va mantenir amistat amb filòsofs importants. També hi ha poesia en ella.

Hi ha un moviment de bisbes amb un text dur contra el nacionalsocialisme, i la gestapo entra al convent i se l'emporta cap a Auswich i el 9 d'agost sofreig l'extermini. Joan Pau II la beatifica i la canonitza.

El pensament de la condició humana, 

Què som?

De què estem fets?

Antropologia filosòfica dos conceptes o nuclis: dimensió exterior i interior. A ella l'interessa la part de  dins de la persona, i com accedim a l'interior: pel rostre, per l'obra que es desenvolupa, és reflecteix el quí som, i per com reaccionem davant de l'inesperat, també ens defineix. 

Ens parla molt de l'empatia i de la corrent de la fenomalogia. L' anar a l'essència. "Hi ha d'haver un moviment que faci girar i mirar dins", com a esperança del pensament humà en l'època en la qual vivim.

 XINA: LA REVOLUCIÓ  DE LA SUPERPOTÈNCIA AL SEGLE XX1

JOSEP   RUA

4 DE NOVEMBRE DE 2025

Després del triomf de la revolució comunista al 1949, la República Popular Xina ha experimentat un convuls procés de modernització, amb episodis dramàtics com el Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural, que l’ha portat a l’adopció de la política d’un país, dos sistemes: a finals del segle XX i a convertir-se en superpotència al segle XXI. 

Deng Xiao-Ping, va ser un polític xinés màxim líder de la República Popular de la Xina des de 1978, fins als últims anys de la seva vida. Substitueix Mao, és la moderació, el pragmatisme, la Revolució, ja està feta. Combinar idees antigues i el capitalisme del mercat lliure. Un país, dos sistemes. Xina és la fàbrica del món, que primer copia i després fabrica, i té una reforma económica, però no, una de política. "Recordem Tian'anmen milers de morts i a les clases mitjanes no hi ha llibertat" ens recorda el conferenciant.

 Dues pel·lícules recomenades pel Sr. Rua són: "El último Emperador" i "Balzac i la costurera". 

                                          

 LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA 1914  a 1923-25

JOSEP MARIA SOLÉ SABATÉ

21 d'octubre del 2025

La Mancomunitat (1914-1924) va ser un organisme  clau en la modernització industrial europea de Catalunya. Hom sempre ha acceptat que la llavor tan fecunda de la Mancomunitat la Generalitat no hauria sigut possible si no hagués tingut el suport massiu dels catalans.

La Mancomunitat va fer també uns avenços de consciència nacional extraordinaris per l'esperit del país. Un període que va tancar de manera dràstica la Dictadura Militar de Primo de Rivera.                              JM.SOLÉ

                             

JM.Sabaté també ens parla de la complexitat del país a començaments del segle XX, venint de la Generació del 1898, de la guerra de Cuba, de la industrialització,  del Catalanisme polític, de la modernització de la Història. Hi ha una democràcia incipient (vots de desapareguts), un naixament de nous partits polítics , també d'un Sindicalisme combatent. 

La Mancomunitat  funciona amb la idea d'arribar a tothom. Diputacions, Ajuntaments tenen el 80% del pressupost de BCN i s'ajuda als territoris menys dotats. Es creen Biblioteques, infraestructures, carreteres, Enfermeries. Es dona funció a les capitals de comarca, que atreu gent. Es crea l'Escola Industrial, dins l'empenta a l'agricultura, escola de capataços, les catedrals del vi ...

Hi havia modernitat pensant en el país, però no tenien capacitat legislativa. Paral.lelament creix una vida privada amb luxe,"oceà de luxúria" del Paral.lel, venen espies, delinquents, gent pobre es radicalitza per la influència dels bolxevics .

Êpoca convulsa amb el distanciament dels obrers amb la LLiga Regionalista (800 atemptats 300 assassinats, vagues el 1919 (La Canadenca)(opten per la lluita patronal, pistolers).

Neixen rumors de cop d'estat amb Primo de Rivera que serà al 1922/23. Però seguint amb la llavor de la Mancomunitat una dècada després es Proclama la Repùblica Catalana el 1931.  Seguirà després tota la década de guerres d'aquí i europea.                     RT.

 ACCELERACIÓ TECNOLÒGICA  I DEMOCRÀTICA EN TEMPS DE LA POSTVERITAT

MILAGROS PÉREZ OLIVA

7 D'OCTUBRE DE 2025

             

La creació d'opinió pública en temps de post-veritat. Els mitjans de comunicació, i amb ells el periodisme, són essencials per al debat democràtic, però en els darrers anys travessen una triple crisi: econòmica, de model de negoci i de credibilitat.

 El canvis que s'estan produint en l'ecosistema mediàtic, amb la preeminència de les xarxes socials, incideixen de manera radical en la percepció social dels problemes i creen el clima propici per la desinformació. 

Les batalles polítiques comencen amb la pugna pel relat. La saturació informativa, la proliferació de notícies falses o deformades y la polarització política generen desconfiança i dificulten un debat públic racional i constructiu. Una democràcia de qualitat requereix un sistema mediàtic que garanteixi l'accés a una informació veraç.

                               

MÚSICA POPULAR, CUBA, CATALUNYA I HAVANERAS

CUBA, CATALUNYA I HAVANERAS.

VALERI COBOS  MUR I LAURA  FURRÓ

10 DE JUNY DE 2025

Faré una breu història introductòria. Veurem perquè les havaneres són un gènere musical que se'n diu "d'anada i tornada"

 Com es van introduir primer a la península i després a Catalunya i perquè va ser per aquest ordre. 

També quins varen ser els personatges que varen facilitar la seva arribada. Explicaré, molt breument, l'estructura musical de l'havanera i per acabar posarem en pràctica els coneixements adquirits .

Amb l'audició d'una breu cantada de cançons marineres.

                                                             

                                          

   

Amb l'entesa de ser una conferència de final de curs, sobre aquesta música d'havaneres, la seva història, el seu desenvolupament, des dels països originaris, CUBA I Mèxic. Obsequiant-nos amb una cantada al final de les peces més conegudes i populars, 

                                             

                                    

 I

CIENCIES SOCIALS, CUINA, SALUT

 QUÈ PEBROTS SIGNIFICA "ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE"

ADA PERELLADA

3 DE JUNY DE 2025

                            
                             
                             

La restauradora i propietària del Restaurant Semproniana, Ada Parellada, ens explica què significa cuinar de manera sostenible fent un viatge a través de la ciència, la salut, la sostenibilitat i, sobretot, a través de la nostra història i cultura. Una xerrada on comprendràs la magnitud i el poder que tens a l'hora de triar què entra dins del teu cabàs. Una decisió política que amaga la clau per combatre l'emergència climàtica, des dels nostres fogons. Tot això, sense oblidar, la part que ens fa més humans, la cultura i les emocions. Analitzarem el nostre patrimoni culinari per poder comprendre tot allò que se'ns remou quan cuinem i quan mengem!             A.P.

                                 

PERIODISME, URBANISME, HISTÒRIA

PASSEIG DE GRÀCIA: 200 ANYS DE VIDA

Lluís Permanyer

27 de maig de 2025

                                           

Ens parla de l'última muralla amb permís per enderroc l'any 1854. A partir d'aquí la ciutat es transforma, s'expandeix, respira...Prova "amb canó" per delimitar fins on s'allargaria l'Eixample. De Bonavista es veia el mar. Entremig convent de Jesús situat entre Aragó i Consell de Cent i Pau Clarís, lloc, esbarjo amb cementiri. El 1714 va ser derruït el Convent per l'ocupació napoleònica. Urbanistes eren llavors,  els capitans Generals. El general Quiros portarà aigua de Montcada. Es va fer una casa i plantà una arbreda generosa. Neix allà el passeig sobretot de les classes més benestants. Hi ha atraccions, restaurants, "el Criadero" del Tívoli (Fundació Tàpies) Jardins Nimfa, Prado catalan, Champs-Élysées, que comprenien vuit mançanes de l'Eixample fins a arribar al Carrer Mallorca - Provença, on hi va anar a dirigir el mestre Clavé, van cantar música de Wagner, i un concert popular amb mil tres-cents cantaires. (Va venir el net de Wagner) Era un dels tres camps lúdics millors d'Europa.                

                                 

                             

Llavors amb el Pla Cerdà es va urbanitzar. Totes les atraccions eren desmuntables amb encadellats, sense claus . 

S'acaba l'etapa rural i comença la urbana. Els arbres es mantenen. És la ciutat d'Europa que té més arbres alineats. Ni la plaça de Catalunya ni la Rambla ho va projectar en Ildefons Cerdà. 

Hi va traslladar-s'hi la noblesa, dotze títols de llavors, i s'hi van construir cases, amb recomanació de l'urbanista  Cerdà, de fer cases unifamiliars amb jardí davanter (Com passeig del Prado) Primera pedra del Liceu amb la Reina per inaugurar les obres. Finalitza el 1902.

                                                     

Llavors es feien cases unifamiliars però en pisos per amortitzar l'edifici. Amb Rius i Taulet es construeixen casa Batlló i Ametller i en Sagnier va fer teixit urbà i va fer moltes rehabilitacions.

La característica és que es va convertir en un espai on s'esplaiaven, exhibint-se, ser-hi. Saludar-se entre amics, coneguts i saludats. Se'n fa una explicació divertida. S'arribava a distingir els que venien d'una part o altra de l'Eixample "Els de Cuenca" hi havia genets fins al Carrer Provença. Els primers carruatges apareixien, després el motor d'explosió. 

El 1950 van aparèixer cotxes particulars. i els bancs van colonitzar el passeig de Gràcia. Van sorgir "Els enemics del passeig de Gràcia". 

L'ampliació de les voreres i les botigues va ser molt lenta, els cafès , cinemes, cotxes van créixer molt ràpid.  Alfons XII va inaugurar el "Círculo Ecuestre" . Després de la guerra s'ho queda la Falange i no el van tornar fins al 1948. El 1950 s'hi va instal·lar plàstic el Gerplex, molt escandalitzats els veins. Tot va ser fruit d'una burgesia de seny i rauxa, barreixada amb l'anarquisme.  Primer Museu a la Diagonal. La botiga Regia, el Dragstor, va entrar en decadència. Ametller estudi fotogràfic. 

                                          

                               

La casa Lleó Morera de Domènech i Montaner. Reinals fa firmar la destrucció de Lleó i Morera .

Èpoques de Dalí, García Márquez, Raquel Meier. Perico Milà amb la Pedrera. Llavors el pis de propietaris es converteix en bingo a les golfes hi havia els safaretjos públics, terrat per estendre la roba, subterrani "els hippies"

La Caixa de Barcelona ho va comprar i arreglar. 

Ens ha donat una visió de l'eixample antropològica, amb els seus costums, les seves construccions i els moviments socials que s'hi erigien segons l'època, algun edifici anava en decadència envers a d'altres, que els modernitzaven, sense tenir en compte, de conservar l' Estil Modernistes o d'altres estils de la ciutat.