9 d'abril de 2019
Vinyet Panyella
El nostre apunt.
La nostre conferenciant ens dona una visió de les dones pintores des de el Modernisme fins a la figuració contemporània. Es pot enriquir la construcció de coneixement en tots els àmbits, ens diu, i mirant a Itàlia un país tan ric en art, poques dones passen, de ser exposades, a ser creatives i convertir-se en pintores. A partir del tema de la Maternitat hi ha la visió estrictament femenina, i ha determinants que afecten a aquestes dones que pinten: Un podria ser L'Acadèmia i la formació, la vida familiar, els encàrrecs i fortuna crítica, les relacions culturals, la museografia, etc, tot fa que prosperi un reconeixement o una fama, i per altre costat, que estableixi una vida artística a còpia de moltes renúncies.
Fent una recopilació se'ns mostra la Pepita Teixidor, Luïsa Vidal, Maria Rusinyol, Laura Albeniz, Lola Anglada, Angeles Santos, Maria Girona i Montse Gudiol.Aquestes últimes més contemporànies.
Les primeres dins del Modernisme, després passem pel Noucentisme, amb elements de decorativisme i decadentisme i més endavant a la figuració contemporània amb la Maria Girona, la Montse Gudiol, i Angeles Santos.
Desgranant l'obra veiem a la Pepita Teixidor germana del pintor, il·lustrava contes de Carme Karr en la revista Feminal. Amiga de Lluïsa Vidal, Ramon Cases la va retratar, famosa pels seus quadres de flor, té un monument al Parc de la Ciutadella. Va morir als 40 anys.
La Lluïsa Vidal filla d'ebanista decorador de Cau Ferrat, tenia una germana companya de Pau Casals. Va anar a París per aprendre la seva vocació que era pintar. Visió del món de dones, pinta interiors menestrals, que per ella és un tema, i exposa a Paris i Barcelona. A la seva mort a l'any 1918 se'n perd rastre.
La Maria Rusinyol, filla de Santiago Rusinyol 1887 1972, va pintar una obra postmodernista , conrea el decorativisme amb variació de color i formes (referent Ismael Smith) El ceramista Serra li proposa fer gerros que es poden veure a la sala del brolladors del Cau Ferrat a Sitges.
Laura Albeniz 1870-1944 filla de Albeniz es dedica a pintar fins que es casa, es forma a Londres i no forma part del Modernisme i sí amb l'art Decò, il.lustra la revista" d'Ací i d'Allà" i "Blanco i Negro" que dóna impuls al dibuix i exposa a la Galeria Dalmau i es considera socialment alliberada.
La Lola Anglada 1892-1984 participa dibuixant llibres de Josep Carner, "Margarida" Al·legoria de la llibertat, fa col·lecció de nines i es distància de la família, ella està per la Pàtria, al costat de Macià autora del "més petit de tots" i per l'Art; dins del Noucentisme s'evoluciona a la nova objectivitat, i ho fa amb trets físics, és hiperrealista. Es pot veure al Museu de Sitges.
Angeles Santos filla d'agent d'aduanes és la gran i el germà serà un crític d'art famós. Reclosa a casa amb professors, ja que te molta habilitat per la pintura, un quadre d'ella, "el món, la visió del món", surrealista, s'exposa al Centre Sofia
es un quadre molt potent, i es pintat abans de la guerra civil espanyola. Als 31 es va escapar de casa i es casa amb Julian Grau Sala, després de separar-se tornen a viure plegats. la seva pintura del 20 al 30 anys es una pintura diferent. Va fer-se centenària.
Després tenim a dues pintores contemporànies Maria Girona casada amb Ràfols Casamada hi ha obra d'ella al Museu de Montserrat; mirada lírica, femenina, tot un interior de la vida, conserva els elements espirituals d'un paisatge, exemple de lluna, xipres, jardí. (Granada)
La Montserrat Gudiol, la primera dona de l'Acadèmia de Sant Jordi; el que pinta moltes vegades és la soledat dels éssers (metafísica). Té un sentit de la composició. No està prou reconeguda, una de les causes potser la tendència a l'abstracció que ha desplaçat la figuració i li ha jugat un desplaçament d'interessos que a voltes no han reeixit, en molta de la seva obra cap a nous enfocaments.
