viernes, 24 de diciembre de 2021
jueves, 23 de diciembre de 2021
RELIGIO I FILOSOFIA
MARC PEPIOL, DIÀLEG DE LA FILOSOFIA I RELIGIO 21 DE DESEMBRE DE 2021
La cultura és fonamentalment diàleg, un gran diàleg articulat històricament a través de veus d’allò més diverses. En aquesta xerrada, i a partir de vuit qüestions fonamentals –com, per exemple, quina és l’essència de la religió? i la de la filosofia? en quina mesura podem dir que estan agermanades? quines contribucions ha fet la religió a la filosofia? o quines crítiques ha fet la filosofia a la religió?– abordarem l’intens i polèmic diàleg que han protagonitzat aquests dos sabers, la religió i la filosofia. Una xerrada que neix amb voluntat pedagògica, i que té la intenció d’aclarir, més que no pas de problematitzar ad infinitum, els elements clau d’aquest interessant debat. M.P.
EL NOSTRE APUNT
El professor ens va introduir a la història de la Filosofia i la Religió, encavalcant preguntes de les dues àrees de pensament. Ens anomena Bertrand Rusell, de com ell, defineix la Filosofia, com un sentit d'admiració, contrari a la indiferència i ens dona exemples...
Quina és l'essència de la religió ? La relació amb Déu pot ser un tret definitori, Amb aquest Déu transcendent vincle amb la divinitat. "Religare" la criatura amb Déu dona la transcendència. El que defineix el caràcter de la religió sempre proposa, una experiència de salvació. Una altre aproximació a l'experiència del sagrat, és com una dislocació de la realitat d'un canvi de qualitat ! Una realitat que produeix pavor respecte, sentiment de pecat i que necessita un procés d'iniciació. Processos d'anar de l'humà cap al Sagrat !
En una mesura la Filosofia i la Religió estan agermanades? Comparant-ho amb la Ciència, aquí la Ciència és estudi i anàlisi a través del mètode científic. Podríem dir que ens deixa orfes de sentit. No ens explica la finalitat. La Religió i Filosofia són grans aportadores de sentit, volen donar resposta al sentit de la existència. La Religió es més consoladora. La Filosofia es troba bé amb el dubte, no és tan assertiva com la Religió. El sentit de tirar endavant -a pesar de- de lluitar. En aquest sentit estan agermanades.
La Filosofia té un caràcter religiós? Si pensem en els grecs, la Filosofia de llavors era diferent. Ara, tenim "el manual", la visió de la Filosofia a la modernitat, té una dimensió acadèmica. Visionant Epicur amb l'hedonisme, la filosofia era una medicina del cos. Sòcrates amb la praxis, la contenció, la mesura, es va convertir en màrtir del seu evangeli filosòfic. Algunes escoles antigues van convertir en una tessitura religiosa, Pels Platònics era un espècie de camí que havia de portar a una experiència mística. Des de aquesta perspectiva si tindria un component religiós .
Els Filòsofs han estat creients? Voltaire guanya la partida als filòsofs creients. Pot haver-hi religió sense comunitat?, sense misteri? Com se l'han imaginat? Es pensa en un Déu que dona explicació per aquest món ordenat, que ha de donar resposta a una intel·ligència ordenadora. Es pensa com a garantia de l'ordre moral . Déu concebut dins del deisme obeeix a l'exigència de la raó.
Quines Crítiques ha fet la filosofia a la Religió? Simon Freud, Nietzsche, K Marx van posar qüestions a aquest legat i ens explica cada un, les seves variants de pensament.
La religió que ens ha lloat l'esperit, porta a la condemna al cos (desig) Al cos abstinència ... A Occident tenim un problema amb el nostre cos...
La Teologia té un caràcter filosòfic sobre Déu. La Teosofia es la saviesa sobre Déu. La Teologia parteix d'un acte de fe però tot el discurs té un component. El cristianisme té missatge potent: te'ns dignitat i et dona esperança. Seràs salvat!
Per molts pares de l'església el cristianisme és el platonisme del poble. El poble no pot entendre a Plató però les paràboles evangèliques dialoguen amb la tradició. Si Déu es bondadós com podem explicar l'experiència del mal. Una altre pregunta.
La Religió ha fet alguna contribució significativa a l'ambit de la filosofia? Abans fora de la Polis, les persones, no eren res . Dins la Polis els esclaus eren esclaus i no tenien cap dignitat. Quina religió aporta densitat a l'individu? El cristianisme aporta el concepte de persona. És una ètica cristiana.
Enmig de cada apartat es van intercalar Oratoris i Musiques de Nadal de diferents autors, B. Britten, de Mozart "et incarnatus" Monpou Pessebre la figura del pastor i Bach entre d'altre Oratori de Nadal, una cantata.
Varem estar en l'ambient pre-nadalenc i vam omplir de bellesa i espiritualitat el nostre saber.
jueves, 16 de diciembre de 2021
HISTORIA DE L'ART . PINTURA
MUNTSA LAMÚA VIDA I OBRA DEL PINTOR MARIÀ FORTUNY
14-DESEMBRE DE 2021
Contemplar l'obra de Marià Fortuny, es introduir-se en uns exultants ambients plens de color i sumptuositat; d'un preciosisme decoratiu que cap altre va poder realitzar, sense caure en l'excés o la carrincloneria. Nosaltres resseguíem les seves passes per esbrinar què, com va interpretar i plasmar les accions i els panorames de les seves obres convertint-les en admirades. M. L.
EL NOSTRE APUNT.
Neix a Reus, a una família de treballadors, i viu amb els avis, ja que els pares moren d'epidèmia. Estudia i té la primera preparació a Reus , l'avi li va ensenyar les bases per fer camí... Van marxar a Barcelona i va entrar a l'escola de Belles Arts, amb professors com Milà i Fontanals, que tenien visió moderna. Va entrar a la Llotja, on dibuixa al natural, anatomia.
Va guanyar un premi per anar a Roma. Va treballar els clàssics ( treballava per Lorenzano)." bocets" "Homer recitant" Llavors va a Marroc i el van contractar per fer reportatge gràfic. Va fer La Batalla de Tetuan, on anava als llocs prenent apunts i fent proves. No la va veure directament aquesta batalla, però va estudiar tots els escenaris. Quan va tornar a Reus, li encarregaven retrats. Estava casat amb una filla de la família Madrazo. Després se'n va a Paris on aprenen dels pintors del moment (Vernet , Ernest Meissonier, Jean Leon Gerome etc).Es va donar compte que el pol d'atracció, era Paris i li van presentar Adolphe Goupil (Un dels primers marxants d'art, que li va proposar un contracte).
Mitjançant la família Madrazo fa fer molts contactes , inclús la reina li va demanar un quadre : Maria Cristina de Borbó, Llavors torna a Marroc i es va disfressar per passar desapercebut. Introdueix la llum i el color, que fa que els seus quadres adquireixin realisme. Va tenir gust pel palaus, ( i un fill es va dedicar a la moda i es va establir a Venècia)
Pinta entre d'altres: Fantasia sobre Faust, un homenatge a un pianista anomenat Pujol, que surt al quadre. Cecília la dona interpretava a Mozart. Es veia com vivien els amics. Es com un quadre retrat que està al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
En alguns quadres trobem orientalisme de com disposa de les figures, de senzilla i ampulosa sensibilitat, "taques que no ho son". També se'ns explica que era un col·leccionisme voraç .
I la relació amb el marxant es va trencar als dotze anys. Va obtenir més llibertat per tal de poder avançar, amb el que ell volia del seu ofici. Va emmalaltir de malària i es va complicar amb una llaga i va morir dessagnat als 38 anys.
Tot un art per entendre la pintura plena de detalls i vivències i la Sra Lamúa va acostar-nos molt a aquesta singular i important figura que va ser, i és, el pintor Marià Fortuny.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)