Espies al Cinema
Núria Vidal.
Han pasado 30 años desde que el 9 de noviembre del año 1989 cayera el muro de Berlin, erigido casi de forma clandestina en 1961. Esta fecha era un buen momento para hacer una reflexión sobre el cine que retrata espias que florecieron a uno y otro lado del muro, durante los casi treinta años que dividió Berlin. Espías de la guerra fría. Pero también espias antes del muro y sobre todo, espias después del muro y en la actualidad. Porqué la profesion de espia sigue siendo una de las mas cinematogràficas que han existido. N.V.
EL NOSTRE APUNT.
Davant d'una pel.lícula històrica d'espies, saber que passa és substancial. Per esdevenir "espia", s'ha de ser "un treballador" que té a veure amb una organització.
La idea neix a la Primera Guerra Mundial. En principi USA no té necessitat de parlar-ne, si en canvi Anglaterra i França. L'espionatge funcional en tots els sentits el va prendre Anglaterra. Hitchcock en els 30 fa una pel-licula Agente Secreto, Sabotaje, Spione de Fritz Lang, llavors no hi ha espies d'Estat a Estat. Hi ha una indecisió... Hi ha enemic, però no es defineix "un dolent".
Durant la Segona Guerra Mundial els espies juguen un paper fonamental, Garbo
(Joan Pujol, un català) figurava un angles infiltrat en Alemanya amb dues cares.
En Fritz Lang "El ministerio del miedo" queda clar que l'enemic és el nazi. Al 1945 "Casablanca" paradigmàtica, els espies txecs. Llavors Hollywood començava a mirar als espies de forma més romàntica. El Caire i Turquia són "nius d'espies" recordem "la máscara de Dimitros. Dels "45 al 60 " del segle passat neix la CIA al 1947, la KGB a Rússia i la NB6 a Anglaterra. Hi ha dos enemics que provoquen i els Sòviets seran l'enemic. Al 1953 hi ha molts elements nazistes escampats pel món. Exemple de la pel.lícula "Encadenats" on s'intenta desemmascarar una ret nazi que comerciaven amb l'urani a l'Argentina.
Operació Ciceró basada al cinema amb espia real, hi ha doble joc amb venda de secrets. James Mason és un mestre d'aquest cinema. Destacar: "El tercer hombre" de Carol Reed i "Nuestro hombre en la Havana" és un espia que tot ho fa maldestrement.
L'Edat d'or dels espies" 1960 al 1990. Un període que la CIA domina al KGB el qual és el malvat... i L'Stasi d'Alemanya Oriental es converteix en l'enemic més potent. Tot l'aparell d'espionatge anglès es construeix a Berlin; és la lluita entre dos móns. Per citar "El espia que surgió del frio" de John Le Carré, són uns espies sense glamour, no com ho és, James Blond,
Hollywood, s'interessa i s'entrenen "Cortina rasgada" "El premio" amb Paul Newman com a protagonista. "El hombre de Mackinyosh" de John Huston es fa passar per un renegat del món occidental i passa a 'altre banda del teló. La CIA es qui domina en el cinema americà. La CIA com s'espia a si mateixa en aquest mirar-se i jutjar-se. En canvi els russos són implacables i rigorosos però no hi ha cabuda per espiar-se a ells mateixos.
John Le Carré agregat cultural a Bonn, hi era quan es va aixecar el mur. Hi havia dos alts dignataris espies russos abans de la guerra, a Anglaterra. Va ser una font d'inspiració ."El topo" on s'intenta buscar quins són aquests dos infiltrats al poder de Rússia. Després han seguit "La casa Rusia" "El jardinero fiel" demostren que el món dels espies no va acabar amb el mur.
James Blond té uns artilugis amb "Casino Royal" Sean Conery es el rostre de letal i seductor i després tenim a Roger Moore. El primer James Blond sap transmetre el dolor del personatge, En quan els russos desapareixen com enemics i apareixen els superagents americans i els anglesos van a segon pla. Es l'època de la profesionalització dels espies, l'Edat d'or de la CIA 1990 al 2001 "la caza del octubre rojo" evidència el desmontatge de la Unió Soviètica. Els grans blocs s'han trencat i es recomponen. James Bourne es manté al marge i va contra les organitzacions mundials, al marge dels governs.
Un nou periode l'amenaça gihadista i la globalització dels conflictes A partir del 2001, es te un objectiu clar: combatre l'gihadisme, que es troba a tot el món, i usar la tecnologia des del cel, amb drons. Són funcionaris i informàtics, que des de l'ordinador fan espionatge.
Per acabar, se citen unes series d'espionatge modernes i de bon nivell, per TV "Oficina de infiltrados" "Homeland" i "The americans" en les quals s'ha creat un llenguatge per a les sèries de TV.
Resumin, el cinema d'espies es un paradigma de la història del món que es quin millor reflecteix, el que passa la història i el que millor ho recull.
