TEATRE

 ADAPTACIÓ TEATRAL

"SOM O QUÈ SOM"

DAVID SERRANO I JOSEP Mª ROVIRALTA

Som dos teatre es va formar per dur a l’escenari Domicili Inconegut, de C.Kressmann Taylor. Més de tres anys pels escenaris de Catalunya. Més d’un centenar de representacions en teatres, cinemes, auditoris, jardins i salons diversos. Josep M. Roviralta porta molts anys als escenaris a TIC Teatre i David Serrano, expert en totalitarismes, va formar part del grup Kalamar.sa teatre dirigit per Pere Riera. 

                                       

Som o què som es tracta d’una versió de l’obra del dramaturg francès Jean-Claude Grumberg (2015). La història de dos veïns d’escala que conversen espontàniament sobre la vida, les religions, els costums, la intolerància i la solidaritat. Un text ple d’actualitat tractat amb una fina ironia i humor, que obre les portes de la reflexió al voltant dels prejudicis i la manera viciada amb què ens mirem el món.                                                     

                                                                                     

AMB AQUESTA ADAPTACIÓ TEATRAL, TAN  BEN  INTERPRETADA PELS ACTORS 

SERRANO I ROVIRALTA , ENS ACOMIADEM DEL CURS , DESITJANT RETROBAR-NOS EL 

SETEMBRE, I DESITJANT TAMBÉ,  UN ESTIU MOLT PLAENT I PLE DE SALUT PER A 

TOTS I TOTES.

  

                                          SALUT , CULTURA  I ALEGRIA!!!!

 

HISTÒRIA DE L'ART , CINEMA.

" EL DRET  EN EL CINEMA"

ALBERT BEORLEGUI

6 DE JUNY DE 2023

Encara que no siguem llicenciats en dret, el cinema ha popularitzat des de ben bé els seus inicis, però especialment a partir del final de la Segona Guerra Mundial, un subgènere de pel·lícules, “de judicis” o “d’advocats” que fa que puguem tenir (més o menys reals) de com funciona aquest món. 

                                  

 Com tot en cinema, però, la dramatització passa per davant del rigor, i és per això que hi ha diferències amb la realitat, les dues principals de les quals són que a la vida real, tot és molt més avorrit que no pas al cinema, i que a la vida real, la llei no sempre és justa: rarament hi ha Davids que guanyen a Goliats, o ideals que van per damunt d’interessos econòmics. Analitzant, però, alguns títols podem veure com han anat canviant societat i lleis, sense oblidar que el cinema ha estat també un revulsiu, en temes com el racisme.

                                                    

  En aquesta conferència es proposa fer un recorregut incomplet però significatiu de 13 situacions reflectides al cinema sobre judicis. Òbviament, falten molts títols, però tots ells són representatius de com el cinema ha retratat, sovint amb pel·lícules excel·lents, d'aquesta professió. Així, no hi pot faltar la que possiblement és la millor pel·lícula sobre el tema i on no surt cap advocat (12 hombres sin piedad, 1957); o aquella que va despertar vocacions per la integritat que va impregnar Gregory Peck en el seu personatge (Matar a un ruiseñor, 1962); o la que va enganyar un advocat ben astut, però al final es va complir una justícia més aviat poètica (Testigo de cargo, 1957).Tampoc hi falten aquells casos que exemplifiquen la desprotecció del ciutadà envers la llei (El proceso, 1962), o de quan l’idealisme deixa pas al pragmatisme (La tapadera, 1993); de quan un cas pot redimir un advocat (Veredicto final, 1982) o del paper més difícil d’un advocat defensor (¿Vencedores o vencidos?, 1961).

                                    

                                   

Al marge de l’art i de l’entreteniment, no oblidéssim tampoc que sovint, el cinema, ha servit per fer avançar la societat en algunes pel·lícules amb judicis, com és el cas de la conscienciació sobre la SIDA a Philadelphia (1993).Però tampoc siguem tan idealistes. Al capdavall, el cinema també essent fidel a la cita de Shakesperare: “La llei és la més perfecta injustícia”.                                   

Albert Beorlegui info@albertbeorlegui.cat

 HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LES PIRÀMIDES

NÚRIA CASTELLANOS

23 DE MAIG DE 2023

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LES PIRÀMIDES Dra. Núria Castellano i  Solé

La conferència es va plantejar a entorn de tres eixos. Què significa la piràmide, per què s'escull aquesta forma i quins elements formen part aquesta estructura. Teories sobre la construcció de les piràmides . Principals piràmides al llarg de la història d'Egipte. La paraula jeroglífica per dir piràmide era mr i era la mateixa forma que s'usava per fer un tipus de pa. Per això els grecs van anomenar aquestes estructures com a pyramis (pastís).Aquesta forma representava un raig de sol petrificat, el monticle primigeni, una escala al cel i enterrament reservat als faraons, ha de recordar que la piràmide és la tomba però constava d'un moll, el temple de la vall, una calçada i el temple funerari. Abans de construir la piràmide s'orientava cap als punts cardinals i en direcció a la constel·lació d’Orió (relacionada amb Osiris) i a l’estrella Sirius (Isis i inundació).Tot i que encara es parla de la construcció de les piràmides per part dels extraterrestres o esclaus, ha descobert el poblat dels obrers que van edificar les piràmides, prop de la piràmide de Micerí.Les teories sobre la construcció van des de rampes rectes, rampa en zig-zag en una sola cara, rampa en espiral o rampa interna. Principals piràmides:La primera va ser la del faraó Djoser a Saqqara, amb un recinte de 554 m x 277 m. Constava d'una muralla, un pati, la tomba sud (simbòlica), el pati del heb-sed, el serdab, el temple funerari i la piràmide. La tomba es va iniciar com una mastaba de 8 m d’alçada i es va ampliar fins a 6 graons i 60 m. alçada. La cambra funerària està al centre de la piràmide, al fons d’un pou de 28 m de profunditat i 7 m d’amplada.Esnofru construeix a Medium una piràmide que es va esfondrar (amb la cambra funerària dins el nucli de la piràmide) i a Daixur la piràmide romboidal i la roja de 105 m d'alçada.A Guiza s'aixequen les piràmides de Quèops (146,6 m. alçada), Quefrè (que conserva el temple de la vall al costat de l'esfinx) i Micerí (amb només 65 m. d'alçada).Al final de s'inscriuen els Textos de les Piràmides Imperi Mitjà, la necròpolis reial es trasllada al Fayum i tenim piràmides amb nucli de tovot i revestiment de pedra calcària. Les principals estan a Lisht, Illahun i Hawara Amb el canvi d'enterrament a partir de l'Imperi Nou (hipogeus a la Vall dels Reis), la piràmide adoptarà com a tomba pels particulars. Només els faraons nubis i de Mèroe continuaran amb la tradició de la tomba reial en piràmide, a les necròpolis de Nuri, Kurru i Mèroe. Seran estructures petites, sense piramidió i amb revestiment de totxo vermell.

                                                                                                                                           N.C.S.