viernes, 20 de diciembre de 2019

MÚSICA

EL MESSIES DE HAENDEL
Xavier Chavarria Talarn
17/12/19



El Messies de Händel, una obra mestra.L’oratori El Messies és una obra de caràcter festiu, brillant i de celebració,plena de cors magnífics i exultants, amb àries de gran bellesa i un esperit de joia que continua captivant els aficionats d’arreu del món, especialment el cèlebre Aleluia. Una obra mestra que Händel va compondre en només tres setmanes, quan tenia 56 anys, en un moment delicat, i envoltada d’anècdotes, curiositats i detalls fascinants.


Händel és un dels compositors més cosmopolites de la història: nascut a&nbsp Saxònia,format a Itàlia, va acabar vivint a Anglaterra on les seves òperes i oratoris triomfaven, i les seves obres de circumstàncies (com els himnes per a coronacions i aniversaris, la Música Aquàtica, o la Música per als Reials Focs Artificials) enamoraven reis i plebeus.



Una vida agitada i plena d’èxits i obres mestres, com el cèlebre oratori El Messies, una obra de caràcter festiu i brillant que s’ha convertit en un clàssic en les programacions musicals nadalenques a mig món, tot i que Händel la va concebre com una obra per a la Pasqua de Resurrecció i no pas per al temps de Nadal. Händel tenia 56 anys quan va compondre El Messies, una obra plena de curiositats, d'anècdotes, escrita en només vint dies, que es va estrenar a Dublín amb èxit però que a Londres va ser rebuda amb molta fredor. Una obra plena de cors magnífics i exultants, amb àries de gran bellesa i
un esperit de joia que continua captivant els aficionats d’arreu del món, especialment el cèlebre Al·leluia.                                                      X-CH.





jueves, 5 de diciembre de 2019

CONFERENCIES SEGON I TERCER TRIMESTRE 2019-20

BON NADAL I FESTES US DESITJA L'AULA D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE GRÀCIA
Poema de Nadal
Amb la molsa que he collit,
a la muntanya encantada
i amb figuretes de guix
amb l'anima rovellada
faré un pessebre escarit
peò entranyable a la vegada.
Un angelet despintat 
als pastors posarà al dia
i un patge encrostonat 
serà dels tres reis, el guia.
El naixament serà auster,
doncs la sagrada família 
tindrà per recer un paller
en comptes d'una establia.
Sé molt bé que la nostàlgia 
i una emoció permanent
formaran part de la màgia
que traspuï aquell moment.
Així amb il·lusió i l'esperit
que el Nadal trempa a la farga,
l'home esdevé nen petit
en la nit més bella i llarga
 Eugeni Vendrell poeta.



PROGRAMA DE CONFERÈNCIES PRIMER SEMESTRE 2020

14  gener  Frida Kahlo per Erica Bornay

28 de gener Carmen Broto per Ruben Padilla

                      11 de febrer El Gran Musical Americà per Albert Beorlegui

        25 de febrer, Habitar la ciutat per Àngels Canadell

22 de febrer sortida a Elna i Colliure
trobada  per agafar l'autocar ,a uns 50 mts parada Bus V15 de Gal.la Placídia

 a 3/4 de 8 del mati, del dia 22

Visita la Maternitat d'Elna, platja d'Argelès I 
Colliure on dinarem. (ja esta reservat)
Telefon per qualsevol aclariment 686 58 00 77.
Mirar de portar l'import exacte 28+20 Euros.



       10 de març    La transició espanyola i la figura de Adolfo Suàrez

(Víctor Balaguer per Montserrat Comas queda posposat)


     24 de Març El Canvi Climàtic a Catalunya i Pirineus, On som on anem? per Jordi Camins

14 d'abril El Paral.lel per Luís Permanyer

28 d'abril, Shakespeare &Cervantes

SETMANA DE LA GENT GRAN

05 de maig  Mercé Rodoreda M. Isabel Pijoan

12 de maig Memòria "El mai més en el record" per Joan Trias

26 de maig  Conflictes entre fe i ciència en el Segle XIX

09 de juny Cloenda  amb Peces Musicals

----------------------------

ANTROPOLOGIA

3 de desembre de 2019
Manuel Delgado
"Carrer, festa i revolta a Barcelona"

De manera recurrent, i des de fa segles, el carrer ha estat escenari protagonista de tota mena d'apropiacions massives i tumultuoses que han provocat sacsejades sovint d'abast històric. En tots els casos, prenent com a model la festa popular, munions humanes feien seu el carrer per convertir-lo en prosceni dramàtic transformació o, si més no, del seu desig. Barcelona seria i és encara un dels millors exemples de com l'espai urbà pot ser escenari on s'expressa la voluntat col.lectiva, també en les seves manifestacions més insolents.                                                                                    M. D.
   




 EL NOSTRE APUNT
De manera anecdòtica i recurrent el nostre conferenciant ens endinsa en escenaris passats on hi va haver vagues, manifestacions i protestes, escenaris que van del 1951 al 2000, llavors s'anomena que desprès de la vaga de tramvies del 51 es celebra el dia de Les Forces Armades, es pot dir sense públic... i a partir del 1981 no es fa la  desfilada  militar.



 També ens omple d'anècdotes curioses en el dia del casament de la Infanta. En actes públics  mai es trien els llocs, -se'ns diu- ,  s'atribueixen als carrers i places "el sentit". En el seu ofici l'antropòleg a voltes "S'interessa per  coses que no interessen" diu: "tenim la obligació d'estranyar-nos" -Es pregunta  -Per què es queda - quan sortim per la ciutat  -on es queda? -Per què a tal lloc i no a tal altre? LLavors, els moviments socials o mobilitzacions requereixen d'una cosa elemental que és: moure's i l'escenari és: "EL CARRER"

       


 "Els carrers seran sempre nostres" El concepte de carrer té una potència, ajunta persones, que ni tan sols es coneixen, es crida, es canta, es podria fer un mapa de forma ritualitzada. Les fogueres del Clot amb la consigna "cremem Barcelona" ÉS el tema de fogueres de Sant Joan!! Barcelona n'estava plena de les senyals. I a la pregunta - QUÈ ÉS UNA FESTA? interpel·lant als oients, llavors, explica: els llocs es transformen, irromp una música, desapareixen els cotxes. Es fa un ús excepcional de l'espai, per bé o per mal. Festa, barri, es produeix "plasma" "metaplasma" extensió organoplàstica; es transforma l'espai i s'intensifica la sociabilitat. La festa experimenta la transformació; a casa fer festa es carregar-te de feina... ans al contrari, no és festa!!La festa es una senyal d'excepció. -Quina és la moral d'aquesta irrupció? -Una Victoria del Barça? Els Tres Tombs? -Les festes obliguen! -és un esforç que no obté producte!  Tanmateix potser una ofensa no passar-ho bé! Han de passar coses estranyes! Alteració de l'ordre públic! (Per Nadal podries creure que la empresa és una família...) 


És la subversió del sistema que és a la vegada un requisit. Primer el "caos" i després agafa la forma "cosmos". ("Deixa anar"...: 480 correbous a les terres de l'Ebre, que fem? Els prohibim?)
Quan una comunitat domina a l'altre el primer que fa es prohibir les seves festes que representen una identitat. Una societat que fa de la nit, la revenja!! 

REVOLTA, el referit a la festa també val per la revolta, les maneres d'apropiar-se de l'espai urbà, és el mateix que la revolta. la festa funciona com un termostat, s'ha de cercar quina es la moral d'això que fem de revertir l'ordre, no ho podem fer cada dia. No és pot controlar la ciutat en festes;
L'exemple de la evolució francesa, el mecanisme de boca a boca. D'una manera les coses són com són, tot pot esdevenir diferent! La Societat arriba a un punt d'ebullició. Parlem d'energia col.lectiva. Parlem de la plaça Tetuan, es va produir una lògica sinàptica que implicava el que feia cadascú. Coordinació de temps, responia a  lògiques , és una experiència d'intel·ligència col.lectiva. 
I així d'una manera diferent el nostre conferenciant ens fa reflexionar, 
en el procés de transformació de la individualitat, (individualment  som "poca cosa" res...)a una  col·lectivitat d'actuacions imprevisibles,  a traves del carrer de la festa i revolta!   

HISTÒRIA DE L'ART: PICASSO I MIRO

  PICASSO I MIRÓ: DOS GRANS ARTISTES COMPARATS.   REVOLUCIÓ ARTÍSTICA. ADMIRACIÓ I AMISTAT Mariona Millà 16 d'abril de 2024 Picasso i Mi...