LITERATURA

SALVADOR ESPRIU
AHIR, AVUI I SEMPRE
M. Isabel Pijoan i Picas
28 de maig de 2019

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 -Barcelona, 1985) és un dels escriptors nacionalment i internacional més rellevants del segle XX. I és que el seu missatge té una vigència peculiar en els temps que corren. La seva obra, que presenta un sincretisme recopilador de diferents tradicions culturals i espirituals (l’anomenada “forma enciclopèdica” de què parla la crítica), és un univers, únic i singular, a la recerca del sentit global de  l’existència humana, el qual esdevé una autèntica iniciació als secrets de la vida i la mort.

Espriu comença escrivint prosa narrativa als anys 30 del segle passat, cosa que li permet satiritzar la societat del seu temps, sovint presentada de manera
esperpèntica. Les seves narracions, que fustiguen els mals costums de l’època i
la manca d’una praxi ètica en la vida quotidiana, tenen una rabiosa actualitat. Així, els contes “El meu amic Salom” i “Teoria de Crisant”, per exemple, es configuren com a veritables retrats morals de la societat actual, sotmesa a una complicada situació sociopolítica.

La poesia d’Espriu, a la qual es consagra, ja a la postguerra, desencisat per
l’ensulsiada de Catalunya a causa de la Guerra Civil, l’emmena a pouar en les
fondàries metafísics de l’ésser humà per meditar sobre la mort, omnipresent en el context posterior de la Guerra Civil i la II Guerra Mundial, bo i assumint-la i superant-la en l’elementalitat de les petites coses de la vida quotidiana, com
evoca Llibre de Sinera (1963). De la mateixa manera, ens presenta una solució ales difícils relacions de Catalunya i Espanya al llarg dels segles, estimulant-nos a establir ponts de diàleg entre els diferents pobles de la Península Ibèrica en  emblemàtic poemari La pell de brau (1960)



El teatre espriuà, iconoclasta de la tradició teatral anterior i reverencial de la
llengua catalana, com es veu a Primera història d’Esther (1948), incorpora sovint el mite d’arrels mediterrànies, des d’una dimensió nova, en atorgar-li un caràcterètic amb el desig d’establir un comportament cívicosocial per a les futures generacions.

Salvador Espriu, que ha cultivat també la crítica literària en comentar la poesia del seu gran amic, el poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, ha excel·lit en tots els gèneres, entre altres temes, pel mestratge demostrat en l’ús d’un llenguatge propi, el qual té la potència del qui s’expressa en la fermesa de la sinceritat però, com a persona respectuosa dels altres, sap que la “veritat”, fins i tot la seva, és unconcepte relatiu, mai absolut.

                                                                                  M. Isabel Pijoan i Picas
                                                                               

MÚSICA

El nostre apunt
Maria Callas
Una vida d'òpera
Enric Mayolas

Se'ns fa un resum de la vida de la diva, des del naixement  a New York 4/12/1923 fins 16/9/77 a París. Una infància amb precarietat i havent d'emigrar amb la mare a Grècia,  El pare es queda a USA. Poc afavorida però amb una memòria excepcional i unes condicions musicals favorables, afegint la seva gran capacitat de treball.

Ja concursa a un musical als 11 anys. Ella però se sent sovint  utilitzada pels seus propers. Té la sort d'escoltar a Rosa Ponsella cantant Norma.
Serà un primer referent. També coneix Elvira Hidalgo (Vallderoures) al Conservatori d'Atenes  la seva  professora  i amiga durant tota la seva vida: la seva mentora. Debuta en el rol de Sour Angèlica "per aclarir la veu". El 1942 debuta a Atenes amb 19 anys cantant La Tosca, a l'aire lliure". Al 1945 es retroba la família a USA . Té un episodi agradolç al Metropolitan de New York , degut a uns contractes firmats a darrera per el seu pare i Bagarozy. Refusa el MET amb 23 anys i al 1947 debuta a Arena de Verona amb Gioconda amb Tullio Serafin Coneix Meneghini, marit i protector, però es porten 30 anys.  Zennatello la contracta  i Tullio Serafin director, l'aconsella que estudiï i no ho deixi.  Hidalgo sempre l'acompanyarà en les seves actuacions.
És a Venecia on mostra les seves capacitats  i on es casa amb Batista Meneghini representant, però ella no se sent cómode. Descobreix en "Norma" allò que busca i li agrada cantar, seguint els acords, "crechendos i diminuendos".Cada nota té el seu valor i s'ha d'entendre bé, i en fa paradigma.
Tullio Serafí la porta al Fenice per fer Walkiria i descobreix les potencialitats, pot expressar amor, odi, gelos, tristesa nostàlgia, força etc més enllà de la bellesa.
Utilitza tècniques vocals diferents i inflexions de veu en obres molt diferents.
Ella formula: Respecte al text, comprensió, servir a la música, disciplina i magnetisme, "Deixem el manierisme i tornem a la manera d'abans, "El secret és a la partitura" diu: Jo tinc un gest per a cada òpera. La Maria treballa amb una rigorositat brutal, a l'Escala de Milà tenim a la Callas fenomènica. Té contactes amb Visconti, amb la Traviata coneix a Bernstein i a Onasisi molts d'altres vinculats al món de la musica i la fama. Per fer Medea s'aprima i ella es veu, tal com es vol veure...

En aquesta etapa dona 132 funcions en 23 papers d'amor i odi.  Al 1960 flueix un esgotament, i després de trencar amb Onasis es diu "Cantaré sols per a mi i vull viure com una dona corrent". i el 1962 Onasis es casa amb la Jakie la qual cosa fa que es desfaci  el seu món.

El 1975 es mor fill i pare Onasis i ella esta reclosa a casa d'uns amics francesos.
Li falla la veu, entra en depressió  i al 1977  mort sola a París havent aconseguit nivell d'excel·lència  artística i de drama vital. 
En resum varem gaudir d'una diva de la òpera amb uns films i fotos extraordinaris i varem fer memòria visual i auditiva  i vam tenir l'oportunitat d'apropar-nos a ella amb millor coneixement d'un  personatge tan excepcional. 

HISTÒRIA

El nostre apunt.

La Construcció de Refugis Antiaeris durant la Guerra Civil.

Josep Maria Contel

7 de Maig de 2019

La construcció de refugis antiaeris arrenca dels bombardejos del 1937-1939

sobretot per avions Saboya 89,  que en prou feines es faran servir per les altres guerres europees. El nostre conferenciant ens endinsa en les vicissituds i dificultats d'aquesta època en exemples que encara perviuen i en documents històrics provinents de fons d'arxius, per exemple, del arxiu municipal del Districte, Plaça Diamant, Revolució i Roque B. i també de particulars. 

  

La societat civil es mobilitza, el primer Savoya datat el 1937 (després de llençar una bomba al Liceu el 8/8/1939). Es troben els veïns al cinemes Verdi (La vetlla) i s'han d'abonar quotes, 2 pessetes a la setmana i tindran uns drets, carnets i normes : Sols s'utilitzaran en temps d'alarma.

En aquest context es comptarien uns 1400 refugis  de tres tipologies: Clavaguera i col.lector, se'n compatibilitzaran uns 24. Tipus Col.lectius (plaça Tetuan, Places de Gràcia) (35 fets per l'administració,11 d'aquests pel Sindicat CNT) i  9 tipus familiar, en els quals  s'entrava per dins. Exemple el de la plaça del Sol poden ser excavats a 4 mts perquè està fets en formigó capacitat per 2000 persones. Idea de després convertir-los en banys Públics. Actualment acabat essent un parking.

En l'apartat de publicacions tenim el llibre del regidor Manuel Muñoz amb el llibre "Com construir refugis". En alguns casos es feien servir materials d'enderroc dels mateixos bombardeigs d'esglésies i edificis. També hi ha ajut tècnic de topògrafs. En alguns hi trobem  pous de ventilació.  Curiositats c/ Mallorca, hi havia el del  Palau de les  Heures,  refugi que utilitzar Lluís Companys, President de la Generalitat. L'enllumenat en alguns era de 12 volts amb llum d'emergència, doble interruptor i dos corrents de bateries. Alguns disposaven de piques d'aigua, lavabos i cisterna. i enfermeria. però eren pocs.  El 26/1/1939 que van acabar els bombardeigs  no es van tapar els refugis fins al Maig. 

Es va fer enumeració de gran quantitat d'ells i de la seva ubicació. I amb el col.loqui van sorgir anècdotes, curiositats i memòria de tràgics records per algun familiar dels assistents. 

LITERATURA

El nostre apunt.
Creació Literària. De la idea a l'escriptura.

Rafael Nadal

30 d'Abril de 2019

Tot just a una setmana passat Sant Jordi, hem tingut l'oportunitat de tenir com a conferenciant a Rafael Nadal, enguany amb el 39è. Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, i amb  la seva exposició sobre el fet d'escriure ens ha abocat de ple, en les històries que el motiven i que fan que el fet d'escriure a vegades per ell mateix,  es estirar del fil d'una història real, on per casualitats de la vida,  coneix algú,  el qual es protagonista de la història real viscuda pel personatge i llavors neix la creació literària i la idea de la novel.la narrada pel nostre escriptor.

Ens va un traç de les seves novel·les destacant anècdotes del seu  rastre  per la geografia i per la vida del personatge, recomposant totes les vivències conegudes o obtingudes d'històries de vida, que ell copsa amb sabiduría i que conformen uns retrats psicològics que atrapen al lector per la versemblança i per la veracitat.

Tot i que els arguments s'ambienten en diferents llocs de la nostre geografia, es fa una mirada a un context europeu del segle XX, i sobretot en el període d'entreguerres i posterior, en el  quals indirectament s'argumenten molts del fets comptats, per  les vicissituds dels nostres diferents protagonistes.
Tot plegat una emoció per la lectura en general  i pel desenvolupament literari.