TECNOLOGIA

 "ELS DRONS BONS"                                                                                                M IGUEL VALERO I CRISTINA BARRADO

22 DE FEBRER DE 2022

Els drons són cada vegada més presents a la nostra vida, a tots els nivells. Per exemple, recentment hem vist drons ajudant a supervisar l'evolució del volcà de La Palma o per detectar aglomeracions perilloses en aquesta crisi sanitària deguda a la pandèmia.

Pocs dubten la utilitat d'aquesta tecnologia. I a mesura que les normatives ho vagin permetent, la seva utilitat es multiplicarà. Ja ens anuncien serveis de lliurament més ràpid encara de mercaderies en domicilis o serveis de taxi basats en drons, però el més interessant és el que encara no podem imaginar.

No obstant això, els drons també tenen el seu costat fosc. Van ser inventats com a instrument de guerra i avui dia les aplicacions militars són molt freqüents. Tampoc no són gaire ben rebudes per la població les aplicacions d'inspecció (“el gran germà que tot ho veu”). Molts es pregunten “podré seguir prenent el sol tranquil·lament a la meva terrassa sense que ningú em vegi?”

Així doncs, aquesta nova tecnologia, destinada a millorar la vida de les persones en molts aspectes, no sempre és ben acceptada per la ciutadania. Això no és una novetat. Ha passat abans amb altres tecnologies que avui dia són imprescindibles. Qui vol tenir una gran antena de telefonia o una central nuclear a prop de casa seva?

A la conferència veurem que els drons poden fer moltes coses bones. Repassarem algunes de les aplicacions més sorprenents i explicarem quines coses es poden fer amb la normativa actual i el que es preveu per al futur. La conferència inclou una demostració del vol d'un dron senzill.

                                                                   Miguel Valero

                                                                   Cristina Barrado

El nostre apunt:

Tota la conferència, el contingut de la qual ja està resumit, va versar en demostracions i exemples" in situ" que ho varen fer molt amé, curiós i a la vegada divertit,  cercant  respostes i fent jocs, seguits pel telèfon móbil,  Ara en sabem més d'aquests nous artilugis que 

van cercant lloc, al nostre cel. 

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

8 de Febrer de 2022,                                                                            Assumpta Montellà                                                                                                                                                                                           El setè camió                                                                         

 En els darrers dies de la Catalunya republicana cohabitaven els dos governs

govern Negrín-Azaña i govern Companys. Eren els dies previs a la derrota i a 

l’exili. Negrín guardava el seu secret més ben guardat a La Vajol (Alt Empordà): 

una mina de talc convertida en caixa forta per guardar-hi els lingots d’or 

de la República, a punt per passar la frontera.

x

Però el dia senyalat, un camió comandat per carrabiners, que feia el transport des 

de la Vajol fins a França, perd la seva càrrega: una tona d’or, enmig del caos de la

Retirada.  El camió se’l coneix com: EL SETÈ CAMIÓ.                 A.M.

El nostre apunt  

La mina de la Vajol està situada a la ratlla amb la frontera francesa, dita després la "Mina d'en Negrin". Abans era una mina de talc "sabonet de sastre" Hi treballava la gent del poble i va quedar incautada. No s'hi podien apropar. 

S'estava construint una càmera cuirassada i va deixar el seu fill, cap de la logística. (Anagrama del Banc d'Espanya duien els equips de transport).

Ho sabien Azaña i Negrin i la volien buidar. De la Vajoll a Pertús, passaven els camions, el 5 de febrer . A Negrin li queden 7 camions per omplir i buidar, la mina. Aquest dia passava Companys cap a França i havia caos en la retirada. D'aquest set camions,  en passen sis i un torna cap a les mines. (L'edifici el folren per camuflatge) i ho tornen a intentar el set de febrer. Lister, va fer volar el pont, i el camioner va buscar contrabandistes i 14 mules i van començar pel coll de Lli. Tot un periple de indagacions de l'escriptora la porten als arxius de Guadalajara, on s'hi troba l'evacuació del Museu del Prado, que les obres anaven cap on es dirigia el seu govern, que era llavors a Valencia. Mentre hi ha el Decret de no Intervenció europea( però fan assistència per ajudar a l'evacuació del quadres). Son 71 camions traslladant enmig de bombardeig, i dirigint-se a València, a les Torres de Serrano i després, cap a Barcelona. Arriben a BCN i ja han evacuat els quadres per Olot. Hi ha un triangle logístic: Castell de Perelada, Castell de Figueres i la Frontera.

 

L'ajuda del soviètics va resultar," l'ajuda enverinada" dels lingots d'or. El secretari del tresor, era Negrin i va ordenar tots els lingots cap a Cartagena en tren . Hi havia la màxima autoritat portuària i el vaixell carregat, surt cap a Odesa i Cap a Rússia, ja que les armes de la república s'havien de saldar amb or. 

A prop de Cartagena hi havia les mines Almudena era el "modus operandi" per guardar l'or, allí.

Se'ns parla del decret 1937/38 "cajas de reparación" , s'obririen les caixes davant del propietari  i l'or es fonia en alguns casos. La neta de Negrin es venia passada la guerra, la paperassa que havia quedat a l'Estat Español. Hi ha unes memòries de Negrin Junior que es pot retocar el"puzle del fets". Exemple, els quadres del Prado de Perelada a la Vajol i havien de ser evacuats i es van encomanar al tinent Blasi pel coll de Lli, que havia de portar 50 gravats Goya, un Zurbaran i el camió es va estimbar i el tinent Blasi va ser l'heroi popular u¡i anònim  que portava els quadres, se'l va localitzar a una botiga del carrer Santa Ana de Barcelona. Ell ja havia desaparegut, pero queda el seu exemple de responsabilitat als seus ideals i a la república,