EL MÓN MEDITERRANI I l'ORIENT MITJÀ
Antoni Raja i Vich 21 de novembre de 2023
En aquesta sessió comentarem les majors qüestions geopolítiques que podem trobar a la Mediterrània. Farem un petit trajecte d’oest a est -en ordre de lectura, no en sentit del moviment solar- per les majors tensions o situacions que podem trobar en aquest petit mar rodejat per tres continents.La primera qüestió serà el pas de la Mediterrània a l’Atlàntic. És a dir, la qüestió de l’estret de Gibraltar, i com el Regne Unit, Espanya, i Marroc lluiten per a controlar un pas estratègic en el comerç global entre Àsia i Europa. Així mateix, esmentarem com en aquest món controlat per Estats també trobem jugadors no estatals com són els fluxos migratoris, organitzacions terroristes com Al Qaeda, o grans corporacions que proven d’influir en les decisions dels governs a la zona.
La segona qüestió serà el final, en la seva majoria desastrós, de les anomenades Primaveres Àrabs que van començar el 2011, i que prometien un món més democràtic i inclusiu, quan, en realitat, han consolidat dictadures com en el cas d’Egipte, o han precipitat cruentes guerres civils com podem trobar a Síria o Líbia. Degut al temps disponible, no podrem entrar de manera detallada en l’anàlisi detallat de tots i cadascun dels conflictes, però sí que farem un estat de la qüestió generalitzat que anirà d’Algèria fins a Síria. La tercera qüestió tractarà sobre les grans migracions africanes i asiàtiques cap a Europa.
Des del final de la Guerra Freda i el relaxament dels controls fronterers, els moviments humans de zones poc desenvolupades o afectades per conflictes que semblen eterns, cap a zones més benestants, han provocat que països com Espanya, o Itàlia hagin rebut grans quantitats d’estrangers. Històricament, Espanya és un país que emetia migració, mentre que avui en dia Espanya és un país plenament desenvolupat que rep milers d’immigrants a l’any, per ser més precisos, Espanya ha passat de tenir poc més de mig milió d’estrangers vivint al país als anys noranta, a tenir-ne més de cinc milions. Aquest fet ha comportat una creixent alarma entre els ciutadans de països poc habituats a rebre immigrants com podien ser Espanya, Itàlia, o Grècia. En tots tres països, l’extrema dreta ha trobat nous espais per a créixer com a resultat d’aquestes onades migratòries.Per acabar la sessió, ens centrarem en la situació geopolítica de l’orient mitjà avui en dia. Especial atenció dedicarem a la situació a Gaza, els Alts del Golan, i a Síria on dos conflictes han modificat de manera radical el món musulmà de la zona. Provarem d’explicar com els conflictes que van anar prenent forma durant la Guerra Freda no es van acabar quan va caure el mur de Berlin l’any 1989, o quan Mikhail Gorbachev va dissoldre la Unió Soviètica l’any 1991. D’aquesta manera, el conflicte palestí que va començar, com a mínim, l’any 1948, quan els exèrcits de varis Estats àrabs van ser derrotats per les milícies istraelites de la Haganà i del Irgun. El desplaçament subseqüent va convertir a varis milions de palestins en pàries sense casa, en desplaçats que van haver d’anar a altres Estats àrabs o cap a occident.
Aquesta derrota anomenada Nakba -desastre- pels àrabs ha controlat moltes narratives i decisions en el món àrab. De manera similar, una guerra civil com la síria es va convertir progressivament en un conflicte regional i internacional on diferents faccions lluiten per a destronar un dictador com Bashar al Assad per a guanyar una major influència en la regió. Països com els Estats Units, Rússia, Qatar, Iran, Turquia, o organitzacions com ISIS o DAESH, han participat en diferents moments d’aquest conflicte per a poder convertir-se en les forces hegemòniques d’un país amb accés al mar Mediterràni, amb fronteres poroses.
