miércoles, 18 de abril de 2018

LITERATURA, ESCRIURE FICCIÓ

El nostre apunt                               
 17d' abril 2019
ESCRIURE FICCIÓ
Ramón Erra

En  escriure ficció hi podem trobar una part acadèmica i una part d'experiència personal també.  Volem explicar una mena de veritat, llavors escrivim,  en la base d'invenció,  de coses ja inventades i planifiquem tot abans d'escriure,  o no planifiquem res i alguna cosa passarà... I tindrem sempre en compte l'equació: espai - temps., 

Els personatges els veiem com éssers de paper... uns éssers sense entranyes,,, però se'ns dona uns quants trucs per submergir-nos  a dins dels personatges i arribem a saber que pensa, seria com fer un monòleg interior.


 El narrador ens ho explica en tercera persona. L'estil indirecta lliure, esta focalitzat a un sol personatge i el narrador farà moure els fils del personatge... fent un anàlisi psicològic i/o fent lligar el món interior i exterior del personatge.


Aquests personatges són els que faran la novel·la important.Els personatges de novel·la (Segle XX) sabem com viuen en l'època i ens  influencien. Tenim personatges plans, caricatura al voltant d'una idea fixa, i el personatge rodó el qual creixerà o disminuirà al llarg de l'obra. Charles Dickens crearà molts personatges plans però en conjunt crearan una xarxa que faran una novel.la viva. A Guerra i Pau de Tolstoi molts personatges evolucionen, seran rodons.
 Exemple en el cas de Werther de Goethe, molts joves l'imitaven i havia hagut suïcidis també. Aquests personatges encarnen els nostres desitjos, angoixes,  somiejos etc. 

David Lodge  ha reflexionat sobre aspectes dels noms del personatge i també del títol de la novel·la. Tenim l'exemple de la novel·la Howards End escrita per E.M. Forster que és un text que fa referència a una altre novel·la (interectualitat)  canònica, com una picada d'ull...


Milan Kundera ens diu: la novel.la examina alguns temes de la existència, no examina la realitat sinó que examina l'existència. 

Del personatge d'ell, la Teresa (Insoportable  levedad del ser) ho sabem tot i d'en Tomas no sabem pràcticament res.

Del Personatge d'en Quixot es fa referència a un  ego experimental, encarna una bogeria que no podem entendre.
E. M. Forster s'analitza la ficció literària el mètode a traves del qual el pensament es transforma en acció. 

La novel·la qualsevol cosa que passa, passa per alguna finalitat i en la vida real no succeeix de la mateixa manera, en la vida no tot té unes causes... 


Es podria parlar de "Home Sapiens" i" Home fictus"  aquest és capaç de morir 
en moltes ocasions, no dorm, no menja... però està envoltat de relacions humanes...

Aspectes com.

El temps de la novel.la Tolstoi controla el pas del temps ensenya la Natatxa jove i la marassa revinguda, veiem el pas del temps que ens el creiem. És això una bona novel.la.
L'espai, com a  idea de recolliment i/o com a  idea d'extensió o intempèrie. En els interiors , de múltiples tipologies, passen les coses de la vida i en els espais exteriors són més proclius a les persecucions fugides i canvis i aventures ...
El paisatge ens decantarà cap a un lloc o un altre, crearem atmosfera amb un dia lluminós o tapat, plujós etc. 

Qualsevol història .començant amb una paraula sense article:  nena, casa, carro pont i casa s'allargaria molt i fins hi tot esdevindrà una novel.la s'hi hi posem tots els ingredients perquè es desenvolupi l'acció i el personatge...


I si ens respon alguna pregunta màgica que ens hem fet, ens explica aquella veritat de fons com, 


'LA VIDA ES CANVI"

 "L'AMOR SEMPRE TRIUMFA"
 EL PODER ESPANTA A QUI EL PATEIX I A QUI EL TE,
 LA MORT ENS ESPERA I NO VOLEM VEURE..
 ELS DINERS NO COMPREN LA FELICITAT

tenint en compte aquest aspectes i d'altres, podria esdevenir una bona novel·la!!





jueves, 5 de abril de 2018

HISTÒRIA

El nostre apunt
Franco, Reis Catòlics, Unitat d'Espanya. Mite o realitat
Francesc Albardaner






En temps dels Reis Catòlics, al segle XV, no existia el Reino de España, hi havia la Confederació Catalano Aragonesa i el Regne de Castella.  Va sorgir Corona d'Aragó ( per allò antic de Berenger IV que va voler ser Comte i no Rei!!)
La Heràldica ens desgrana moltes coses.
Estudiant l'escut en temps dels Reis Catòlics,  l'àguila que hi figura al fons ve de la  tetramorfos dels quatre evangelistes,  en aquest cas, el de Sant Joan té l' aguila nimbada; Corona reial a la part de dalt de l'escut;  i les dos columnes "porta d'un Emperador"" Plus Ultra"  l'estret de Gibraltar (més enllà no hi ha res), i Carles I agafa aquest símbol el jou i les fletxes (després van esdevenir  símbol de la Falange, partit únic, amb el  jou i les fletxes, fundat per Enésimo Redondo. Es pot anar veien com pràcticament molts elements es van actualitzar en temps de Franco que va copiar l'escut de Isabel i Fernando, "el espíritu impera", i va instaurar un règim medieval, Reis Catòlics eren devots de Joan Evangelista, al presbiteri de Sant Juan de los Reyes de Toledo, l'escut està repetit 12 vegades , on figura Castella i Aragó, Rei de Sicília que  el Rei Ferran  va regalar a Isabel, el jou ve de Isabel i les fletxes de Fernando. Tanto monta, monta tanto, hi ha el nus gordià. així Fernando es quedava amb el jou i el nus tallat pel mig i Isabel es quedava amb les fletxes.

UNITAT dinàstica si, però no encara unitat d'estat i fiscal  hi havien encara arancels d'Aduanes, Es fixa la hegemonia de Castella. A Aragó les Corts dominaven als Comtes i llavors es va instaurà per sobre de tot La Inquisició Espanyola, que pertanyia a la Corona de Castella i sotmetia a tota la resta., d'aquesta manera, es volia també una unificació i hegemonia total per part de Castella. 


 I en l'escut del Rei Juan Carles I hi ha també el jou i les fletxes, que prové del 1969 en que Franco va presentar el Príncep com a successor, i una monarquia que havia de continuar a partir del 1969, i al 22/11/1978 el Príncep va tornar a jurar els principis del Movimiento que es passava d'una doctrina política totalitària a una doctrina política democràtica.

La Nova Constitució no es va jurar mai.
En el de Felip VI desapareix el jou i fletxes. 

"UNA una nació un partit únic, una cultura, una llengua, una religió, un govern, un líder absolut, unitat territorial, negació de tot concepte de pluri-nacional 
i pluricultural .
GRANDE equival a Imperi, i el que es projectava cap a Africa."Por el Imperio hacia Dios" Imperialisme Nacional Catòlic. 
LIBRE  no sotmesa a cap pressió internacional. Autarquia."

En la nostra observació actual,  moltes coses del passat, tornen a aparèixer i  arrosseguem diferents  maneres de resoldre conflictes, entre centre i perifèria,   per vies democràtiques o per vies  autoritàries.

HISTÒRIA DE L'ART: PICASSO I MIRO

  PICASSO I MIRÓ: DOS GRANS ARTISTES COMPARATS.   REVOLUCIÓ ARTÍSTICA. ADMIRACIÓ I AMISTAT Mariona Millà 16 d'abril de 2024 Picasso i Mi...