Per què Google ho sap tot?
Pere Brunet
19 de gener de 2023
Fa uns anys, no masses, els cercadors d’Internet van entrar a les nostres vides.Google, que va sorgir de la tesi doctoral de Larry Page i Sergey Brin a Stanford fa només 24 anys, es va anar convertint en la gran enciclopèdia que ens ajuda a trobar-ho tot.
Hi ha qui diu que Google ha contribuït a treure emoció a les converses de sobretaula perquè abans, si algú mencionava un fet històric, una pel·lícula o qualsevol esdeveniment, això donava peu a una bona estona de large conversa; ara, sempre hi ha qui treu el mòbil, ho busca a internet, ho explica, i conversa tancada. Us heu preguntat algun cop com és que Google ens troba el que cerquem, i a més ens ho troba tan ràpid? En informàtica, com en d’altres camps, la força bruta per si sola, el hardware, no és suficient. Cal pensar i trobar maneres de resoldre els
problemes amb menys esforç. Ja diuen que “val més enginy que força”. Google ens ho troba tot (o quasi tot) gràcies als seus algorismes de cerca. Els algorismes són el “cervell” dels nostres ordinadors. I els algorismes de Google són altament sofisticats. Molts d’ells es guarden en secret, com els secrets que guarden alguns pastissers i artesans. Així com les abelles “saben” construir cel·les hexagonals en els seus ruscs, els ordinadors de Google “saben” fer cerques de manera ràpida i eficient perquè mantenen la informació ben ordenada. Però aquests pocs anys del segle XXI hem anat de sorpresa en sorpresa. Hem passat dels sistemes que ens ho trobaven tot als que ens ajuden a traduir, als que ens fan suggeriments, als que ens expliquen històries... i als que ho saben tot de nosaltres. Hem anat de les màquines que ens ajudaven en la cerca d’informació a les que poden fer que altres ens controlin.
Comprem coses per internet o ens han comprat? Les grans empreses de la informació ens ho troben tot, però també ho saben tot. I ho saben, sobretot, perquè no vigilem ni son prou crítics. La informació és poder i negoci. Davant la manca de regulació, hi ha qui treu profit hi fa diners amb la nostra informació. Hem d’estar molt atents a les suposades veritats que ens arriben: sempre les hem d’analitzar críticament. Perquè ens arribaran noticies que se suposa que ens interessen, amb una preselecció que hauran fet certes màquines en base a informació anterior que hauran recollit sobre el que fem i el que ens agrada.
Cal una nova ètica de la societat de la informació, i calen lleis i sistemes reguladors que encara no tenim. Però la responsabilitat és sobretot nostra. Hem de vigilar molt com usem els mòbils i ordinadors, hem de saber l’autoria de les informacions que ens arriben, ens hem d’aturar, reflexionar, verificar, comprovar. I dubtar, sempre dubtar. Els dubtes obren la ment, mentre que les certeses la tanquen.
