HISTÒRIA

El nostre apunt.
Salvador Claramunt
La corrupció al llarg dels temps
26 de Març de 2019

El nostre apunt
El catedràtic en Història Medieval, Dr. Claramunt ens 
fa un recorregut al llarg dels temps, de com evoluciona el tema de la corrupció, segons la època en que es produeix aquesta.
Ens fa una erudició des dels antics, comença per Séneca, i els grecs amb el mite de la democràcia on es fan reformes contínuament, i  apareix, la oligarquia platocràcia, la democràcia, la Tirania, Pericles per evitar guerra amb Delos (tresor de tots que es va gastar inapropiadament)va introduir element polèmics com l'ostracisme;La Assamblea de ciutadants podia decidir que un d'ells acumulava massa poder i prestigi, i això era un perill per la pròpia democràcia. Roma un període especial de corrupció del 238 al 268 on hi ha trenta tirans i sis emperadors assassinats. Ens anomena també a Ambrose Bierce de Ohio Usa 1842  amb "El diccionario del diablo" va dilucidar els fràgils punts de  corrupció en la naturalesa humana.
A L'Imperi d'Orient  amb Bizanci  on hi ha corrupció en la justícia. en el funcionariat i malgrat tot va perdurar un mil·lenni, on les lluites internes van 
permetre el domini turc.  Els 750 amb  Abbasí,  apareix la revolució religiosa i es va agafar el poder: Els Omeies cent anys després de  Abu I-Abbás tenien connexió amb Mahoma,

Al-Mansur  va crear Bagdad que es va convertir en ciutat perfecte, amb un luxe inusitat, guàrdia de 20000 patges soldats de 17000 esclaus i 14000 homes a la guarnició. El 836 Al-Mu´tasim funda Samarra com una segona Bagdad... La família reial es repartia deu milions i va haver el fenomen de aculturalització.
i la desmesura.

En el territori Carolingi  als segles VIII al X hi ha els marquesats, ducats,i la compra de voluntats..
Apareix Cola de Rienzi 1313 al 1354  feia arengues i el van esquarterar.Ell odiava profundament els   Orsini i els Colonna  que es disputaven Avinyó. Nostàlgia de Roma, tot l' antic és valorat i anyorat.                            

En la Corona d'Aragó Pere el Ceremoniós en el quart casament de Sibila de Fortià que va col·locar el germà  i tota la família  van ser fets presoners i ella condemnada a mort. Es temps de Bernat Metge que va ser processat el 1397 i durant la seva estada en presó va escriure El  Somni, per tal de demostrar la seva incència. 
XV a Barcelona" la Busca" (petits menestrals) que lluitaven a mort amb La Biga (mercaders). La crisi econòmica mediterrània cap el 1425 requeria l'aplicació de mesures proteccionistes. Un escrit del 1497 de l'alemany Munzer s'escriu "el poble es revoltà contra els prohoms de la ciutat havent de fugir els més rics i el comerç emigrà a València .

Al segles XVII a França Nicolàs Fouquet, ministre d'economia de Lluis XIV va ser l'administració més corrupte d'aquest segle. Fou acusat per " soberbia", es va fer construir un castell espectacular, s'anomenà Vaux le Vicompte. 

La Monarquia Espanyola amb Jaques Quer conseller de Carlos VII 
el Duc de Lerma privat de Felip III. Quevedo el va assenyalar, "el més gran lladre d'Espanya" Cinquè marquès de Dènia i Duc de Lerma així com Cardenal de S. Sixto. 

Un sense fi d'exemples i de personatges que van transitar per aquests afers de poder i de corrupció, des de diferents àmbits. 
Ens exemplifica tot això amb dites, proverbis de filòsofs i pensadors que eren
molt escoltats i assentits per l'auditori, i al acabar es va un torn de preguntes per ampliar o aclarir alguns aspectes de la conferència. 

HISTORIA

12 de març del 2019
Estampats, Indianes i l'origen de la industrialització de Catalunya.
Marta Prevosti.

Tots sabem que l’origen de la industrialització de Catalunya és la indústria tèxtil. Però pocs saben que aquesta aventura va començar amb els estampats, les INDIANES: les teles de cotó estampades imitant els dibuixos de les teles que venien de la Índia, que es van posar de moda a l’Europa del segle XVIII. A Catalunya, però especialment concentrada a Barcelona, va anar creixent una indústria d’indianes molt important, que va anar preparant el país per a la revolució industrial. No solament va crear un teixit professional sòlid, sinó també un món obrer que interioritza el costum i la disciplina del treball. Però també és fonamental el teixit de relacions de mercat, que ja existia, que es va anar desenvolupant i va ser clau per a l’èxit del procés. M. P.

El nostre apunt

Catalunya s`incorpora a la indústria europea a meitat del segle XIX, però
hi ha uns precedents que ho determinen. Aixó comença amb les indianes,
robes de coto llampants, de motius florals i vegetals que provenen de la Índia
al 2000 A.C. i encara ara se'n fan, en alguns llocs de manera artesanal. Estampaven amb motlles de fusta amb colorants de plantes i algun mineral. Tractaven la tela bullint amb sulfats de ferro i quan s'aplicava el colorant, feia una reacció química que ho fixava i aquest procés es mantenia amb secret.
Una altre clau per entendre, era el cotó, que a diferència del lli i la llana
té moltes avantatges.
Quan al segle XVIII amb els holandesos i els anglesos arriben aquestes teles a Europa, van agradar força ja que es vestia majorment amb robes llises,(sobretot les classes baixes) tenen èxit a la burgesia. Les fetes aquí eren més suaus, al gust europeu de llavors.
La prohibició d`importar al segle XVIII amb els Borbons, deixa una escletxa , i es pot importar tan sols des de la Isla de Malta. Hi han petits tallers al 1735 . La primera gran fàbrica és de Jacint Esteva i 1737 la de Bonaventura Canet.
La tècnica es replica i al 1786 hi ha 100 fàbriques sense comptar petits tallers.
Al carrer del Carme nª 106, va arribar a tenir 1000 treballadors. 
Aquí hi ha dos elements que fan que hi hagi un substrat per aquesta industrialització :
1 Els gremis, amb aprenents i mestres etc.
2 El  Consolat de Mar, que era un compendi del comerç a la mediterrània, i uns cónsuls encarregats de complir aquestes lleis, de resoldre els conflictes i activar el comerç.
Ens trobem amb una Barcelona molt dinàmica malgrat que aquí arriba el "Decret de Nova Planta"  excepte en el Dret Civil. 
La darrera clau per entendre el fenomen és el teixit de relacions mercantils França deixa de vendre vins a Anglaterra i Holanda i aquí s`aprofita per produir vi i aiguardent  que s`exporta a molt llocs d`Europa i  comença el comerç Atlàntic.
El economista Sydney Pollak va traçar una línea a finals del Segle XVIII al Nord industrial i al Sur només hi havien la Lombardia i Catalunya industrialitzades,
Aquí es tirar endavant amb indústria petita i mitjana i també amb  l'agricultura.
Dins d'questes circumstàncies que s'obliga a un tancament de fronteres, es perjudica molt al desenvolupament a Catalunya. 


 
 








7