MEDICINA, SALUT.

Drogues, Medicaments i altres mirades.
Oriol Romaní 
22 d'Octubre de 2019.

Es farà un repàs del que han estat les drogues al llarg de la història, i el que són en diverses cultures, fent especial esment en un tipus específic de drogues destinades a paliar o curar, quan sigui possible les  dolències: parlem dels medicaments.
En definitiva, parlarem d'aquelles substàncies químiques que la humanitat sempre ha fet servir per gestionar el plaer o el dolor, cosa que il·lustrarem amb diverses diapositives..
Per entendre que signifiquen i com funcionen aquestes substàncies, cal tenir en consideració, a més de la pròpia substància, les condicions del qui les pren i els contexts on es prenen.
Centrant-nos ja en la nostra pròpia societat, discutirem els avantatges i els inconvenients dels diferents tipus de regulació -o de no regulació- de les esmentades substàncies, tenint en compte especialment la presència cada cop més abassegadora del mercat.
Finalment, tancarem amb unes breus reflexions sobre el paper de la ciència en
relació a les polítiques de drogues.                                                          0. R.   

El nostre apunt.
El nostre professor antropòleg que ha treballat en diversos camps d'investigació en aquest camp i ha col.laborat en el grup Igia, ens endinsa
en fenomens sociocultural  dels medicaments i en el cas de les drogues d'unes substàncies químiques amb conseqüències diverses. Ens esmenta cada tipus de droga, cada addició i els problemes de la dependència.  També explica tècniques  de neuroimatges que marquen diferents zones d'afectacions al cervell,  i per diferents motius.

La distinció entre droga-medicament  genera el prohibicionisme a principis del segle XX  amb efectes moltes vegades negatius, ens parla de finalitats curatives, pal·liatives i d'efectes secundaris. 
Ens endinsa en diferents cultures a traves de temps antics, i ens mostra gravats, pintures, estàtues, que mostren ja consum d'aquestes substàncies.
Sense abandonar un toc d'humor i col·loquial ens mostra un cartell de Jarabe Bayer de Heroïna del 1912 etc i ens mostra pel·lícules de divulgació, com "Juventud drogada".
Ens posa al dia en el problema de la droga, i la drogodependència, fenòmen 
característic de societats contemporànies i la capacitat d'avui en dia de produir drogues sintètiques, on hi ha un creixement de la indústria farmacèutica i del seu consolidat  monopoli. 
Cap al 1961  s'imposa a tot el món el Conveni dels Estupefaents  com a fenòmen socio-cultural.  Es deriven varis enfocaments, el problema comportamental, (Capacitat de sortir-se'n) i l'Adicció (Malaltia cerebral).
i amb tot s'ha de superar el estigma que pot representar i posar un centre de drogodependència a un barri, pot ser a priori rebutjat. 
Ens mostra tot unes derivades de les regulacions i els seus efectes en la societat i en les polítiques que s'apliquen en els diferents països.
Ens parla  dels medicament, us i abús, de les píndoles màgiques, de la gestió de medicament entre metges i pacients. D'elements com dolor i plaer, inherents al esser humà i de la diversitat cultural a la seva gestió i també de la neuropolítica on moltes vegades es busca culpar al cervell i s'arregla amb fàrmacs.
Hi ha hagut un col.loqui on s'ha continuat parlant d'aquest tema, tantes vegades estigmatitzat, i poc resolt en la seves propostes de regulació legals.
Ha estat un tema que no havíem tractat a l'aula i que ha obtingut interés i bona rebuda pels  nous coneixements i punts de vista!!      

HISTÒRIA

8 d'Octubre de 2019
Conseqüències de l'Armistici de 2018 a Europa de la postguerra i a Russia.
Ramon Alquézar

    

:  Acabada la Primera Guerra Mundial, la pau social no s'instal·là a Europa. L'Europa d'entreguerres viu un període convuls que oscil·la entre  les denominades "Tres R":  REVOLUCIÓ, (projecció frustrada de la Revolució Soviètica), REACCIÓ  (feixisme italià, nazisme alemany i altres règims dictatorials) i REFORMISME (trajectòria de les democràcies parlamentàries). Paral·lelament a aquests fets, es produeix el fracàs de la Societat de Nacions, els primers moviments de descolonització, el crac del 29 i les seves conseqüències i el cas emblemàtic de la II República Espanyola i la Guerra Civil d'Espanya,                                                                                                                                                                                                            R.A. 

 El nostre apunt. El professor ens fa un anàlisi exhaustiu  del període del 1918 al 1939. En un context de genocidi armeni, de persecucions, de teories  per la millora de la raça i del  concepte de guerra total. La Societat  com a subjecte i objecte de persecució. Europa perd la hegemonia europea i emergeixen U.S.A. i Japó.
No s'ha de parlar una guerra civil europea, ens diu; Hi trobem les conseqüències del tractat de Versalles del 1919. 

 (Alemania culpable i l'altre costat   hi ha la revolució bolchevique)
Una República Alemanya  que havia nascut el 1919 comparada amb 1914 devastada per la guerra. A Europa les monarquies es troben en menguant    i neixen Repúbliques.  Del 1914 al 1945 han desaparegut els totalitarismes abans amb predicament. 


Per altre banda Japó reforçat després de la 1ª Guerra Mundial  el 1927 el primer ministre japonés va formulant teories. 
A la primera postguerra el nou emperador successor de Francesc Josep, escriu al seu Kaiser, el perill gros, no era Itàlia, França sinó la República dels Soviets del 1922. A la primera guerra els guanyadors aliats no estava tan clar que haguessin guanyat folgadament, així ara,  sí que  ho fan, a la Segona Guerra Mundial.  Traiem la reflexió que la guerra són situacions de crisis extremes i que sovint arrosseguen a un canvi d'Estat. Hi ha unes convulsions obreres 
i Rusia Zarista del 1914 passa a la URSS al 1941. (Lenin li agradava creure que la URSS faria esclatar la revolució a tots els altres països) i per tan URSS seria "l'anomalia" del procés de construcció del socialisme. 


El 1938 n Hitller ressuscita la vella unió del Imperi Austríac i les potències obligaven a pagar sancions. G.Bretanya i USA tenen política d'apaivagament als anys 30, però no França per l'Alsàcia i la Lorena.  
Quan Alemanya es derrotada al 1945 hi ha quatre zones d'ocupació . Una zona serà la República Federal Alemanya,  que no podrà participar en cap guerra reivindicativa. USA  imposa a Gran Bretanya i a França l'embrió de la Republica Federal. Mitterrand veu un perill de Europa influenciada pels més poderosos d'Europa mateix.  Es crea la Societat de Nacions el 1918 però compta en molt fracassos, moltes guerres que no poden aturar, arreu. Hi ha la hipocresia de USA que no s'integrarà, tan sols amb una passivitat nefasta, però en canvi intervendrà  a l'America Llatina. 

També s'ha de tenir en compte que desapareixeran tres imperis l'Otomà, Austro Hungarés i l'Alemany.  Alemanya havia de pagar 120 milions de marcs per anualitats. Els nazis al començar la guerra mundial no pagaven el deute. Vint-i-cinc països acreedors firmaren unes quites  per la meitat del deute, i al 2010  van acabar de pagar les deutes .

Llavors el professor ens va un  resum de les peculiaritats en el Estat Espanyol-  
Es poden descobrir situacions similars en els temps actuals,  quan tot just despuntava el segle XX. El 1919 "no discusió de l'Estatut" i "boicot oficial de los  comerciantes  contra los fenicios catalanes".
 Però retrocedint al 1905 apareix Jean Jaurés  socialista francés fundador del diari La Humanité que es va oposar a la guerra  europea però es assessinat el 1914. 


Amb tot, ens ha quedat el saber molt més d'aquest període i d'altres aspectes  de l'evolució de la mateixa Europa  i del període de la guerra freda,  que no dubtem tindrem una altre ocasió d'entomar-ho.