Joan Carles Trallero
23 d'octubre
Breu resum de la conferència
La
nostra societat viu d’esquena a la mort, negant-la com a possibilitat real.
Aquesta negació no només no és tranquil·litzadora, sinó que ben al contrari ens
fa molt més vulnerables i ens fa patir més i viure pitjor.
La
nostra por juga un paper determinant en aquesta negació. Analitzem-la i veiem
com podem millorar-la. Fer veure que no hi és no ajuda, en canvi parlar-ne,
informar-se, reflexionar i preparar-se sí actua com a antídot contra bona part
d’aquesta por. Integrar la mort sense negar-la, i apropiar-nos d’ella en lloc
de deixar-ho tot en mans d’altres, ens allibera i ens dona més seguretat.
Cal fer
aquesta reflexió en profunditat, cal invertir esforços en pensar què volem i
què no volem, i és llavors quan la mort en pau i que deixa pau deixa de ser un
somni màgic inabastable i pot esdevenir una realitat.
JCTrallero
El nostre apunt:
També ens plau recordar un llibre de l'autor "Quinze procesos de mort" ens diu "tot el que passa abans de morir és vida" i ens parla de la por i de que com aquesta por, ens dificulta el viure. Ens aporta dites d'autors de la antiguitat com Ciceró "No quiero morir pero me
importa un comino estar muerto" o Epicuro "Si estoy yo no està la muerte y si està la muerte no estoy yo" o els assajos de Montaigne, sobre la mort, ens diu: ve a ser "com adormir-se" .
Tanmateix ens parla de canviar el procés de morir; canviar el guió a les darreres pàgines del llibre de la vida. Afrontar-ho és fer alguna cosa diferent. L'antídot és el coneixement i la preparació i per això ens cal ser honestos des de dins i si cal preparar Un Testament Vital i validar-lo.
Si som capaços d'integrar la mort, potser arribarem a acceptar-la,
"el meu procés de morir em pertany tan sols a mi".
La informació honesta i veritable, entre el metge i el malalt i amb els familiars, amb atmosfera de sinceritat , no bloquejar amb falses expectatives, si hi ha mentida és com una "performance" aquest fet biològicament prescrit.
Se'ns apunta: regalat temps per trobar el lloc, l'acompanyament, la reconciliació que tinguis pendent amb d'altres i amb tu mateix també, per trobar-te en pau, i deixar en pau els que t'estimen, faràs amb això, un dels millors regals postums, que els podem deixar als nostres estimats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario