CONFERÈNCIES 2018 TERCER TRIMESTRE

     Benvinguts al nou  curs 2018-2019

    Desprès del temps d'estiu, ens plau 

retrobar-nos  amb il·lusió i esperança, i amb el pensament que la programació ens pot ajudar en la nostra formació i convivència així com trobar moments de sintonia conjunta.

 Aula d'Extensió Universitària de 

Gràcia.                     Octubre 2018

El programa: Un avís: el 11 i 18 de desembre les conferències començaran 1/2 hora més tard o sigui 

a 2/4 de 8, per raons logístiques de la sala de conferències, alienes a la nostra programació, i que ja donarem avís per recordar-ho. Perdonin les molèsties i gràcies per la seva comprensió.

Fragment de "Pel camí dels mesos de l'any"

Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella

possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i  fer de caminant (...)

Parteixo, doncs, altre vegada i novament em trobo recorrent els viaranys que duen els meus boscos, alzinars beneïts! rouredes estimades laberint pur on es filaven els meus somnis! Juliol Agost, déus llenyataires, colpeixen, encara avui, com sempre, alts arbres immortals, i jo escolto i em meravello sempre de la puresa dels cops de destral invisibles. Entre cop i cop sento només  el crepitar feréstec del silenci mentre camino sota les branques de foc verd (...) 

Amb aquest i altres pensaments volen els dies, i heus ací que tot d'una el vent d'aram de la tardor tremola sobre les muntanyes. Les ombres i teranyines del bosc ens criden ara amb més pura veu.

Les fulles grogues vacil·len o ja encatifen els camins humits  vora torrents amagats al fons de les clotades.

 Castanya i gla són a l'abast com petits tresors, com talismans, com brases vegetals. 

                                                    Joan Vinyoli

HISTÒRIA, GEOGRAFIA

 EL nostre apunt
Josep Maria Contel 
La transformació de Gràcia 

El nostre conferenciant ens parla de Gràcia, com a bon  gracienc, nascut al carrer Verdi i vinculat al Taller d'Història de Gràcia, així com  de la seva evolució i transformació urbanística amb les parcel·lacions que hi van haver al llarg dels segles XVIII i sobretot el segle XIX que es configura el que s'esdevindrà actualment el barri/districte de Gràcia.

La ciutat de Barcelona encara emmurallada, estava envoltada  de terrenys fins a Collserola, terrenys més agrestes per a cultivar, eren el lloc óptim per l'expansió de la ciutat, amb dos eixos la Travesera de Gràcia i el carrer Gran amb masies escampades: Josepets (Masia Can Alegre 1688 )Torre Guinardó, Dalmau passa a Carmelites de Gràcia, després passa a convent dels  Carmelites.El Baró de Malda està enterrat als Josepets. També hi va haver El
Palau Virreina  del Virrey Amat del Perú, pensat per estiuejar, que la seva entrada era per c/Torrijos; ara hi ha l'esglèsia de Sant Joan, va ser actiu del 1780 al 1880 que va ser enderrocat per fer la església abans esmentada, abans però va ser hospital, manicomi, l'alcalde de llavors, es mostrava disconforme a enderrocar aquest Palau de la Virreina.
 Anomenem altres  masies com Fontana, Cal Xipreret Cal Compte,Can Focs estaven distribuïdes per aquest territori.

En l'evolució del cens, teniem un creixement demogràfic que anava de les  1500 persones el 1817 a 62.000 el 1897 en que va arribar a convertir-se en la segona ciutat de Catalunya i novena d'Espanya,  any en que es va tornar annexionar a Barcelona. En el segle XX tenim els 70.000 habitants del 1905 als 125.000 el 2018 en tot el districte. 

Al llarg  del segle XIX es passa de rural a urbà, amb alguns 
exemples  d'aquesta urbanització. El 1801 s'urbanitza el Carrer Gran, Travessera amb Riera de Sant Miquel. El 1814 s'acaba la guerra del Francès i es creix sense parar.Casa Fuster era hort del convent de la casa Juncosa, després
La Enher, i ara Hotel. El 1825 es continua amb els carrers Milà i Fontanals (Masia Cal Focs) Banyoles i Igualada. 

(Curiosament un dels 100.000 fills de St. Lluís es qui funda St. Medir. Torna l'Absolutisme amb Ferran VII i el 1827 hi ha la guerra dels malcontents ocupen Manresa)

El 1831 ordenació de la Plaça Trilla (Masia Trilla) (amb monges de Jesús Paciente amb l'anècdota d'una monja que parlava amb Franco) amb els carrers Badia, Sta. Àgata etc. urbanitzen places que s'utilitzen obrers per la construcció i que desgraven a la propietat, on hi  posen una font, en la dita plaça Trilla.

Llavors ve la Desamortització de Mendizabal cap el 1935. El convent del Josepets se'l venen, i dissolen l'ordre de les Carmelites.Els de Jesús tanquen però la Església la converteixen en Parròquia de Gràcia, des de llavors celebren l'Assumpció.en controvèrsia amb l'Anunciació que era preferida de l'altre ordre.
Els Carmelites es refunden a Badalona, altres a Roma i creen els Santuari del Carme que són els carmelites de la Diagonal i Sant Josep de la Muntanya, hereus dels Josepets. Atributs de la Mare de Deu de Gràcia els lliris i color blau.

Hi ha d'urbanització Felix Casañas al 1938, després d'urbanització Mas. Places unificades. 1850 Gràcia s'erigeix com a municipi independent, ordenació de Josep Rosell es comença Verdi (abans carrer Ample). El 1855 neix l'eixample amb el Projecte Rovira però es fa estratègicament, el de  Ildelfons Cerdà . Torre Sicart afectada per la via O,  ara es la Salle de Gracia,  els Lluisos. Torrente, Massens i Rabassa posen la placa Rovira en honor gendre d'un d'ells que havia fet el campanar i era una persona reconeguda. 

El 1877 la ordenació dels germans Joànic, en l'antiga fàbrica de sedes  Reig on hi haurà les cotxeres dels tramvia.  El 1883 l'Hospital de la Santa Creu,  el que quedava dels Amat que ara és Sant Pau. Resta la Masoveria de la Virreina al carrers St Lluis/ Torrijos conservada i essent un dels edificis de l'època més antics de Gràcia. 


El 1915 Ordenació de cal Comte 1934 Urbanització de l'Escorial i Pi Margall (Xemeneia de Cal Reig)
El 1957 urbanització entorn i masia fàbrica Batlló, de Reig i Bonet, i Can Reig que desapareix, ara Camp d'Europa. John Lenon es fa plaça publica (Cal Comte).

Reurbanització de la Plaça Lesseps i Trav. de Dalt , Església la Salut a la casa Morera. Can San Pere on hi ha el Camp d'Europa que hi havia el tennis hispano francés, Can Toda, passa a Club natació de Catalunya, Plaça de les dones del 36 al carrer Sta Agata, s'enderroquen unes casetes baixes i s'habilita la dita plaça.

 Amb tot això es podria dir que el teixit industrial que va existir en els segles passats corresponien a fàbriques mitjanes i teixidores a mà I moltes casetes petites ocupades per obrers i artesans sovint s'han vist enderrocades per aixecar grans edificis de vivendes. 

Una altre visió del teixit cultural i associacionisme ho podrem veure en una altre ocasió, i molts altres aspectes que no coneixem prou de la vila i ens hi emplaça el Sr. Josep Maria Contel. 

CONFERÈNCIES 2018 TERCER TRIMESTRE

CONFERÈNCIES AULA EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA GRÀCIA

Propostes curs  2018-2019        Dimarts de 19 a 20.30

9  d’octubre	Revolució  russa	Octavi  Mallorquí Vicens Historiador
23 d'Octubre	Morir be es possible?	Joan Carles Tallero Dr. en Medicina President  de Fundació Paliaclínic
6 Novembre	Papa Francesc Reformes i Resistències	Vicens Lozano Periodista i historiador
20 Novembre	Galans de Hollywood	Albert Beorlegui  i Tous Comentarista Cinematogràfic
11 Desembre 18 Desembre	Estraperlo El Nadal i la música dels pastors	Lluis Permànyer Periodista, Escriptor Conferenciant Joan Vives Musicòleg de Catalunya Radio

HISTÒRIA, ARQUEOLOGIA

 5 DE JUNY DE 2018

LES LLÀGRIMES DE MESOPOTÀMIA
Felip Masó

Les llàgrimes de MESOPOTÀMIA

Després de mil·lenis forjant el bressol de la civilització, després de més d'un segle d'excavacions i estudis per conèixer el nostre passat més immediat, en qüestió de pocs anys tots aquests esforços han estat destruïts. La 1ª Guerra del Golf al 1991, la invasió anglo-americana d'Iraq (2003) i ara l’arribada de l’Estat Islàmic (2015) han provocat la pitjor catàstrofe en la història de l'arqueologia oriental i una de les pitjors de tota la història contemporània.

Les recents imatges de la destrucció del Museu de Mossul, dels jaciments de Nínive, Hatra o de la voladura del palau d’Assurnasirpal II a Nimrud produïdes aquesta darrera primavera, es sumen al saqueig del Museu de Baghdad i de la majoria de museus, arxius i biblioteques locals que es va donar al 2003 durant la 2ª Guerra del Golf, però aquest cop perpetrar per un nou i molt pitjor enemic, l’anomenat Estat Islàmic d’Iraq i el Llevant (ISIL), el grup terrorista més perillós que hi ha en aquest moment al món i que ara per ara domina el nord d’Iraq i l’oest i el centre de Síria, fins a Palmira. Partidaris d’una ideologia salafista-wahabista, pretenen retornar als orígens de l’Islam, i per fer-ho (a més de dur a terme les més terribles barbaritats contra la població) s’han proposat acabar amb tot el patrimoni de les cultures pre-islàmiques a les que consideren paganes i idòlatres i, per tant, ha de ser destruïdes, tal com va fer Mahoma quan va arribar a la Meca i va destruir el ídols i els déus que hi va trobar.

Però, per dolorós que sigui veure la destrucció de peces i monuments emblemàtics de la cultura mesopotàmica coneguts per tothom això no és, sinó la punta de l'iceberg. A la pèrdua per robatori o destrossa s'ha d'afegir l'escandalós saqueig que estan patint els jaciments arqueològics del país, tot això davant la passivitat internacional que tant abans com ara, podien i encara poden, evitar aquest trist capítol en la història de les civilitzacions del Pròxim Orient. Fa glacera veure com centenars d'homes armats amb pales i pics perforen la rica terra mesopotàmica a la recerca, ja no de qualsevol cosa, sinó de peces concretes o d'èpoques determinades que són demanades en grans quantitats pels mercats mundials per satisfer la, mal entesa, ànsia de col·leccionisme, en la qual només els ulls d'uns quants prepotents poden contemplar allò que per dret és llegat de la humanitat. Amb aquestes actituds no hi ha cap guanyador; ni tant sols el mateix col·leccionista que, satisfet pel triomf, llueix la seva nova joguina en una vitrina, el cartell de la qual roman mut perquè la peça, extreta del seu context, no és rés en sí mateixa; necessita el suport del context, de la relació amb els altres objectes, de la interpretació de l'expert que, amb l'experiència d'anys i d'una llargíssima formació, és capaç de donar vida a un objecte que sense això només pot oferir una certa plàstica visual o una certa admiració pels materials en què va ser fet.

De res va servir al 2003 el gest de centenars d'arqueòlegs i assiriòlegs mundials encapçalats pel nord-americà McGuire Gibsob, de l'Oriental Institute de Chicago, advertint de que això passaria, com tampoc serveixen ara les reunions i les declaracions de la Unesco. Aquesta situació no s’aturarà sinó s’entra en el conflicte sobre el terreny per acabar amb l’organització terrorista d’una vegada. Només aleshores es podrà fer una valoració global del què s’ha perdut, si bé a hores d’ara qualsevol previsió, per negativa que pugui ser, segur que encara serà pitjor, per molt que autoritats pretenen apaivagar els ànims de la comunitat científica internacional mostrant algunes peces trobades i reobrint alguns museus de nou, com el Museu Nacional de Bagdad. Tot i això, milers de peces han estat destruïdes o robades; potser no són molt conegudes i no figuren en el manual dels llibres d'Història de l'Art, però per l'historiador, qualsevol fragment té una transcendència vital. La violació dels jaciments i l'extracció de peces amb la destrucció del context corresponent equival a dècades d'estudi, d'investigació i de coneixements sobre aquestes civilitzacions perduts ara per sempre. Si qualsevol de nosaltres  es posa a llegir un llibre d'història del Pròxim Orient Antic, potser no pensa en que al darrera de les seves pàgines, rera cada capítol hi ha anys d'estudi, de dures jornades d'excavacions en condicions límits, de llargues hores, mesos i anys de desxiframents dels més complicats sistemes d'escriptura, de centenars i milers de tesis doctorals sobre els aspectes més inverosímils d'aquestes cultures, tot plegat, per arribar a tenir una idea aproximada de qui eren, com vivien i què va passar amb aquelles llunyanes i fascinants civilitzacions, de les quals nosaltres en som hereus directes. A partir d'ara, l'Assiriologia haurà d'obrir una nova etapa d'investigació més dura encara que l'ha que ha estat realitzant durant més de cent setanta anys.

Felip Masó Ferrer

Professor Història i Arqueologia Pròxim Orient Antic (Arqueonet)

HISTÒRIA

El nostre apunt.
LA  HISTÒRIA EXPLICA EL DIFÍCIL PRESENT DE CATALUNYA
Josep Maria Solé i Sabaté

El professor  analitza com en cada època i amb les seves vicissituds s'ha conformat una Història del present, que té a veure amb tots els processos polítics del passat. Ens fa una pinzellada amb els trets més cabdals  en cada un dels últims segles, i així ens trobem ara, amb una cruïlla incerta. Una interpretació lliure de la Història, i tenim els fets que són el que són. Des de l'època medieval la península era un conglomerat de diferents regnes entre d'ells: Regne de València, Aragó, Castella fins el 1714. França en el segle XVIII va resultar decrèpita i aquí teniem el Imperi en baixa forma. Anglaterra tenia la Commonwealth of Nations en el XIX que donava pas a una bona relació amb les antigues colònies, cosa que el domini espanyol era més pròdig amb intimidació,  d'una manera  cruenta.

En un segle XIX molt difícil amb la guerra napoleònica s'acabava la prosperitat, no teníem aigua ni carbó, sols en  comptades extraccions del territori. Tot s'enfonsa al 98. La generació del desastre, perdent l'Imperi Colonial, llavors ha de sorgit l'Espiritual...

El 1901 i 1903 retornen molta gent de la capital de Cuba i hi ha un moviment econòmic creixent. Tenim  Pearson a les muntanyes de Lleida, cal modernitzar la societat, molt obert al partit modern de la Lliga es una classe social que vol dominar. Corre el somni de fer un país modern, solidari es creen centenars d'ateneus, casinos. Neix la consciència social, el 1901 amb eleccions municipals, ja  no es dependrà dels partits monàrquics.  El 1905 època convulsa, s'ataquen redaccions de diaris.

Prat de la Riba no s'enfronta amb l'Estat, amb una revolta, aconsegueix la Mancomunitat el 1914, el primer triomf del catalanisme espiritual. Es la suma de quatre Diputacions, les millores del dia a dia,  arriben a llocs recòndits. Projecte de biblioteques, escoles, centrals hidroelèctriques. En les millores socials temptativa per la igualtat de salaris (bibliotecàries) escoles mixtes, xarxes de camins i per  primera vegada  els discapacitats rebran ajuts. Són grans fites obtingudes  en aquell context que va durar fins la dictadura de Primo de Ribera, en la qual s'implanten  el que  més endavant esdevindran  monopolis com la Campsa,  Telefònica, etc. La població de Catalunya creix, hi ha immigració, venen estrangers, volen transformació industrial amb reformes militars, reestructuració del territori com vol la gent. 

Entra la segona República i més tard la guerra civil, que es comptabilitza amb 470.000 exiliats  dels quals 150.000 no tornaran ja mai més. Ens queda un país buit, desfet.
Als 60 hem de començar de nou, tot i vagues com la del tramvies, peró s'ha d'anar  cap a una reconciliació, la CNT ha perdut la seva força. Neix el Congrés de Cultura Catalana. La revolta dels 68 a França, desfà vells tòpics,  s'advoca  per la llibertat sexual i per un corrent d'alliberament amb molts ámbits de la vida. 
Llavors al 1971 tenim l'Assamblea de Catalunya, les forces opositores al franquisme tenen oposició, llavors comença la transició. Es produeix  la mort de Carrero Blanco per la ETA i i sectors europeus cerquen solució a l'Estat Espanyol. Apareixen el PSOE, PSUC. Es podria dir d'una transició al ritme d'una transacció.  Hi van haver més de 500 víctimes que se'n explica poc. 
Tarradelles ve abans de que s'aprovés la Constitució Espanyola, les successives eleccions les guanya Jordi Pujol, Raventós del PSC està pel dret a l'autodeterminació. Cop  d'estat de Tejero al 1981. i en el govern es fa la política de pactes, tan prodigada per el president Jordi Pujol.

Després venen els Jocs del 92, que beneficia en gran part a l'àrea metropolitana, on hi ha socialisme asimètric.
En general i per cloure podria sembla a la vista de com van les coses,  que  hi hagués pogut haver el projecte del federalisme, però impera la idea centralista de l'Estat  Es una consideració en l'actual estat de la qüestió, amb el 155 vigent, empresonats els líders de diferents partits polítics del nostre país i  una solució al conflicte polític que de moment no veu cap tipus de llum a curt plaç, ans al contrari, es veu repressió, evitar tot tipus de diàleg  i l'aparició de jutges i magistrats  per tal resoldre aquesta aquest conflicte de causa general de Catalunya. 

CONFERÈNCIES: DIA 12 DE JUNY ASSEMBLEA

Assemblea 12 de juny de 2018 

Resum de les activitats de l'aula 

 durant el curs 2017-2018

Participació i avaluació de les activitats.

Música en viu!!

Comiat amb pica-pica!

FISICA

Alfred Einstein
La vessant humana d'un geni
Andreu Valls

Neix al 1880. Família de tradició jueva, pares viuen a Suavia, comerciants de blat i negoci familiar de matalassos que va en decadència. 
Mare Paulina té estudis de música i tenen estudiants a dispesa. El seu oncle i un estudiant l'influencien en la Física. No se sent gens bé a l'escola memorística i rígida que anava. Encara que les notes d'ell en aquesta escola semblaven baixes, també a l'hora de fer l'equivalència en un altre país, feia que no es transcriguessin  amb exactitud. Va a l'escola cantonal AAran 1896. Als 15 anys ell no vol anar a l'escola alemanya i llavors se'n va a la Politècnica. Renuncia llavors  a la nacionalitat alemanya per no fer el servei militar.Als 17 anys es matricula a la normal de Zurich té un company Marcel Grossman (matemàtiques)  i Mileva Maric de Sérbia, (germans Milos i Zorka) 
cinc anys més gran que ell, ment privilegiada, fa que hi hagi una atracció intel·lectual i amorosa, als 21 anys es graduen (menys la Mileva)  El professor H Weber no el contracta per indisciplinat.  Coneix un altre professor Minkowski 1864-1909 treballa en el concepte espai-temps.

Del 1900 al 1909 s'emplea a una oficina de patens té permís del pare que està a Suissa, (la mare no ho veu gaire bé).En aquesta oficina farà de funcionari les vuit hores, però la resta es dedica a l'estudi. Troba un amic que l'acompanyarà sempre. M. Besso. Es casa amb Mileva el 1903 (Havia tingut una filla il·legítima amb ell: Lieserl, es va donar en adopció) Tindran dos fills més  Hans Albert 1904 i Eduard al 1905. 

El 1905 publica quatre articles i obté el premi Nobel desenvolupant idees que ja persistien en  l'antic Demòcrit. 
La matèria estava formada per àtoms. 
  Equació    E=mc2. 
  Matèria és equivalent  a energia.


Demana baixa i va a casa dels pares de Mileva a Sèrbia, però ell no reconeix l'ajut intel·lectual de Mileva.
Llavors coneix a Max Planck iniciador de la mecànica quàntica.
El tempta l'oferta a la Universitat de Praga, ell prefereix investigar,  no vol donar classes. Mileva s'oposa i el fill gran veu el malestar de la mare.
El 1911 obté reconeixament internacional al Congrés industrial Solvay. A Berlin té contactes amb la seva cosina Elsa Lowenthal,  també jueva mestressa de casa, divorciada i molt culta que l'introdueix en cercles culturals. Coneix Madam Curie entre d'altres. 

Mileva descobreix la infidelitat. El Kaiser el vol anomenar director d'un Institut on hi ha els millors físics del moment. 
La Mileva posa condicions a aquesta estada a Berlín. 
 Ella es quedarà els fills i el premi Nobel  ja que el 1914 esclata la Primera Guerra Mundial i la Mileva ha de fer esforços per mantenir els fills i alguna infermetat d'esquizofrènia de fill segon:  L'Eduard.
 Hi haurà un primer esborrany del divorci al 1916.
Einstein com a suís no participa de cap guerra. 
però si en dues expedicions angleses d'eclipsi de sol. Demostra la llum es corba quan topa amb objecte sòlit. 

Cap el 1920 descriuríem una confortable llar familiar amb Elsa que té dues filles. Després ella  entendrà la seva extralimitació conjugal amb altres. La etapa fins al 1932 es veurà  viatjant i amb bones relacions socials.  El 1921 va a New York  amb Weismann. El segueix l'FBI i el 1922 obté el premi Nobel. No pot tornar a Alemanya durant la segona Guerra Mundial renuncia a la ID alemanya i s'exilia a USA,
No té bones relacions amb els fills d'ell i Mileva moren joves, l'Eduard el 1965 i Mileva mort el 1948 en un atac de feridura. I Elsa exilada a Princeton des de 1933 i mort el 1936, als 60 anys. 

Totes les seves teories de la Geometria no plana i el temps el qual  no està lligat al sistemes de referència, fa que hagin revolucionat la vella manera d'entendre la matèria i l'energia i els canvis en tots els camps d'aplicacions de la Física. 
Ell va fer càlculs per projecte Manhattan (fissió nuclear) però no per a la guerra. Qui pren la decisió de tirar les bombes atòmiques, va ser l'aparell militar de guerra de USA. 


Una cosa que no va deixar mai, va ser  la música que el va acompanyar al llarg de la seva vida, on s'hi va ocupar en tots els àmbits, música instrumental , crític i historiador i va publicar una revisió important i extensa  del catàleg  Köchel de la música de Mozart. gran part del seu temps.